L' AQÜEDUCTE DE LA FONT DELS LLOPS

Manresa compta amb un parell d'aqüeductes. Un és l'aqüeducte del Pont Llarg, del qual ja en vam parlar a Manresa Calidoscopi, situat a la vora del camí de Joncadella. I l'altre és a prop de la font dels Llops, al barri de Sant Pau. Concretament s'aixeca en una petita vall situada entre el barri de la Balconada i la variant de Manresa. L'aqüeducte és visible desde dalt del barri de la Balconada i podem arribar als seus peus desde el barri de Sant Pau o per un petit camí que surt desde la variant de Manresa. És construït amb pedra i, tot i tenir un aspecte medieval, no es pot assegurar si és d'aquesta època o posterior. Aquesta modesta obra d'enginyeria travessa el petit torrent que creua aquesta vall. Una vall que és plena d'horts de regadiu. I és entre aquest regadiu on s'aixeca, discret i mig oblidat, l'aqüeducte de la font dels Llops.

FORNÍCULA AL CARRER PUIGTERRA

Com ja hem ensenyat altres vegades a Manresa Calidoscopi, la ciutat es plena de petits altars i capelletes mostra de la religiositat popular que impregnava la societat en temps passats. Un d'aquests es pot trobar al final del carrer Puigterrà de Dalt. Entremig de dues finetres encara existeix aquesta fornícula que allotja la imatge d'una marededéu.

MANRESA ENTRE PEDRES

La ciutat antiga, en gran part, s'aixeca sobre grans lloses de pedra, balmes i parets verticals de pedra. Unes pedres que, a vegades queden amagades dins les cases i, a vegades, de manera inesperada surten a la superfície d'alguns carrers de geografia díficil. A la façana sud aquest fenòmen es presenta amb tota la seva magnitud. Grans precipicis, balmes que constitueixen petis abrics naturals i altes parets de pedra convivint entre habitatges i grans monuments. La mateixa capella de la Coveta es situada entre un d'aquests abrics i les grans parets de pedra. La Seu, el carrer del Balç, el primer tram de la Via Sant Ignasi o el barri de les Escodines també conviuen de manera més o menys present amb aquests grans volums de pedra. Erosionada irregularment per l'aigua aquestes roques del sud de la ciutat tenen formes i petjades misterioses. Pedra que és un signe d'identitat que es repeteix cíclicament en aquesta part de Manresa i al voltant del riu Cardener. Pedra porosa i ocre, un color que relliga tots els altres elements.

.

Imatges de la pedra i Manresa:

SANT LLORENÇ DEL MUNT DESDE CAN FONT

A Manresa Calidoscopi hi ha la costum de mostrar diferents vistes de Montserrat i Collbaix desde diversos punts de la ciutat. Avui, però, canviem de formació geogràfica i ens centrem en el Parc de Sant Llorenç del Munt. Tot i que s'observa de manera més discreta per ser més lluny i petit, aquests espai també es visible desde molts punts de la ciutat. En aquest cas el podem veure desde la part més alta del bosc de Can Font de Manresa en una tarda travessada per tempestes. La Mola o el Montcau són punts concrets que podem veure del parc de Sant Llorenç del Munt, situat a la frontera entre el Bages i el Vallés.

LA TORRE DEL VINYAS

No fa pas gaires anys la torre del Vinyas era una casa situada totalment fora de la ciutat. Una casa de camp de categoria amb extensos jardins situada dalt d'un turó. Un turó des d'on es podia contemplar tota la ciutat. Cap construcció no feia ombra a aquella llunyana torre situada enmig d'un ampli medi rural. Però Manresa ha anat creixent i ara el sistema urbà arriba fins als peus mateix del turó on hi ha la torre del Vinyas de manera que alguns blocs de pisos ja li fan una mica d'ombra. Ara, per veure la Torre hem de mirar entremig d'algún d'aquests blocs.

MONTSERRAT DESDE CAN FONT

La serralada de Montserrat desde la part més alta del bosc de Can Font. En primer terme, com si fos als peus de la muntanya, la ciutat de Manresa.

EL MONESTIR DE SANTA CLARA

Integrat dins la Manresa moderna, a mig camí entre les Escodines i Cal Gravat, a tocar a l'hospital de Sant Joan de Déu i la Balconada s'aixeca, desde fa segles, el monestir de Santa Clara. Aquests espai amb ressons ignasians està situat a la vora de l'antic camí que portava a Barcelona. D'aquesta manera el monestir de Santa Clara està situat en un antic espai estratègic ja que per anar cap a Barcelona es sortia pel carrer de les Escodines fins a Bufalvent per anar a parar al Pont de Vilomara, la següent població que es trobava per anar a Barcelona.

Amb aspecte de fortalesa, el monestir és un gran edifici antic enmig d'una Manresa nova i en transformació al seu voltant. L'edifici té dues part diferents per la seva antiguitat i pel seu volum. La part més antiga, tocant al carrer Nou de Santa Clara, és d'època medieval i té infuències gòtiques i romàniques. La part més important és la capella de la Mare de Déu dels Angels on s'entra a través d'un portal romànic. La part més alta d'aquest sector és el modest campanar d'espadanya que allotja una petita campana. Però aquesta part medieval de murs inexpugnables es fa petita i minúscula quan la comparem amb la part més nova construïda els primers anys del segle XX. Dissenyada per Alexandre Soler i March aquesta part de l'edifici és la que actualment identifica més el monestir. Una façana neogòtica on s'alterna el totxo i la pedra i que es pot veure desde molts indrets del sud de la ciutat.

El monestir de Santa Clara és un espai religiós ocupat actualment per una comunitat de dominiques ben activa que col·labora amb diferents entitats assistencials de la ciutat.

CANYERIA RAT-PENAT

Les canyeries o desaigües solen ser accesoris de les construccions amb poc esperit decoratiu. Normalment preval el sentit pràctic sobre el decoratiu amb aquesta mena d'instal·lacions amb algunes excepcions. Una d'aquestes excepcions es produeix en el colze d'aquesta canyeria en la corba que porta del carrer de les Escodines al carrer de Sant Bartomeu. Tot i que no es conserva gaire bé encara es pot veure aquest detall representant un rat-penat que està situat a peu de carrer. S'en pot trobar un altre exemple igual al carrer del Camp d'Urgell.

EL SOL ES PONT PER COLLBAIX

A Manresa el sol sempre surt per Bufalvent i es pon per Collbaix. Al capvespre el sol va baixant i s'acaba amagant darrera Collbaix. Aleshores, la muntanya es converteix en una ombra fosca i plana a contrallum. La silueta característica de Collbaix, amb aquesta carena de dos nivells, forma part inseparable dels més bonics i coloristes capvespres manresans.

EL PASSATGE JUBELLS

A la Manresa antiga s'hi poden trobar alguns passos coberts o carrers parcialment coberts que evídencien antigues costums d'origen medieval quan es cobrien algunes parts de carrer per guanyar espai per habitatge. En són exemple el pas del carrer d'en Botí, el pas del carrer dels Llops, el pas que hi ha al costat del carrer de Santa Llúcia o, el més famós, el carrer del Balç cobert en gairebé la seva totalitat.

Però avui a Manresa Calidoscopi us en mostrem un altre exemple: el passatge Jubells. Aquest pas cobert està situat a l'entrada del carrer de les Escodines desde la plaça Sant Ignasi. Un pas cobert curt i que dona entrada a aquest petit passatge sense sortida. El passatge Jubells, de pocs metres de llargada, té al fons de tot una contundent portalada vermella, amb dues finestretes en forma de rombe, que posa punt final al passatge.

L'ESCORXADOR MODERNISTA: DETALLS

L'any 1908, a Manresa, es va decidir construïr un escorxador per reunir i fer de manera més hígienica tot el procés de matar i escorxar els animals que, posteriorment, havien de ser posats a disposició del consum humà. El lloc triat va ser en el que aleshores era un espai fora de la ciutat, l'actual plaça Bages, al barri del Poble Nou. El recinte va ser construït amb l'estil modernista que dominava en aquells temps. El recinte tancat, comptava en el seu interior, de dos grans pavellons i altres estances més petites al voltant d'un gran pati central. Després d'anys d'activitat l'escorxador modernista havia quedat obsolet i va ser traslladat. L'antic escorxador avui rehabilitat i inclòs en el campus universitari ja forma part del sistema urbà de Manresa.

L'escorxador compta amb petits detalls dignes d'observació. Un dels elements més bonics és l'entrada al recinte on hi destaquen dos pinacles de motius vegetals i un escut de Manresa amb els habituals motius vegetals modernistes. Importants detalls són els caps de brau que hi ha cada costat de l'entrada, un senyal de l'activitat per la que va ser construït el recinte.

A l'exterior d'un dels dos pavellons, que actualment ocupa la biblioteca universitària, també hi podem trobar un bell fris modernista de pedra que ens assenyala l'any d'acabament de l'escorxador.

Un recinte auster però amb bells detalls modernistes

LA PLANA DE LA BALCONADA

La plana de la Balconada és un gran espai que, més que una plana, és un espai força pla dalt d'un gran turó. Un turó escarpat que esdeve una gran balconada on es poden observar els grans horitzons de les rodalies. Un espai que fa uns mesos va patir unes obres de millora per convertir tota aquesta plana, lleugerament inclinada, en un gran parc. Es van plantar alguns arbres, es van millorar alguns accessos, es van posar baranes al límit dels precipicis etc.. però res més. De moment, tot i les millores l'aspecte i manteniment de l'espai necessiten més atenció.

Sigui com sigui, tal com diu el nom, aquest espai és un balconada privilegiada. A la vall del Cardener, d'es d'on podem observar gran part de la ciutat antiga i moderna. La façana monumental i, més enllà, Collbaix i les terres del Bages sec. Cap a l'altre banda podem contemplar l'inamovible teló de fons de la ciutat, Montserrat. També es pot fer una ullada a totes les planes i valls que hi han més enllà de la torre de Santa Caterina.

Un indret que ens deixa contemplar el bo i millor del paisatge manresà.

LA SEU DESDE LA PLAÇA SANT IGNASI

La basílica i sobretot el campanar de la Seu es deixen veure desde la plaça Sant Ignasi. Entremig d'un caòtic entramat de construccions apareix, com el cim d'una muntanya, la figura del campanar. És capvespre i entremig de les construccions que precedeixen la basílica hi destaca, amb el seu color ocre, la casa Asols. Aquest antic casal barroc qés un bon exemple de conservació i rehabilitació dins el barri antic de Manresa.

SANTA CLARA I EL CARRER DEL PEIX

La figura del monestir de Santa Clara apareix imponent darrer els murs de pedra on està situada. El sól ja va a la baixa i pinta de color daurat les pedres dels seus murs. Una figura monumental situat a la gran plana de la Balconada que hi ha sobre el Cardener. A l'ombra del monestir apareixen modestes les cases del carrer del Peix, amb uns darreres que són bonics miradors privats de la Manresa monumental. Un carrer senzill, de terra, que marca el final del barri de les Escodines.Al fons, ja es distingeixen les cases del nou barri de la Balconada.

VERD ENMIG DE LA CIUTAT

La muntanya del Castell, o Parc de Puigterrà, representa una gran illa verda al mig de la ciutat. Un illa verda d'alçada que s'amaga entremig dels bloc de pisos de la Manresa actual. Tot i així desde alguns punts de la ciutat es pot veure clarament com surt de manera sobtada una gran elevació de vegetació enmig de la Manresa urbana. Com per exemple desde el carrer Carrasco i Formiguera, darrera Correus, on entremig de grans blocs de pisos surt el turó de Puigterrà cobert de boscos de pins i altres tipus de vegetació.

RELIGIOSITAT POPULAR 2

La religiositat popular, tot i que ha anat a la baixa, encara conserva alguns dels seus petits altars i llocs de culte. Al barri de les Escodines se'n poden trobar alguns. Per exemple aquesta fornícula amb un sant Crist que podem trobar al carrer Nou de Santa Clara.

MEDIEVAL I INDUSTRIAL

Desde aquest punt del carrer de les Escodines sen's obre un paisatge on es combinen moments diferents de la ciutat. En primer pla, la xemenia de totxo de l'antiga fàbrica de l'Aranya. Al fons l'elegant edifici medieval de la Seu de Manresa. Dues contruccions, dos moments. El paisatge de la Manresa medieval i de la Manresa industrial cara a cara, convivint i dialogant en l'actual segle XXI.

CUPULES I PUNXES

Pel centre de la ciutat es poden trobar alguns edificis, pocs, que degut al seu disseny senyorial van incorporar alguna cúpula o punxa en alguna part de les seves teulades. Com per exemple la punxa que podem trobar a la plaça d'en Creus, sota la Seu, O una de les més conegudes, la punxa de la casa de la Buressa. O finalment, la cúpula de l'antic edifici de la Caixa de Pensions a la plaça Sant Domènec. Petits referents arquitectònics de l'arquitectura senyorial privada del segle XX a Manresa.

UN ALTRE MIRADOR A LES ESCODINES

Si passem pel carrer del Peix, un carrer encara de terra, passarem per diferents cases que estàn just a la punta del penyasegat i gran balma de pedra que recorre la part alta del Cardener. Quan passem pel carrer del Peix, al barri de les Escodines, les cases fa que no ens adonem que estem a la vora d'un gran precipi. Una llarga línia de pedra que és un mirador pel qual podem anar caminant fins arribar a sota les cases de la Balconada. Cal dir que al carrer del Peix s'hi accedeix desde el carrer Nou de Santa Clara, just abans d'arribar al monestir de Santa Clara.

Però aquesta muralla de cases del carrer del Peix que ens impedeix veure les vistes al Cardener té una petita escletxa. És un petit carrer en baixada, curt i pavimentat amb totxo de fang. Quan arribem al final ens trobem amb un senzilla reixa que ens atura. A canvi podem veure una amplia vista sobre la vall del Cardener. Un carreró estrany que representa un espai curiós però interessant de la Manresa escodinaire.

LA TORRE DE LA CASA LLUVIÀ

De bon matí la punxa de la torre de la Casa Lluvià treu el cap entremig dels plataners i de la Manresa més modernista. El sol més primerenc ja es fica per finestres i il·lumina les parets d'una de les construccions més boniques del modernisme manresà.

ELS ENTORNS DE LA CASA D'EXERCICIS

La Casa d'Exercicis de la Cova de Manresa és un edifici que s'aixeca, altiu, imponent i espectacular sobre el Pont Vell i les faldes del voltant del Cardener. Una competició monumental per fer-se veure que fa més de cent anys que dura amb la Cova i la Seu com a dures competidores. Un gegant de pedra envoltat d'entorns més modestos i autèntics. Tota la part baixa que hi ha sota la Casa d'Exercicis està ocupada per horts de regadiu, i modestes parets de pedra seca que modelen i regulen la pendent dels turons del voltant del riu. Uns espais i entorns que marquen un gran contrast amb aquest gran edifici. A l'ombra de la grandesa de l'arquitectura monumental hi conviuen, amb senzillesa, els conreus més populars.

SÍMBOLS A LES FAÇANES

Les cases antigues de Manresa encara conserven antigues plaques i símbols que són mostra d'un temps concret. En aquesta casa del carrer de les Escodines s'hi conserva la placa d'un Sagrat Cor, un model de placa que havia estat corrent en molts edificis. De fet, si us hi fixeu, encara podreu veure el mateix model de placa religiosa en altres cases antigues de la ciutat. Just a sota d'aquesta placa del Sagrat Cor hi ha una de les plaques de l'antiga asseguradora d'incendis manresana, de la qual, ja n'haviem parlat a Manresa Calidoscopi.

EL TÚNEL DELS CATALANS

El túnel dels Ferrocarrils Catalans, que travessa una part de la ciutat de Manresa, comença en un indret amagat, entre horts i canyes, sota l'inconfusible figura modernista del monestir de Santa Clara. La via dels catalans que ve, desde Barcelona, pel barri de Sant Pau va vorejant perillosament les balmes del Cardener fins a girar paral·lelament al Torrent del Tort. S'obre pas entremig de camins i camps de regadiu fins que, abans d'arribar a sota la cornisa de pedra on es precipiten perillosament les cases de les Escodines, penetra terra endins per travessar la ciutat.

LA TORRE SANTA CATERINA DESDE EL TORRENT DEL TORT

Desde aquest espai de terrases i parets i balmes de pedra a la vora del camí del del Tort es poden contemplar diversos elements naturals i constructius a l'entorn de la vall del Cardener. Un d'aquests és la torre Santa Caterina.

EL TREN SOTA LA BALCONADA

La línia dels Catalans passa soterrada pels barris de la Sagrada Familia i les Escodines fins que torna a sortir a l'aire lliure a sota el monestir de Santa Clara. La via del tren passa paral·lela al torrent del Tort, per sota les cases de la Balconada i enfila el camí de Barcelona tot passant pel barri de Sant Pau i l'entorn del riu Cardener.

PLAÇA MONTSERRAT

La plaça Montserrat conviu inmersa en una gran quantitat de canvis. El seu referent principal és la fàbrica Balcells i, al seu davant la petita església de Montserrat. Una església petita però de gran bellesa en el seu interior. A la dreta, s'aixeca de manera inquietant el nou edifici dels jutjats, una nova errada urbanística en procés de construcció. I entre les cases de la plaça de la Reforma i el carrer Arbonés surt tafaner el campanar de la Seu.

UNA FONT OBLIDADA

Com a totes les ciutats i poble Manresa té diferents fons públiques repartides per diferents indrets de la ciutat. Una de les més oblidades és la font que hi ha al costat de l'ermita de Sant Marc, al principi de la Via Sant Ignasi. Una font de pètria integrada a la gran paret de pedra natural que voreja el principi del carrer. Envoltada d'un magnífic entorn natural i monumental aquesta font és un petit monument que conviu, oblidada, amb la gran quantitat de cotxes que entren a Manresa per aquest indret.

ELS ENTORNS DEL TORRENT DEL TORT

La Manresa de la façana sud és una Manresa plena de grans monuments i geogràfies díficils que desde fa segles identifiquen la ciutat. Una Manresa de grans edificis que té entre aquests grans monuments altres petits paisatges més modestos però que formen part de la personalitat de la ciutat. Un d'aquests entorns és la petita vall que hi ha al voltant del torrent del Tort.

El torrent del Tort neix al barri de les Escodines i es precipita de manera brusca cap al buit just a sota la creu del Tort. Aquest petit torrent baixa de manera violenta per les característiques balmes i lloses de pedra que envolten el Cardener en aquesta part de la ciutat. Una bona manera de conèixer de ben aprop aquesta vall es recorrent-la a través del petit camí que comença pocs metres més tard de passar el Pont Vell. Un camí que, primer recorre de manera paral·lela el torrent del Tort. Després el travessa a través d'un punt i una mena de tunel vegetal. Després la pujada continua fins arribar a la via dels Catalans. Tot travessant-la continuem la dura pujada per un cami que s'obre pas com pot entre petites planes ocupades per camps regadiu i ramals de la Sèquia que tornen l'aigua sobrant del regadiu al riu Cardener.

Al nostre entorn podem contemplar una geografia díficil, les cases de les Escodines, construïdes al límit d'una gran balma de pedra, sembla que s'hagin de precipitar al buit. També podem observar l'incofusible figura de la part modernista del monestir de Santa Clara. Finalment, el camí acaba a la gran plana que hi ha a sota les cases de la Balconada, que es troben ben properes. Desde allà podem contemplar una magnífica vista panòramica de la vall del Cardener amb les seves petites terrasses conreades i la Manresa urbana. La Manresa monumental, com sempre, es mostra de manera important en un llunyà primer plà.

EL CARRER D'ALFONS XII

Manresa Calidoscopi pública un nou article de la secció Manresa posa't lletja dedicada als desastres urbanístics de la ciutat. Avui parlem del carrer d'Alfons XII, aquest carrer que recorre una part del barri antic desde la Plana de l'Om fins a la plaça de la Reforma. Aquest carrer ample i recte, cosa poc corrent al barri antic, en realitat és una ferida oberta dins aquesta part de la ciutat. El carrer d'Alfons XII va ser obert fa uns 60 anys aproximadament i formava part de l'antic projecte de nova entrada sud a la ciutat de Manresa. Una entrada monumental que començava al pont de l'estació, continuava a la plaça de la Reforma i el carrer Alfons XII que connectava directament amb el carrer del Born, centre comercial de la ciutat. Una operació semblant i de més envergadura es va fer decàdes abans per obrir la Via Laietana de Barcelona.

Per obrir el carrer d'Alfons XII es va destruir de manera massiva una part del teixit urba tradicional del barri antic. La díficil trama de carrers i les cases que obstruïen el projecte de carrer Alfons XII van ser ensorrades sense miraments. Però un cop obert el carrer en aquestes darreres decades s'ha permés la construcció de blocs de pisos de disseny totalment modern que no té res a veure ni amb alçada ni amb tipologia amb la resta de construccions del barri antic.

Durant anys, el carrer d'Alfons XII va ser la principal entrada de la ciutat pel trànsit rodat ja que permetia arribar de manera ràpida i directa al centre de la ciutat. Però durant els anys 80, amb la conversió del carrer del Born en illa de vianants, el carrer va perdre aquesta funció principal. Això el va convertir en un carrer incomprensiblement ample per ser el cul de sac en que s'ha acabat convertint. Almenys ha estat un espai amb moltes places d'aparcament. Una situació que també s'acabarà amb la propera reforma del carrer. Per això i per la resta d'arguments comentats el carrer d'Alfons XII constitueix un greu anacronisme ja que és un carrer modern dins la Manresa antiga.

L'ANTIGA PUNXA DEL CAMPANAR DE LA SEU

El campanar de la Seu, durant uns anys, va tenir un aspecte diferent al de l'actual. Durant la segona dècada del segle XX se li va afegir un espectacular coronament, una punxa de pedra que realçava i apujava la figura del campanar de la Seu de Manresa. Aquesta punxa, dissenyada per Alexandre Soler i Marc, formava part del projecte més ampli de construcció d'una façana principal per a la Seu de Manresa. Aquests projecte de nova façana, de la qual se'n va construïr una bona part, incloïa també aquest nou coronament del campanar. Tot aquest projecte de reformes per a la Seu, va comptar amb l'assessorament d'Antoni Gaudí.

Sens dubte la Seu de Manresa és un edifici inconfusible desde molt punts de la ciutat però, de ben segur, aquesta punxa la convertia encara més en símbol visible a l'skyline de la ciutat. Una punxa que encara aixecava i feia més espectacular la figura del temple gòtic. Segurament, també, alguns ara discutirien sobre aquesta punxa acusant-la d'un afegit estrepitós i anacrònic.

Sigui com sigui aquesta punxa va tenir una vida limitada que no va anar més enllà de l'any 1936. La guerra civil va provocar que la Seu de Manresa corrés un perill real de desparèixer. Set esglésies manresanes van desaparèixer enderrocades a causa del conflicte i, de fet, la Seu també va ser condemanda a desaparèixer.

Per intentar evitar-ho es va intentar tutelar l'enderrocament efectiu començant per enderrocar les parts de l'edifici més recents i acabant per les medievals. D'aquesta manera es podia guanyar temps per intentar aturar l'enderrocament de l'església més gran de la ciutat. Dins d'aquesta tàctica el primer element de la Seu que va desaparèixer va ser la punxa del campanar i les sagristies barroques que hi havien al parc de la Seu. Després de fer desaparèixer aquestes parts de l'edifici l'enderrocament de la Seu va poder quedar aturat.

Diuen que el seu autor, Alexandre Soler i March, un cop acabat el conflicte de la guerra civil manifestava la seva tristesa per la desaparició d'aquella punxa. Un amic li va dir que gràcies a l'enderrocament de la punxa que ell havia dissenyat la Seu s'havia salvat de la desaparèixer. Alexandre Soler i March va quedar més reconfortat.

EL PASSEIG A CEL OBERT

A l'hivern el sostre verd del Passeig Pere III de Manresa desapareix i queda subtituït per un bosc de branques pelades. Aquest any, però, la ràdical podada que han patit els arbres del Passeig ha fet que el primer tram del Passeig hagi quedat totalment a cel obert. Els brots que ja començen a sorgir de les branques hauràn de lluitar fort per tornat a crear aquest llarg tunel verd en que es converteix el Passeig a l'estiu.