EL BARRI DE LA GUIA

La ciutat sembla que s'acabi al riu Cardener. Però si el travessem encara més enllà hi ha l'estació de la Renfe i tota una extensa platja de vies de tren que separen de manera tallant el que hi ha més enllà d'elles. I és allà, després d'aquesta mena de mur de metall on trobem aïllat el barri de la Guia. Un conjunt de cases construïdes fa unes decàdes destinades a allotjar els ferroviaris de Renfe. El seu nom li ve per estar construït al voltant de la capella de la Guia, construïda els anys 20. Una capella que en substituïa una altre de molt més antiga que era més avall i que va ser enderrocada per fer-hi passar les vies del tren.

Avui en dia el grup de cases que forma el barri de la Guia té un aspecte decadent, sembla que el temps s'hi hagi aturat. L'estat exterior dels blocs de pisos denota un baix estat de manteniment. Un aspecte pel qual ja s'han manifestat els seus veïns en alguna ocasió. I es que aquest barri demana a crits una inversió que el posi al dia. És un lloc solitari amb pocs serveis: una pista poliesporta, un parc infantil i poca cosa més. Al seu entorn s'hi poden trobar solars amb barraques, brutícia, alguna rulot, bancs autoconstruïts i algún trasto vell abandonat. Enmig d'aquest aspecte endarrerit hi contrasta una antena de Digital plus penjada a un balcó. Costa trobar-hi moviment humà. En alguns moments un s'imagina que algú l'observa furtivament desde alguna de les finestres dels blocs de pisos. En un indret tant solitari i desplaçat el més normal sembla ser trobar algúns gats fent de guardians de l'atrotinat entorn tot dirigint una mirada de desconfiança.

El barri presenta un aspecte d'extraradi envoltat de les vies del tren, brutícia i petites construccions o barraques. També s'hi troben alguns elements de mobiliari urbà de pròpia construcció d'algún dels veïns, el que denota que ens trobem en un indret mancat d'inversions bàsiques. L'aspecte, però, millora quan ens submergim en l'entorn natural i rural del barri ple de camins amb vistes i camps d'oliveres.

Desde el barri es pot observar, de fons, la façana monumental de Manresa amb la Cova, la Seu i el Pont Vell. Mirar l'aparador turístic de la ciutat desde aquest indret ens fa pensar que ens trobem en un lloc maleït, castigat a l'oblit i a la decrepitud. Les vies del tren més enlla de ser una barrera física sembla que siguin la muralla que aïlli el barri d'alguna cosa més.