Manresa s'ha estimat poc, sempre atrafegada, no ha tingut ganes de ser, ha anat per feina i ha menystingut la seva història, o el que encara és més greu: no ha cregut en ella mateixa. No és una cosa d'ara. Observant fotografies de fa 100 anys enrere es veu com la major part de carrers ja tenien un aire desendreçat, amb les façanes escrostonades... Hem de continuar així, malgrat les seves potencialitats?
A. Daura / R. Serra / Marc Torras
Revista Q, num.6, pag 23.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada