MANRESA CALIDOSCOPI: CAPÍTOL FINAL

Arriba el capvespre, cau la nit a Manresa Calidoscopi. Aquest espai pública, per ara i segurament per sempre, el seu darrer capítol d'un recorregut iniciat el desembre de 2006. Manresa Calidoscopi ha tingut una curta però intensa història. 356 articles dedicats a Manresa han estat publicats en aquest espai que s'ha convertit en una petita enciclopèdia temàtica de la ciutat.

He tingut ganes de parlar de Manresa, de parlar-ne bé o malament, però parlar-ne. Perquè malgrat Manresa sigui com sigui ( cadascú tindrà les seves coses a dir ) crec que cal parlar-ne. Bé o malament, però parlar-ne. Fer-la viure, existir, que tingui vida pròpia i personalitat a la xarxa. És per això que va ser creat Manresa Calidoscopi. En una Internet tant global i inabastable cada ciutat, cada poble, cada racó de món mereix que li dónin un xic d'atenció a la xarxa internauta. Exercir i actuar per omplir, ni que sigui una miqueta, la xarxa de manresanisme.

Manresa Calidoscopi ha volgut potenciar i donar veu a la personalitat de la ciutat, fer veure aquelles coses que la fan singular. Coses que a vegades no valorem però que són allà, presents perquè els hi tinguem atenció i sàpiguem, com a ciutat, que sóm i que volem. Aquest espai, sobretot desde el punt de vista fotogràfic, ha volgut mostrar punts de vista, grans o petits, que fan especial la ciutat, que la fan ser allò que és i ha estat. Cal estimar Manresa, fer-la imaginativa, valorar-la i Manresa Calidoscopi ha volgut contribuir i ajudar a tot això.

Manresa Calidoscopi ja feia temps que volia tenir un principi i un final no gaire llunyà. La història del bloc ha estat intensa i crec que ja he dit la gran part de coses sobre Manresa que jo tenia necessitat i ganes de dir. Podria dir moltes més coses de la ciutat però com a autor tinc la necessitat de deslligar-me d'una història tant intensa. Si algún dia hi ha un épileg d'aquest bloc, tot i que es poc probable, ja us ho faria saber. Però el que és segur es que ara és el moment de dir prou.

Crec que en queda un bona herència de tot plegat. Manresa Calidoscopi no comptarà amb nous articles però, en canvi, deixa tots els textos i imatges sobre la ciutat igualment publicats i disponibles per copia o consulta. Manresa Calidoscopi passa a ser un espai abandonat i cada vegada més oblidat però igualment present a la xarxa. Encara que aquest nucli de manresanisme a la xarxa no tingui continuïtat tinc la seguretat i el desig que el rastre i la temàtica de Manresa Calidoscopi continuara en altres espais i blocs manresans.

Finalment afegir que, en resum, Manresa Calidoscopi ha volgut ser un homenatge a la ciutat.

Moltes gràcies a tots els visitants i comentaristes de Manresa Calidoscopi. Fins una altra!

YOUTUBE: MANRESA CALIDOSCOPI, RESUM VISUAL

Manresa Calidoscopi explora altres formats i posa un peu a Youtube. Ho fa a través del video Manresa Calidoscopi, resum visual. Es tracta d'una seqüencia fotogràfica que fa un repàs i resum a les imatges més importants i significatives publicades durant aquest any i mig en aquest bloc. A mesura que ha anat avançant aquest espai, la fotografia, ha anat esdevenint més i més important. Per això s'ha volgut potenciar la riquesa fotogràfica de Manresa Calidoscopi en un sol video acompanyat de diferents bandes sonores. Un total de nou minuts de seqüència fotogràfica que representa un intens viatge visual per la ciutat de Manresa. Les fotogràfies són del mateix autor d'aquest bloc combinades amb algunes de les fotografies històriques publicades a Manresa Calidoscopi. Les músiques que acompanyen el video fotogràfic són dues bandes sonores de cinema del sallentí Carles Cases i, finalment, la peça Gegants 98, del manresà Manel Camp.

D'aquesta manera Manresa Calidoscopi, vol contribuir també a que Manresa tingui una preséncia més al portal de videos Youtube. Manresa Calidoscopi, resum visual és també un aparador fotogràfic per intentar promocionar i fer conèixer la ciutat a través d'aquest àmbit de la xarxa. Aquest video, com el bloc, volen ser un homenatge a la ciutat de Manresa. Espero que us agradi.

AIGÜES DE MANRESA

Un dels diposits a cel obert que es poden trobar als dipòsits nous de Manresa. Uns diposits que es poden seguint el camí que ve del bosc de Can Font i va fins al camí de la Torre del Vinyas. Un camí que ressegueix o passa per sobre del ramal de la Séquia que passa per Can Font. D'aquesta aigua ,que porta la Séquia desde el llac del Parc de l'Agulla, en bevem els manresans. I en aquestes instal·lacions, seu d'Aigües de Manresa, és on es depura i es tracta l'aigua per fer-la apte per al consu dels manresans.

300 ARTICLES DE MANRESA CALIDOSCOPI

Aquest article és el que fa número 300 en la trajectoria d'aquest bloc dedicat a Manresa. Una xifra rodona i important a la que s'hi arriba després de gairebé un any i mig d'existència. Manresa Calidoscopi sent orgúll al veure la feina feta fins ara. Satisfacció a l'observar el recorregut visual i descriptiu de Manresa fet en aquest espai. Manresa Calidoscopi és una manera de veure la ciutat, una manera d'estimar-la, una eina per fer-la conèixer i una manera de fer-li un merescut espai a la xarxa.

CANVIS

La Manresa urbana creix i va ocupant nous espais que abans eren totalment rurals. Aquells espais que estaven ordenats a partir de camins i conreus de regadius passen a ser distribuïts per carrers i construccions arquitectòniques. Algunes vegades, però, entre un pas i l'altre queden vestigis abandonats que encara recorden a l'ús anterior del terreny. És el que passa, com podem veure a la imatge, als terrenys de darrere la plaça Bages. Un antic camí que conduïa a la Torre del Vinyas ara ha perdut el seu sentit de comunicació i espera la seva desaparició entre dos carrers nous. I l'antiga porta que tancava i donava entrada a un terreny de conreus ara resta oberta sense portar enlloc. Una porta que, ara, simplement emmarca les noves construccions que progressivament se li van acostant com, per exemple, la Fundació Universitaria del Bages.

MANRESA ENTRE PEDRES

La ciutat antiga, en gran part, s'aixeca sobre grans lloses de pedra, balmes i parets verticals de pedra. Unes pedres que, a vegades queden amagades dins les cases i, a vegades, de manera inesperada surten a la superfície d'alguns carrers de geografia díficil. A la façana sud aquest fenòmen es presenta amb tota la seva magnitud. Grans precipicis, balmes que constitueixen petis abrics naturals i altes parets de pedra convivint entre habitatges i grans monuments. La mateixa capella de la Coveta es situada entre un d'aquests abrics i les grans parets de pedra. La Seu, el carrer del Balç, el primer tram de la Via Sant Ignasi o el barri de les Escodines també conviuen de manera més o menys present amb aquests grans volums de pedra. Erosionada irregularment per l'aigua aquestes roques del sud de la ciutat tenen formes i petjades misterioses. Pedra que és un signe d'identitat que es repeteix cíclicament en aquesta part de Manresa i al voltant del riu Cardener. Pedra porosa i ocre, un color que relliga tots els altres elements.

.

Imatges de la pedra i Manresa:

EL PASSEIG A CEL OBERT

A l'hivern el sostre verd del Passeig Pere III de Manresa desapareix i queda subtituït per un bosc de branques pelades. Aquest any, però, la ràdical podada que han patit els arbres del Passeig ha fet que el primer tram del Passeig hagi quedat totalment a cel obert. Els brots que ja començen a sorgir de les branques hauràn de lluitar fort per tornat a crear aquest llarg tunel verd en que es converteix el Passeig a l'estiu.

LA SETMANA SANTA VISTA PER JOAN VILANOVA

El dibuixant manresà Joan Vilanova, que com ja hem dit, tenia gran preferència per dibuixar estampes de temàtica manresana. Les festes i tradicions de la ciutat van ser representades amb gran detall i de manera idíl·lica pel dibuixant manresà. Ara que la Setmana Santa i les seves tradicions són a punt d'arribar convé recordar que Joan Vilanova també va plasmar la Setmana Santa manresana. El dibuixant explota al màxim el seu univers personal i ens torna a oferir un dels seus monumentals dibuixos on es representa la processó de Diumenge de Rams. Aquesta processó era una de les dues processons que es feia a la ciutat fins fa 40 anys juntament amb la de Divendres Sant. Aquesta última es va recuperar fa uns 8 anys.

Joan Vilanova va fer aquest dibuix per a la Venerable Congregació de la Verge dels Dolors, confraria organitzadora de la processó de diumenge de Rams. Cal dir que Joan Vilanova estava fortament vinculat als actes de la Setmana santa de Manresa ja que va ser integrant del grup de soldats romans dels Armats de Manresa.

En aquest dibuix s'hi uneixen els elements més genuïns i tradicionals de la Setmana santa manresana: la baixada de la Seu, els Armats, el penó de la Congregació dels Dolors i el pas de la Mare de Déu dels Dolors juntament amb les "papotes" sortint de la basílica. Un bonica i particular visió de la Setmana Santa a Manresa feta per Joan Vilanova.

LA LLUM SEGONS JOAN VILANOVA

Joan Vilanova dibuixava sovint amb temàtiques manresanes. Una de les seves preferides era l'història de la Llum de Manresa. La història de la Llum i l'Aigua va ser present en molts formats diferents, el més important va se la monumental Auca de la Llum. D'altres formats, com aquest programa de la Llum de l'any 1943, també van ser corrents. En aquests cas, Joan Vilanova fa un dibuix carregat i laboriós amb els elements més diversos relacionats amb la popular llegenda manresana.

NOMINACIONS BLOCAIRES

Dins de les relacions blocaires hi ha el fenomen dels memes, els premis, les nominacions. Una manera de relacionar-nos, de donar-nos a conèixer o a reconèixer la feina feta entre les persones que construïm la xarxa. La blocaire gironina Joana autora de l'espai ple de sensibilitat anomenat Llum de dona m'ha nominat per un premi, d'una estética força especial per cert, promogut per: http://arteypico.blogspot.com/

La Joana em nomina com a bloc divulgatiu. Desde Manresa Calidoscopi agraïr-li el seu gest i donar-li les gràcies per el seu interés a visitar aquest espai. Una mirada disposada a conèixer la ciutat de Manresa desde la poètica Girona.

MANRESA 2008

1 ANY DE MANRESA CALIDOSCOPI

Manresa Calidoscopi fa un any. El 15 de desembre de 2006, aquest bloc començava amb un article dedicat al projecte dels nous jutjats de Manresa. Més tard han anat venint articles amb diversos temes que s'han centrat, sobretot, a l'entorn de remarcar la personalitat de la imatge urbanística i arquitectònica de la ciutat.

Un interés per Manresa i un any que ha donat per més de 140 articles. Una petita enciclòpedia virtual de la ciutat en la qual podeu buscar retalls d'una Manresa a vegades amagada sota la boira però també amagada, o no, sota el desinterés, la poca confiança o la baixa autoestima dels ciutadans. Perquè això també ha fet Manresa i ja forma part de la seva manera de ser. També per això i per altres coses cal parlar-ne i que la ciutat tingui un lloc per ella al confús i globalitzat món de la xarxa virtual. Malgrat això, Manresa Calidoscopi, és un projecte marcat conscientment desde sempre per un principi i un final, com tot. Un final que segurament no serà gaire llunyà. Mentrestant em sento molt agraït que, durant el temps que sigui, pugui anar dedicant temps a Manresa dins l'àmbit del món virtual. Com a blocaire tindria tantes coses a dir.

Personalment he volgut aprofitar l'obertura a cada vegada més gent d'aquest interessant fenòmen anomenat Internet. Així tothom pot ensenyar o comunicar a qui ho vulgui la seva vida, els seus gustos o les seves obsessions. La meva obsessió ha estat Manresa, desde fa molts anys. Per això en aquest espai he volgut donar una nova dimensió a aquest particular món local que és Manresa. Canalitzar una llarga obsessió per convertir-la, a través d'aquest bloc, en una materialització virtual de la meva visió de la ciutat. Les ganes i el plaer de fer una mena d'homenatge a la ciutat en que visc i estimo per ser casa meva.

Manresa conté molts detractors, carregats de més o menys raó, que veuen la ciutat poc atractiva i plena d'una grisor que mai se n'acaba d'anar. La meva missió personal i secreta ha estat resistir-me a aquesta afirmació i gairebé sempre buscar-ne els punts més interessants, les visions, les imatges, els comportament més particulars que fan que Manresa, grisa o no, sigui el que és: Manresa. Perquè Manresa és Manresa i això vol dir que, per bo o per dolent, és com és i cal tenir en compte allò que la fa única dins un món tant cada vegada més petit i uniforme.

Un espai virtual que busca mostrar un panorama determinat de la ciutat, buscar una Manresa personal, una Manresa manresana. Buscar una Manresa a través de textos, detalls i, sobretot, imatges. Una Manresa amb personalitat, poètica, interessant o simplement diferent. Una Manresa que potser no existeix i que, a vegades, penso que potser només existeix en els meu cap o en la meva manera de mirar les coses. Una Manresa potser, per alguns, aparentment només física i sense esperit. Però que crec que en té. Un esperit manresà que busco i vull transmetre i que potser ja no hi és o que potser no hi ha estat mai. Qui sap, potser només és una visió, una al·lucinació personal.

Una opinió particular de Manresa i que tenia una forta necessitat de mostrar i d'explicar a algú, a qui ho desitgi o li interessi. Sino, per sort, sempre podreu tancar la finestra.

Moltes gràcies a tots vosaltres: els visitants.

LLUMS DE NADAL

Ja falten pocs dies perquè arribin les festes nadelnques, o el que és el mateix, la millor època de l'any del consumisme. Per això el comerç ja fa dies que es prepara i ja ha començat el que és la campanya previa als dies forts de compres. Un dels senyals de tot això són els llums de NadaL desde el dia de la fira de Sant Andreu ja son encesos. Un senyal que és el tret de sortida a la campanya de Nadal. En aquesta fotografia podem veure els llums de Nadal del carrer del Born.

La tipologia dels llums de Nadal ha canviat força els darrers anys. No fa massa temps els llums de Nadal eren estructures metàl·liques amb bombetes de vidre. Però desde fa pocs anys s'han canviat per unes bombetes més petites col·locades dins uns tubs de plàstic que gasten menys i permeten fer millor les formes dels dibuixos.

D'altra banda els nombre de carrers engalanats amb llums s'ha reduït força i només penjen llums al mig del carrer els carrers amb un comerç més potent i cèntric. Igualment ha desaparegut el concurs de llums que fa uns anys era ben competitiu i que gairebé sempre guanyava el carrer de les Escodines amb el seus jocs de llums canviants i sincronitzades. Un concurs que fins i tot havia provocat la protesta d'algúns carrers per no considerar just o correcte algun dels veredictes. Actualment, ja sense el sentit competitiu que donava el concurs, ja no es busca tant l'impacte com alguns carrers feien anys enrere i la il·luminació s'ha tornat més reduïda, senzilla i menys creativa.

SOROLLS I COLORS DE LA FIRA DE SANT ANDREU

La fira de Sant Andreu, com cada any, ha obert la campanya de Nadal. Ha omplert de manera massiva el centre Manresa amb un ambient molt característic de fira. Un ambient que s'estén, sobretot, al llarg del passeig Pere III. Una fira que crea unes imatges especials que semblen d'una época passada o, potser, es que només ens recorden imatges mportants de la nostra infància? Un ambient, uns colors, unes músiques, uns jocs que es van repetint i mantenint dins una societat canviant. El passeig és l'escenari d'uns negocis ambulants d'entreteniment que marquen de gran personalitat les fires, també la de Sant Andreu. Una fira que acaba sent una imatge més de Manresa.

Parades de llaminadures que acaben sent un quadre de 1000 colors llempants. Boletes de caramel de diferents colors, nuvols de sucre roses, crispetes blanques i de colors, martells sonadors i bastons amb llaminadures a dins, pomes confitades, i altres llaminadures de tons i formes diferents.

En l'àmbit del joc trobem un establiment mític: el Camel Blues Band. O per dir-ho més clar, la parada de carreres de camells. Una parada gran i sempre plena amb un senyor que mai es cansa d'animar a guanyar i participar en les carreres per guanyar alguns dels peluixos, pilotes o electrodomèstics que hi han penjats o exposats. Les curses de camells amb que es competeix a traves d'encertar les boles en els forats és un dels clàssics més importants de la fira a Manresa. Els camells avançant amb el fons de desert pintat i la sirena que indica que hi ha un guanyador de la carrera és tota una icona.

O les tomboles Catalunya amb la inacabable falera dels clients per tirar fitxes a les vitrines o, en l'altre tombola, obrir sobres sorpresa que acaben llençats al terra fent una gran catifa al terra blanca. Els rifles, intentant encertar les boles de colors també són una imatge clàssica de la fira.

Dins l'àmbit més culinari i de menjar calent en destaquen les parades de patates fregides o frankfurts però, sobretot, les xurreries amb els xurros, patates, bunyols, ensucrats, palets de patata etc... Negocis com els de les xurreries moianenques l'Espiga d'Or o els Ramos en són totalment familiars.

També mereixen molt l'atenció el gran nombre de parades de bolsos, moneders, bosses i bossetes que han substituit les massives parades de catifes que van omplir una part important de la fira durant uns anys. I les cabines plenes de peluixos o rellotges que s'han de pescar amb una pinça que gairebé mai encerta ni té prou força per agafar aquell objecte desitjat. Però per acabar a la fira de Sant Andreu li faltaria alguna cosa si no tingues amb ella alguna de les parades d'aneguets flotants que els nens han de pescar per triar, indecisos, un dels regals que omplen fins dalt la parada.

Unes imatges que es repeteixen a moltes fires però que els manresans també ens hem fet, desde fa molts anys, nostres també. Un imatge entranyable però viva per la gent de tots els barris de Manresa i dels pobles de la comarca que omplen el passeig tot badant per un mar de colors i sorolls estridents.

LA GRUA DE LA PLAÇA MAJOR, UN NOU NADAL, ENTRE NOSALTRES

Les obres per fer els nous accessos a les diferents plantes de l'edifici antic de l'Ajuntament provoquen que faci falta col·locar una altíssima grua per poder portar els materials cap a la part de darrera de l'edifici. Una grua que embruta de manera evident la perspectiva de la façana de l'Ajuntament i de la plaça Major en general. Un peatge necessari ja que es imposible fer arribar els materials per l'estret carrer de la Baixada dels Jueus. Malgrat tot, és un peatge que s'allarga massa ja que fa temps que aquestes obres haurien d'haver acabat.

Una grua que, un nou Nadal, presidirà aquest espai. De fet, ja no ve d'aquí, ja que ho ha fet amb els actes més emblemàtics que es fan a la plaça a l'estiu, durant la Festa Major. Així doncs aquest Nadal la grua serà, de nou, el particular pessebre que presidirà la Plaça Major.

100 ARTICLES DE MANRESA CALIDOSCOPI

______________ Manresa desde el pla de la torre de Santa Caterina

Aquest article que publica avui dilluns 24 de setembre Manresa Calidoscopi té una xifra rodona al seu darrere: és l'article número 100 d'aquest bloc.

Manresa Calidoscopi va néixer el desembre de 2006 per parlar de Manresa. Per oferir una visió de temes, ambits o aspectes manresans que l'autor d'aquest bloc considera importants. Per construïr un lloc dins del dispers i infinit univers d'internet que parli també d'allò més proper que tenim els internautes manresans o els foranis interessants per la nostra ciutat. Per intentar crear una blocesfera manresana més sòlida.

Moments més alts i més baixos de l'autor han caracteritzat aquest bloc de manera que potser els objectius inicials del bloc han variat en alguns aspectes. Si primer es pretenia parlar de Manresa tant en termes d'actualitat com d'anàlisisi, més tard s'ha canviat de plantejament i s'ha passat a fer una descripció de la ciutat desde diferents punts de vista. Tant d'àmbits amplis com de més concrets i plens de detalls. Punts de vista sobretot fets amb instàncies fotogràfiques que busquen descriure allò més especial de la nostra ciutat, la Manresa més històrica, la Manresa més amagada, la Manresa que ja només és un record... També treient a la llum detalls que potser passen desapercebuts però que també formen part de la personalitat. Una personalitat que uns trobaràn meravellosa, altres la trobaràn grisa, altres no n'hi trobaràn però que en és la personalitat de la nostra ciutat: Manresa.

Manresa Calidoscopi, en resum, només vol dedicar aquest bloc a la ciutat de Manresa. 100 articles. Es podria dir que sembla impossible dedicar aquesta quantitat d'articles a la nostra ciutat, però es possible perquè Manresa dóna per això i molt més.

Però apart d'això l'autor també creu que aquesta ciutat es mereix una atenció que moltes vegades no li donen ni els mateixos manresans. I també, l'autor, confessa que Manresa Calidoscopi és una idea per donar sortida pública a una obsessió per Manresa que sempre ha portat secretament al cor.

A tots els que visiteu Manresa Calidoscopi, moltes gràcies!

UN PASSEIG PER LA FESTA MAJOR

Tot i que va començar oficialment la setmana passada, és aquest cap de setmana quan hi han els actes centrals de la Festa Major de Manresa. Si els xàfecs i aiguats ho permeten.

Durany la Festa Major els manresans tornen a omplir massivament el centre de la ciutat, el Passeig i les seves terrasses. Tot després d'un agost amb la ciutat a mig gas. Aquest any, però, la Festa Major s'escau més dora i hi ha molta gent que encara no ha tornat. Moltes botigues no començaven a obrir fins aquesta setmana o la seguent. Això es va notar sobretot en actes del cap de setmana passat com el Correaigua on hi ha havia menys gent de l'habitual.

Una Festa Major que, apart dels actes tradicionals, ofereix tot un seguit d'activitats que promouen molta varietat però que donen en conjunt una festa major poc efectista amb un nivell més aviat discret. Una concentració de la festa que ofereix actes poc innovadors tot i que , sense sorpreses, permeti als manresans passar-s'ho bé.

Que en podem destacar de la festa? Actes com les ballades de gegants, la tronada, el correfoc o les cercaviles que formen part de l'esquema bàsic de la tradició catalana en l'àmbit de la Festa Major. O el Correfoc i la seva mostra que van ser introduït a la festa major fa un parell de decàdes i que ha esdevingut un espectacle tradicional molt multitudinari i d'una gran bellesa.

Un altre acte relativament recent, però més antic que el Correfoc, i que ja s'ha fet tradicional és el castell de focs, l'acte més multitudinari de tots. La veritat es que és un fenomen a estudiar que un espectacle que dura 20 minuts aplegui tants i tans milers de persones en un sol lloc: el Parc de l'Agulla. Gran part de persones que segueixen el castell de focs ocupen el seu lloc estratègicament hores abans. Un cop arriba el moment la grada d'herba que envolta el llac és plena fins dalt com si fos un estadi de futbol. Milers de persones mirant amunt al mateix temps i es disposen massivament a obrir la boca i fer desenes de "ohhhhhh" davant de les palmeres i dibuixos de colors. Tot i que l'any passat no hi van haver problemes, les dues edicions anteriors a la passada no es van poder fer a causa de la pluja. Va ser especialment dramàtica, fa uns 3 anys, la fugida massiva dels milers i milers de persones que hi havia al parc quan, pocs minuts abans de començar, va começar a caure un fort xàfec d'estiu. Que passarà aquest any?

Força nova és també la concepció de la festa major infantil com un espai de la festa gran amb una personalitat diferenciada. La festa major infantil compta amb la seva mascota, el Picapoll, que ja comença a ser un ídol per els infants manresans. La novetat que ha portat el Picapoll aquest any és la seva pròpia canço. Una melodia enganxosa que els nens ja segueixen rítmicament tot picant de mans. De fet, s'hauria de pensar a que assistís, com una autoritat més, a la missa solemne de Festa Major i a les desfilades d'autoritats. Séria un acte de justícia davant els seus fans.

Músicalment la Festa Major compta amb un lloc ja consolidat: la plaça de Sant Domènec. Allà és on ja s'hi desenvolupen gairebé tots els concerts de música actual de la Festa Major. És un dels llocs més concorreguts durant les nits de Festa Major, en ple centre de Manresa. Tot i que en els darrers anys ha pujat el nivell músical aquest podria ser millor. Només cal mirar al voltant. Aquest cap de setmana, per exemple, toquen Els Pets a Navàs per 9 euros. D'altra banda, tot i que fa uns anys Els Pets van venir a Manresa aquest concert va costar el "mòdic" preu de 20 euros quan a altres ciutats és fàcil que sigui gratuït. Tot un exemple.

LA FESTA MAJOR ALTERNATIVA

El cor músical de les nits manresanes és compartit amb la Festa Major Alternativa, amb un desenvolupament majoritàriament nocturn i músical. Sovint, l'Alternativa, és descobridora de molts grups músicals que anys més tard han passat a actuar a la Festa Major oficial.

Dins de l'Alternativa, es promouen uns valors de societat i país que coincideixen amb els de l'esquerra independentista, un ambit polític més esquerrà que no pas ERC. Una esquerra i tot un seguit de moviments independentistes que s'han promocinat i donat a conèixer molt entre el jovent gràcies a aquesta festa. Després de diversos intents, aquest any, ja es pot dir que l'esquerra independentista, organitzadora de lea festa, té representació a l'Ajuntament gràcies al regidor de la CUP i cantant de l'Orquestra Alternativa Roger Torras. Una formació músical que no falla mai dins l'Alternativa.

La Festa Major Alternativa és una festa i un espai que es complementa amb la Festa Major oficial. L'Alternativa és oberta a tothom: a alternatius i no alternatius. De fet és més ple de "no-alternatius" que no pas d'alternatius que segueixin els canons de societat que proposa l'Alternativa. Durant la nit, hi ha una frontera difusa entre les dues festes ja que hi ha un transvassament constant entre els dos espais d'activitats a aquella hora: Sant Domènec i el Puigmercadal. El transvassament més intents es produeix allà les 3 de la matinada quan s'acaba la Festa Major oficial i molt públic de l'oficial puja a l'Alternativa a continuar la nit.

L'espai físic de l'Alternativa és un dels llocs de Manresa on, per Festa Major, és més propici fer relacions socials ja que és un espai petit on la gent està molt atapeïda i es troba amb molta més facilitat. La plaça del Puigmercadal esdeve gairebé sempre un gran embús on és díficil anar d'un cantó a l'altre. I al final acaba passant que, sovint, el concert que hi fan és indiferent per gran part dels assistens. Acaba actuant com a música de fons perquè del que es tracta, és de beure, xerrar i posar-se al dia de tot. Tot plegat, tant la festa oficial com l'alternativa acaben sent una mena d'operació tornada.

LA SÉRIE "ROSA".... US EN RECORDEU?

En aquests dies avorrits d'agost la ciutat funciona a mig gas, molts comerços tancats, menys trànsit, places de parking buides i la gent concentrada al passeig a veure passar la vida i mirar aveure qui té el nas més llarg. En fi, una ciutat encara més avorrida i un diari Regio7 encara més prim i ensopit de l'habitual.

I dins d'aquesta calma i avorriment el meu cap m'ha fet venir vells records. I un d'aquests vells records, per ser tant relacionat amb Manresa, l'he decidit compartir aquí, a Manresa Calidoscopi: la sèrie de TV3 Rosa. Us enrecordeu? Us asseguro que jo no me'n recordava gens feia molts temps, però la calor i el tedi de l'estiu l'ha fet ressorgit com un flash de les profunditats del meu subconscient manresà.

Aquesta série, produïda i emesa setmanalment als vespres durant els anys 90, va ser molt especial per Manresa ja que estava ambientada i, en part, gravada a la ciutat. També estava plena de tòpics i guins mal resolts. Concebuda com la segona part del sérial diari Poblenou estava protagonitzada per la Rosa, protagonista de Poblenou. La Rosa estava interpretada per Margarida Minguillón una actriu que ha sortit fins a l'extenuació en el "culebrons" catalans. Els catalans, maquines d'engolir sérials, l'han aclamat i també molts l'han odiat en els seus dos papers al llarg del anys: Rosa i Cinta. Tot i així els guionistes han assessinat el seu la personatge a El Cor de la ciutat i la Margarida, de moment, ha abandonat les nostres pantalles. Realment calia un respir.

Però centrem-nos de nou en la série Rosa. El record és boirós però la història conta que la Rosa (ja divorciada del mític "Antoniu"), degut al fracàs de la seva empresa de catering, s'havia de buscar la vida. L'oportunitat per sortir de la ruina era la centenaria llibreria del carrer Sant Miquel de Manresa on un entranyable botiguer manresà de tota la vida buscava algú per traspassar-la. Així donçs la Rosa es va decidir a regentar la llibreria i va agafar els fills deixant el barrí barceloní del Poblenou per anar allà lluny, on Déu hi va perdre l'espardenya, és a dir: Manresa.

Que se'n pot recordar concretament de la série? Donçs per exemple la careta d'inici de cada capítol, on amb una idil·lica música de piano de fons es veia Manresa desde l'aire. El primer que es veia eren les horribles cases de la Balconada i després la típica vista monumental amb la Seu i la Cova. I després? No me'n recordo... Un començament que feia vibrar d'emoció molts manresans i manresanistes.

La següent escena emocionant però fastigosament ensucrada era l'arribada a Manresa de la Cinta, ai no! la Rosa! amb els seus fills i els trastos arribant amb tren a l'estació de la Renfe com qui arriba al tercer món i diuen: Hem d'aprendre a estimar Manresa! I tot seguit l'entranyable imatge continua amb tota la familia travessant el pont de la Reforma amb la Seu de fons... Si sabessin els telespectadors la costeruda pujada que els esperava fins a la llibreria...

També és per recordar una noia amb cara i actituds de fresca que es deia Llum. Com si hi hagués milers de manresanes que es diguessin Llum a causa de la història medieval del miracle de la llum. O quan la Rosa algún dia tenia ametlles de la llum a sobre la taula quan sopava. Com si a Manresa mengessin habitualment ametlles d'aquestes de postre que són sucre pur. Tots els manresans estariem amb el sucre alt!

O el dolent de la pel·licula, o més ben dit, de la série que era l'actor Pep Munné. Era l'amo de la discoteca Menfis que en aquella série es deia Voragine! O aquell noi que es deia Jofre i que era amic del fill de la Rosa, que era tant típic que havia estat a l'escolania de Montserrat i tot!

Aleshores, apart d'això, la gent anava a mirar els rodatges exteriors pels carrers de Manresa com qui ara ocupa el seu temps anant a a mirar els rodatges de la pel·lícula de Woody Allen a Barcelona.

I com que aquesta série havia de ser un revulsiu per donar a conèixer Manresa, els comerciants saviament van organitzar una campanya cursi que venia la ciutat amb la marca "Cor de Catalunya" i que va fer venir la Margarida Minguillón a promocionar pels carrers de Manresa. I van començar a venir gent a veure que Manresa existia perquè sortia a la tele... Però anaven a veure sobretot la llibreria protagonista, al carrer Sant Miquel i oh! decepció! resulta que la llibreria per dins era petita i estreta i no era l'amplia i màgnifica llibreria que sortia a TV3. Qui ho havia de dir...

Una série, Rosa, i un ajuntament que tenia molts objectius comercials i ganes de donar a conèixer la ciutat a la resta del país a través de la televisió. Però ara, anys després, sembla que ja ningú recorda aquesta série i Manresa encara queda desconeguda i llunyana per molts catalans.

Però sens dubte el millor de Rosa va ser el seguiment irònic i humorístic que en va fer Manel Fontdevila a través de les vinyetes setmanals sobre la sèrie al diari Regio7. Ara recordo la sèrie tot mirant l'album editat amb tots els capítols i que he retrobat entre llibres oblidats.

Però i vosaltres... que en recordeu de tot aquest sarau?

15 ANYS DE BARCELONA 92, UNA INJECCIÓ D'AUTOESTIMA

Manresa Calidoscopi no es pot estar de recordar els 15 anys de l'obertura dels Jocs Olimpics de Barcelona 92.

Tot i que avui no parlem de Manresa també es important parlar d'una ciutat que gràcies a un esdeveniment com aquest va recuperar l'autoestima. En una ciutat com Manresa on hi ha una evident falta d'autoestima és interessant veure i recordar aquest procés de ciutat extraordinari que va suposar no només un canvi físic i un reconeixement internacional sino sobretot una pujada espectacular d'autoestima i del sentiment positiu dels barcelonins cap a la seva ciutat. Una pujada d'autoestima que ens convindria, i molt, als manresans.

Però no és només això. Recordar els Jocs Olímpics de Barcelona es pensar sobretot un dels seus moments més algids que van donar més orgull a la ciutat: la cerimonia d'obertura. Un acte fet expressament per televisió seguit per milions de persones que es va mostrar nou i diferent. El videoclip d'imatges previ a la retransmissió amb la la canço Barcelona cantada per Mercuri i Caballé, l'increïble vestuari, l'emoció de la música de tenores de Carles Santos, la intervenció de la Fura dels Baus, la mítica salutació gegant Hola... Una explosió artística de creativitat i imaginació que va sorprendre a molts i que encara emocionona a molts.

Mirar moments d'aquesta cerimonia genera igualment una melancolia i una tristesa poc saludable al comparar aquells dies en que Barcelona va ser al centre de les mirades internacionals. Barcelona ara té un lloc dins el món, és molt més coneguda. Però en canvi ha guanyat masses turistes i ha perdut personalitat, ha perdut influència i poder econòmic. I sobretot es comença a fer evident, com en el conjunt de Catalunya, que té un retràs d'infraestructures per connectar-la amb altres territoris a causa del poc influent poder polític que té a Espanya i que fan la ciutat menys competitiva.

A canvi l'ajuntament ha volgut continuar funcionant a cop d'esdeveniment però les següents vegades aquesta estratègia ja no li ha funcionat. Aquest sentiment de tristesa o de pensar que aquells temps van ser millors es fa aquests dies més evident en una ciutat que ha patit una greu apagada de llum i que té una vida política avorrida. Dies com avui fan mirar a un passat desde un present per molts incòmode. La ciutat no té reptes clars i es mou en la frustració.

Manresa i Barcelona són ciutats properes però diferents en molts sentits, no només físics. L'exemple d'uns Jocs Olímpics per apujar l'orgull de ciutat és un exemple llunyà i poc comparable aquí. Però cal veure que els reptes de ciutat, els actes col·lectius i el sentiment de ser vius, de fer sentir especials als ciutadans fan apujar l'autoestima i les ganes de treballar i millorar el lloc on es viu.