L'ALTRA MANRESA: A L'ALTRA BANDA DEL RIU CARDENER

El paisatge del sud del terme de Manresa és ben diferent al de la part nord. El riu Cardener constitueix una abrupta frontera natural que acaba partint de manera brusca el terme municipal de Manresa. El pas del riu Cardener per la Manresa antiga propoca un paisatge estrany on les balmes de pedra i els precipicis es barrejen amb l'espai i les construccions urbanes. Aquesta abrupta geografia al voltant del riu ha anat provocant, durant segles que Manresa hagi anat creixent cap al nord tot deixant gairebé desocupat l'altre cantó del riu. Per tant ha quedat un ample espai natural gràcies al fet que Manresa mai ha acabat de fer el salt cap a l'altre banda del riu.

Així doncs si ens situem a l'altre banda del riu trobem uns espais rurals on, per començar, no hi arriba l'aigua de la Séquia. Això ha provocat que tot aquest espai del terme sigui un espai totalment de secà. De tota aquesta part en destaca primerament la gran plana que hi ha darrere la Torre Santa Caterina. Un espai ben pla des d'on es pot observar tota la ciutat construïda a l'altre banda del riu i, si ens girem podrem veure, com sempre, Montserrat al fons. Tot en una plana plena de conreus de secà. Una plana que s'allarga desde la Torre Santa Caterina cap als camps i boscos de darrera Bellavista i Sol i Aire fins al camí del bosc del Suanya. També es destacable l'entorn del barri de la Guia ple de planes suaus amb extensos camps plens d'oliveres.

Però el que marca més la part sud del terme de Manresa és el tram final de la riera del Rajadell. Una vall i una riera que desemboquen a Can Poc Oli, un espai on hi arribarem desde la petita carretera que surt de l'estació de la Renfe direcció a Barcelona. Al camí de Can Poc Oli podrem anar seguint el curs de la riera. Ben aprop hi podrem trobar un antic pou de glaç amagat, entre boscos, a l'altre banda de la riera. Un pou documentat però que tothom va oblidar i que, fa pocs anys, es va retrobar. Però si seguim amunt podrem anar recorrent els petits gorgs o basses d'aigua estancada que hi han al llarg del recorregut. El gorg dels Esparvers o el de les Escaletes són el que podrem trobar més inmediatament fins arribar al barri del Xup.

Després del Xup arribarem el bosc del Suanya. Aquest bosc, espai de lleure històric del manresans destaca pels seus altíssims pins. Des d'allà podem agafar el camí cap a la font de l'arrel o el camí cap a l'emblemàtic Gorg Blau. Tota aquesta zona de la riera a partir del bosc del Suanya és una de les zones més feréstegues i salvatges del terme municipal, sens dubte, un tresor natural ben aprop del nucli urbà. Un ambient allunyat del brogit de la vida moderna amb pocs conreus, boscos frondosos i camins estrets i drets al voltant de la riera. Un tresor amenaçat per infraestructures com l'eix Diagonal.

Però si superem la vall de la riera de Rajadell i anem cap a Salelles podrem passejar pels plans del voltant del poble de Salelles, zona de frontera entre Manresa i Sant Salvador de Guardiola. O anar fins a l'alzinar de l'Oller i l'entorn del camp de golf i del Mas de l'Oller avui convertit en un pintoresc castell per fer-hi grans actes i banquets de casament.

I si anem encara més avall podrem passejar per les muntanyes entorn de la riera de Cornet i dels Comdals, zona de frontera amb Castellgalí, i descobrir-hi l'antic pou de glaç que hi ha a tocar d'aquesta riera.

Com es pot observar el terme de Manresa encara conserva molt de patrimoni natural i rural. Un paisatge valuós i constantment amenaçat. Llocs on la natura encara marca el seu compàs, llocs de fort contrast amb l'espai urbà del terme de Manresa.