MANRESA CALIDOSCOPI: CAPÍTOL FINAL

Arriba el capvespre, cau la nit a Manresa Calidoscopi. Aquest espai pública, per ara i segurament per sempre, el seu darrer capítol d'un recorregut iniciat el desembre de 2006. Manresa Calidoscopi ha tingut una curta però intensa història. 356 articles dedicats a Manresa han estat publicats en aquest espai que s'ha convertit en una petita enciclopèdia temàtica de la ciutat.

He tingut ganes de parlar de Manresa, de parlar-ne bé o malament, però parlar-ne. Perquè malgrat Manresa sigui com sigui ( cadascú tindrà les seves coses a dir ) crec que cal parlar-ne. Bé o malament, però parlar-ne. Fer-la viure, existir, que tingui vida pròpia i personalitat a la xarxa. És per això que va ser creat Manresa Calidoscopi. En una Internet tant global i inabastable cada ciutat, cada poble, cada racó de món mereix que li dónin un xic d'atenció a la xarxa internauta. Exercir i actuar per omplir, ni que sigui una miqueta, la xarxa de manresanisme.

Manresa Calidoscopi ha volgut potenciar i donar veu a la personalitat de la ciutat, fer veure aquelles coses que la fan singular. Coses que a vegades no valorem però que són allà, presents perquè els hi tinguem atenció i sàpiguem, com a ciutat, que sóm i que volem. Aquest espai, sobretot desde el punt de vista fotogràfic, ha volgut mostrar punts de vista, grans o petits, que fan especial la ciutat, que la fan ser allò que és i ha estat. Cal estimar Manresa, fer-la imaginativa, valorar-la i Manresa Calidoscopi ha volgut contribuir i ajudar a tot això.

Manresa Calidoscopi ja feia temps que volia tenir un principi i un final no gaire llunyà. La història del bloc ha estat intensa i crec que ja he dit la gran part de coses sobre Manresa que jo tenia necessitat i ganes de dir. Podria dir moltes més coses de la ciutat però com a autor tinc la necessitat de deslligar-me d'una història tant intensa. Si algún dia hi ha un épileg d'aquest bloc, tot i que es poc probable, ja us ho faria saber. Però el que és segur es que ara és el moment de dir prou.

Crec que en queda un bona herència de tot plegat. Manresa Calidoscopi no comptarà amb nous articles però, en canvi, deixa tots els textos i imatges sobre la ciutat igualment publicats i disponibles per copia o consulta. Manresa Calidoscopi passa a ser un espai abandonat i cada vegada més oblidat però igualment present a la xarxa. Encara que aquest nucli de manresanisme a la xarxa no tingui continuïtat tinc la seguretat i el desig que el rastre i la temàtica de Manresa Calidoscopi continuara en altres espais i blocs manresans.

Finalment afegir que, en resum, Manresa Calidoscopi ha volgut ser un homenatge a la ciutat.

Moltes gràcies a tots els visitants i comentaristes de Manresa Calidoscopi. Fins una altra!

YOUTUBE: MANRESA CALIDOSCOPI, RESUM VISUAL

Manresa Calidoscopi explora altres formats i posa un peu a Youtube. Ho fa a través del video Manresa Calidoscopi, resum visual. Es tracta d'una seqüencia fotogràfica que fa un repàs i resum a les imatges més importants i significatives publicades durant aquest any i mig en aquest bloc. A mesura que ha anat avançant aquest espai, la fotografia, ha anat esdevenint més i més important. Per això s'ha volgut potenciar la riquesa fotogràfica de Manresa Calidoscopi en un sol video acompanyat de diferents bandes sonores. Un total de nou minuts de seqüència fotogràfica que representa un intens viatge visual per la ciutat de Manresa. Les fotogràfies són del mateix autor d'aquest bloc combinades amb algunes de les fotografies històriques publicades a Manresa Calidoscopi. Les músiques que acompanyen el video fotogràfic són dues bandes sonores de cinema del sallentí Carles Cases i, finalment, la peça Gegants 98, del manresà Manel Camp.

D'aquesta manera Manresa Calidoscopi, vol contribuir també a que Manresa tingui una preséncia més al portal de videos Youtube. Manresa Calidoscopi, resum visual és també un aparador fotogràfic per intentar promocionar i fer conèixer la ciutat a través d'aquest àmbit de la xarxa. Aquest video, com el bloc, volen ser un homenatge a la ciutat de Manresa. Espero que us agradi.

LLUM DINS LA FOSCA

El campanar de la Seu sorgeix lluminós i resplendent dins la nit fosca per sobre les velles cases del carrer Vallfonollosa. Contemplant en el silenci de la nit la torre de pedra desde la Baixada dels Jueus. Carrer amb ressons d'antics habitants medievals, als robustos peus de pedra de l'ajuntament.

REGADIU SOBRE EL CARDENER

L'aigua de la Séquia té ramals que arriben gairebé a tot arreu, fins i tot a les estretes terrasses de sobre el riu Cardener. Estretes franges de terra sobre les típiques balmes i parets de pedra on créixen els horts regats per l'aigua de la Séquia. Horts, ordenats i cuidats sobre un terreny marcadament irregular sota la Balconada, el convent de Santa Clara i les Escodines. Uns horts senzills encarats davant els grans monuments de pedra de la Manresa sud. Horts que créixen amb la intensa mirada de la Seu i la Cova de Manresa.

Al fons de la imatge, les cases del barri de la Guia, a l'altre riba del riu Cardener.

MANRESA MÍTICA

La imatge clàssica i mítica de Manresa en un capvespre. Els elements clàssics i històrics de l'imaginari manresà barrejats amb la díficil geografia de les ribes del Cardener. Una imatge clàssica vista des d'un dels miradors d'aquesta ciutat de turons, de pujades i baixades que creen una ciutat de volums naturals contundents convivint amb la trama urbana. Amplies i obertes visions del paisatge manresà desde desenes de punts de vista diferents. Dins de la gran quantitat de miradors que té Manresa, el de la Balconada ofereix un dels punts de vista més impresionants de la ciutat.

PAISATGES DEL CAMÍ DEL SUANYA

Desde el camí del Suanya es pot veure una bonica i impresionant imatge de Collbaix i els seus entorns. Una gean plana coberta amb una catifa de blat precedeix l'inconfusible turó. Entremig de tot això s'aixeca una elegant casa que fa anys que es abandonada. En aquest paisatge tant pla i obert, el turó de Collbaix, es fa més contundent i present davant nostre.

PASSEIG PER LA BALCONADA

Per arribar a la Balconada ho podem fer per els carrers que hi porten o per els nous camíns oberts al llarg de la gran plana sobre el Cardener on s'aixeca aquest barri. Camins que es poden agafar desde el carrer del Peix, al final de les Escodines. Un cop allà, l'arteria principal és el passeig interior de la Balconada. Aquest es mostra auster i tancat amb un disseny poc agraït amb el seu impresionant entorn natural. Un espai llarg i tancat punt de trobada social d'un dels darrers i més lletjos barris de polígons d'habitatges construïts a Manresa. Més enllà daquest passeig tancat per blocs compactes s'alça el més impactant dels paisatges manresans, la façana sud de Manresa i la vall del Cardener.

L'ESPLENDOR DEL GÒTIC A MANRESA

L'impresionant nau gòtica de la Seu, una de les més amples del gòtic català, en tota la seva inmensitat. Grans alçades i espais amplis i esvelts, l'esplendor del gòtic es mostra de manera decidida a la Seu de Manresa. De nit, i en ocasions especials, l'interior de la Seu llueix una part de la nova il·luminació que en un futur serà instal·lada a tot l'interior del temple.

LA SÉQUIA AL POAL

Un bell indret per on passa la Séquia a la zona del Poal, darrere la Torre del Vinyas. En aquest tram el ramal de la Séquia passa a l'ombra de grans alzines per tornar a estar envoltada, just després de gran quantitat d'horts. En el moment de ser presa la foto, el ramal de la Séquia estava sec ja que l'aigua hi circula segons l'horari de rec.

Més enllà de les alzines, al fons, el turó de Collbaix.

ROQUETA

A Manresa hi han empreses històriques que han marcat la ciutat i que, avui en dia, encara continuen ben vives. Empreses que han creat identitat i que formen part de la memòria de la ciutat. Un exemple el trobem en l'empresa vins Roqueta. Regentada per l'antiquíssima nissaga vinatera dels Roqueta, aquesta empresa ha estat la responsable de crear altres empreses com Masies d'Avinyo principal impulsora de la denominació d'origen vinatera actualment existent al Bages.

El cartell vermell de Roqueta presideix com fa tant i tants anys la teulada de l'edifici manresà on va començar l'empresa. Un edifici situat a la carretereta de Vic, cantonada amb carrer Circumval·lació. L'edifici té en els seus baixos un aparador que recorda la trajectòria centenària de l'empresa.A la part alta de la façana fa anys que hi han pintats uns oportuns esgrafiats que representen unes vinyes amb raïm.

MARQUES DE PICAPEDRERS A LA SEU

Si passejem pel costat de el gran absis de la basílica de la Seu hi podrem descobrir en les seves parets un interessant i petit detall. Aquests murs,a una alçada d'uns dos metres, encara conserven petits senyals i signes marcats a la pedra fets pels picapedrers que construïen la Seu. Unes marques fetes a la pedra simples i senzilles per un treballadors que, en la seva majoria, no sabien escriure i havien de sintetitzar el seu nom en un signe. Les restauracions fetes en els darrers anys han netejat i fet més visibles aquests signes escrits sobre la pedra.

LA FLORINDA

L'antiga farinera de la Florinda és un dels edificis més vistosos del barri de Valldaura, també al capvespre. L'antiga farinera de la Florinda s'aixeca al barri de Valldaura, un indret de Manresa que es caracteritza pel seu ric patrimoni industrial. La gran alçada de l'antiga Farinera però sobretot el seu destacat color la converteixen en l'emblema de Valldaura. Uns elements molt destacats de l'edifici són els alts i cilindrics diposits per guardar la farina. Valldaura és un barri que va neixer de la industrialització i, en el seu territori, s'hi aixequen carrers estrets amb cases antigues i modestes combinades amb carrers amples i blocs de pisos aixecats sobre antigues fàbriques o tallers.

Valldaura és un barri que es mou entre la identitat industrial de les velles fàbriques que el van fer néixer i la nova identitat residencial, comercial i d'oci.

EL BOSC DEL SUANYA

Aquest indret natural del terme de Manresa és un lloc tradicional d'arribada o de pas per les caminades dels manresans més enllà de la ciutat. També ha estat un punt important de la tradició del lleure dels manresans per fer-hi petites trobades o passar-hi el dia. Per arribar-hi desde el nucli urbà de Manresa principalmentexisteix l'anomenat camí del Suanya, del qual ja s'ha parlat a Manresa Calidoscopi, i que es pot agafar desde el començament del camí de Rajadell o desde Bellavista.. Al mateix temps el bosc del Suanya és un espai de pas per anar a altres indrets com el nucli de Salelles o la urbanització de Can Servitja, tots dos fora del terme municipal. Igualment un altre camí que surt del bosc porta a un altre indret emblemàtic de la Manresa natural, el Gorg Blau, a uns vint minuts del Suanya. Aquest gorg també havia estat un punt habitual de bany de la riera de Rajadell. Finalment un altre camí ens porta al proper barri del Xup.

La riera de Rajadell també travessa el bosc del Suanya de manera que per entrar de ple al bosc cal travessar un senzill pont que hi ha. Així el bosc compta amb un espai d'aigua que, generalment, romàn estancada convertin el bosc en una ribera. El bosc del Suanya creix a la riba dreta de la riera i té un descampat central apte per aparcar-hi cotxes o fer-hi altres activitats i un altres espai de bosc més frondós. El bosc del Suanya hi creixen alzines i sobretot pins, de manera que és el tipus de bosc anomenat pineda. Els seus pins són extremadament alts i espigats, una característica que identifica aquest bosc.

El bosc del Suanya és un espai manresà de gran anomenada i tradició, un de vegetació i aigua que, després de les darreres plujes, gaudeix d'una gran verdor i abundància d'aigua.

DESDE EL CAMÍ DEL SUANYA

Una bonica imatge de Montserrat desde el camí del Suanya, just abans d'arribar a la baixada que condueix al bosc del mateix nom.

MONTCAU DESDE SOL I AIRE

El Montcau desde un prat dels darreres de l'urbanització Sol i Aire.

EL JARDÍ DEL VENT A BELLAVISTA

Si recorrem la línia de cases que representa el nucli de Bellavista de Manresa trobarem una modesta casa o cobert amb un pati que guarda gran interés. Es tracta d'un jardí ple d'objectes que juguen amb el vent. El propietari o propietària d'aquest jardí sembla ser persona de grans recursos i imaginació. Uns curiosos i variats enginys que van del clàssic molí fins altres muntatges molt més complexos. Aquests estris estàn fet amb elements reciclats molt diferents que creen fascinants obres relacionades amb la més genuïna técnica artística de "l'assamblage". Així, quan el vent bufa tota aquesta curiosa exposició d'artefactes es posa en moviment. Fins i tot, amb un jardí tant ple d'enginys ventosos, l'autor/a n'ha exportat algún al jardí veí.

Una interessant curiosat de Bellavista que podriem anomenar el jardí del vent.

MONTSERRAT DESDE BELLAVISTA

El sol es pon sobre aquest gran camp de blat de Bellavista. Montserrat fa més vistosa la seva pedra abans de resignar-se a desaparèixer en la foscor.

DESDE L'ESTADI DEL CONGOST

Collbaix també es fa present en molts paisatges de la ciutat. Desde l'estadi municipal del Congost, seu del més que centenari Centre d'Esports Manresa.

EL RUNAM SALÍ DESDE MANRESA

La muntanya del runam salí de Sallent ha anat creixent, de mica en mica, amb els anys. Aquest creixement ha arribat fins al punt que la muntanya de runam és la que més destaca del Pla de Bages. La seva alçada i el seu color grisós es fa veure tot destacant entre les muntanyes verdes i boscoses del seu entorn. El runam salí és un desastre ecològic al cor del Bages i també un generador de conflictes socials a Sallent.

La gran alçada que ha adquirit el runam ha provocat que desde les zones més altes de Manresa, que són préludi del Pla de Bages, es pugui veure perfectament aquesta muntanya artificial. Un exemple n'és el de la imatge presa desde el capdamunt del bosc de Can Font.

AIGÜES DE MANRESA

Un dels diposits a cel obert que es poden trobar als dipòsits nous de Manresa. Uns diposits que es poden seguint el camí que ve del bosc de Can Font i va fins al camí de la Torre del Vinyas. Un camí que ressegueix o passa per sobre del ramal de la Séquia que passa per Can Font. D'aquesta aigua ,que porta la Séquia desde el llac del Parc de l'Agulla, en bevem els manresans. I en aquestes instal·lacions, seu d'Aigües de Manresa, és on es depura i es tracta l'aigua per fer-la apte per al consu dels manresans.

FÀBRIQUES I RIU

El riu Cardener, a l'alçada del barri de Sant Pau, conserva un bon nombre de fàbriques en poc espai. Fàbriques com " La Favorita" , la Fabrica Blanca i la Vermella s'aixequen a pocs metres les unes de les altres. Un paisatge industrial, que s'aixeca a les dues ribes del Cardener, molt valuós i que ens recorda una de les etàpes històriques més importants de la ciutat. I sobretot també ens explica la importància que el riu Cardener va tenir per les fàbriques. Moltes més fàbriques que no pas ara s'aixecaven al costat del tram manresà del riu Cardener. El fet que aquest grup de fàbriques quedi relativament lluny del nucli urbà ha facilitat que s'hagin pogut conservar. Una diferència amb molts altres exemplars del nucli urbà de la ciutat que han acabat desaparéixent sense consciència del valor que tenien. El recorregut de la via del tren de Renfe o l'antiga carretera de Barcelona són bons punts des d'on es pot contemplar a major o menor distància aquest patrimoni industrial que espera ser rehabilitat i revaloritzat.

UN ALTRE CAPVESPRE

Un altre dels bonics capvespres que es poden veure a Collbaix. Els núvols sembla que es dirigeixin cap a Collbaix, com si fos un amagatall on trobar el sol. Per darrer aquest Collbaix és per on sempre se'n va i s'adorm el sol en aquest petit país anomenat Manresa.

MONTSERRAT I VALLDAURA

Les exòtiques formes de Montserrat treuen el cap per sobre de l'àmplia plana de la torre de Santa Caterina. Una imatge contemplada desde un carrer del barri de Valldaura.

L'ELEGÀNCIA D'UNA CÚPULA

A primers de segle molts blocs de pisos de promoció benestant miraven de coronar-se de manera el més singular possible. Per fer-se presents en les mirades i destacar. Així en pocs metres trobem cupules o torres destacable en edificis com la Buressa, l'antiga seu de la Caixa de Pensions a Manresa o l'edifici de la imatge situat a la cantonada entre el carrer Jaume I, Carretera Cardona i Muralla de Sant Francesc. Aquesta cúpula és un dels elements emblemàtics del centre de Manresa. A sota seu té un privilegiat balcó mirador. Aquesta cúpula i l'edifici que la sosté representa una de les cantonades més elegants de Manresa.

FINESTRAL GÒTIC

La part superior d'un dels grans finestrals de la Seu. En el gòtic pro-catedralíci de la Seu s'hi pot veure la grandesa d'aquest estil arquitectònic medieval. Una imatge que es pot veure desde el claustre de la Seu. A la dreta els murs de la capella dels Favets. A l'esquerra una de les arcades del claustre, una gargola i el campanar de costat.

VENINT DE BELLAVISTA

Venint de Bellavista i agafant el camí que porta cap al camí del Suanya podem trobar aquesta petita casa abandonada que, amagada als peus d'un turó boscós, va ensorrant-se mica en mica. Per arribar-hi hi ha una entrada amb reixes de metall i pilars de toxo que obre el pas amb un petit camí arbrat fins la casa. Una entrada que busca una sumptuositat que la casa, petita i modesta, sembla que no ha tingut mai. Darrere el arbres es deixa veure Montserrat en les darreres llums del vespre.

EL CARME DESDE EL PARC DE SANT IGNASI

És habitual veure, desde molts punt de la ciutat, la silueta de la Seu. Però no és tant habitual i present la figura inacabada de l'església del Carme. Aquesta imatge del Carme, amb un inminent tempesta de primavera a punt d'arribar, es pot veure desde el parc de Sant Ignasi. Tant l'antiga com la nova església del Carme tenen l'aspecte auster i dur d'una fortalesa aixecada i sostinguda per un conjunt de caòtiques construccions sobre el Puigmercadal.

COLLBAIX DESDE ELS TRULLOLS

Collbaix desde el tronc d'un ametller dels Trullols.

LA SEU DESDE LA CARRETERA DEL PONT DE VILOMARA

La basílica de la Seu desde un carrer que desemboca a la carretera del pont.

ELS BLOCS DE CAIXA DE MANRESA A LA SAGRADA FAMILIA

Els anys 40 la gran onada d'inmigració va provocar que algunes institucions es decidissin a construïr nous polígons d'habitatge per poder donar resposta a la gran demanda d'habitatge que hi havia. Aquests primers polígons es construïen a la perifèria de la ciutat. Un exemple d'això són les cases de xocolata, de les qual ja se n'ha parlat a Manresa Calidoscopi. Un altre exemple són els blocs que va construïr Caixa de Manresa, el 1953, al carrer Viladordis. Un polígon de blocs d'habitatges que ja forma part de la història de l'urbanisme manresà. El polígon de blocs de pisos compta amb un sistema pròpi de carrers rectílinis. També existeix un altre petit grup de cases de planta baixa i jardí. En una de les façanes del carrer Sant Cristòfol hi han unes grans lletres que indiquen que aquestes cases van ser fetes per Caixa de Manresa. Una de les primeres accions importants de l'obra social d'aquesta entitat després de la guerra civil.

LA FARINERA ALBAREDA

L'històric edifici de la Farinera Albareda es troba situat a la plaça del Mil·lenari, al barri de Valldaura. És un dels valuosos exemples que es conserven de la Manresa industrial. El barri de Valldaura, antic barri marcadament industrial conserva altres edificis notables del paisatge industrial històric manresà. Edificis com l'antiga farinera de "La Florinda", que es pot veure al capdamunt de la imatge, o la fàbrica dels Panyos, o la desapàreguda fàbrica de la Bonamossa feien d'aquest barri un nucli industrial a la vora del riu Cardener.

La farinera Albareda encara funciona, avui en dia, amb la funció originaria de l'edifici: fer farina.

MANRESA DESDE EL PONT FUMAT

Una visió de Manresa desde el camí que porta cap al Pont Fumat. En destaquen la Seu, l'església del Carme que demana a crits que se li construeixi la seva façana, l'hotel Pere III, els nous jutjats, i el riu Cardener amb el local nocturn de la Carpa del Riu.

SOL I AIRE

La zona de la Catalana, la plana que hi ha sobre el riu Cardener tot anant el Xup, és una zona rural on s'hi intercalen alguns nuclis urbans. Nuclis com el de Bellavista o els de les Tres Creus són construïts amb les típiques cases que es poden trobar a la periferèria manresana. Barris humils fets amb cases de planta baixa, senzilles i modestes.

Però en pocs metres trobem un nucli on el nivell econòmic puja sobtadament. És la petita i privilegiada urbanització de Sol i Aire. Allà les cases baixes i senzilles es converteixen en xalets de més categoria, cases amb cuidats jardins i altes prestacions. Passejar pels carrers de Sol i Aire es passejar per una mena de Pineda de Bages en miniatura. És interessant veure la diferència que existeix entre els nuclis veïns com les Tres Creus o Bellavista.

Passejar pels seus carrers és sentir-se atacat constantment per la multitud de gossos vigilants que borden alhora. La urbanització, com tots els altres nuclis és envoltada per el magnífic paisatge natural d'aquesta zona elevada del terme municipal de Manresa.

LES BARRAQUES DE VINYA

Per els voltants de Manresa i comarca és molt normal trobar mig amagades les barraques de vinya. Aquestes petites barraques, de construcció senzilla, són fetes amb pedra seca i irregular, un material assequible que es podia trobar a la vora mateix d'on esconstruïa. La majoria són quadrades però també n'existeixen petites variants quadrades o rectangulars. La seva teulada és feta amb lloses de pedra recorbes amb terra. D'aquesta manera acaben tenint un acabament arrodonit o una mica punxegut on, sovint, i acaba creixent herba. La seva construcció va ser feta en l'època en que la comarca del Bages era una de les zones més potents en la producció de vi amb unes inmenses extensions de vinyes que gairebé monopolitzaven les terres de la comarca. La seva funció era per a refugi dels pagesos o com a lloc per guardar alguns estris necessaris per al manteniments dels camps de vinya.

Així doncs les barraques de vinya són un element típic de Manresa però sobretot del Bages on s'en poden trobar centenars. Les podem trobar amagades en boscos que havien estat antics camps de vinya o al mig o en un costat de grans camps de conreu. Avui en dia, ja perduda la seva utilitat, les barraques de vinya sobreviuen amb millors o pitjors estats de conservació. A Manresa en podreu trobar en diverses zones rurals com, per exemple la que hi ha a la imatge, als voltants del Suanya.

EL CAMÍ DEL SUANYA

Desde la zona del Congost podem agafar i recorrer un dels camins, ara asfaltat, més coneguts de l'àmplia zona rural de Manresa. Aquest camí porta al bosc del Suanya, una zona de referència dins dels espais que tradicionalment han estat zona de lleure pels manresans. Per arribar al començament d'aquest camí cal anar a la carretera que comença al costat del cementiri i es dirigeix cap al camí de Rajadell i l'eix transversal. Tot vorejant aquesta carretera trobarem un pont que travessa la via del tren cap a Lleida, just allà comença el camí del Suanya. En el primer tram el camí està envoltat per diverses propietats tancades i camps d'olivera. Un tram en pujada que quan arrba al seu punt més alt canvia de paisatge. Desde allà podrem veure la ciutat de Manresa de manera llunyana i tornarem a baixar suaument. Allà el paisatge és l'habitual en tota aquesta zona del terme municipal de Manresa: camps de cereals intercalats amb boscos i petites propietats escampades per les grans planes que vorejen el camí. Un paisatge que guarda la seva bellesa en la senzillesa i simplicitat del paisatge.

A mig camí, al peu d'un petit conreu de vinya, es pot trobar un petit oratori popular dedicat a Sant Josep. En aquest punt del camí el terreny es pla per acabar baixant, poc després, de manera sobtada fins a la vall de la riera de Rajadell. Poc abans d'aquesta baixada podem veure a la nostra dreta la muntanya de Collbaix, precedida per camps de cereals i, a l'altre banda els boscos de la riera de Rajadelll que es dirigeix cap al barri del Xup. Un cop arribem al costat de la riera cal travessar el pont que la creua i, aleshores, ja ens trobarem entre els alts pins que identifiquen el bosc del Suanya.

El camí del Suanya és un espai de tranquilitat excepte quan passen cotxes. El camí va ser necessàriament asfaltat fa uns anys per poder millorar el benestar del veïns de la zona. Tot i així, aquest fet ha provocat que molts cotxes aliens a la zona utilitzin aquest camí per estalviar-se passar per dins el nucli urbà de Manresa. El camí del Suanya connecta a través d'un altre camí asfaltat amb el barri del Xup i, aquest, amb la carretera d'Igualada. D'aquesta manera el camí en una part del seus trams ha esdevingut una connexió entre l'eix transversal i la carretera d'Igualada. Una mena de precedent de la part final de l'eix Diagonal que destruirà una part del paisatge més proper al bosc del Suanya i el Gorg Blau.

MONTSERRAT DESDE LA CARRETERA DE SANTPEDOR

Les muntanyes de Montserrat sobresurten entremig de les cases de la carretera de Santpedor, a l'alçada de Can Font. Infinites imatges de Montserrat i Manresa. La figura d'aquesta serra és gairebé omnipresent a la ciutat i a la comarca.

LÍNIES ELÉCTRIQUES

Les línies electriques, amb grans torres metàl·líques, surten de l'estació eléctrica dels Dolors, al peu de la Pujada Roja. Les línies passen majestuosament, com si fossin gegants, per sobre els horts de regadiu de les Cots.

L'ABSIS DEL CARME

L'absis i l'església del Carme de Manresa s'aixequen sobre la plana de l'històric turó del Puigmercadal. Una elevació natural que fa segles que acull l'església del Carme, la medieval i la que es va construïr en el seu lloc fa 60 anys. El Puigmercadal és envoltat per grans i altes parets de pedra que, quan al segle XIX les antigues muralles es van esfondrar en aquest indret, es van reconstruïr per fer-ne un gran talús que protegis de possibles esllavissades de la muntanya.

LA PLANA DE VILADORDIS

Si creuem la ronda per sota el pas que hi ha a la darrera la zona d'oci dels Trullols podrem anar parar a un mirador d'un dels grans espais de la Manresa agrícola: la plana de Viladordis. Aquesta plana comença quan es pecipiten cap avall les zones altes dels Trullols i Cal Gravat.

Aquesta plana s'estén fins a la zona del Guix, Sant Fruitós i fins al poble de Viladordis. És ocupada per algunes masies, camps de secà i regadiu. Després, un cop passat el poble de Viladordis s'eleva i cau, sobtadament cap a la vall del Llobregat. La tranquila i plàcida plana es converteix, de cop, en una zona d'accidentats penyasegats sobre el riu Llobregat. Podem veure, al fons de la plana, la línia de cases que constitueix el nucli de Viladordis. Més cap a la dreta, dalt d'un petit turó, s'aixeca l'església de Viladordis, el cementiri i el mas i bosc de les Marcetes.

Aquesta plana protegida per l'Ajuntament de Manresa com a espai agricola protegit també comença a patir les seves amenaçes. El traçat del l'eix transversal ferroviari té un primer projecte que preveu passar just pel mig de la plana. Desde l'ajuntament es vol evitar aquesta opció però serà possible aconseguir aquí el que sembla que no s'està aconseguint a l'entorn de Salelles? La supervivència d'un espai agrícola emblemàtic per Manresa mereix la modificació del projecte de línia ferroviaria.

REGAR L'HORT

Passejar per l'entramat d'horts que genera la Séquia de Manresa es veure petits i grans detalls de com funciona la distribució de l'aigua d'aquest canal quan arriba a Manresa. Un d'aquests detalls són els horts que utilitzen aquestes petites i rudimentaries comportes per fer entrar l'aigua, provinent d'un dels centenars de petits ramals de la séquia, dins el seu hort.

EL CARDENER AL CONGOST

La resclosa dels Panyos fa baixar ample i tranquil el riu a l'alçada del Congost. El Cardener passa silenciós per sota el barri de l'Avecrem, l'antiga fàbrica dels Panyos i els nous edificis que es construeixen al seu costat. Els arbres de la seva ribera, amb la ténue llum del final del dia es reflexen en el riu.

LES CASES DE XOCOLATA

A partir dels anys 40, Manresa va començar a recuperar-se econòmicament de tot el trasbalç que havia suposat la guerra civil. Just en aquests anys també va començar una forta onada d'inmigració espanyola. Aquest gran volum d'inmigrants, vingut majoritàriament del sud d'Espanya, va anar arribant fins l'any 1956. Per allotjar tota aquesta massa de nouvinguts es van començar a urbanitzar terrenys més barats a la perifèria de la ciutat. Així van sorgir nous barris de cases autoconstruïdes com, per exemple, la Mion. Però algunes institucions també van promoure grups d'habitatges econòmics a les perifèries de Manresa. Un dels primers grups d'habitatges van ser les " cases de xocolata ", promogudes per l'ajuntament de Manresa. Aquestes cases, de topònim popular, es troben situades just darrera de l'antic recinte de la Fàbrica Nova i el Parc de Sant Ignasi. A aquests primers polígons d'habitatges el van seguir anys més tard els de la Sagrada Familia o, més modernament, els de la Font dels Capellans o la Balconada.

Segons diuen l'arrel del topònim "cases de xocolata" rau en el fet que durant molts anys les façanes d'aquests edificis van tenir un aspecte brut i fosc. Aleshores la inacabable i llaminera imaginació popular va associar aquestar foscor amb la xocolata. Així, arreu de la ciutat, són conegudes com a cases de xocolata. D'altra banda, fa pocs anys, aquestes cases van abandonar el seu aspecte gris i fosc per unes renovades façanes pintades de groc clar. Un aspecte nou i ràdicalment diferent que no impedeix que aquest popular topònim encara tingui ús en determinats sectors.

LA FONT DESDE LES COTS

Les torres de la Font dels Capellans, emblema de la Manresa dels polígons d'habitatges, vistes desde l'entramat d'horts i regadiu del barri de les Cots.

MONTCAU DESDE BELLAVISTA

La muntanya del Montcau llunyana desde un dels camins que porta a les cases de Bellavista. Per sota seu s'hi poden veure les naus del polígon de Bufalvent i les cases de la Balconada.

L'ÀNGEL DEL CEMENTIRI

L'entrada principal del cementiri de Manresa, es coronada per l'estatua d'un àngel. Una imatge que fa molts anys que dóna entrada a la part més antiga del cementiri, construïda el segle XIX. Aquesta estatua es fa més majestuosa en el capvespre, quan la seva silueta es dibuixa a contrallum. La silueta deixa veure com un colom s'ha aturat a reposar a les seves espatlles. L'àngel del cementiri, amb la seva trompeta, actua com a guàrdia de tot el recinte funerari manresà.

PAISATGE FERROVIARI

El paisatge de vies de tren també marca la ciutat de Manresa. Un paisate de rail i catenàries que conviu amb els elements més coneguts de Manresa i els seus voltants. Un d'aquests paisatges el podem veure al camí que va de la zona esportiva del Congost fins al revolt del Pont Fumat. Aquest camí voreja la via del tren de Manresa a Lleida. Desde allà, podem observar Collbaix i també Manresa amb els nous edificis que s'estàn construïnt a la vora del riu Cardener, el vell edifici de la farinera Albareda, l'hotel Pere III i la Seu de Manresa.

L'ENTORN DE SOL I AIRE I BELLAVISTA

La Manresa rural que hi ha més a l'altre banda del riu Cardener està marcada per un paisatge molt diferent al de la resta del terme municipal. Apart dels petits nuclis urbans com Sol i Aire, Bellavista o les Tres Creus el medi natural i agricola d'aquesta part del terme municipal de Manresa encara està molt ben conservat.

Tot aquest espai es caracteritza per les grans i amplies planes que s'agenollen davant Montserrat. Grans camps obligadament de secà, ja que l'aigua de la Séquia no creua el riu, s'estenen sense gairebé cap obstacle davant nostre. Les planes semblen infinites i cobertes per unes suaus catifes verdes que ja començen a daurar-se. Aquests grans camps són intercalats per petis retalls de boscos que es fan més grans en els petits turons que trenquen aquesta gran plana sobre el riu Cardener.

Tot aquesta plana s'allarga fins als voltants del bosc del Suanya i arriba fins als peus de Collbaix. Aquí dalt l'horitza és ample i inmens, com un somni sense fi. Aquesta gran plana es precipita suaument cap a la riera de Rajadell que marca, al seu voltant una petita vall de boscos feréstecs i petits prats. Més enlla de la zona de Sol i Aire, aquest espai natural continua riera de Rajadell amunt amb indrets emblemàtics manresans com el bosc del Suanya, el gorg Blau, la Font de l'Arrel i altres bonics espais naturals. Tot amb el constant fons monserratí. La imponent imatge de planes i prats amb Montserrat de fons es repeteix constantment en aquesta zona.

Aquesta esplèndida Manresa natural es conserva, ingenuament, gairebé verge. Poques carreteres i efectes urbanístics han malmés aquesta zona fins ara. Perdre's per aquests llocs es donar-se les gràcies d'haver conservat i mantingut un patrimoni natural manresà tant poètic. És increïble veure, com a pocs minuts del nucli urbà de Manresa, el terme municipal encara conservi aquests paisatges tant intensament bonics. Uns paisatges que també tenen les seves amenaçes. Projectes com l'eix diagonal o la futura intenció de fer arribar el nuclí urbà de Manresa a l'altre banda del riu posen un interrogant a la conservació d'aquests boscos i planes de la Manresa rural.

DESDE L'AVECREM

Desde el fons l'avinguda de Francesc Moragas, a l'alçada de l'Avecrem, podem veure com sorgeixen les curioses formes del constant teló de fons de la ciutat, les muntanyes de Montserrat.

EL PAS DEL CAMÍ DE LES COTS

El pas de la viua del Ferrocarrils Catalans marca la ciutat de Manresa. Per això, a través del seu recorregut es poden trober diferents túnels o passos que aconsegueixen travessar-la per sota. Un d'aquests passos el podem trobar a l'indret on comença el camí de les Cots, al final del carrer Sant Joan d'en Coll. L'antiga fabrica és el primer que es pot trobar en el camí. També es poden veure els pins solitaris a dalt de tot de la muntanya que puja el camí de les cots i algunes de les cases que es poden trobar al seu voltant.

LA CREU DEL PONT FUMAT

Les creus de termes, situades en punts estratègis al costat de camins, eren molt nombroses en el passat. Les creus de terme no només podien tenir significat religiós sino que també marcaven i delimitaven territoris. Manresa encara en conserva forces en el seu terme municipal. Una d'elles és la creu del Pont Fumat. Situada a l'indret del mateix nom aquesta creu es present en aquest lloc desde fa molts i molts anys. Normalment, però, era situada a l'altra banda del revolt de la carretera d'Igualada, que és el vial que passa pel pont Fumat. Fa poc temps, molt malmesa i oblidada, va ser construïda de nou a l'altre costat de la carretera, en un petit replà que esdeve un bonic mirador de la ciutat i, en especial, de la vall del riu Cardener. Quan passem per la creu del Pont Fumat, a la Catalana, la imatge de la ciutat es fa present i impactant davant nostre, ja hem arribat a Manresa.

ENTRE CARRERS, LA FABRICA NOVA

L'edifici que queda dret del recinte de la Fabrica Nova, amb un de les torres que l'identifiquen, desde el principi del carrer de Sant Joan d'En Coll. Una imatge més de la Manresa industrial de principis del segle XX.

COLLBAIX DESDE LES COTS

El turó de Collbaix desde un camp de conreu de les Cots

LA XEMENEIA DE L'ANOMINA

La xemeneia d'un dels edificis industrial que encara queden a la ciutat: l'edifici de la CAME o, anomenada popularment pels manresans, l'Anònima.

L'ORATORI DELS DOLORS

L'oratori dels Dolors es troba als peus d'un talús de la via dels Ferrocarrils Catalans. Concretament al talús que hi ha entre el Pont de Ferro i al pas de la via que porta al camí de les Cots, al final del carrer de Sant Joan d'en Coll. Aquest oratori, com diu una placa gravada al seu costat, va ser fundada el 1886 i l'actual oratori és un record per una antiga capella que existia en aquest espai. La capella dels Dolors va donar nom en aquest barri o part de la ciutat. Una prova n'es el fet que la capella dels Dolors ha dónat nom a topònims com l'avinguda i el Polígon industrial dels Dolors o el Tossalet del Dolors.

L'oratori encara conserva els seus devots ja que, davant seu, hi han col·locats quatre poms de clavells naturals en motiu d'ofrena.

MANRESA DESDE BELLAVISTA

Desde la plana de Bellavista és pot veure de manera elevada la ciutat de sud a nord. Grans planes de conreus constitueixen una gran plataforma des d'on poder veure Manresa de manera diferent. La ciutat urbana es veu precedida per riques planes agrícoles que l'emmarquen i donen a la ciutat un aspecte diferent, envoltada de bells paisatges rurals. Desde aquest camp de blat es veu com el sol ja ha anat daurant el blat, el juny s'acosta. La Seu, destaca de lluny, contemplant desde fa segles tot el que passa al seu voltant.

EL RIU A SOTA L'AVECREM

El tram del riu Cardener entre el Pont Nou i el pont del Congost baixa tranquil i ample per sota l'Avecrem i la Fabrica dels Panyos. El fet que una mica més avall hi hagi una resclosa facilita que aquest tram tingui aquest aspecte. Les pluges d'aquests dies han provocat que el Cardener baixi més marró. Tot i així, això no impedeix que el riu emeti els seus reflexes. Un dels reflexes principals és el de la Fabrica dels Panyos. Aquesta fàbrica és la més antiga de Catalunya. Una construcció que ara es manté abandonada, amagada entre els arbres de la ribera del Cardener. Una reflex del paisatge industrial al riu Cardener, un curs d'aigua que va donar vida a la Manresa industrial. Una Manresa que ténia un gran nombre de fabriques a la seva ribera. Ara, la fàbrica dels Panyos és una de les poques fàbriques que encara queda dreta a la vora del Cardener.


Els Panyos espera la seva rehabilitació desde fa molts anys, un fet que li dónaria nova vida. Darrere la vella fàbrica s'hi aixequen nous i imponents blocs de pisos que marquen un nou perfil constructiu i residencial al voltant del Cardener. Uns blocs que substitueixen antigues fàbriques com les de la Bonamossa que, fins fa pocs anys, era a tocar de la plaça del Mil·lenari. Uns nous blocs de pisos que a vegades semblen excessivament alts i segons com marquen una nova barrera sobre el riu.

A l'altra banda del riu hi creix un parc al llarg de la ribera. L'espai, amb poc manteniment, ja hi creixen les herbes de manera una mica altes de manera que el lloc ñes en camí de convertir-se en un espai silvestre.

300 ARTICLES DE MANRESA CALIDOSCOPI

Aquest article és el que fa número 300 en la trajectoria d'aquest bloc dedicat a Manresa. Una xifra rodona i important a la que s'hi arriba després de gairebé un any i mig d'existència. Manresa Calidoscopi sent orgúll al veure la feina feta fins ara. Satisfacció a l'observar el recorregut visual i descriptiu de Manresa fet en aquest espai. Manresa Calidoscopi és una manera de veure la ciutat, una manera d'estimar-la, una eina per fer-la conèixer i una manera de fer-li un merescut espai a la xarxa.

L'ENTORN DELS TRULLOLS I EL CARRER VILADORDIS

El nom dels Trullols, en l'actualitat, és associat a la zona d'oci que s'ha construït en aquest indret a cavall entre el barri de la Sagrada Familia i Cal Gravat. Però més enllà dels Trullols, a la zona més propera al carrer de Viladordis, existeix una bona part d'espai sense urbanitzar. Un paisatge on s'alternen els camps de secà amb els de regadiu i amb algunes parets de pedra seca que modelen el terreny. L'element que travessa aquest sector de banda a banda és un ramal de la Séquia que podem recorrer a través del petit i clàssic camí que sol acompanyar els diferents cursos de la Séquia per Manresa i comarca. Aquest ramal, més tard s'endinsa al barri de la Sagrada Familia i el travessa, cobert per diferents carrers, de banda a banda. Al ser una zona d'alçada dins el terme municipal, desde aquesta zona dels Trullols podem veure una gran part de la ciutat de Manresa. També podem veure, de ben aprop, el carrer de Viladordis, antic camí que portava i porta al nucli rural de Viladordis. En els primers trams, el carrer de Viladordis és totalment urbà però quan passa a l'alçada dels Trullols ja només té cases a un cantó. Però tot seguit es converteix en una carretera envoltada d'horts.

Els Trullols és una zona d'aquelles tant típiques de Manresa on ens trobem en un entorn agricola ple de camps i conreus a tocar de les zones urbanes. Un d'aquells llocs on l'espai rural i l'urbà conviuen amb tranquilitat. De tota manera cal dir que la zona no urbanitzada dels Trullols i entorn del carrer Viladordis té els dies comptats. En aquest espais ja hi ha plànificat de fer-hi ,en pocs anys, una gran ampliaació del nucli urbà de la ciutat amb nous carrers, parcs i habitatges. Per tant, el futur d'aquests paratges té els dies comptats.

PLAQUES D'AIGUA

Les plaques de l'aigua es poden trobar en moltes voreres de Manresa. Unes plaques de la ciutat porten gravat l'escut de Manresa i constitueixen un petit detall manresà que es repeteix ampliament a totes les voreres de la ciutat.

LA SEU ENTRE PINS

La basílica de la Seu es deixa veure entre els pins del Parc de Sant Ignasi.

LA FONT DELS CAPELLANS

Recorrer el barri de la Font dels Capellans es caminar per la Catalunya dels nous polígons d'habitatges construïts a la perifèria de les ciutats durant la segona part del segle XX. Un paisatge mimètic, semblant però diferent.

El barri de la Font dels Capellans va ser construït al que aleshores eren els afores de la ciutat, just al costat de la via dels Ferrocarrils Catalans. Un nou barri previament planificat i projectat que va acollir molts veïns que formaven part de la inmigració espanyola arribada a Manresa a meitats del segle XX. Avui en dia aquest barri ja està totalment integrat a la trama urbana de Manresa. Passejar per dins és moure's entre blocs de pisos iguals, altes torres d'infinites finestres, balcons i estenedors. La confusió augmenta pel foraster del barri quan es recorren els jardins i passos que comuniquen les diferents torres. Petites escales i rampes entre arbres i parament d'herba intercalat amb petites places i alguna pista de ciment, tot s'assembla però res és el mateix. Si passejem per aquests jardins també anirem trobant les petites botigues de barri que hi han al peu d'aquestes torres i blocs d'habitatges. Perruqueries, forns de pa, queviures o alguna associació que suposen la pròpia oferta comercial i d'oci del barri de la Font dels Capellans.

El barri compta amb dos grups de blocs d'habitatges. Uns bloc més baixos i que si els miressim en planta tenen la forma semblant a una estrella. En segon lloc hi han les torres, uns bloc molt més alts i que són l'emblema més conegut d'aquest barri. Aquestes petits gratacels es poden veure facilment desde molts punts de la ciutat i són l'emblema identificador del barri.

El barri de la Font dels Capellans també es conegut a la resta de la ciutat per acollir cada dimarts el mercat setmanal més antic i potent de la ciutat. Un mercat que ja és una tradició més de la ciutat i que acull parades que ofereixen gran varietat de productes. Igualment també té una associació de veïns que organitza una completa Festa Major de gran pressupost. El castell de focs o les píntoresques actuacions de revista, ampliament seguides, no falten a la festa major de la Font dels Capellans.

La Font dels Capellans o simplement "la Font" ,tal com l'anomena la majoria de gent, és un dels barris més coneguts de la Manresa moderna.

MONTSERRAT I TRULLOLLS

Desde les Cots es poden veure tots els conreus que hi han a la zona dels Trullols. En aquesta primavera el verd amable i fresc domina aquesta zona. Just a sota Montserrat podem veure la zona d'oci dels Trullols. En relativament pocs anys es preveu urbanitzar la resta de la zona dels Trullolls fins arribar al carrer Viladordis que ara passa entremig de conreus i regadiu.

LES SALESES

Desde el capdamunt de la baixada dels Drets podem veure una part de la plaça de Sant Ignasi i els jardins i horts que hi han al darrere de les Escodines. Al capdamunt de les Escodines hi podem veure el convent de les Saleses amb la gran escultura de Jesús al capdamunt de la teulada. Una icona religiosa encarada cap a la ciutat antiga i que identifica aquest convent manresà

EL PUIGBERENGUER DESDE LA CARRETERA CARDONA

Els pins solitaris del Puigberenguer, que identifiquen desde la distància el turó manresà, vistos desde la caserna de la Guàrdia Civil, a la carretera Cardona.

LA BONAVISTA, DE LLUNY

Desde els horts de les Cots, just darrera el barri de la Font dels Capellans, es pot veure atapeïda la Manresa moderna. Entremig de totes aquestes construccions en destaca un dels edificis referents de la Manresa moderna: l'edifici de Caixa de Manresa a la plaça de la Bonavista. Aquest edifici, dels més alts de la ciutat, destaca per la seva alçada però sobretot per tenir al seu capdamunt el logotip de Caixa Manresa. Amb els anys que fa que hi és aquest reclam dalt de l'edifici hi han tingut preséncia els diferents logotips que han identificat l'entitat finacera en els darrers anys. El cercle taronja de Caixa Manresa a la Bonavista és un dels referents de la Manresa moderna tant de dia com de nit.

LA FONT I MONTSERRAT

Un altre dels innumerables punts de vista de Montserrat desde la ciutat de Manresa. Aquesta vegada la serralada treu el cap entremig de cables eléctrics i les torres del barri de la Font dels Capellans.

XEMENEIA I INDUSTRIA

Una de les xemeneies que encara es poden trobar a Manresa. En aquest cas la fàbrica que l'acompanyava ha desaparegut i ha quedat sola. Sembla que és l'únic element supervivent de l'antiga fàbrica que existia al costat de l'avinguda de Francesc Macià. Ara viu una nova etapa de la seva existència envoltada de nous blocs de pisos.

LES COTS

El barri de les Cots s'aixeca imprecís i dífus al costat dret de la Pujada Roja i a tocar del barri de la Font dels Capellans. Aquest barri s'agrupa com a associació de veïns amb dos barris més: el de la Pujada Roja i el Guix. El principal vial o punt que identifica el barri és el camí de les Cots. Aquest camí és una petita carretera paral·lela a la Pujada Roja que comença al pas que travessa la via de tren dels Ferrocarrils Catalans al final del carrer de Sant Joan d'en Coll, a tocar el pont de Ferro. Aquesta carretera puja fins dalt de tot d'un turó i després desemboca a la petita carretera que porta al restaurant l'Ermitanet i a les pistes d'examens de conduïr. Al voltant d'aquesta carretera s'hi agrupen la majoria de cases del barri. Unes cases petites isenzilles, de planta baixa o una planta. Unes contruccions que s'alternen de manera natural amb camps de regadiu o petits coberts. D'allà hi neixen alguns dels altres petits carrers o camins que agrupen els dos o tres nuclis urbans d'aquest àmbit.

De fet la personalitat del barri es defineix precisament en aquesta indefinició basada en la difusa frontera entre l'espai urbà i l'espai rural. El barri es caracteritza per petites cases agrupades en algún carrer o camí i envoltades per una gran quantitat d'horts. És el clàssic paisatge de regadiu manresà de petits horts dividits per petits camins i ramals de la Séquia el que predomina en aquest indret de Manresa. Apart dels quatre camins o petits carrers principals ens podem perdre per qualsevol de les desenes de camins que recorren directament tot aquest paisatge de regadiu. Un regadiu que va pujant i pujant fins arribar a dalt del turó referent de les Cots que s'identifica clarament per haver-hi uns pins solitaris i espigats.

El paisatge de les Cots és un paisatge que té semblança amb el de molts altres indrets de la part alta de la ciutat com la Mión, el Guix o el Poal. Des d'aquest punt, a mig camí entre la Manresa urbana i rural, podem contemplar les torres properes del barri de la Font dels Capellans, la resta de la ciutat i el nostre paisatge de fons habitual amb referents com Montserrat, Collbaix o Sant Llorenç del Munt.

SEMÀFOR I CAL JORBA

Un dels semàfors que regula l'intens trànsit de la carretera Cardona. De fons, l'inconfusible figura de Cal Jorba. Les formes genuïnament decó d'aquest edifici donen elegància a aquest punt del centre de Manresa.

PAISATGES DE LA SÈQUIA

La Séquia, un cop arriba al Parc de l'Agulla, es divideix en dos trams. Un va cap a llac de l'Agulla, el Poal i els diposits d'aigua per abastir la ciutat de Manresa i l'altre, que podem veure a les imatges, va cap a les amplies zones de regadiu del Guix i Viladordis. Tot just arribar al Parc de l'Agulla comença aquest tram que voreja el parc i tot fent ziga-zagues es dirigeix cap a la fàbrica del Guix. El canal passa envoltat per camps de conreu, la imatge de Montserrat de fons , i és travessat per alguns dels típics ponts petits o pontarrons de la Séquia. Un de tants i tants paisatges per on passa la Séquia.

CA LA BURESSA

La façana i, sobretot, la tribuna principal de Ca la Buressa es mostren imponents desde sota seu. Un gran aparador modernista al centre de Manresa.

MONTSERRAT DESDE LA COVA

La silueta d'una de les columnes de la façana de l'església de la Cova es dibuixa a contrallum. Al fons Montserrat. Els llocs ignasians solen ser sinonims de llocs espirituals. En aquest cas, els entorns de la Cova, juntament amb la imatge de Montserrat, són un dels indrets més espirituals de la Manresa Ignasiana.

1936

Una imatge símbolica que il·lustra i resumeix una de les conseqüències de la Guerra Civil de 1936-39. La teulada de l'antiga església gòtica del Carme començant a ser enderrocada, un fet que portaria a la total desaparició d'aquest magnific temple medieval juntament amb 6 històriques esglésies més. Al fons, la Seu, que també va ser a punt de desaparèixer. Finalment, però, es va aconseguir aturar fent desaparèixer només la punxa del campanar apart dels nombrosos desperfectes rebuts. Una imatge resum del que va ser una de les pitjors retallades del patrimoni manresà.

REGULANT LA SÈQUIA

Una clau de pas, situada sota la torre del Vinyas i darrere els diposits nous, que regula el cabal i el pas de l'aigua a la Séquia de Manresa cap al Poal. Aquest enginy mecànic manual es present i habitual en molts llocs dels ramals principals de la Séquia. D'iguals o semblants se'n troben per regular l'aigua a ramals més petits o als passos d'aigua cap als conreus que es serveixen de l'aigua d'aquest canal.

GRUES

La Manresa urbana avança ràpidament entre grues, nous carrers i antics camps convertits en solars. Al mateix temps la Manresa rural retrocedeix ràpidament. Antics paisatges que s'han perdut i altres que ja gairebé no es reconèixen com el que eren.

EL PONT VELL I LA FABRICA DE L'ARANYA

El carrer Codinella és un mirador sobre la Via Sant Ignasi. Aquest vial passa per sobre l'antiga muralla, una codina i atalaia natural sobre l'antic torrent de Sant Ignasi i punt de frontera entre el Barri Antic i les Escodines. Davant nostre la Manresa industrial es representada a través de la fàbrica de l'Aranya. I al fons, petit però destacat, el Pont Vell amb la pedra daurada i lluent que li pinta el sol del vespre.

LLOSES I LLAMBORDES

Pilar Parcerisas amb la seva ploma poètica ens descriu de manera magnífica aspectes de Manresa i les seves rodalies. En aquest cas, ens parla de la Manresa de pedra dins l'article anomenat Lloses i llambordes publicat dins el llibre Equipatge de mà. Manresa Calidoscopi en reprodueix alguns fragments:

Bona part de la personalitat austera de Manresa es dibuixa en el marc d'aquesta ciutat de pedra, que té un punt, crec, fonamental i inigualable: la plaça gran, encara avui centre unificador de l'urbanisme ciutadà del qual parteixen les branques petrificades de la ciutat. Sobre les lloses de Manresa ressonen processons i timbals, catifes de flors, passos de nans i gegants i la petjada de tots aquells que dormen en silenci sota la pedra dels temps.

Però la Manresa petrificada no només s'ha estés en direcció horitzontal sobre el terra, com la pell adobada per la història, sinó també en direcció vertical, construïnt el seu conjunt monumental pedra sobre pedra, destacant, en primer lloc i, des d'una perspectiva urbana, l'austeritat del gran casalot de la Casa de la Ciutat, que presideix la vida manresana des d'un punt de vista del vuit-cents; després , la Seu, amb la seva espinada de contraforts arrenglerats sobre el riu; més enllà, el gran edifici de la Cova, que aplega la casa d'exercicis de tall neoclàssic vuitcentista i l'església barroca, construïts com si la pedra de vora el riu s'hagués convertit en casa de tots i, per últim, el Pont Vell, d'època romànica i arrels romanes, el qual constitueix la gran passera de pedra sobre el riu.

Totes aquestes construccions semblen erigir-se com a metàfora de les roques del riu. Tota la urbanització del Puig Cardener és un vasallatge al riu, que demostra admiració i temor alhora, creixent la ciutat dalt d'un puig protegit de les inundacions. Totes les construccions, tant les d'ordre monumental com les petites vivendesque penjen a la dreta del riu entrant a la ciutat, són un intent de perllongar aquesta línia de rocam que dibuixen les riberes del Cardener al seu pas per Manresa.

Sens dubte, aquesta mirada pètria que desprén la ciutat antiga, prové de les roques del riu Cardener, el qual, marca amb l'estructura de les seves ribes el color de Manresa, entre gris, ocre i marró, untats d'oliva.

Pilar parcerisas, Lloses i llambordes pag 133-137

Llibre Equipatge de mà

ESTAMPES ANTIGUES

Una ídilica estampa de l'skiline manresà abans de 1936. L'antiga església gòtica del Carme amb el seu aspecte de fortalesa, el claustre de l'antic convent del Carme convertit aleshores en fortalesa i actualment en alberg. La Seu, amb la punxa del campanar que va lluïr durans uns 20 anys. I com sempre, al fons, les muntanyes de Montserrat.

ARQUITECTURA POPULAR

L'arquitectura popular i improvitzada del barri de la Mion fa que ens trobem amb petits fenòmens constructius molt interessants. Un d'aquests fenòmens és troba als petits passos que hi ha per passar del carrer Montalegre al carrer no urbanitzat de Guillem Catà. Aquests petits passos són espais entre mitjeres que van quedar entremig a l'hora construïr les diferents cases que hi ha entre els dos carrers. Aquests espais es va anar habilitant com a llocs de pas, i també, com espai d'entrada a les cases. Així, doncs, compten amb un elaborat sistema de petits replans i escalestes de maó que permeten el pas entre els dos carrers i l'entrada a algunes de les cases. Al llarg del carrer Montalegre o Guillem Catà podreu trobar uns quatre o cincs espais de pas, alguns tancats, però la majoria oberts per al pas públic.

ALÇADA GÒTICA

L'arquitectura gòtica es caracteritza per les grans alçades i els grans finestrals que, en la seva època, van crear espais monumentals i de molta bellesa. Una bellesa gòtica que, en casos com els de la Seu, encara tenim la sort de poder admirar. Pedra, voltes, nervis, claus de volta, un univers arquitectònic de belles imatges. Una basílica de la Seu presidida desde fa segles per la imatge de la Verge de l'Alba que observa a través del segles la llum canviant filtrada pels vitralls de colors.

SILUETES CONEGUDES

El sol, encara ben potent a mitja tarda, converteix en una simple però coneguda silueta la Seu de Manresa. A les parets de la Cova el sol encara hi toca de ple. A mesura que passi la tarda el sol anira marxant cap a Collbaix i el color de la pedra es fara canviant fins que, amb el sol a punt d'anar-se'n, començara a enfosquir-se.

COLLBAIX DESDE CAN FONT

El bosc de Can Font és situa a la falda d'un petit turó. Si pujem aquest turó i arribem a la plana que hi ha al seu capdamunt ens trobem una màgnifica pànoràmica d'amplis camps de conreu que, amb la primavera, reverdeixen i es converteixen en àmplies catifes verdes. Aquests camps són l'avantsala de la gran plana conreada del Pla de Bages que comença en aquesta zona. Al fons, el poble de Sant Joan de Vilatorrada i l'incofusible turó de Collbaix.