7.1.08

L'ALTRA MANRESA: L'ENTORN NATURAL I RURAL

Hi ha una Manresa que és la Manresa urbana. Amb els seus carrers, les seves places, les cases, els blocs de pisos, els monuments etc...

Però hi ha una altre Manresa, que va més enllà de l'ambit físicament urbà. És la Manresa rural i natural. Aquella Manresa que comença allà a on és comença acabar la Manresa urbana. El terme municipal de Manresa encara té molts espais i zones on la ciutat i l'urbanisme del ciment encara no han arribat. I es que Manresa no és només la ciutat és també el seu terme municipal, prou ampli com per tenir espais naturals i agrícoles amb personalitat pròpia. De fet el terme de Manresa és un espai de grans contrastos naturals. S'hi alternen tant les tranquiles planes agrícoles com els paisatges intensos de grans valls amb altíssims precipícis.


Per començar, més enllà del barri del Poblenou i de l'eix Transversal trobem tota la zona agrícola del Poal. Una extensa zona amb el típic paisatge del regadiu que envolta una bona part de la ciutat. Un dels paisatges que ha definit l'entorn de Manresa durant molt temps. Una zona dominada per els mil i un recs de l'aigua de la Séquia que donen a la zona un exhuberant fertilitat.

Un fet semblant passa a la zona de Viladordis on hi ha una inmensa plana ocupada pel regadiu i altres cultius. Una zona que s'exten desde la ronda de circumval·lació de Manresa fins al nucli de cases de Viladordis.

Però més enllà de l'autopista Terrassa-Manresa hi trobem un paisatge ben diferent però que és igualment manresà ja que la frontera del terme municipal és el riu Llobregat. I és així com la plana de Viladordis acaba en la profunda vall del Llobregat. Una part del recorregut del riu plena de precipicis i i penyasegats on atrobem algún camí que baixa prudentment fins la riba del Llobregat. En aquesta zona també hi trobem la històrica font del Soroll, avui ben oblidada però en altres temps molt freqüentada pels manresans.

Més aprop de la zona del Pont de Vilomara hi trobem tots els boscos de les Arnaules que envolten tant la carretera del Pont de Vilomara com l'antic cami ral de Barcelona. Passant pel camí ral ens podrem trobar amb un dels fenòmens naturals més interessants de la zona. El pont natural de pedra de les Arnaules. Un llesca de pedra que s'ha salvat de l'erosió de manera natural tot creant un pont sobre un profund precipici. Llastima que el pont hagi de conviure amb l'inmens talús de l'autopista, fet que espatlla l'entorn d'aquest curiós pont.

D'altra banda més enllà del polígon de Bufalvent i de l'abocador també trobem zones de gran impressió natural amb boscos i precipicis de gran bellesa. Tot això amb Montserrat de fons. Un punt amb menys vegetació i molt pedregós però igualment molt interessant és la zona del Malpàs. Allà s'hi poden veure fòssils d'antigues algues marines sobre unes grans lloses. I tot i que ja no en queden gaires encara podreu trobar algún fossíl d'animal marí perdut entre les pedres.. Un record de quan la Catalunya central estava submergida sota el mar.

Però si travessem la frontera natural del riu Cardener en uns trobem amb un món paisatgístic ben diferent...

2 comentaris:

Joana ha dit...

Quina sort que en aquestes ciutats encara conservin la part "rural", els paisatges i els rius. Viure en una ciutat i a quatre passes trobar un lloc per caminar no té preu. Girona s'hi assembla. A 10 minuts ja pots enfilar i caminar i perdre't. Com que sóc de poble necessito la natura a prop.
Em venen ganes de venir cap a Manresa...amb aquestes explicacions!
Bona setmana Calidoscopi.

Tondo Rotondo ha dit...

Cal preservar -ara més que mai- el paisatge, el territori doncs són part de nosaltres, de la nostra identitat.... i això és el que m'ha evocat el teu post.

Salut!