Vilanova és l'expressió de la Manresa tendre. Es tracta d'una Manresadesapareguda i d'un altre temps. És el temps de les barriades, de les associacions, de les tradicions populars, de les devocions, dels aplecs, d'una Manresa de barri que es dissol de mica en mica amb la irrupció de la industrialització i el creixement de la ciutat. Joan Vilanova ( 1908-1990) va saber descriure aquest univers pairal amb una extremada dolçor i nostàlgia, inteligència i sensiblitat. Tota aquella època, amb els seus personatges, hi resta fixada. O, tal vegada, seria millor dir que ell va ser l'inventor d'aquesta Manresa i no un simple retratista.
Entre moltes imatges, va il·lustrar la sèrie del Calendari folklòric, publicat a la revista Bages els anys cincuanta, que amb textos de J. M. Gasol recuperava tradicions manresanes. Ara bé, una fita molt important és l'Auca de la sèquia, clau de volta del manresanisme.
A Joan Vilanova li va tocar viure un període i una ciutat que van escanyar la seva creativitat. Si hagués desenvolupat la seva tasca a Barcelona, possiblement la seva trajectòria hauria tingut el ressó que es mereixia. Tot i això, ell va ser un dels que més va contribuir a recrear l'imaginari de la ciutat, tot donant imatge a mites i tradicions locals. Si no hagués estat per ell, bona part d'aquesta Manresa s'hauria perdut en la paperassa dels arxius. Joan Vilanova la recuperà, la recreà i li dóna vida.
Jaume Vidal i Oliveras / Per la construcció d'un imaginari Pag. 22-23
Llibre Calidoscopi Manresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada