És habitual veure, desde molts punt de la ciutat, la silueta de la Seu. Però no és tant habitual i present la figura inacabada de l'església del Carme. Aquesta imatge del Carme, amb un inminent tempesta de primavera a punt d'arribar, es pot veure desde el parc de Sant Ignasi. Tant l'antiga com la nova església del Carme tenen l'aspecte auster i dur d'una fortalesa aixecada i sostinguda per un conjunt de caòtiques construccions sobre el Puigmercadal.30.5.08
EL CARME DESDE EL PARC DE SANT IGNASI
És habitual veure, desde molts punt de la ciutat, la silueta de la Seu. Però no és tant habitual i present la figura inacabada de l'església del Carme. Aquesta imatge del Carme, amb un inminent tempesta de primavera a punt d'arribar, es pot veure desde el parc de Sant Ignasi. Tant l'antiga com la nova església del Carme tenen l'aspecte auster i dur d'una fortalesa aixecada i sostinguda per un conjunt de caòtiques construccions sobre el Puigmercadal.
LA SEU DESDE LA CARRETERA DEL PONT DE VILOMARA
La basílica de la Seu desde un carrer que desemboca a la carretera del pont.
ELS BLOCS DE CAIXA DE MANRESA A LA SAGRADA FAMILIA
Els anys 40 la gran onada d'inmigració va provocar que algunes institucions es decidissin a construïr nous polígons d'habitatge per poder donar resposta a la gran demanda d'habitatge que hi havia. Aquests primers polígons es construïen a la perifèria de la ciutat. Un exemple d'això són les cases de xocolata, de les qual ja se n'ha parlat a Manresa Calidoscopi. Un altre exemple són els blocs que va construïr Caixa de Manresa, el 1953, al carrer Viladordis. Un polígon de blocs d'habitatges que ja forma part de la història de l'urbanisme manresà. El polígon de blocs de pisos compta amb un sistema pròpi de carrers rectílinis. També existeix un altre petit grup de cases de planta baixa i jardí. En una de les façanes del carrer Sant Cristòfol hi han unes grans lletres que indiquen que aquestes cases van ser fetes per Caixa de Manresa. Una de les primeres accions importants de l'obra social d'aquesta entitat després de la guerra civil.LA FARINERA ALBAREDA
L'històric edifici de la Farinera Albareda es troba situat a la plaça del Mil·lenari, al barri de Valldaura. És un dels valuosos exemples que es conserven de la Manresa industrial. El barri de Valldaura, antic barri marcadament industrial conserva altres edificis notables del paisatge industrial històric manresà. Edificis com l'antiga farinera de "La Florinda", que es pot veure al capdamunt de la imatge, o la fàbrica dels Panyos, o la desapàreguda fàbrica de la Bonamossa feien d'aquest barri un nucli industrial a la vora del riu Cardener.La farinera Albareda encara funciona, avui en dia, amb la funció originaria de l'edifici: fer farina.
MANRESA DESDE EL PONT FUMAT
Una visió de Manresa desde el camí que porta cap al Pont Fumat. En destaquen la Seu, l'església del Carme que demana a crits que se li construeixi la seva façana, l'hotel Pere III, els nous jutjats, i el riu Cardener amb el local nocturn de la Carpa del Riu.SOL I AIRE
La zona de la Catalana, la plana que hi ha sobre el riu Cardener tot anant el Xup, és una zona rural on s'hi intercalen alguns nuclis urbans. Nuclis com el de Bellavista o els de les Tres Creus són construïts amb les típiques cases que es poden trobar a la periferèria manresana. Barris humils fets amb cases de planta baixa, senzilles i modestes.Però en pocs metres trobem un nucli on el nivell econòmic puja sobtadament. És la petita i privilegiada urbanització de Sol i Aire. Allà les cases baixes i senzilles es converteixen en xalets de més categoria, cases amb cuidats jardins i altes prestacions. Passejar pels carrers de Sol i Aire es passejar per una mena de Pineda de Bages en miniatura. És interessant veure la diferència que existeix entre els nuclis veïns com les Tres Creus o Bellavista.
Passejar pels seus carrers és sentir-se atacat constantment per la multitud de gossos vigilants que borden alhora. La urbanització, com tots els altres nuclis és envoltada per el magnífic paisatge natural d'aquesta zona elevada del terme municipal de Manresa.
29.5.08
LES BARRAQUES DE VINYA
Per els voltants de Manresa i comarca és molt normal trobar mig amagades les barraques de vinya. Aquestes petites barraques, de construcció senzilla, són fetes amb pedra seca i irregular, un material assequible que es podia trobar a la vora mateix d'on esconstruïa. La majoria són quadrades però també n'existeixen petites variants quadrades o rectangulars. La seva teulada és feta amb lloses de pedra recorbes amb terra. D'aquesta manera acaben tenint un acabament arrodonit o una mica punxegut on, sovint, i acaba creixent herba. La seva construcció va ser feta en l'època en que la comarca del Bages era una de les zones més potents en la producció de vi amb unes inmenses extensions de vinyes que gairebé monopolitzaven les terres de la comarca. La seva funció era per a refugi dels pagesos o com a lloc per guardar alguns estris necessaris per al manteniments dels camps de vinya.Així doncs les barraques de vinya són un element típic de Manresa però sobretot del Bages on s'en poden trobar centenars. Les podem trobar amagades en boscos que havien estat antics camps de vinya o al mig o en un costat de grans camps de conreu. Avui en dia, ja perduda la seva utilitat, les barraques de vinya sobreviuen amb millors o pitjors estats de conservació. A Manresa en podreu trobar en diverses zones rurals com, per exemple la que hi ha a la imatge, als voltants del Suanya.
EL CAMÍ DEL SUANYA
Desde la zona del Congost podem agafar i recorrer un dels camins, ara asfaltat, més coneguts de l'àmplia zona rural de Manresa. Aquest camí porta al bosc del Suanya, una zona de referència dins dels espais que tradicionalment han estat zona de lleure pels manresans. Per arribar al començament d'aquest camí cal anar a la carretera que comença al costat del cementiri i es dirigeix cap al camí de Rajadell i l'eix transversal. Tot vorejant aquesta carretera trobarem un pont que travessa la via del tren cap a Lleida, just allà comença el camí del Suanya. En el primer tram el camí està envoltat per diverses propietats tancades i camps d'olivera. Un tram en pujada que quan arrba al seu punt més alt canvia de paisatge. Desde allà podrem veure la ciutat de Manresa de manera llunyana i tornarem a baixar suaument. Allà el paisatge és l'habitual en tota aquesta zona del terme municipal de Manresa: camps de cereals intercalats amb boscos i petites propietats escampades per les grans planes que vorejen el camí. Un paisatge que guarda la seva bellesa en la senzillesa i simplicitat del paisatge.A mig camí, al peu d'un petit conreu de vinya, es pot trobar un petit oratori popular dedicat a Sant Josep. En aquest punt del camí el terreny es pla per acabar baixant, poc després, de manera sobtada fins a la vall de la riera de Rajadell. Poc abans d'aquesta baixada podem veure a la nostra dreta la muntanya de Collbaix, precedida per camps de cereals i, a l'altre banda els boscos de la riera de Rajadelll que es dirigeix cap al barri del Xup. Un cop arribem al costat de la riera cal travessar el pont que la creua i, aleshores, ja ens trobarem entre els alts pins que identifiquen el bosc del Suanya.
El camí del Suanya és un espai de tranquilitat excepte quan passen cotxes. El camí va ser necessàriament asfaltat fa uns anys per poder millorar el benestar del veïns de la zona. Tot i així, aquest fet ha provocat que molts cotxes aliens a la zona utilitzin aquest camí per estalviar-se passar per dins el nucli urbà de Manresa. El camí del Suanya connecta a través d'un altre camí asfaltat amb el barri del Xup i, aquest, amb la carretera d'Igualada. D'aquesta manera el camí en una part del seus trams ha esdevingut una connexió entre l'eix transversal i la carretera d'Igualada. Una mena de precedent de la part final de l'eix Diagonal que destruirà una part del paisatge més proper al bosc del Suanya i el Gorg Blau.
28.5.08
MONTSERRAT DESDE LA CARRETERA DE SANTPEDOR
Les muntanyes de Montserrat sobresurten entremig de les cases de la carretera de Santpedor, a l'alçada de Can Font. Infinites imatges de Montserrat i Manresa. La figura d'aquesta serra és gairebé omnipresent a la ciutat i a la comarca.LÍNIES ELÉCTRIQUES
Les línies electriques, amb grans torres metàl·líques, surten de l'estació eléctrica dels Dolors, al peu de la Pujada Roja. Les línies passen majestuosament, com si fossin gegants, per sobre els horts de regadiu de les Cots.
L'ABSIS DEL CARME
L'absis i l'església del Carme de Manresa s'aixequen sobre la plana de l'històric turó del Puigmercadal. Una elevació natural que fa segles que acull l'església del Carme, la medieval i la que es va construïr en el seu lloc fa 60 anys. El Puigmercadal és envoltat per grans i altes parets de pedra que, quan al segle XIX les antigues muralles es van esfondrar en aquest indret, es van reconstruïr per fer-ne un gran talús que protegis de possibles esllavissades de la muntanya.LA PLANA DE VILADORDIS
Si creuem la ronda per sota el pas que hi ha a la darrera la zona d'oci dels Trullols podrem anar parar a un mirador d'un dels grans espais de la Manresa agrícola: la plana de Viladordis. Aquesta plana comença quan es pecipiten cap avall les zones altes dels Trullols i Cal Gravat.Aquesta plana s'estén fins a la zona del Guix, Sant Fruitós i fins al poble de Viladordis. És ocupada per algunes masies, camps de secà i regadiu. Després, un cop passat el poble de Viladordis s'eleva i cau, sobtadament cap a la vall del Llobregat. La tranquila i plàcida plana es converteix, de cop, en una zona d'accidentats penyasegats sobre el riu Llobregat. Podem veure, al fons de la plana, la línia de cases que constitueix el nucli de Viladordis. Més cap a la dreta, dalt d'un petit turó, s'aixeca l'església de Viladordis, el cementiri i el mas i bosc de les Marcetes.
Aquesta plana protegida per l'Ajuntament de Manresa com a espai agricola protegit també comença a patir les seves amenaçes. El traçat del l'eix transversal ferroviari té un primer projecte que preveu passar just pel mig de la plana. Desde l'ajuntament es vol evitar aquesta opció però serà possible aconseguir aquí el que sembla que no s'està aconseguint a l'entorn de Salelles? La supervivència d'un espai agrícola emblemàtic per Manresa mereix la modificació del projecte de línia ferroviaria.
26.5.08
REGAR L'HORT
Passejar per l'entramat d'horts que genera la Séquia de Manresa es veure petits i grans detalls de com funciona la distribució de l'aigua d'aquest canal quan arriba a Manresa. Un d'aquests detalls són els horts que utilitzen aquestes petites i rudimentaries comportes per fer entrar l'aigua, provinent d'un dels centenars de petits ramals de la séquia, dins el seu hort.EL CARDENER AL CONGOST
La resclosa dels Panyos fa baixar ample i tranquil el riu a l'alçada del Congost. El Cardener passa silenciós per sota el barri de l'Avecrem, l'antiga fàbrica dels Panyos i els nous edificis que es construeixen al seu costat. Els arbres de la seva ribera, amb la ténue llum del final del dia es reflexen en el riu.LES CASES DE XOCOLATA
A partir dels anys 40, Manresa va començar a recuperar-se econòmicament de tot el trasbalç que havia suposat la guerra civil. Just en aquests anys també va començar una forta onada d'inmigració espanyola. Aquest gran volum d'inmigrants, vingut majoritàriament del sud d'Espanya, va anar arribant fins l'any 1956. Per allotjar tota aquesta massa de nouvinguts es van començar a urbanitzar terrenys més barats a la perifèria de la ciutat. Així van sorgir nous barris de cases autoconstruïdes com, per exemple, la Mion. Però algunes institucions també van promoure grups d'habitatges econòmics a les perifèries de Manresa. Un dels primers grups d'habitatges van ser les " cases de xocolata ", promogudes per l'ajuntament de Manresa. Aquestes cases, de topònim popular, es troben situades just darrera de l'antic recinte de la Fàbrica Nova i el Parc de Sant Ignasi. A aquests primers polígons d'habitatges el van seguir anys més tard els de la Sagrada Familia o, més modernament, els de la Font dels Capellans o la Balconada.Segons diuen l'arrel del topònim "cases de xocolata" rau en el fet que durant molts anys les façanes d'aquests edificis van tenir un aspecte brut i fosc. Aleshores la inacabable i llaminera imaginació popular va associar aquestar foscor amb la xocolata. Així, arreu de la ciutat, són conegudes com a cases de xocolata. D'altra banda, fa pocs anys, aquestes cases van abandonar el seu aspecte gris i fosc per unes renovades façanes pintades de groc clar. Un aspecte nou i ràdicalment diferent que no impedeix que aquest popular topònim encara tingui ús en determinats sectors.
LA FONT DESDE LES COTS
Les torres de la Font dels Capellans, emblema de la Manresa dels polígons d'habitatges, vistes desde l'entramat d'horts i regadiu del barri de les Cots.
MONTCAU DESDE BELLAVISTA
La muntanya del Montcau llunyana desde un dels camins que porta a les cases de Bellavista. Per sota seu s'hi poden veure les naus del polígon de Bufalvent i les cases de la Balconada.
L'ÀNGEL DEL CEMENTIRI
L'entrada principal del cementiri de Manresa, es coronada per l'estatua d'un àngel. Una imatge que fa molts anys que dóna entrada a la part més antiga del cementiri, construïda el segle XIX. Aquesta estatua es fa més majestuosa en el capvespre, quan la seva silueta es dibuixa a contrallum. La silueta deixa veure com un colom s'ha aturat a reposar a les seves espatlles. L'àngel del cementiri, amb la seva trompeta, actua com a guàrdia de tot el recinte funerari manresà.PAISATGE FERROVIARI
El paisatge de vies de tren també marca la ciutat de Manresa. Un paisate de rail i catenàries que conviu amb els elements més coneguts de Manresa i els seus voltants. Un d'aquests paisatges el podem veure al camí que va de la zona esportiva del Congost fins al revolt del Pont Fumat. Aquest camí voreja la via del tren de Manresa a Lleida. Desde allà, podem observar Collbaix i també Manresa amb els nous edificis que s'estàn construïnt a la vora del riu Cardener, el vell edifici de la farinera Albareda, l'hotel Pere III i la Seu de Manresa.L'ENTORN DE SOL I AIRE I BELLAVISTA
La Manresa rural que hi ha més a l'altre banda del riu Cardener està marcada per un paisatge molt diferent al de la resta del terme municipal. Apart dels petits nuclis urbans com Sol i Aire, Bellavista o les Tres Creus el medi natural i agricola d'aquesta part del terme municipal de Manresa encara està molt ben conservat.Tot aquest espai es caracteritza per les grans i amplies planes que s'agenollen davant Montserrat. Grans camps obligadament de secà, ja que l'aigua de la Séquia no creua el riu, s'estenen sense gairebé cap obstacle davant nostre. Les planes semblen infinites i cobertes per unes suaus catifes verdes que ja començen a daurar-se. Aquests grans camps són intercalats per petis retalls de boscos que es fan més grans en els petits turons que trenquen aquesta gran plana sobre el riu Cardener.
Tot aquesta plana s'allarga fins als voltants del bosc del Suanya i arriba fins als peus de Collbaix. Aquí dalt l'horitza és ample i inmens, com un somni sense fi. Aquesta gran plana es precipita suaument cap a la riera de Rajadell que marca, al seu voltant una petita vall de boscos feréstecs i petits prats. Més enlla de la zona de Sol i Aire, aquest espai natural continua riera de Rajadell amunt amb indrets emblemàtics manresans com el bosc del Suanya, el gorg Blau, la Font de l'Arrel i altres bonics espais naturals. Tot amb el constant fons monserratí. La imponent imatge de planes i prats amb Montserrat de fons es repeteix constantment en aquesta zona.
Aquesta esplèndida Manresa natural es conserva, ingenuament, gairebé verge. Poques carreteres i efectes urbanístics han malmés aquesta zona fins ara. Perdre's per aquests llocs es donar-se les gràcies d'haver conservat i mantingut un patrimoni natural manresà tant poètic. És increïble veure, com a pocs minuts del nucli urbà de Manresa, el terme municipal encara conservi aquests paisatges tant intensament bonics. Uns paisatges que també tenen les seves amenaçes. Projectes com l'eix diagonal o la futura intenció de fer arribar el nuclí urbà de Manresa a l'altre banda del riu posen un interrogant a la conservació d'aquests boscos i planes de la Manresa rural.
22.5.08
DESDE L'AVECREM
Desde el fons l'avinguda de Francesc Moragas, a l'alçada de l'Avecrem, podem veure com sorgeixen les curioses formes del constant teló de fons de la ciutat, les muntanyes de Montserrat.EL PAS DEL CAMÍ DE LES COTS
El pas de la viua del Ferrocarrils Catalans marca la ciutat de Manresa. Per això, a través del seu recorregut es poden trober diferents túnels o passos que aconsegueixen travessar-la per sota. Un d'aquests passos el podem trobar a l'indret on comença el camí de les Cots, al final del carrer Sant Joan d'en Coll. L'antiga fabrica és el primer que es pot trobar en el camí. També es poden veure els pins solitaris a dalt de tot de la muntanya que puja el camí de les cots i algunes de les cases que es poden trobar al seu voltant.LA CREU DEL PONT FUMAT
Les creus de termes, situades en punts estratègis al costat de camins, eren molt nombroses en el passat. Les creus de terme no només podien tenir significat religiós sino que també marcaven i delimitaven territoris. Manresa encara en conserva forces en el seu terme municipal. Una d'elles és la creu del Pont Fumat. Situada a l'indret del mateix nom aquesta creu es present en aquest lloc desde fa molts i molts anys. Normalment, però, era situada a l'altra banda del revolt de la carretera d'Igualada, que és el vial que passa pel pont Fumat. Fa poc temps, molt malmesa i oblidada, va ser construïda de nou a l'altre costat de la carretera, en un petit replà que esdeve un bonic mirador de la ciutat i, en especial, de la vall del riu Cardener. Quan passem per la creu del Pont Fumat, a la Catalana, la imatge de la ciutat es fa present i impactant davant nostre, ja hem arribat a Manresa.ENTRE CARRERS, LA FABRICA NOVA
L'edifici que queda dret del recinte de la Fabrica Nova, amb un de les torres que l'identifiquen, desde el principi del carrer de Sant Joan d'En Coll. Una imatge més de la Manresa industrial de principis del segle XX.
LA XEMENEIA DE L'ANOMINA
La xemeneia d'un dels edificis industrial que encara queden a la ciutat: l'edifici de la CAME o, anomenada popularment pels manresans, l'Anònima.
L'ORATORI DELS DOLORS
L'oratori dels Dolors es troba als peus d'un talús de la via dels Ferrocarrils Catalans. Concretament al talús que hi ha entre el Pont de Ferro i al pas de la via que porta al camí de les Cots, al final del carrer de Sant Joan d'en Coll. Aquest oratori, com diu una placa gravada al seu costat, va ser fundada el 1886 i l'actual oratori és un record per una antiga capella que existia en aquest espai. La capella dels Dolors va donar nom en aquest barri o part de la ciutat. Una prova n'es el fet que la capella dels Dolors ha dónat nom a topònims com l'avinguda i el Polígon industrial dels Dolors o el Tossalet del Dolors.L'oratori encara conserva els seus devots ja que, davant seu, hi han col·locats quatre poms de clavells naturals en motiu d'ofrena.
MANRESA DESDE BELLAVISTA
Desde la plana de Bellavista és pot veure de manera elevada la ciutat de sud a nord. Grans planes de conreus constitueixen una gran plataforma des d'on poder veure Manresa de manera diferent. La ciutat urbana es veu precedida per riques planes agrícoles que l'emmarquen i donen a la ciutat un aspecte diferent, envoltada de bells paisatges rurals. Desde aquest camp de blat es veu com el sol ja ha anat daurant el blat, el juny s'acosta. La Seu, destaca de lluny, contemplant desde fa segles tot el que passa al seu voltant.EL RIU A SOTA L'AVECREM
El tram del riu Cardener entre el Pont Nou i el pont del Congost baixa tranquil i ample per sota l'Avecrem i la Fabrica dels Panyos. El fet que una mica més avall hi hagi una resclosa facilita que aquest tram tingui aquest aspecte. Les pluges d'aquests dies han provocat que el Cardener baixi més marró. Tot i així, això no impedeix que el riu emeti els seus reflexes. Un dels reflexes principals és el de la Fabrica dels Panyos. Aquesta fàbrica és la més antiga de Catalunya. Una construcció que ara es manté abandonada, amagada entre els arbres de la ribera del Cardener. Una reflex del paisatge industrial al riu Cardener, un curs d'aigua que va donar vida a la Manresa industrial. Una Manresa que ténia un gran nombre de fabriques a la seva ribera. Ara, la fàbrica dels Panyos és una de les poques fàbriques que encara queda dreta a la vora del Cardener. Els Panyos espera la seva rehabilitació desde fa molts anys, un fet que li dónaria nova vida. Darrere la vella fàbrica s'hi aixequen nous i imponents blocs de pisos que marquen un nou perfil constructiu i residencial al voltant del Cardener. Uns blocs que substitueixen antigues fàbriques com les de la Bonamossa que, fins fa pocs anys, era a tocar de la plaça del Mil·lenari. Uns nous blocs de pisos que a vegades semblen excessivament alts i segons com marquen una nova barrera sobre el riu.
A l'altra banda del riu hi creix un parc al llarg de la ribera. L'espai, amb poc manteniment, ja hi creixen les herbes de manera una mica altes de manera que el lloc ñes en camí de convertir-se en un espai silvestre.
20.5.08
300 ARTICLES DE MANRESA CALIDOSCOPI
Aquest article és el que fa número 300 en la trajectoria d'aquest bloc dedicat a Manresa. Una xifra rodona i important a la que s'hi arriba després de gairebé un any i mig d'existència. Manresa Calidoscopi sent orgúll al veure la feina feta fins ara. Satisfacció a l'observar el recorregut visual i descriptiu de Manresa fet en aquest espai. Manresa Calidoscopi és una manera de veure la ciutat, una manera d'estimar-la, una eina per fer-la conèixer i una manera de fer-li un merescut espai a la xarxa.L'ENTORN DELS TRULLOLS I EL CARRER VILADORDIS
El nom dels Trullols, en l'actualitat, és associat a la zona d'oci que s'ha construït en aquest indret a cavall entre el barri de la Sagrada Familia i Cal Gravat. Però més enllà dels Trullols, a la zona més propera al carrer de Viladordis, existeix una bona part d'espai sense urbanitzar. Un paisatge on s'alternen els camps de secà amb els de regadiu i amb algunes parets de pedra seca que modelen el terreny. L'element que travessa aquest sector de banda a banda és un ramal de la Séquia que podem recorrer a través del petit i clàssic camí que sol acompanyar els diferents cursos de la Séquia per Manresa i comarca. Aquest ramal, més tard s'endinsa al barri de la Sagrada Familia i el travessa, cobert per diferents carrers, de banda a banda. Al ser una zona d'alçada dins el terme municipal, desde aquesta zona dels Trullols podem veure una gran part de la ciutat de Manresa. També podem veure, de ben aprop, el carrer de Viladordis, antic camí que portava i porta al nucli rural de Viladordis. En els primers trams, el carrer de Viladordis és totalment urbà però quan passa a l'alçada dels Trullols ja només té cases a un cantó. Però tot seguit es converteix en una carretera envoltada d'horts.Els Trullols és una zona d'aquelles tant típiques de Manresa on ens trobem en un entorn agricola ple de camps i conreus a tocar de les zones urbanes. Un d'aquells llocs on l'espai rural i l'urbà conviuen amb tranquilitat. De tota manera cal dir que la zona no urbanitzada dels Trullols i entorn del carrer Viladordis té els dies comptats. En aquest espais ja hi ha plànificat de fer-hi ,en pocs anys, una gran ampliaació del nucli urbà de la ciutat amb nous carrers, parcs i habitatges. Per tant, el futur d'aquests paratges té els dies comptats.
19.5.08
PLAQUES D'AIGUA
Les plaques de l'aigua es poden trobar en moltes voreres de Manresa. Unes plaques de la ciutat porten gravat l'escut de Manresa i constitueixen un petit detall manresà que es repeteix ampliament a totes les voreres de la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)