Aquest antic edifici era situat a l'actual carrer de Sant Miquel, al barri Antic, entre la Plana de l'Om i la primera de les placetes que hi han al llarg del carrer Sant Miquel ( la placeta de l'Aroma dita popularment). De fet ocupava una gran part de l'actual placeta.
L'església de Sant Miquel era una petita joia de l'art manresà. Un temple gòtic força més petit que els altres grans temples de la ciutat però amb una riquesa arquitectònica exquisida. En la forma gòtica majoritària del temple s'hi alternaven algunes parts romàniques que es conjuntaven amb la part gòtica. La part més visible romànica era la façana principal amb el campanar d'espadanya un dels elements més visibles de l'església. Però la part més coneguda i bonica era l'absis gòtic que era la típica estampa que es podia veure baixant el carrer Sant Miquel des de la Plaça Major. Un absis que era al costat de l'actual cafeteria Aroma. A la paret exterior d'aquest absis també hi tenia molta tradició el mural dedicat a Santa Magdalena, una santa que donava nom a aquella petita placeta. En el seu interior en destacava l'obra barroca de Josep Sunyer que va deixar el seu nom a través de la construcció d'algun dels retaules que hi havien.
L'església de Sant Miquel també era un lloc de gran tradició per les institucions manresanes ja que més enllà dels actes religiosos, durant segles, en ocasions important s'hi havia reunit el Consell de la ciutat de Manresa.
Abans del seu enderroc definitiu, autoritzat per l'inconscient Comite Antifeixista, es van poder salvar alguns elements: algunes claus de volta, alguna imatge i una bellíssima pica gòtica per beneïr que actualment es pot veure exposada al Museu Comarcal de Manresa.
En el solar de l'església es va deixar pas a una placeta més gran i a un bloc d'habitatges on actualment hi han botigues com el restaurant Pipol o una inmobiliaria. Però entre la botiga de roba Vidal Home i la Botiga dels Collarets hi ha un petit espai sense sortida amb un escalinata. Un petit espai que avui es veu aparentment inútil. Aquest espai el podrem interpretar si pujem les escales i mirem a la nostra esquerra on avui veurem el, ja anomenat, bloc d'habitatges. Però allà, fins fa uns 70 anys, hi havia l'entrada principal al temple de Sant Miquel. Unes escales que ens ajudaràn a entendre millor com era el carrer Sant Miquel abans de 1936. El temple va desaparèixer però les escales d'entrada s'hi han quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada