EL CAMÍ DE LA TORRE SANTA CATERINA

Els plans i l'entorn de la Torre Santa Caterina són un gran mirador des d'on es pot observar gran part de la ciutat. Per arribar-hi podem fer-ho per diferents camins que ens hi porten. Un dels més corrents o tradicionals és el que puja desde el barri de la Guia, a la vora de les vies del tren. Aquest camí va pujant amb paciència pel costat de la muntanya tot superant el gran desnivell que hi ha fins arribar al capdamunt. Un cami que, en gairebé tot el seu recorregut, està tancat en els seus marges per parets de pedra seca que delimiten i antigament tancaven els camps d'oliveres que encara es troben al seu voltant.

Diverses vegades ens podem desviar del camí tot caminant entremig de les oliveres o anant a refugiar-nos a sota les incofusibles balmes o sostres de pedra que es troben en aquesta muntanya. Unes balmes de pedra corrents i comunes a l'entorn del Cardener i la façana sud ja que també n'hi han a sota el precipicis de la muntanya del PuigCardener, la Balconada o la cornisa de pedra on s'aixeca el barri de les Escodines.

El camí de la torre Santa Caterina podriem dir que té un entorn amb un aspecte ordenat on sembla que tot sigui ordenadament al seu lloc malgrat els accidents geogràfics d'una muntanya abrupta. Amb les oliveres col·locades amb un ordre concret, amb les parets de pedra seca resseguint gairebé tot el camí, amb les entrades marcades als camps, amb els graons de pedra o els empedrats d'algunes parts del camí.

A mesura que anem pujant anem contemplant nous punts de vista sobre la façana sud. Unes vistes on contemplem desde cada vegada més alçada, les vies del tren, els plans de l'entorn de la Guia, el riu Cardener, la Cova o la Seu i podem començar a divisar la serralada de Montserrat. Abans d'arribar a dalt el paisatje del camí canvia radícalment. S'acaben les oliveres i les parets baixes de pedra a l'entorn del camí i es recorre una gran plana plena de camps de conreu de secà. Desde allà ja podem contemplar la torre i una part de la gran vista que hi ha desde aquest lloc amb la basílica de la Seu, cara a cara.

Un petit corriol fa la darrera pujada on podem arribar fins al gran pla a l'entorn de la Torre de Santa Caterina. Desde allà la vista sembla gairebé infinita, Montserrat, Collbaix i, en dies clars, els primers Pirineus. Però molt més aprop al nostre davant s'aixeca Manresa. La ciutat és als nostres peus.