La plana a l'entorn de la torre Santa Caterina és ampla i elevada. Desde allà fa la impresió d'estar entre el cel i la terra. Grans camps de secà donen a la plana un aspecte infinit. Petits i antics murs de pedra seca endreçen i distribueixen els camps i les propietats. Uns pocs arbres trenquen l'aspecte de monotonia i aridesa hivernal que té ara mateix la plana. La Manresa urbana sembla llunyana, en un estrat inferior, com si s'hagues fet petita podent-la contemplar de manera altiva i poderosa. Aquesta gran plana és un espai que es desplega solitari sota el cel infinit convidant a la reflexió i a les passejades tranquiles. Una gran plana que, també, és un gran balcó sobre la Manresa històrica i monumental. Una Manresa rural, tant llunyana i tant propera que encara romàn allà encara intocable, com fa tant i tans anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada