La fira de Sant Andreu, com cada any, ha obert la campanya de Nadal. Ha omplert de manera massiva el centre Manresa amb un ambient molt característic de fira. Un ambient que s'estén, sobretot, al llarg del passeig Pere III. Una fira que crea unes imatges especials que semblen d'una época passada o, potser, es que només ens recorden imatges mportants de la nostra infància? Un ambient, uns colors, unes músiques, uns jocs que es van repetint i mantenint dins una societat canviant. El passeig és l'escenari d'uns negocis ambulants d'entreteniment que marquen de gran personalitat les fires, també la de Sant Andreu. Una fira que acaba sent una imatge més de Manresa. Parades de llaminadures que acaben sent un quadre de 1000 colors llempants. Boletes de caramel de diferents colors, nuvols de sucre roses, crispetes blanques i de colors, martells sonadors i bastons amb llaminadures a dins, pomes confitades, i altres llaminadures de tons i formes diferents.
En l'àmbit del joc trobem un establiment mític: el Camel Blues Band. O per dir-ho més clar, la parada de carreres de camells. Una parada gran i sempre plena amb un senyor que mai es cansa d'animar a guanyar i participar en les carreres per guanyar alguns dels peluixos, pilotes o electrodomèstics que hi han penjats o exposats. Les curses de camells amb que es competeix a traves d'encertar les boles en els forats és un dels clàssics més importants de la fira a Manresa. Els camells avançant amb el fons de desert pintat i la sirena que indica que hi ha un guanyador de la carrera és tota una icona.
O les tomboles Catalunya amb la inacabable falera dels clients per tirar fitxes a les vitrines o, en l'altre tombola, obrir sobres sorpresa que acaben llençats al terra fent una gran catifa al terra blanca. Els rifles, intentant encertar les boles de colors també són una imatge clàssica de la fira.
Dins l'àmbit més culinari i de menjar calent en destaquen les parades de patates fregides o frankfurts però, sobretot, les xurreries amb els xurros, patates, bunyols, ensucrats, palets de patata etc... Negocis com els de les xurreries moianenques l'Espiga d'Or o els Ramos en són totalment familiars.
També mereixen molt l'atenció el gran nombre de parades de bolsos, moneders, bosses i bossetes que han substituit les massives parades de catifes que van omplir una part important de la fira durant uns anys. I les cabines plenes de peluixos o rellotges que s'han de pescar amb una pinça que gairebé mai encerta ni té prou força per agafar aquell objecte desitjat. Però per acabar a la fira de Sant Andreu li faltaria alguna cosa si no tingues amb ella alguna de les parades d'aneguets flotants que els nens han de pescar per triar, indecisos, un dels regals que omplen fins dalt la parada.
Unes imatges que es repeteixen a moltes fires però que els manresans també ens hem fet, desde fa molts anys, nostres també. Un imatge entranyable però viva per la gent de tots els barris de Manresa i dels pobles de la comarca que omplen el passeig tot badant per un mar de colors i sorolls estridents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada