A la sortida de la dictadura, Manresa era una ciutat on les sirenes de les fàbriques tèxtils, menys qye als anys seixanta, encara sonaven cada matí. Una ciutat eminetment industrial on la inmigració d'origen espanyol s'havia insta·lat amb no tanta importància com al cinturó, però déu n'hi do. L'urbanisme heretat era caòtic. I algunes decisions havien marcat ferides insuperable al teixit de la ciutat. Ferides ho van ser ja al 36 amb la crema de tres esglésies gòtiques, amb les quals ara mateix la ciutat tindria un barri vell francament interessant. Ferides com el tancament de la Fabrica Nova amb 2000 treballadors i tot una àrea de la ciutat abandonada fins als nostres dies. Quants edificis més, antigament deixats de la mà de déu fins avui. Ferides com la creació de barris per a la inmigració desenganxats de la ciutat. Una ciutat que amb la democràcia no va acabar de recuperar l'impuls econòmic d'altres del cinturó. Els barris vells es buidaven i la gent jove anava a viure als pobles de la comarca. De manera que a finals dels 80 la ciutat va a perdre habitants...
Josep Huguet Biosca
Manresa Vic. Retorn d'un retorn. Pag 68-69
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada