L'ORIGEN DE LA FESTA MAJOR DE MANRESA

A finals d'agost de cada any a Manresa celebrem la nostra Festa Major. Tot i tenir actes de tota mena que l'han anat diversificant i donant-hi un nou significat cal recordar que com gairebé sempre en la cultura popular la nostra Festa Major té un origen cristià. L'epicentre de la festa anys enrere era la missa conventual i solemne de la Seu, també dita "l'ofici", una missa de les més solemnes que es fan a la ciutat i que encara avui en dia hi assisteixen les autoritats civils de la ciutat. Aquesta missa que lloa i recorda aquest significat cristià que és l'origen de la nostra Festa Major.

Donçs bé, cal reconèixer que aquest origen és un pel macabre, com té sovint el costum de ser la devoció catòlica. Resulta ser que, tocant a Manresa, a Sant Fruitós de Bages tenien unes relíquies de Sant Fruitós, Santa Agnés i Sant Maurici, és a dir, petits trossos dels cossos d'aquestes persones que van morir assessinats a causa de ser cristiants. Per això a part de ser convertits en sants també sel's considera màrtirs. Cal dir que la religió catòlica tenia i encara té com a normal la desagradable tradició de venerar trossos humans de persones que han estat considerades santes.

Tornem als tres sants abans esmentats. A Manresa volien tenir algunes relíquies per donar més importància al gran temple que s'estava construïnt a Manresa: la basílica de la Seu. Després de diverses gestions per part de Manresa es va aconseguir que les relíquies de Sant Fruitós, Santa Agnés i Sant Maurici fossin traslladades de Sant Fruitós de Bages a Manresa, concretament a la basílica de la Seu. Un acte que es va fer solemnement amb una processó el 30 d'agost de l'any 1372. És a dir que ja fa dies. Des d'aleshores es recorda l'arribada dels Cossos Sants o Sants Martirs a la ciutat fet que va acabar instituint aquesta data com la Festa Major de Manresa. Anteriorment la festa major es celebrava en la data standart de festes majors: el 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu.

Però com que en aquella època les relíquies estaven molt cotitzades a Sant Fruitós es van oposar a cedir-les, tot i l'ordre eclesiàstica, i van considerar aquell trasllat com a un robatori. D'aquí neix l'antiga i tradicional mala relació que hi havia hagut entre les dues poblacions. D'aquest fet també van néixer les Tirallongues dels Cossos Sants ( origen del nom de la colla castellera manresana Els Tirallongues) una mena de versos que exemplificaven aquest ressentiment i que deien coses com: "Manresans, pillos i gormands, que ens heu robat els cossos sants".

Actualment aquestes relíquies es guarden a la cripta de la basílica de la Seu (foto de dalt )en unes caixetes situades en un petit altar. Unes caixetes ben tancades que s'han obert en contades ocasions ja que sembla que es necessiten uns determinats permisos per fer-ho. Però durant les Festa Major, en les dues misses solemnes que es fan es pujen a l'altar major i es fiquen dins unes caixes d'argent del segle XVII que són una valuosa obra d'art (foto de sota). Aquestes caixes també servien per treure les relíquies durant la processó dels Cossos Sants que es feia per Festa Major fins fa unes decàdes.

Així donçs resulta ser que, teòricament, els manresans fem Festa Major perquè celebren l'arribada d'uns trossos de persones santes a la ciutat. Això no sembla que ens afecti gaire, només faltaria. I per sort tampoc preocupa als del poble que van perdre aquestes relíquies, Sant Fruitós, que no deixen de venir a la nostra festa, almenys per aquest motiu.