LA NOVA FAÇANA DE LA SEU

La història de Manresa és avui protagonista d'aquest article de Manresa Calidoscopi. Concretament fem una breu pinzellada històrica del que en el seu moment va ser la nova façana de la basílica de la Seu. La façana que actualment dóna a la plaça de la Reforma dona a entendre, segons la forma de l'edifici, que aquesta hauria de ser l'entrada principal i més solemne al temple. Malgrat això, la basílica de la Seu, havia quedat inacabada desde feia segles i l'entrada principal al temple havia passat a ser una entrada lateral, la del Portal de Santa Maria, a la baixada de la Seu. D'aquesta manera la que havia de ser la façana principal era simplement una mena de darreres de la basílica que semblaven més l'entrada a una masia que no pas l'entrada al temple més gran de la ciutat ( foto superior ).

A primers del segle XX es va començar a pensar en fer un projecte per donar la grandesa necessaria a aquesta façana. Com que el projecte medieval, si n'hi havia, era desconegut es va decidir fer un projecte nou. El projecte de nova façana anava lligat a un altre projecte més gran: el de crear una nova entrada per Manresa. Aquesta "Reforma" preveia crear l'actual plaça de la Reforma que uniria l'estació del tren amb amb el centre de Manresa a través de la construcció d'un nou pont sobre el riu Cardener i l'obertura d'un nou carrer, l'actual Alfons XII. Però sobretot el que es pretenia era que a partir de la nova façana de la Seu baixés una nova i monumental escalinata que anes desde la basílica fins al peu del Puigcardener, a la plaça de la Reforma.

Després de discutir més d'un projecte es va decidir bastir una nova façana a partir del projecte d'Alexandre Soler i March que apart de ser un carrer va ser un important arquitecte manresà. El seu projecte (dibuix de sota el text )preveia la construcció d'una façana neogòtica amb un nou baptisteri, una nova capella del Santíssim substituint l'antiga capella barroca, una portalada-porxo de tres grans portes, un coronament del campanar amb un vistosa punxa de pedra, una nova teulada de dues aigües sobre tot el temple i una llargissima escalinata fins a la plaça de la Reforma. L'obra va ser apadrinada econòmicament per Prudenci Comellas que tampoc és només un carrer de la ciutat sinó que també va ser un empresari compromés de l'època.

L'obra, amb llargues interrupcions incloses, va ser feta entre 1915 i 1934. L'any 34 l'obra va quedar definitivament parada. Va quedar per fer la nova capella del Santíssim, la teulada de dues aigues i l'acabament de la llarga i complexa escalinata, de la qual, només se'n va fer el primer tram.

Però algún element de la nova però inacabada façana va desaparèixer anys més tard. Per exemple la vistosa punxa de pedra que es va fer al campanar va desaparèixer durant el conflicte de la guerra civil de 1936-39. O els vitralls del baptisteri que també van ser destruïts durant la guerra. Després de 60 anys tapiats, aquests, es tornaran a obrir coincidint amb la restauració del baptisteri que s'està en aquests moments.

D'altra banda amb la nova plaça de la reforma, actualment en construció, es donara continuïtat a aquest primer tram d'escales que hi ha fet. La nova escala serà en diagonal, enlloc de recta que era tal com s'havia pensat, per l'enorme complexitat que representa fer-la recta en un lloc on hi ha un barranc tant dret. D'aquesta manera es completarà, de manera diferent i amb un pèl massa de ciment, l'escala d'accés que havien somiat els promotors de la nova façana a primers de segle XX. Tot i així, l'objectiu de convertir aquesta façana en la principal entrada al temple de la Seu, treient protagonisme a la lateral, encara avui dia no s'ha aconseguit.