Fa uns dies Manresa Calidoscopi dedicava un article (Els temples perduts, 4-09-2007)a parlar de les esglésies que durant el 1936 van desparèixer dins els efectes devastadors de la Guerra Civil. Avui, però, recordarem una de les esglésies concretes que va desaparèixer: l'església de Sant Pere Martir. Sant Pere Martir era a l'actual plaça Sant Domènec, enganxada a les parets del teatre Conservatori. Començada el 1321, no va ser acabada fins seglés més tard. Per això l'església era un poti-poti d'estils ja que l'edifici era barroc però en canvi la teulada era d'estil barroc. Una barreja d'estils no gaire estètica. Antigament al costat de l'església hi havia el convent dels dominics que el segle XIX va ser convertir en el teatre Conservatori. La porta de l'església era davant la casa de la Buresa i l'absis a la carretera de Cardona. Un absis que trepitjava una part de la carretera i que antigament actuava com una part més de la muralla de la ciutat.
La part de més interés de l'edifici era la capella del Roser que tenia un valuós retaule barroc. Aquest retaule va ser salvat en gran part de ser cremat i avui, tot desmuntat, ocupa la sala barroca del Museu Comarcal de Manresa.
.
Cal dir que del conjunt d'esglésies que van ser enderrocades, aquesta era la que tenia menys interés de manera que fins i tot el mateix ajuntament ( en contra dels enderrocaments però sense marge de maniobra) va autoritzar l'enderroc. Va ser l'únic enderroc amb el qual va estar d'acord. D'aquesta manera s'hagués començat a fer realitat un vell projecte urbanístic: la gran plaça de Sant Domènec que havia d'obrir-se en els solars de l'església i el Teatre Conservatori.
.
Un cop ensorrada l'església es va construïr un refugi antiaeri a la paret del Teatre Conservatori. Un cop acabada la guerra es va construïr la plaça que va existir durant decàdes, una plaça de parterres i arbres plena de coloms. Però la parroquia de Sant Pere Matir no va desaparèixer. L'església va ser reconstruïda en un nou indret ja que es volia aprofitar el solar per fer-hi la nova plaça. Aquest nou indret per establir-hi església i parroquia va ser a l'actual plaça de Crist Rei on es va construïr la nova i ample església de Crist Rei, herència de l'antiga esglèsia. Un projecte d'Alexandre Soler i March inspirat en una esglèsia italiana. Un projecte fet a partir d'aportacions populars i que va quedar inacabat.
.
Però el record de l'antiga església va ressorgir a finals dels anys 90 quan es va renovar la plaça Sant Domènec. Quan es va aixecar tota la plaça van quedar a la llum les ruïnes de l'antiga església. Encara es va poder observar clarament la planta del temple, i fins i tot, el mosaic de la capella del Roser i la base del campanar. A més a més a l'ensorrar el refugi antiaeri van quedar al descobert les ruines dels contraforts i separadors de la part dreta de les capelles laterals de l'església. Unes ruïnes i un record que van quedar integrats com un element més de la nova plaça.
L'església de Sant Pere durant el seu enderrocament
La silueta del Quiosc de l'Arpa amb la runa que quedava de l'antiga església al fins. A l'esquerra el Teatre Conservatori
1 comentari:
Per qué l'hi van cambiar el nom de Sant Pere Martir per el de Esglessia de Crist Rey?
Publica un comentari a l'entrada