El Pont Vell és construït sobre unes grans lloses que recorren diagonalment el llit del riu. Aquestes grans superficies planes de pedra serveixen de coixí aquàtic quan el Cardener té una sobtada riuada. Unes lloses que creen una interessant i estranya perspectiva al voltant del riu Cardener i el Pont Vell. Aquestes pedres, planes i llargues, acaben bruscament dins el llit mateix del riu on les roques han acabat trossejades i erosionades per el constant pas de l'aigua durant segles. Unes roques que varien el curs d'un riu que fins aquell moment és un llit ample i tranquil gràcies a la resclosa del Pont Vell. Un cop superada la resclosa aquesta placidesa aquàtica s'acaba convertint el riu, per uns pocs metres, en un revolt díficil on les aigues s'agiten de manera important. El Pont vell representa un gran braç de pedra ocre, increïblement conjuntat amb l'entorn monumental, fet per superar aquesta agitació momentània del Cardener.
2 comentaris:
M'encanten les lloses que hi ha als rius...de petita les saltàvem...era caminar pel riu.De fet hi havia més aigua.Ara es van assecant i ja pots caminar per el llit dels rius!
Aquest indrent, tot i que fètid, brut i deixat, té un encant especial. Consta del salt d'aigua del Cardener, la desenbocadura d'una cloaca (l'antic torrent de St.Ignasi), el contacte amb la terra i la fauna i flora de ribera (carpes, ànecs, bernats pescaires, granotes...), un entorn monumental impressionant i entrenyable... El recomano a tothom que vulgui gaudir d'una moment de pau a una Manresa diferent, oblidada i alhora sorprenent. L'utilitzó sobint per escampar la boira doncs sóc veï del casc antic i queda aprop, a veure si algun dia els manresans recuperem aquest sector sud.
Joel Lliró
Publica un comentari a l'entrada