A Manresa el sol sempre surt per Bufalvent i es pon per Collbaix. Al capvespre el sol va baixant i s'acaba amagant darrera Collbaix. Aleshores, la muntanya es converteix en una ombra fosca i plana a contrallum. La silueta característica de Collbaix, amb aquesta carena de dos nivells, forma part inseparable dels més bonics i coloristes capvespres manresans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
collbaix em remunta a la meva infantesa, quan amb l'escola haviem fet alguna excursió fins al cim i també quan hi anava amb el meu pare, un gran apassionat de la natura. Va bé tornar-hi de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada