4.3.07

Manresa posa't lletja: La façana de l'església del Carme




La secció Manresa posa't lletja, dedicada al les desgràcies arquitectòniques i urbanístiques de la ciutat, us ofereix una nova edició aquest cop dedicada a la façana principal de l'església del Carme de Manresa. La anti-estètica façana és causa directa de la impossibilitat d'acabar l'edifici en el moment en el que es va construir. L'actual església del Carme és la successora d'una església més antiga. L'antic temple del Carme, un auster i ampli temple gòtic del segle XIV, va ser enderrocat durant la Guerra Civil de 1936-39. Un cop acabada la guerra es va decidir construïr una nova església en el lloc on hi havia l'antiga per no perdre la referència del lloc on, segons la llegenda, es va produïr el miracle de la llum.

Així donçs, un cop acabada la guerra civil, es va començar a construïr la nova església el 1944 segons el projecte de Joan Rubio i Bellver. L'església es va construir, en gran part, a partir d'una campanya popular on empreses i particulars van fer donatius per la seva construcció. El preu de la construcció era molt alt, lògic en una obra de gran envergadura. A més a més el fet de que tot això es fes durant la postguerra, una època de depresió econòmica, va dificultar encara més el finançament de l'obra. La construcció va durar 15 anys fins que es va fer un tancament provisional de la façana principal per poder fer activitats dins de l'església. Aquesta provisionalitat, però, ha durat fins avui en dia i és visible desde molts punts de la ciutat ja que l'església es troba dalt d'un dels turons més alts de la ciutat. La seva lletjor demana a crits un acabament de l'església. Tot i així aquest acabament del projecte és molt díficil. A la imatge de dalt en podeu veure el projecte tal com hauria de quedar acabat. Encara falta fer el campanar, tota la façana, una part de la coberta i el baptisteri. El finançament per part del bisbat és poc probable ja que prou diners ha de dedicar a la conservació del patrimoni antic que té. Per part de les administracions públiques seria injust i mal vist dedicar diners a acabar una església quan hi han necessitats molt més importants. Caldria una segona campanya popular o la creació d'algún ens, com una fundació privada, que facilités donacions per acabar el temple. Però tot això requereix una energia i un dinamisme que la parroquia avui ja no té. Mentrestant, la incòmode façana contínua sent present en moltes vistes de la ciutat i en festes tant remarcables com la Llum o la Fira de l'Aixada.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo crec que el bisbat, si no pot acavar-la en condicions i ni tan sols mantenir-la, podria cedir-la a la comunitat musulmana, més abundant al barri i més practicanta amb la seva fe. L'edifici continuaria amb la seva funció (lloc de culte) i a més els ciutadans ens estalviariem que l'ajuntament els hi cedís locals que haurien de destinar-se a equipaments per a tota la població.