En aquests dies avorrits d'agost la ciutat funciona a mig gas, molts comerços tancats, menys trànsit, places de parking buides i la gent concentrada al passeig a veure passar la vida i mirar aveure qui té el nas més llarg. En fi, una ciutat encara més avorrida i un diari Regio7 encara més prim i ensopit de l'habitual.I dins d'aquesta calma i avorriment el meu cap m'ha fet venir vells records. I un d'aquests vells records, per ser tant relacionat amb Manresa, l'he decidit compartir aquí, a Manresa Calidoscopi: la sèrie de TV3 Rosa. Us enrecordeu? Us asseguro que jo no me'n recordava gens feia molts temps, però la calor i el tedi de l'estiu l'ha fet ressorgit com un flash de les profunditats del meu subconscient manresà.
Aquesta série, produïda i emesa setmanalment als vespres durant els anys 90, va ser molt especial per Manresa ja que estava ambientada i, en part, gravada a la ciutat. També estava plena de tòpics i guins mal resolts. Concebuda com la segona part del sérial diari Poblenou estava protagonitzada per la Rosa, protagonista de Poblenou. La Rosa estava interpretada per Margarida Minguillón una actriu que ha sortit fins a l'extenuació en el "culebrons" catalans. Els catalans, maquines d'engolir sérials, l'han aclamat i també molts l'han odiat en els seus dos papers al llarg del anys: Rosa i Cinta. Tot i així els guionistes han assessinat el seu la personatge a El Cor de la ciutat i la Margarida, de moment, ha abandonat les nostres pantalles. Realment calia un respir.
Però centrem-nos de nou en la série Rosa. El record és boirós però la història conta que la Rosa (ja divorciada del mític "Antoniu"), degut al fracàs de la seva empresa de catering, s'havia de buscar la vida. L'oportunitat per sortir de la ruina era la centenaria llibreria del carrer Sant Miquel de Manresa on un entranyable botiguer manresà de tota la vida buscava algú per traspassar-la. Així donçs la Rosa es va decidir a regentar la llibreria i va agafar els fills deixant el barrí barceloní del Poblenou per anar allà lluny, on Déu hi va perdre l'espardenya, és a dir: Manresa.
Que se'n pot recordar concretament de la série? Donçs per exemple la careta d'inici de cada capítol, on amb una idil·lica música de piano de fons es veia Manresa desde l'aire. El primer que es veia eren les horribles cases de la Balconada i després la típica vista monumental amb la Seu i la Cova. I després? No me'n recordo... Un començament que feia vibrar d'emoció molts manresans i manresanistes.
La següent escena emocionant però fastigosament ensucrada era l'arribada a Manresa de la Cinta, ai no! la Rosa! amb els seus fills i els trastos arribant amb tren a l'estació de la Renfe com qui arriba al tercer món i diuen: Hem d'aprendre a estimar Manresa! I tot seguit l'entranyable imatge continua amb tota la familia travessant el pont de la Reforma amb la Seu de fons... Si sabessin els telespectadors la costeruda pujada que els esperava fins a la llibreria...
També és per recordar una noia amb cara i actituds de fresca que es deia Llum. Com si hi hagués milers de manresanes que es diguessin Llum a causa de la història medieval del miracle de la llum. O quan la Rosa algún dia tenia ametlles de la llum a sobre la taula quan sopava. Com si a Manresa mengessin habitualment ametlles d'aquestes de postre que són sucre pur. Tots els manresans estariem amb el sucre alt!
O el dolent de la pel·licula, o més ben dit, de la série que era l'actor Pep Munné. Era l'amo de la discoteca Menfis que en aquella série es deia Voragine! O aquell noi que es deia Jofre i que era amic del fill de la Rosa, que era tant típic que havia estat a l'escolania de Montserrat i tot!
Aleshores, apart d'això, la gent anava a mirar els rodatges exteriors pels carrers de Manresa com qui ara ocupa el seu temps anant a a mirar els rodatges de la pel·lícula de Woody Allen a Barcelona.
I com que aquesta série havia de ser un revulsiu per donar a conèixer Manresa, els comerciants saviament van organitzar una campanya cursi que venia la ciutat amb la marca "Cor de Catalunya" i que va fer venir la Margarida Minguillón a promocionar pels carrers de Manresa. I van començar a venir gent a veure que Manresa existia perquè sortia a la tele... Però anaven a veure sobretot la llibreria protagonista, al carrer Sant Miquel i oh! decepció! resulta que la llibreria per dins era petita i estreta i no era l'amplia i màgnifica llibreria que sortia a TV3. Qui ho havia de dir...
Una série, Rosa, i un ajuntament que tenia molts objectius comercials i ganes de donar a conèixer la ciutat a la resta del país a través de la televisió. Però ara, anys després, sembla que ja ningú recorda aquesta série i Manresa encara queda desconeguda i llunyana per molts catalans.
Però sens dubte el millor de Rosa va ser el seguiment irònic i humorístic que en va fer Manel Fontdevila a través de les vinyetes setmanals sobre la sèrie al diari Regio7. Ara recordo la sèrie tot mirant l'album editat amb tots els capítols i que he retrobat entre llibres oblidats.
Però i vosaltres... que en recordeu de tot aquest sarau?
3 comentaris:
Sincerament, trobo que més hagués valgut que no fessin aquesta "2na part" del Poblenou, sobretot perquè al final de la sèrie ens van vendre una Rosa i una imatge de dona treballadora, forta, més segura de si mateixa, amb empenta... que res tenia a veure amb la Rosa de "la Rosa", a Poblenou ens mostraven com la Rosa, després de començar a treballar i sortir d'aquella gàbia d'or on l'havia tinguda tancada l'Antònio que eren les quatre parets de casa seva, anava recuperantr l'alegria perduda, com a més a més de mare i esposa, aconseguia poc a poc sentir-se persona, realitzada,útil... i al final, que ja se separava definitivament de l'Antonio, la Rosa semblava capaç i decidida a lluitar pels seus somnis i per tirar endavant. A la Rosa ens van presentar la imatge d'una dona totalment desfeta, adicta als calmants, que a la mínima que va veure que les coses no li sortien com ella volia, va ensorrar-se i fins i tot va estar a punt de morir d'una sobredossis de tranquilitzants. La dona que més o menys era capaç de somriure de nou, de confiar i deixar-se mimar per la seva família i disposada a lluitar tant que era la Rosa de Poblenou, va passar a ser de nou la mateixa dona amargada i sense ganes de viure que era al principi de l'emissió de poble...però encara més detractada. Sincerament, ho vaig trobar força innecessari, i una manera ràpida e innecessaria, també, de cremar el personatge de la Rosa i fer-lo insofrible per a la gent, tot desgràcies, sempre ensopida...on era la Rosa renascuda de les seves cendres que ens presentàven al final de Poblenou? Semblava una metamorfosis completa, més o menys,d'aneguet lleig a cisne i al final vaig acabar considerant-ho una farsa. A me´s, que ja que se'n duien a Manresa els personatges de l'Anna i el Martí, se'n podrien haver endut d'altres de Poblenou tant o més carisma`tics, sincerament, que sembla que van desapareixer de la vida de la Rosa quasi de sobte, quan n'havien format part molt important, el Xavier, la tieta ( malgrat que la Lola Lizaran- Tieta Victòria- va morir poc després que s'acabés l'emissió de La Rosa...)el Xavier va apareixer un cop només, des que la Rosa se'n va anar a Manresa, el Ferran, igual... tant units que havien estat aquests dos personatges a la Rosa i ara desaparèixen? No dic que se'ls endugués amb ella a Manresa, però podien haver aparegut tot sovint de visita, no? Semblava que passessin de la Rosa i de l'Anna, quan havien estat dos personatges claus i molt estimats a la vida d'ella... a més, del detall de les ametlles que comentes, i d'aslguna altra pifia d'aquestes que comentes. Els guions eren millors els de Poblenou.
Hola, ja que parleu de culebrons... voldria formular una pregunta. Porto dies pensant i al final de tant pensar-ho m'he donat per convençuda a mí mateixa. Tinc al cap que a un dels culebrons que ha emès TV3 sortia un personatge que es deia Vinyet i no recordo a quina sèrie era. Suposo que era a Sitges, per això d'haver-hi el Santuari de Vinyet a Sitges, però no ho recordo amb claretat. A més que com ja he dit potser m'ho estic inventant. Algú m'ho podria confirmar?.
Us volem anunciar que aquest proper dilluns 29 d'agost de 2011 estil9 televisió recupera la mítica sèrie "Rosa". De dilluns a divendres a les 21h30!
Publica un comentari a l'entrada