EL BARRI DE LA MION

Més enllà del centre de Manresa, als afores, i després de superar costerudes pujades trobem un barri relativament nou, nascut durant el segle XX. Un barri peculiar, tant per la seva trama urbana, gairebé sempre en fort pendent, com per les específiques característiques de les seves senzilles construccions. Un barri anomentat La Mion.

Construït a les faldes i als peus de la muntanya del Puigberenguer, el seu nom prové segurament d'alguna masia que es devia trobar en aquell indret quan es va començar a construïr el barri. En els seus inicis la Mion quedava separat de la ciutat quan el Puigberenguer era una muntanya que es trobava totalment als afores de la ciutat envoltat de l'extensa horta manresana.

El barri va néixer sobretot per la inmigració espanyola que va començar a arribar a la ciutat. Aquells nouvinguts, amb pocs mitjans econòmics, van començar a comprar allà terrenys per construir-hi les seves llars. Uns terrenys com els del voltant del Puigberenguer, allunyats del centre urbà i amb una pendent tant forta, tenien un preu més baix fet que permetia comprar-los a gent un baix nivell econòmic. Així donçs el barri va anar creixent i ocupant les pendents del Puigberenguer fins que gairebé el va envoltar.

Avui el barri de La Mion, vist de lluny desde l'eix Transversal a l'alçada de la Pirelli, se'ns mostra amb un aspecte atapeït i tens, com si les cases penjessin d'un fil i s'aguantessin deseperadament per no caure pendent avall. Però si fem un zoom i ens acostem als seus carrers veurem un barri que efectivament té pendents pronunciades. I tot i tenir tantes pendents

per molts dels seus carrers hi poden passar cotxes però d'altres carrers han acabat sent circuits d'escales perquè el seu pendent fa impossible construir-hi un carrer per al transit rodat.

A La Mion ens trobem amb un model de construcció tipus, tot i que n'hi conviuen uns quants: casa de planta baixa amb una porta al centre de la façana i una finestra amb reixa a cada costat. Pintades de blanc o algun altre color clar. Aquest és el senzill model majoritari tot i que va retrocedint ja que moltes de les construccions es van renovant. En un primer moment moltes de les cases les van fer en gran part els mateixos habitants però, ara, uns anys després amb el canvi de nivell econòmic a moltes d'aquestes cases sel's hi ha renovat la façana o sel's hi ha afegit alguna planta al damunt o s'han fet noves. Un progrés que maquilla lentament la característica arquitectura popular d'aquest barri.

A la part més baixa de La Mion, el barri encara conviu harmonicament amb el regadiu d'horta manresà. Una harmonia que té un futur incert ja que els voltans del barri s'estan veient cada cop més afectats per l'urbanització extensiva d'una Manresa que ja forma un contínu urbà amb la Mion. Els barri, batejat actualment amb carrers del cims del Pirineu català també ofereix bones vistes del conjunt de la ciutat de Manresa, la vall del Cardener, Sant Joan de Vilatorrada, el Poal i Collbaix. Un fet normal al estar situats en un dels punts més elevats del terme de Manresa.

Durant les nits de primavera i estiu encara es conserva en algún indret del barri el vell costum de treure les cadires a la porta de casa, tot recordant-nos que passava quan no hi havia televisió. Així donçs es poden trobar alguns veïns del barri asseguts davant de casa seva per prendre la fresca i xerrar amb la familia o els veïns i coneguts. I es que en algunes coses el barri de La Mion és com un poble.