8.9.07

VIURE A MANRESA


Natxo Tarrés ens parla de Manresa en el llibre Manresa Vic. Retorns d'un retorn. Tot seguit uns quants fragments de la seva visió a la ciutat.

Des d'on més m'agrada observar la meva ciutat és des de la plana de Bages, de nord a sud, amb les muntanyes de Montserrat al fons, dibuixant una serra impossible, serra fantàstica extreta d'algún conte tolkià.


A Manresa sempre diuen que som a prop de tot arreu, deu ser perquè som al bell mig de tot..., el cor de Catalunya, oi? Sempre, des de petit, m'ha fet molta gràcia aquesta expressió. És ben cert que els manresans sempre hem trobat bone maneres d'autoanomenar-nos i tirar-nos floretes de passada però també es veritat que sempre acostumem a queixar-nos de tot, sobretot dels pròpis manresans; som "criticons", o això diuen. Però quan surt el nom de la ciutat, aparteu-vos que un ho defensa a capa i espasa; i és que jo sóc de Manresa alerta. Deu ser això del cor de la pàtria, que es porta tant a dins -i que no me'l toquin.


A l'estiu una de les aficions que no s'ha perdut, és la de seure al bonic passeig de plataners, prop de l'antic Casino, a fer l'orxata i veure passar amunt i avall la clientela. Fer un munt de safareig i sant tornem-hi, que no ha estat resm que ara ens toca passar a nosaltres pel mig i és el torn de donar tema al qui menja, assegut, un deliciós gelat. Aquest és el deliciós esperit de poble del qual un no pot, ni vol, escapar.


I és que has de saber que Manresa és plena de pujades i baixades, turons i torrents, que de vegades encara desborden. Què hi farem, així és la natura, i les seves raons devien tenir els primers manresans, aquells que un dia van decidir establir-se en aquest paratge tan singular, aquest que és avui encara la meva, i si vols també la teva. ciutat.


Natxo Tarrés / Viure a Manresa (fragments)

Manresa Vic, retorns d'un retorn. Eumo editorial. Pag 87-88

3 comentaris:

Joana ha dit...

És bonic que la gent estimi la seva terra, allà on ha nascut i moltes vegades hi viu.Els escriptors tenen l'habilitat de transmetre i descriure els llocs i al llegir-los és com si ja fos una mica teu.Si més no, et pots endinsar i endevinar la ciutat.Ara mateix he vist un tros de Manresa!
felicitats pel bloc!

Calidoscopi ha dit...

Gràcies! I a tu per tenir un bloc tant poètic.

Unknown ha dit...

Coincidim Tarragona i manresa en aquestes pujades i baixades que fan difícil anar en bici...