PERQUÈ HI HAN TANTS ESBARTS A MANRESA?

Aquest dissabte 21 d'abril el teatre Kursaal acollirà l'espectacle Dansa d'arrel. Aquest muntatge agrupa diferents coreografies dels esbarts de Manresa, l'esbart La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada i l'Esbart Santvicentí. Un muntatge especial que reuneix els grups més importants de la comarca. Tot i que està per veure, s'intueix que l'espectacle es pot convertir en una barreja amb un resultat final de poca unitat artística. Malgrat tot és enromement positiu que el Kursaal doni entrada al seu escenari a grups dedicats a la dansa tradicional amateur. Uns col·lectius com els esbarts, sovint bandejats i oblidats, es mereixen una oportunitat com aquesta.

Però a Manresa Calidoscopi no es vol parlar de l'espectacle Dansa d'arrel sino dels esbarts existents a Manresa i explicar el seu procés de formació.Un procés curiós i poc comú. Actualment a Manresa existeixen 4 esbarts: L'Esbart Manresà ( vinculat a l'Agrupació Cultural del Bages), el Casal Cultural de Dansaires Manresans, l'Esbart Cor de Catalunya i l'Associació per la dansa Estudi Folk.

Això no és gaire normal sobretot si ens comparem amb altres ciutats. Per exemple a la ciutat de Rubí, on existeix el prestigiós Esbart de Rubí, només existeix un esbart tot i tenir mides semblants a Manresa.

L'alta mitjana d'esbarts a la ciutat no es deu a que hi hagi una gran passió per la dansa tradicional sino simplement i malauradament a les escisions de les entitats. Perquè durant molts anys la multiplicació d'entitats a Manresa ha estat una marca de la ciutat. Aquest comportament és un exemple d'allò que es diu que durant molt temps ha caracteritzat la ciutat: la divisió i multiplicació temàtica de les entitats i la poca unitat de la societat civil de Manresa. Una actitud que sembla que ha anat canviant però que segurament encara perdura en alguns àmbits.

Però si fem un repàs històric veurem que el primer esbart de la ciutat, l'Esbart Manresà, va néixer el 1909 en una època on a tot el país existia molta falera per recuperar la dansa tradicional catalana. Però a meitat de segle l'Esbart Manresa va patir un trencament que va conduir al naixement del segon esbart: el Casal Cultural de Dansaires Manresans.

Ben aviat la consolidació d'aquest segon esbart va provocar una viva rivalitat entre les dues entitats que durant un temps va provocar força tensió. Però anys més tard, els anys 80, va ser el Casal Cultural qui va patir un trencament. Aquesta escissió va portar a la creació del tercer esbart: l'esbart Cor de Catalunya. Finalment, i quan la situació ja semblava estable, s'ha creat un quart esbart a Manresa: l'Associació per la Dansa Estudi Folk. Una entitat recent sorgida de gent vinculada al Casal Cultural Dansaires Manresans i al Cor de Catalunya.

Tot i aquests trencaments les rivalitats i tensions avui en dia, per sort, sembla que han desaparegut. Els esbarts tot i que no directament, col·laboren amb total naturalitat en actes com la Fira de l'Aixada. Malauradament ha baixat la vitalitat social d'aquestes entitats fet que provoca que hi hagin quatre esbarts amb poca gent i menys marge d'acció enlloc d'un sol esbart més potent i actiu. Encara que els esbarts locals tenen estils artístics i qualitats diferents en el fons tots es mouen pel mateix: treballar escènicament la dansa d'arrel tradicional.