MANRESA POSA'T LLETJA: LA REFORMA DE L'INSTITUT LLUÍS DE PEGUERA

Manresa Calidoscopi fa un nou article de Manresa posa't lletja, dedicada als delictes arquitectònics i urbanístics comesos a la ciutat de Manresa. En aquest cas parlem de l'Institut Lluís de Peguera. Aquest institut va ser construït a primers del segle XX amb un estil majoritàriament modernista. Consta d'un cos central d'entrada amb dues ales laterals dedicades a encabir-hi les classes.

Però a la segona meitat del segle XX aquest complex dedicat a l'ensenyament va patir una horrible mutilació. Per poder fer front al creixement d'alumnes es va decidir ensorrar les ales laterals ja que la mida de les seves aules era massa gran i es necessitava un número més alt d'aules per poder encabir més alumnes. Així doncs, un cop ensorrades les ales originals de l'edifici, se'n van construir unes de noves amb més classes però amb un estil totalment modern que no tenia res a veure amb la construcció anterior. Aquestes noves ales quedaven i queden com un afegit postís a la part modernista que encara queda dreta.

Però això no va ser tot. A la part central de l'institut es van ensorrar les teulades i coronaments originals de l'edifici i, en el seu lloc, s'hi va afegir un nou pis. Una nova planta que en realitat era un conjunt de grans moduls del mateix estil que les noves ales. Un nou afegit que espatllava la única part que quedava de l'antic edifici.

Fa uns anys es va fer una acció per integrar millor el nou pis de la part central amb la forma de l'antic edifici. Es van recobrir els moduls i s'hi van ficar unes finestres que anessin de conjunt amb la resta de l'edifici modernista. Igualment es van recuperar els antics coronaments de l'edifici i les teulades de dues aigües. En canvi les dues ales laterals contínuen amb el mateix aspecte, o encara pitjor ja estàn patint un ràpid procés de degradació.

També va ser polèmica la intervenció, feta fa més poc temps, per tancar amb vidre els porxos dels baixos ja que alguns consideraven que això era una nova aberració a l'edifici modernista.

En el futur es preveu millorar les degradades ales laterals i millorar l'accessibilitat amb la part central antiga. Però, pel que sembla, no es preveu fer cap acció per reparar l'aspecte estétic i integrar visualment la part antiga amb les moderna. Un dolorós exemple de la poca sensibilitat cap al patrimoni artístic en aquesta part de la ciutat. Una bonica part de la ciutat, que inusualment, és dominada pel verd. El verd de la plaça Espanya, els jardíns que l'envolten i el parc la muntanya de Puigterrà. Un exemple greu de la Manresa més lletja dins aquesta petita part de ciutat-jardí. Una intervenció de restauració estètica a l'institut segur que acabaria d'embellir aquesta zona.