La díficil orografia de Manresa, plena de pujades i baixades, ha creat una ciutat amb nivells molts diferents i amb pocs espais plans. D'altra banda això ha provocat que en la ciutat existeixin nombrosos punts elevats que s'han convertit en bonics miradors. Un d'aquests miradors és del que podem gaudir quan pujem a la muntanya, o més ben dit, turó del Puigberenguer.La muntanya del Puigberenguer, situada entre els barris de la Mion, Poblenou i plaça Catalunya, havia estat durant anys anys una gravera als afores de la ciutat. És el punt més alt del terme municipal. Avui, però, la ciutat de Manresa ja ocupa una bona part del seu entorn. La part de dalt el turó és gran ja que hi ha un gran descampat, una escola, un camp de futbol i s'hi pot pujar i aparcar sense problemes.
Fa pocs anys l'Ajuntament va omplir tots els forats que hi havien fruit de l'antiga gravera que hi havia i va deixar tota la part superior del Puigberenguer convertida en una gran plana.
El Puigberenguer necessita desde fa anys un projecte que el converteixi en un parc. Ara per ara, com abans, les herbes dominen tot el pla de sobre la muntanya i només en algún dels costats hi ha algún arbre. Els arbres més coneguts són els tres o quatre pins que hi han en un costat. Un pins que es poden veure desde molts punts de la ciutat. Uns pins molt grans que han acabat sent un símbol identificatiu de la muntanya del Puigberenguer.
Però el més important de la muntanya del Puigberenguer són les magnífques vistes que desde dalt s'hi poden contemplar. Unes vistes on Manresa queda als peus de qui ho observa. Un camí de ronda que recorre tot el perímetre del pla que hi ha a dalt el turó facilita la observació de les vistes. Des d'allà podem veure tota la ciutat. Podem saludar ben aprop el turó de Puigterrà. En canvi la Seu i tot el centre de la ciutat queden petits i llunyans.
Més enllà podem observar de manera monumental la muntanya de Montserrat amb totes les serres que la precedeixen. Si continuem recorrent el camí de ronda podrem observar tot el poble de Sant Joan de Vilatorrada, Collbaix , una part del pla de Bages, el Poal i totes les muntanyes qui hi han més enllà. Fins i tot, a l'hivern i en dies de bona visibilitat, podrem observar algunes de les muntanyes nevades del Pirineu.
El Puigberenguer és un lloc on tot i que només hi hagin fortes pujades per arribar-hi, hi ha una bona recompensa: magnífiques vistes d'horitzons amples i llunyans que alimenten l'esperit i la reflexió.
Collbaix desde el Puigberenguer. Al fons a la dreta els primers Pirineus
1 comentari:
M'has fet venir ganes de pujar-hi!
M'ho apunto.
Es deu respirar una pau...
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada