Una història que comença amb el dibuixant manresà Joan Vilanova. Aquest il·lustre personatge, veí del barri, passava moltes estones assegut al peu de l'arbre. Però de cop i volta l'Ajuntament va voler fer desaparèixer l'arbre perquè s'interposava en el recorregut del carrer Lleida. Aleshores en Joan Vilanova va presionar i insistir perquè l'ajuntament respectes el pollancre. Finalment, després de l'insistència, l'arbre va ser respectat i, a més a més s'hi va fer una petita rotonda amb jardi i un banc al seu voltant. Un anys més tard es va instal:lar un petit monòlit als peus de l'arbre com a homenatge al dibuixant Vilanova.
Avui en dia, quan ja fa temps que en Joan Vilanova va deixar-nos, l'arbre que ell tant va defensar encara continua en peu. Un pollancre que ara és més alt que mai, compentint amb l'alçada dels blocs de pisos i del qual encara en podem gaudir nosaltres. Una herència més de Joan Vilanova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada