L'ANTIGA PUNXA DEL CAMPANAR DE LA SEU

El campanar de la Seu, durant uns anys, va tenir un aspecte diferent al de l'actual. Durant la segona dècada del segle XX se li va afegir un espectacular coronament, una punxa de pedra que realçava i apujava la figura del campanar de la Seu de Manresa. Aquesta punxa, dissenyada per Alexandre Soler i Marc, formava part del projecte més ampli de construcció d'una façana principal per a la Seu de Manresa. Aquests projecte de nova façana, de la qual se'n va construïr una bona part, incloïa també aquest nou coronament del campanar. Tot aquest projecte de reformes per a la Seu, va comptar amb l'assessorament d'Antoni Gaudí.

Sens dubte la Seu de Manresa és un edifici inconfusible desde molt punts de la ciutat però, de ben segur, aquesta punxa la convertia encara més en símbol visible a l'skyline de la ciutat. Una punxa que encara aixecava i feia més espectacular la figura del temple gòtic. Segurament, també, alguns ara discutirien sobre aquesta punxa acusant-la d'un afegit estrepitós i anacrònic.

Sigui com sigui aquesta punxa va tenir una vida limitada que no va anar més enllà de l'any 1936. La guerra civil va provocar que la Seu de Manresa corrés un perill real de desparèixer. Set esglésies manresanes van desaparèixer enderrocades a causa del conflicte i, de fet, la Seu també va ser condemanda a desaparèixer.

Per intentar evitar-ho es va intentar tutelar l'enderrocament efectiu començant per enderrocar les parts de l'edifici més recents i acabant per les medievals. D'aquesta manera es podia guanyar temps per intentar aturar l'enderrocament de l'església més gran de la ciutat. Dins d'aquesta tàctica el primer element de la Seu que va desaparèixer va ser la punxa del campanar i les sagristies barroques que hi havien al parc de la Seu. Després de fer desaparèixer aquestes parts de l'edifici l'enderrocament de la Seu va poder quedar aturat.

Diuen que el seu autor, Alexandre Soler i March, un cop acabat el conflicte de la guerra civil manifestava la seva tristesa per la desaparició d'aquella punxa. Un amic li va dir que gràcies a l'enderrocament de la punxa que ell havia dissenyat la Seu s'havia salvat de la desaparèixer. Alexandre Soler i March va quedar més reconfortat.