DAINTZU, EL KARAOKE MANRESÀ

Manresa Calidoscopi habitualment no sol descriure ambients socials o personatges de la ciutat però en aquesta ocasió si que ho fa per descriure un espai especial dins del circuit de bars de copes manresà: el karaoke Daintzu. Aquest és un espai de reunió de personatges frikis, un espai mític on podem demostrar les nostres habilitats per a l'espectacle, un espai que a vegades és escenari de grans actuacions i, moltes vegades, de grans rídiculs. Això si, tot això en un ambient íntim. Al Karaoke s'hi alternen criatures estranyes, gent que són pura carn de karaoke o esporàdics que tant com venen s'en van sense entrar del tot a l'atmosfera Daintzu.

Aquest espai mític és situat al carrer Vilanova de Manresa. És un local en forma de L. En la trobada dels dos eixos d'aquesta L s'hi troba un petit escenari i dos microfons espectadors tant d'actuacions memorables com patètiques. La decoració del local alterna bigues de fusta pròpies de la casa antiga a on es troba amb sofas baixos per escarxofar-se i cadires per a veure l'elenc karaoker. Un dels elements més kitch del local és el gran mural que decora tota la part més fonda del local. Un mural de grafitti que representa un espai a mig camí entre un desert de l'oest i unes ruines mayes. Sens dubte és un element, gairebé inclassificable, emblema de l'estrany ambient que respira el local.

En el seu escenari i microfons hi passa tota mena de gent. Els convençuts que canten la seva canço preferida amb tant de sentiment com mala traça. Els karaokers nats, aquells que saben cantar i que poden arribar a emocionar el reduït públic que hi ha amb la seva interpretació magistral de cançons d'amor. Aquests són els pocs que utilitzen amb delicadesa el microfon: anima, veu i cos són una sola cosa. Els vergonyosos que canten la canço comodament asseguts desde el seu sofà sense haver de suportar la presió de l'escenari. O les parelles o grups d'amics que surten a cantar junts i amb alegria les cançons suades com la zarzamora, boig per tu, la chica ye-ye o alguna canço de la Pantoja. Perquè l'important és participar i passar-s'ho bé, clar que si!

Un lloc especial mereixen els clients del karaoke fixes, aquelles persones que han esdevingut personatges amb un àurea friki. Com per exemple un senyora rossa de mitjana edat que seu ben aprop de l'escenari amb aspecte temible i que està especialitzada en cantar cançons de ritmes i ressons flamencs. I no li surt malament. De fet en algunes ocasions, quan no canta i desde la seva cadira fixa, honora a d'altres cantans del karaoke afegint-se a la canço amb el seu cant d'estil flamenc. D'aquesta manera enriqueix la interpretació de la canço corresponent. Durant un temps venia acompanyada d'una amiga d'aspecte molt semblant de la qual fa temps que no se'n sap res. Misteris!

Just a la cadira del costat d'aquest personatge s'hi asseu, també de manera fixa, un altre ésser amb una àurea estrambòtica encara més gran. És un senyor d'entre uns 50 o 60 anys que sol preferir tres temàtiques de canço molt concretes: la canço italiana, les cançons de Frank Sinatra i la mítica canço de La Trinca anomenada El baró de Bidet. Tot i que esporàdicament canta desde la seva cadira normalment sol cantar desde el petit escenari del Daintzu. Durant el recorregut d'aquest senyor desde el seu lloc fins al petit graó que forma l'escenari gairebé sempre fa veure que s'entrabanca. Aquest és el gest més característic que el defineix dins el complicat univers karaoker del Daintzu. Aquests dos personatges han esdevingut una prolongació natural de l'habitat karaoke i, fins i tot, a vegades fan parella artística.

I tot que la consumició mínima i obligatoria no baixa dels 4 o 5 euros, a vegades, l'espectacle s'ho val i compensa el preu. Al Karaoke tothom pot fer el seu petit recital, fins i tot, les cambreres del local quan s'avorreixen.

Els clients del Daintzu tenen la llibertat de poder deixar entreveure les seves bones o males actituds artístiques, demostrar que no es té sentit del rídicul. Viure somnis de grandesa a través d'evocadores cançons.