L'ALTRE CEMENTIRI DE MANRESA

A l'altra banda del riu Cardener, com si fos el més enllà, s'hi troba el cementiri de Manresa. La plana del Pont Nou va ser l'indret escollit fa més de 100 anys per construir-hi el cementiri que subsituis els cementiris urbans com el que, per exemple, hi havia a l'actual Parc de la Seu. Actualment el cementiri de Manresa s'ha anat fent gran tot conservant la part més antiga i característica.

Però és aquest l'únic cementiri de la ciutat? Doncs no, és el principal, però no l'únic. Cal dir que a Manresa existeix un segon cementiri. Per arribar-hi ens hem de desplaçar fins a la Manresa rural, al barri de Viladordis. Aquest indret de la ciutat, Viladordis, constitueix una petita república independent dins el terme municipal de Manresa. Un barri rural que compta amb el seu propi regadiu, el seu nucli de cases, la seva església i també... el seu cementiri!

Un cementiri petit i senzill, un genuí cementiri de poble, d'aquells amb uns xiprers grans que fan petit el cementiri. Tot i que el trobareu tancat habitualment, s'hi us acosteu a la reixa podreu obserbar que es tracta d'un cementiri rectangular amb uns porxos que protegeixen els nínxols i que ressegueixen tot el contorn del petit cementiri. Al centre uns quants parterres i els xiprers habituals en tants i tants cementiris.

Per arribar-hi heu d'agafar el camí asfaltat que puja del nucli de Viladordis cap a l'església de la Salut. Un cop arribeu a dalt heu d'agafar un cami a l'esquerra que us portarà directament cap al cementiri. Travessareu un pont que passa per sobre la anti-estètica autopista i després d'una petita pujada ja hi sereu. Trobareu el cementiri envoltat de camps i al limit del punt on la plana de Viladordis comença a caure fins anar a parar sobre els penyasegats de la vora del riu Llobregat. Tot, amb el Montcau i la Serra de l'Obac de fons.

Si us acosteu per aquest petit i desconegut cementiri de Manresa un jove xiprer us rebrà a la banda dreta de la porta. Una manera més de descobrir coses de Manresa en aquests dies de la de record als que ja no hi són.

UN BALCÓ HISTÒRIC

Durant molts anys Radio Manresa va tenir els seus estudis a la Plana de l'Om. Aquesta ubicació era recordada cada dia quan en els informatius de la casa es comentava la temperatura que feia en aquells moments a la plaça: "12 graus en aquest moments a la Plana de l'Om".

.

Una seu històrica que tenia un ampli balcó que donava a la Plana de l'Om. Desde el balcó hi penjaven unes lletres i un gran rellotge que, amb els anys, havia estat un símbol urbà de la plaça i la ciutat. Fa uns anys Radio Manresa va anar traslladant i unificant els seus estudis a la plaça Sant Domènec fins deixar definitivament la Plana de l'Om. Una placa a l'entrada de l'edifici encara recorda l'històric pas de Radio Manresa per aquesta plaça.

.

D'altra banda actualment s'estàn fent obres a l'antic local de la ràdio fet que ha provocat que els finestrons del balcó s'obrin de nou. I és als vidres de les portes dels balcons on, per un dies, el record del pas de la radio ha reviscut ja que els logos de les diferent marques comercials ( Ser, Radio Manresa i 40 principals) encara estàn enganxats als vidres. Sens dubte un balcò històric referent dels mitjans de comunicació que hi han hagut a Manresa.

LES VOLTES DE L'AJUNTAMENT

De nit, les voltes dels tradicionals porxos de l'Ajuntament creen un particular passadís des d'on es pot observar d'una manera diferent la plaça Major.

SILUETES DE CAPVESPRE

El sol de vespre deixa el cim del cel blau i s'amaga entre les cases de la ciutat. Les cases, els monuments, les teulades, terrats i antenes es tornen siluetes abstractes que emmarquen un cel que es comença a pintar de colors. Formes geometriques que agafen un nou sentit.

Unes formes com les que trobem a la plaça de l'Hospital, amb la xemeneia de l'antiga Fecsa al carrer de la Dama, les mitjeres de les cases de la plaça i, a la dreta, el portal i façana de l'església de Sant Andreu.

PAISATGES DEL CARDENER: L'ENTORN DEL PONT NOU

El pas del riu Cardener marca de manera importantíssima la geografia i forma de la ciutat i terme de Manresa. El seu entorn queda molt influït per la Manresa urbana tot i que riu avall i, dins el terme de Manresa, el riu Cardener encara conserva un entorn natural important. Però tot i aquesta influència urbana que ha marcat importants canvis en la seva vall encara podem trobar algún espai, ben aprop del nucli urbà, que conserva un entorn natural integre i de gran bellesa.

Un d'aquests espais és l'entorn del Pont Nou ( també dit popularment pont del cementiri ) i la seva arbreda d'altíssims plataners. Per anar-hi cal accedir-hi per per la carretera Cardona. Un cop passat el revolt on hi ha la caserna de la Guardia Civil i les cases de l'Avecrem trobarem un trencall a la nostra esquerra que baixa suaument fins a la ribera del riu Cardener. Un cop arribem a baix del camí ja podrem contemplar desde dins la magnífica arbreda de plataners que ocupa aquesta part de la ribera. El fet de trobar-se prop de l'aigua i en un terreny més enfonsat ha fet que aquests plataners hagin arribat a alçades espectulars. Uns arbres que deuen ser dels més alts de la ciutat i que superen de llarg l'alçada del Pont Nou.

A dins el gran bosc de plataners hi podreu passejar amb comoditat ja que només hi creix herba i alguns arbustos. Sens dubte es tracta d'un espai inmensament poètic on contemplar els canvis de les fulles que els plataners fan desde la tardor fins la primavera. Un bosc que recorda llunyanament al parc de la Devesa de Girona.

Però apart d'això també es poden observar les amples arcades del Pont Nou desde sota. Una visió diferent a l'habitual d'aquest pont medieval. D'altra banda també s'hi pot observar, a la part més propera a l'Avecrem, el que en queda de l'antic canal que travessava la zona i que feia funcionar la degradada fàbrica dels Panyos. Del canal en queda la rasa i alguns bassals d'aigua pestilent que s'hi formen per falta d'aigua corrent.

Si aneu en direcció de la corrent del riu Cardener deixareu enrere el bosc de plataners i us trobareu amb la petita agrupació d'horts que encara es permesa en aquesta zona. Més enllà l'entorn està molt més deixat. Els horts van ser retirats i hi podreu trobar una zona d'esbarjo poc arranjada. Aleshores actualment el camí queda tallat per la construcció d'uns nous accessos desde les noves cases que fan més amunt al que l'Ajuntament anomena oficialment Parc del Cardener. Un parc que no és gaire més que un nom ja que no hi fica gaire consciència en cuidar-lo i millorar-lo. Finalment s'hi troba l'antiga fàbrica dels Panyos des d'on un cop acabades les obres es podrà tornar a pujar a la Manresa plenament urbana, al carrer Francesc Moragues.

Doncs si us voleu passejar per un espai poètic i natural ben aprop del nucli urbà, podeu anar a sota l'Avecrem.

Qui s'anima a contemplar i viure la tardor al bosc de plataners del Pont Nou?

LA DESAPÀREGUDA ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

Dins el repàs que Manresa Calidoscopi fa als temples perduts durant la guerra civil, en aquesta ocasió, dediquem un article a l'església de Sant Miquel.

Aquest antic edifici era situat a l'actual carrer de Sant Miquel, al barri Antic, entre la Plana de l'Om i la primera de les placetes que hi han al llarg del carrer Sant Miquel ( la placeta de l'Aroma dita popularment). De fet ocupava una gran part de l'actual placeta.

L'església de Sant Miquel era una petita joia de l'art manresà. Un temple gòtic força més petit que els altres grans temples de la ciutat però amb una riquesa arquitectònica exquisida. En la forma gòtica majoritària del temple s'hi alternaven algunes parts romàniques que es conjuntaven amb la part gòtica. La part més visible romànica era la façana principal amb el campanar d'espadanya un dels elements més visibles de l'església. Però la part més coneguda i bonica era l'absis gòtic que era la típica estampa que es podia veure baixant el carrer Sant Miquel des de la Plaça Major. Un absis que era al costat de l'actual cafeteria Aroma. A la paret exterior d'aquest absis també hi tenia molta tradició el mural dedicat a Santa Magdalena, una santa que donava nom a aquella petita placeta. En el seu interior en destacava l'obra barroca de Josep Sunyer que va deixar el seu nom a través de la construcció d'algun dels retaules que hi havien.

L'església de Sant Miquel també era un lloc de gran tradició per les institucions manresanes ja que més enllà dels actes religiosos, durant segles, en ocasions important s'hi havia reunit el Consell de la ciutat de Manresa.

Abans del seu enderroc definitiu, autoritzat per l'inconscient Comite Antifeixista, es van poder salvar alguns elements: algunes claus de volta, alguna imatge i una bellíssima pica gòtica per beneïr que actualment es pot veure exposada al Museu Comarcal de Manresa.
En el solar de l'església es va deixar pas a una placeta més gran i a un bloc d'habitatges on actualment hi han botigues com el restaurant Pipol o una inmobiliaria. Però entre la botiga de roba Vidal Home i la Botiga dels Collarets hi ha un petit espai sense sortida amb un escalinata. Un petit espai que avui es veu aparentment inútil. Aquest espai el podrem interpretar si pujem les escales i mirem a la nostra esquerra on avui veurem el, ja anomenat, bloc d'habitatges. Però allà, fins fa uns 70 anys, hi havia l'entrada principal al temple de Sant Miquel. Unes escales que ens ajudaràn a entendre millor com era el carrer Sant Miquel abans de 1936. El temple va desaparèixer però les escales d'entrada s'hi han quedat.

_____________ L'enderroc de l'església durant la Guerra Civil

COM TRUCAR A L'AJUNTAMENT?

Actualment per que ens obrin la porta a un lloc determinat podem utilitzar moderns sistemes electrònics. Però abans de que tot això arribés a les portes de les cases hi havien els picaportes, una peça de ferro que, penjada a la porta, servia per donar cops a la porta i alertar als veïns d'un pis o una casa que hi havia algú.

Actualment, tot i que ja no es fan servir, aquests artilugis, encara es conserven en moltes cases antigues. I a l'ajuntament de Manresa encara conserven un picaporta a la seva vella porta de fusta de l'entrada principal. De fet, deu ser el picaporta amb més categoria i símbolisme de la ciutat. Per deixar clar que ens trobem a l'ajuntament de Manresa i per fer pàtria el picaporta té incorporada una planxa amb el relleu de l'escut de la ciutat. Si voleu donar resposta al vostre manresanisme no en dubteu i truqueu amb aquest picaporta tant insigne, aveure si us ve a obrir l'alcalde.

ENTRE UN BOSC DE PLATANERS, LA SEU

Passejada nocturna pel Parc de la Seu. Un bosc de plataners crea un sostre de fulles i branques. Al final del bosc entre els plataners, la Seu, com sempre alta i imponent. Però de nit, la basílica de la Seu es tenyeix de taronja. Un taronja que més enllà del temple pinta les fulles dels arbres d'una barreja de verd i taronja.

L'AIGUAT DE 1907

Aquests dies, concretament el 12 d'octubre, es compleixen els 100 anys de l'aiguat de 1907, els fenòmen metereològic més important i destructiu que va afectar Manresa durant el segle XX. L'aiguat de 1907 va ser la riuada més alta i potent que es recorda que ha tingut el riu Cardener.

Aquell dissabte 12 d'octubre de 1907 va ser un dia gris i plujós. Una pluja suau que es va intensificar molt durant la tarda de dissabte. La pluja intensa també va afectar simultàniament les serres de Pinós i Castelltallat, riu amunt, on hi havien rieres i torrents que constituien important afluents d'aigua del riu Cardener. Aquesta coincidència va provocar que el riu anés pujant de nivell ràpidament de manera que en el seu moment més alt, a Manresa, el riu va arrivar a pujar 9 metres més amunt de l'habitual. Una riuada d'una magnitud mai vista.

L'entorn urbà del riu Cardener a Manresa en aquells moments era ben diferent a l'actual. Aleshores era ple de fàbriques tèxtils i algunes cases de manera que els danys van ser considerables. Totes aquestes industries, per sort, eren majoritàriament buides ja que els dissabtes es plegava més d'hora. Tot i així es va haver de desallotjar d'urgència la fàbrica del Pont Vell i dues captaires que es refugiaven a sota el Pont Nou va desaparèixer amb l'aigua.

Quatre dels cinc ponts que travessaven el riu Cardener van aguantar l'embestida de l'aigua: el Pont Vell, el Pont Nou i el Pont de Sant Francesc. Però van ser destruïts la passarela metal·lica que hi havia a davant de l'estació del Nord i el pont del ferrocarril que travessava el riu a davant de l'actual discoteca de la Carpa del Riu. Els tallers van quedar destruïts i es va inundar el barri que hi havia al voltant de l'ermita de Sant Marc. L'interior de les grans fabriques quedà destruït: maquines inservibles, fang, brossa i els materials acabats o les materies primeres desaparegudes riu avall. El mateix va passar amb la resta de fàbriques tocant al riu que hi havia de Manresa fins a Monistrol de Montserrat, ja al riu Llobregat.

L'impacte econòmic va ser fort ja que apart dels desperfectes i material perdut molts treballadors es van quedar sense feina durant molt de temps. El rei espanyol d'aquell moment, Alfons XII, juntament amb el cap del govern espanyol van visitar la ciutat pocs dies després de la riuada.

Però quin record en queda d'aquest aiguat? Algunes imatges i la crònica històrica però sobretot unes plaques que encara avui dia indiquen fins on va arribar el nivell de l'aigua del Cardener aquell 12 d'octubre de 1907. Aquestes plaques, en record de l'aiguat, les podeu trobar al Pont Vell, a la façana de l'ermita de Sant Marc i a la paret de la cantonada amb el carrer Folch i Torres ( paret de l'escola Joviat ) a l'alçada de la Carpa del Riu. Uns petits detalls en record d'un gran desastre que va marcar la ciutat en aquells primers anys del segle XX.

Una de les plaques que indiquen on va arribar el nivell de l'aigua.

ACTIVISME VEGÀ

T'alimentes de cadavers? Go vegan

Les pintades que omplen algunes parets dels nostres carrers sovint tenen un caracter o motiu reivindicatiu marcat per les demandes polítiques, o per demandes laborals o de conflictes concrets que es produeixen en un moment o context determinat. En altres casos les pintades a les parets també ens poden deixar missatges buits, sense profunditat que només tenen la missió de cridar l'atenció pel seu poc sentit. D'altra banda, i a nivell local, també trobem pintades amb missatges profunds i poètics com els que fa el nostre estimat Grillart. I també en trobem d'altres molt menys usuals com el d'aquesta pintada que a través d'un "T'alimentes de cadavers? Go Vegan" reivindica la dieta vegana o el que és el mateix, si no m'equivoco, la dieta vegetariana . La pintada, situada al carrer Lleida de Manresa, es feta amb un estrident verd fluorescent que acompanya i ambienta aquest contundent missatge d'activisme vegà.

" LA ARTESANA "

Els anys passen i les coses canvien. On havia un edifici ara n'hi ha un altre, en aquells pis on tota la vida hi havia viscut una familia determinada ara hi viuen uns altres. El mateix passa amb el comerços, passen els anys i en un local determinat hi passen uns quants negocis diferents, i el record se n'esborra al cap d'un quants temps. Però en alguns casos, alguns elements queden i n'allarguen el record. És el cas de "La Artesana" una botiga que devia existir al carrer Pedregar, tocant a la plaça del Carme. Una botiga de la qual només en queda un bonic portal de fusta que emmarcava l'entrada a aquest comerç.

Un portal senzill i exquisit amb les línies pròpies de l'estil modernista que, anys després, encara sobreviu oblidat i mal conservat. L'antic local de "La Artesana" és avui ocupat pel magatzem de la Taverna Esprit de Vi, que és a la mateixa cantonada amb la plaça del Carme. Seria interessant que els actuals responsables de l'antic local de "La Artesana" es cuidessin d'una millor conservació d'aquest antic i bonic detall manresà.

PARET O FAÇANA?

En aquesta imatge podeu veure un fragment de les façanes de l'edifici dels Quatre Cantons representa la pitjor part de la intervenció de l'empresa municipal Fòrum en aquest indret del Barri Antic. No es veu segur si això és una simple paret amb unes finestres o una façana exterior. Sembla talment com si haguessin girat la façana de dins i l'haguessin posat fora. Però curiosament d'això en diuen façana tot i que no s'assembla de res a les façanes que té com a companyes als carrers del voltant. Unes façanes que, antagònicament a la dels Quatre Cantons, tenen coses tant estranyes com balcons i baranes, persianes i finestres diferents. En definitiva, la personalitat del Barri Vell. Els Quatre Cantons van per una banda i el Barri Antic per una altre.

L'arquitectura dels Quatre Cantons i les seves façanes són com l'aigua i l'oli, no hi ha manera que es barregin. I per acabar-ho d'adobar aquesta intervenció urbanística destructora anomenada Quatre Cantons s'ha carregat físicament el mateix i tradicional indret dels Quatre Cantons. Una intervenció de la qual ja se n'havia parlat a la secció de Manresa Calidoscopi anomenada Manresa posa't lletja però es que la magnitud imatge i la intervenció mereix un altre post de denúncia.

DE SAN MARCOS A SANT MARC

Avui a Manresa Calidoscopi un petit detall ja desaparegut. Fins fa pocs mesos a la baixada de Sant Marc, que baixa del carrer Galzeran Andreu fins a la Via Sant Ignasi, encara es conservava una de les antigues plaques que retolaven els carrers en castellà.

El carrer abans de ser normalitzat s'anomenava "Calle San Marcos" i al damunt d'aquest nom hi ha una abreviació que indica que ens trobavem al Dto V. Una abreviació que ens porta a interpretar l'antiga existència a Manresa d'una divisió en departaments o districtes. Una placa, que en el moment de fer la foto, feia anys que havia quedat oblidada i que ja era una mena de relíquia de temps passats. Avui, però, ha estat finalment canviada per donar pas a la baixada de Sant Marc.

DE NOU, GRILLART

Accions urbanes com pintades i algunes instal·lacions amb missatge són els senyals que deixa a la nostra ciutat l'artista anonim Grillart. Un artista conceptual que no construeix els seus missatges missatges ni en museus ni sales d'exposicions. Els senyals Grillart ens els trobem en els llocs més quotidians de l'entorn urbà més proper. Grillart, amb els seus missatges, busca sorprendren's i fer-nos reflexionar tot fent activar la incòmoda màquinaria del nostre cervell que ens obliga a pensar sobre el que s'ens diu. Uns missatges profunds que Grillart ens posa en safata en qualsevol paret o racó de Manresa que hagi triat per al seus missatges. Un missatge Grillart et pot sorprendre en qualsevol cantonada tot fent trontollar els teus esquemes!

Missatges com el que es pot trobar al carrer Sabateria, on un "Vius o esperes?" pretén fer trontollar els plantejaments de les nostres pròpies vides.

Grillart, de qui pocs en deuen conèixer l'identitat, semblava que havia rebaixat la seva activitat però, per sort i inesperadament, un nou senyal ens indica una nova acció Grillart. Una acció anunciada però no concretada que podreu trobar escrita en el programa del cicle Maleïts, de foment de la lectura, que organitza l'Ajuntament de Manresa. L'activitat s'anomena "Video-furtiu: Grillart" i es tracta d'una programació de video que desenvoluparà Grillart per diferents espais de la ciutat. Tot això passarà de l'1 al 5 d'octubre en hores i llocs indeterminats. El recull del treball de Grillart aquests dies quedarà recollit en la mostra Qincidències que realitzarà del 6 al 28 d'octubre al Museu Comarcal la revista cultural manresana Q.

Així doncs aquesta setmana, si teniu sort, tot passant pels carrers de la ciutat potser us trobareu i conèixereu a Grillart en acció. I sino haureu de continuar vivint amb el dubte existencial de no saber la veritable identitat d'aquest heroi artístic: Grillart.