El futur de la tv local a Manresa ( i II )

El futur de la televisió local a Manresa passa, en gran part, per la futura implantació del sistema de Televisió Digital Terrestre ( TDT). Aquest fet, apart d'un canvi de format obrirà un canvi en la dimensió de les televisions i també nous canals en el panoramà televisiu de Manresa. Per començar la legislació que comporta la TDT estableix unes demarcacions determinades per les televisions locals ( tot i que no permet televisions estrictaments locals ). Manresa es troba en una demarcació intercomarcal que inclou tot el Bages, el Berquedà i el Solsonés. En aquesta àrea hi seràn permesos 3 canals privats i un de públic. Les televisions locals d'un determinat municipi hauràn de deixar de desaparèixer o bé integrar-se en un dels projectes d'aquests quatre canals intercomarcals. Igualment es preveia, tal com s'ha fet, un concurs públic per adjudicar els 3 canals privats d'aquesta demarcació. Les llicencies han anat a Televisió de Manresa i Canal Català Central, ja en emissió, i al projecte de Canal Taronja liderat per Ferran Devant del Grup Taelus ( Ràdio Manresa ). La llicència a Canal Taronja ens mostra la vertiginosa trajectòria de Radio Manresa que s'ha diversificat cada vegada més i, a més a més, ara es podra desvincular de 8tv. Tot i així, el canal es vincularà ara al grup espanyol de tv local Localia per omplir la programació quan no s'emeti la mitja hora de producció pròpia.

Però encara falta completar el quart canal que completa la dotació de canals locals en TDT. El quart canal ha de ser un canal públic i de moment, el seu estat és embrionari. Existeix un consorci amb els principals ajuntaments del Bages, Berguedà i Solsonés per tirar endavant el local. Tot i així, de moment, no s'ha anat més enllà.
Però apart d'això cal plantejar-se una pregunta: son viables comercialment tots aquests canals d'àmbit local? S'ha de pensar que apart del canal públic tots els altres canals han de viure de la publicitat majoritariament. Tot i que s'amplii la cobertura d'aquests canals cap al Berguedà i el Solsonés aquestes comarques tenen poca població. Respecte als 150.000 habitants del Bages, el Bergueda compta amb 40.000 habitants, 15.000 dels quals concentrats a Berga. La resta s'escampen en poblets per una comarca ben muntanyosa al nord. El Solsonés té un total de 12.000 habitants, 8.000 dels quals es concentren a Solsona, i la resta per un ambit comarcal molt rural. Els costos d'emissió per aquestes comarques de geografia difícil es podràn compensar comercialment amb una població tant baixa? La lluita per aconseguir publicitat pot ser molt díficil. L'únic canal que ho tindria més fàcil és el canal públic que tindrà suport institucional assegurat. Però desde el consorci ja es va anunciar que es tenia intenció de participar igualment en el pastís publicitari. Per tant és díficil el futur d'aquests canals tot i que ,això si, amb el cost de la cobertura actual encara es pot sobreviure. Caldrà trobar solucions imaginatives per finançar-se.