LLEGINT MANRESA...

Fa poc temps el portaveu de la CUP Manresa, Adam Majó, que habitualment escriu artícles de política al diari Regio7, escribia un article que sortia de la seva habitual temàtica política. L'article anomenat De vista, ens parla del fenòmen que tenim els manresans que conèixem molta gent de vista o del fet que el Passeig de Manresa es converteixi en un aparador. Manresa Calidoscopi en transcriu algunes de les parts a veure si us hi sentiu identificats....

...En un ciutat petita com Manresa la proporció de gent que coneixem molt superfícialment, que potser ni tant sols sabem de què i i que ni molt menys en sabem el nom, és molt més alta que en poblacions de dimensions molt més superiors o inferiors. Per no parlar de tota aquesta gent que ni tant sols no saludem però que malgrat això, ens sonen. Aquesta mena de xarxa difusa de relacions, en que a vegades sembla que tots en coneixem però ens coneixem poc, o molt poc, crea una certa pressió social en què les aparences, allò que semblem més que allò que fem o som, tenen una especial rellevància.

Potser és per això que el nostre punt de trobada més important és un aparador: el Passeig. Aquesta pressió, aquesta visibilitat, a vegades resulta enutjosa i pot crear una certa sensació d'ofec. Hi ha gent que, de fet, no la suporta i ha arribat a marxar de Manresa o a cultivar-ne un cert odi. D'altres queden meravellats de veure com de fàcil és passejar per la ciutat i topar-se amb amics o coneguts.

No és estrany que la intensa sensació d'arribar a casa que tenim els manresans i manresanes quan contemplem la clàssica estampa del Pont Vell i la Seu després d'unes setmanes d'absència, sigui directament proporcional a l'agradable sensació d'alliberament que obtenim en arribar a un lloc on no som ningú i a on ningú no li sabrà greu si ens oblidem de saludar-lo

Que, us hi sentiu identificats o no?