L'ALTRE CEMENTIRI DE MANRESA

A l'altra banda del riu Cardener, com si fos el més enllà, s'hi troba el cementiri de Manresa. La plana del Pont Nou va ser l'indret escollit fa més de 100 anys per construir-hi el cementiri que subsituis els cementiris urbans com el que, per exemple, hi havia a l'actual Parc de la Seu. Actualment el cementiri de Manresa s'ha anat fent gran tot conservant la part més antiga i característica.

Però és aquest l'únic cementiri de la ciutat? Doncs no, és el principal, però no l'únic. Cal dir que a Manresa existeix un segon cementiri. Per arribar-hi ens hem de desplaçar fins a la Manresa rural, al barri de Viladordis. Aquest indret de la ciutat, Viladordis, constitueix una petita república independent dins el terme municipal de Manresa. Un barri rural que compta amb el seu propi regadiu, el seu nucli de cases, la seva església i també... el seu cementiri!

Un cementiri petit i senzill, un genuí cementiri de poble, d'aquells amb uns xiprers grans que fan petit el cementiri. Tot i que el trobareu tancat habitualment, s'hi us acosteu a la reixa podreu obserbar que es tracta d'un cementiri rectangular amb uns porxos que protegeixen els nínxols i que ressegueixen tot el contorn del petit cementiri. Al centre uns quants parterres i els xiprers habituals en tants i tants cementiris.

Per arribar-hi heu d'agafar el camí asfaltat que puja del nucli de Viladordis cap a l'església de la Salut. Un cop arribeu a dalt heu d'agafar un cami a l'esquerra que us portarà directament cap al cementiri. Travessareu un pont que passa per sobre la anti-estètica autopista i després d'una petita pujada ja hi sereu. Trobareu el cementiri envoltat de camps i al limit del punt on la plana de Viladordis comença a caure fins anar a parar sobre els penyasegats de la vora del riu Llobregat. Tot, amb el Montcau i la Serra de l'Obac de fons.

Si us acosteu per aquest petit i desconegut cementiri de Manresa un jove xiprer us rebrà a la banda dreta de la porta. Una manera més de descobrir coses de Manresa en aquests dies de la de record als que ja no hi són.