És diumenge el mati, el cel és ben blau i el sol ja comença a escalfar fort. Entremig de les cases de Sant Vicenç s'hi observa, imponent, la muntanya de Montserrat.
En alguns balcons hi han penjats mantons i, a la plaça de l'Ajuntament, la cobla treu la son als seus instruments perquè en poca estona començarà la festa. Avui és un dia especial al poble, es celebra la ballada popular del Ball de Gitanes. Però encara ho fa més especial el fet que aquest any 2007 es celebren 100 anys de l'arribada d'aquesta festa i ballada a Sant Vicenç.
El ball de Gitanes va arribar al poble de la mà d'uns picapedrers de Caldes, al Vallés, que venien a treballar al poble. Ells van promoure la primera edició d'aquest grup de danses pròpies del Vallés al Bages. La ballada es va repetir i va arrelar però una mica més tard es va perdre.
Uns anys després es va recuperar i, des d'aleshores, s'ha anat celebrant amb llargues intermitències entremig. La darrera recuperació i fins ara, la més llarga la va promoure l'Esbart Santvicentí que en muntant un espectacle pròpi amb les Gitanes dins el seu repertori de dansa d'arrel tradicional catalana. Poc després l'esbart va completar aquesta recuperació tornant a portar el ball de Gitanes al carrer, és a dir, tornant a celebrar la festa i ballada popular del ball de Gitanes. D'aquesta manera es tornava a donar l'oportunitat al poble de fer-se seva aquella festa que, de nou, tornaria a ser popular i col·lectiva.
Avui, el ball de Gitanes, tot i venir de fora del poble és més santvicentí i més viu que mai.
La plaça s'omple fins dalt de les colles de dansaires que ocupen tota la plaça, tant a ple sool, com a l'ombra dels plataners. Aquest any han estat 250 balladors i balladores! Perquè Sant Vicenç té ganes de viure les Gitanes. Com ho demostra el fet que les colles entren a la plaça amb un galop ple de força fent voleiar els mocadors. Fileres i fileres de dansaires volten la plaça en un esclat de moviment i de color.
El xotis, la catxutxa, la jota o el galop són danses del ball de Gitanes que formen part del seu llenguatge particular. Danses que són ballades amb ganes, amb emoció i amb uns crits de força i alegria que contagien el públic d'una plaça amb ganes de festa.
Mantons de colors, faldilles, faixes, espardenyes, castanyoles, somriures, gent gran, molta gent jove, nens, nenes, mil gestos i detalls que fan de les Gitanes al carrer una festa plena de personalitat on els protagonistes són els sanvicentins de diferents grups i entitats que hi donen sentit.
Sant Vicenç de Castellet sent orgull per les seves Gitanes. Se les sent seves i és emocionant veure en una sola plaça un poble tant actiu i participatiu. I tal com deia un bonic lema que havia presidit el ball de Gitanes:
Un poble amb les mans enlairades que dansa quan la primavera riu és un poble que respira, és un poble que és viu.
Sant Vicenç de Castellet, 27 de maig de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada