29.1.07

Manresa posa't lletja: Nova construcció a la plaça del Carme



Després d'uns quants dies torna a Manresa Calidoscopi una nova edició de la secció Manresa posa't lletja dedicada a les desgràcies arquitectòniques i urbanístiques de la ciutat. Avui parlem de la nova construcció que Forum va fer en un racó de la plaça. Acostumats com ens té Forum al mal disseny de les seves actuacions aquest edifici, no ha estat una sorpresa. La construcció d'aquest nou edifici va anar lligada a una actuació més extensa d'aquest indret del barri antic. A l'emplaçament actual de l'actual construcció hi havien un parell de finques. Una d'elles l'antic palau dels senyors de Peguera. Aquestes dues construccions es van ensorrar per crear la nova plaça Serarols i recuperar un antic pas entre el carrer Serarols i la plaça del Carme. En la part tocant a la plaça del Carme s'hi va construïr un nou edifici que, en els seus baixos, aprofita restes de l'antic palau. Però en la seva part superior ens trobem amb el mal disseny habitual de les noves contruccions del Barri Antic. Tot un seguit de llargues finestres totalment seriades. Sense balcons, sense diferències, com una fàbrica. Per acabar-ho d'adobar l'inmoble és completat amb una petita torre metal.lica que encara desentona més. Per sort el color de la façana és d'un color suau que fa que la construcció quedi dissimulada. Una actuació més que segueix la dubtosa línia estètica de l'empresa municipal Forum.

26.1.07

Un toc de glamour al carrer Guimerà?






Al carrer Guimera a l'antic solar on hi havia el forn de pa Masses, conegut pels seus magnífics croissants, actualment s'hi ha alçat un nou edifici promogut per l'empresari propietari de la joieria Trullàs i Roca. L'edifici ocupa en els seus baixos la joieria Trullàs i Roca té una façana feta de vidre. Però la peculiritat de l'edifici és la seva il.luminació colorista durant la nit. La pijada en qüestio consisteix en equipar amb un focus l'interior de cada finestra. Els llums, de tecnologia led, permeten fer canvis de color i gradacions que abarquen tots els llums de la façana. Una peculiaritat que segons el seu promotor, el senyor Trullàs era per fugir de l'habitual fredor dels edificis de vidre. L'edifici és totalment peculiar, hi podriem dir d'inspiració parisenca ja que a la capital francesa són corrents les il.luminacions coloristes. L'esnobisme de l'edifici Trullàs i Roca és convertirà en un nou punt de glamour de la Manresa Comercial? Vindràn els japonesos a veure-ho? Hauran de posar un banc pels jubilats? No ho sabem, de moment podem conèixer les diferents combinacions coloristes que l'edifici ens ofereix cada nit.

20.1.07

El futur de la tv local a Manresa ( i II )



El futur de la televisió local a Manresa passa, en gran part, per la futura implantació del sistema de Televisió Digital Terrestre ( TDT). Aquest fet, apart d'un canvi de format obrirà un canvi en la dimensió de les televisions i també nous canals en el panoramà televisiu de Manresa. Per començar la legislació que comporta la TDT estableix unes demarcacions determinades per les televisions locals ( tot i que no permet televisions estrictaments locals ). Manresa es troba en una demarcació intercomarcal que inclou tot el Bages, el Berquedà i el Solsonés. En aquesta àrea hi seràn permesos 3 canals privats i un de públic. Les televisions locals d'un determinat municipi hauràn de deixar de desaparèixer o bé integrar-se en un dels projectes d'aquests quatre canals intercomarcals. Igualment es preveia, tal com s'ha fet, un concurs públic per adjudicar els 3 canals privats d'aquesta demarcació. Les llicencies han anat a Televisió de Manresa i Canal Català Central, ja en emissió, i al projecte de Canal Taronja liderat per Ferran Devant del Grup Taelus ( Ràdio Manresa ). La llicència a Canal Taronja ens mostra la vertiginosa trajectòria de Radio Manresa que s'ha diversificat cada vegada més i, a més a més, ara es podra desvincular de 8tv. Tot i així, el canal es vincularà ara al grup espanyol de tv local Localia per omplir la programació quan no s'emeti la mitja hora de producció pròpia.

Però encara falta completar el quart canal que completa la dotació de canals locals en TDT. El quart canal ha de ser un canal públic i de moment, el seu estat és embrionari. Existeix un consorci amb els principals ajuntaments del Bages, Berguedà i Solsonés per tirar endavant el local. Tot i així, de moment, no s'ha anat més enllà.
Però apart d'això cal plantejar-se una pregunta: son viables comercialment tots aquests canals d'àmbit local? S'ha de pensar que apart del canal públic tots els altres canals han de viure de la publicitat majoritariament. Tot i que s'amplii la cobertura d'aquests canals cap al Berguedà i el Solsonés aquestes comarques tenen poca població. Respecte als 150.000 habitants del Bages, el Bergueda compta amb 40.000 habitants, 15.000 dels quals concentrats a Berga. La resta s'escampen en poblets per una comarca ben muntanyosa al nord. El Solsonés té un total de 12.000 habitants, 8.000 dels quals es concentren a Solsona, i la resta per un ambit comarcal molt rural. Els costos d'emissió per aquestes comarques de geografia difícil es podràn compensar comercialment amb una població tant baixa? La lluita per aconseguir publicitat pot ser molt díficil. L'únic canal que ho tindria més fàcil és el canal públic que tindrà suport institucional assegurat. Però desde el consorci ja es va anunciar que es tenia intenció de participar igualment en el pastís publicitari. Per tant és díficil el futur d'aquests canals tot i que ,això si, amb el cost de la cobertura actual encara es pot sobreviure. Caldrà trobar solucions imaginatives per finançar-se.

19.1.07

La televisió local a Manresa ( I ): passat i present



En els darrers anys el panorama de mitjans audiovisuals ha canviat amb força. L'aparació de noves televisions locals i la consolidació definitiva de totes aquestes en són les principals novetats. Fins fa uns anys l'únic projecte de televisió local és reduïa a Televisió de Manresa, una empresa històrica que es remunta als anys 80. Amb moments més o menys actius aquesta cadena ha anat subsistints fins a l'actualitat. Al costat seu van existir diversos intents de arrencar altres canals que amb prou feines van passar de la carta de presentació. Però aquest paisatge televisiu es comença a moure pels volts del 2000. Televisió de Manresa, és adquirida pel diari Regio7 que li comença a donar un nou impuls. Trasllada la seva seu al mateix diari i dota la televisió d'un mínim de producció producció pròpia. Primerament són els informatius i la publicitat i més tard són altres programes com magazines, o algún concurs. Poc després d'aquest canvi apareix TeleBages (TLB) que, també, es consolida ràpidament amb alguns programes de producció pròpia i publicitat. Una mica més tard arriba a Manresa les emissions de City tv ( actualment 8 tv) i a partir d'aquí Radio Manresa, reconvertida en grup Taelus, comença a fer algunes petites desconnexions amb un petit informatiu, publicitat i alguns reportatges o entrevistes. Amb el temps Televisió de Manresa ha omplert la seva programació amb programes i produccions de la Xarxa de Televisions Locals, un ens cada vegada més eficaç que ha permés estabilitzar encara més la cadena. En canvi TeleBages es va associar amb Canal Català, un nou canal constituït a partir de la unió de difenrets cadenes locals privades. Un fet que li ha ajudat a completar la programació. Tot i així, a partir d'això TLB no ha reduït gaire la programació de caràcter pornogràfic ni la d'espais dedicats a "teletenda".
Però més enlla del format televisiu, aquesta últims anys, s'ha consilidat la creació de tres petits grups de comunicació manresans. Primerament Regio7 que s'ha diversificat cap al campt televisiu. Tot seguit el grup TLB que apart de televisió ha entrat ràpidament en el camp escrit, a través del diari gratuït Més Manresa, i al de radio amb les emissores d'Styl FM. En canvi Radio Manresa s'ha reconvertit en el grup Taelus que s'ha obert al camp escrit, amb el magazine d'informació mensual Freqüencia i amb les desconnexions de 8 tv al Bages.

16.1.07

La visió de la inmigració a Manresa




Manresa Calidoscopi aborda un tema ben espinós! Aquest acudit de Manel Fontdevila és una finestra de la visió cada vegada més creixent en que molts manresans veuen la inmigració, sobretot la d'origen subsahariana. Vaja! Els "moros" per entendren's en llenguatje políticament incorrecte. ( Espero no ser acusat de racista). La visió d'aquesta comunitat a Manresa és cada vegada més hòstil pels autòctons o els que ja fa anys que viuen a la ciutat. Infinitat de rumors i comentaris despectius corren amb cada vegada més força en molts sectors. Enfront al llenguatge dels polítics convidant a la integració i a l'acollida, molta gent del carrer es queixa dels comportament i privilegis que, segons diuen, reben per part de l'administració pública local. Molta gent es queixa, per començar, del seu comportament cada vegada més ràdical respecte a la religió i vestimenta musulmana, de la submissió de la dona respecte a l'home. Però sobretot es queixa, tal com ja s'ha dit, del bon tracte rebut per part de l'Ajuntament. Hi ha la visió instal·lada de que la població d'origen subsaharià rep tota mena d'avantatges socials com vals per comprar menjar i complements com ulleres i carretons i equipament per a nadons de la línia més cara. També, que paguen menys impostos, i que rebén més ajudes en atenció sanitària o que falsifiquen les baixes per malaltia. Segur que molts hem sentit per algún lloc comentaris d'aquesta mena. Caldria que l'ajuntament de Manresa deixés clar que hi ha de cert i de mentida en tots aquests afers d'ajudes públiques ja que el malestar cap a aquesta comunitat és cada vegada més creixent. Un fet que provoca que el rebuig corri el risc de magnificar-se o sistematitzar-se, si no ho ha fet ja. I un camp ben abonat per partits d'extrema dreta que un dia tinguessin la pensada de presentar-se a les eleccions municipals.

15.1.07

Montserrat desde Castelltallat

Aquesta era la vista desde l'església de Castelltallat de les muntanyes de Montserrat i totes les muntanyes que el precedeixen. Castelltallat, un petit llogarret a 25 kilometres de Manresa, és una de les zones menys concorregudes de la comarca i més allunyades del Bagés més poblat i industrial. Actualment, a les ruines del castell de Castelltallat s'hi ha integrat un observatori astronòmic ja que l'indret té una contaminació lumínica molt baixa.
Desde allà es pot divisar tot el Bages sud. La imatge presa en un capvespre de gener és mística i relaxant. Montserrat queda llunyà i petit sota un cel pròpi d'una pintura en aquarel·la. Al seu davant el pla de Bages i les valls dels voltants de Sant Mateu que abans de fer-se fosc, ja es començen a omplir amb la boira. Una capvespre molt agradable!

10.1.07

50 Innocentada de Manresa: interrogants de futur




Aquest divendres s'estrena la 50ena Innocentada de Manresa: La revolta dels innocents un espectacle autòcton de la ciutat i i podriem dir que gairebé únic. Organitzat per l'Agrupació Cultural del Bages la Innocentada és una tradició que sempre va anar lligada al nom d'Agustí Soler Mas, l'autor i impulsor de gairebé totes les edicions. Els temes manresans, la crítica i la sàtira sempre han tingut pes molt important dins el muntatge. La seva mort, el 2003 va posar en interrogant la contínuitat de l'espectacle. Per sort, la companyia La Bodega Teatre en va assumir la direcció artística i la portada fins al cinquanté anversari. El canvi de l'Agustí cap a La Bodega Teatre amb el guió de Joan Barbé va comportar un canvi de persones, sistema de treballar i de format. Un canvi de persones ja que la gent que habitualment hi havia participat, i que eren uns clàssics de l'espectacle, va ser substítuïda per gent nova sorgida de castings oberts a tothom. Un sistema de treballar diferent ja que l'espectacle va guanyar en professionalitat i el treball tant d'actors com escenogràfic i músical va passar a ser molt més acurat. I un canvi de format ja que fins aquell moment l'espectacle era un alternança de parts teatrals amb les escenes de dansa que incorporava l'Esbart Manresa, present en gairebé totes les Innocentades. El nou format prescindia de l'Esbart i creava un nou format més compacte i d'espectacle músical.
Però en motiu d'una data tant especial, els 50 anys, s'ha tornat al format anterior i l'Esbart Manresà ha tornat a l'espectacle i es tornarà a potenciar la part més teatral. A més a més, el guió de Joan Barbé constitueix un homenatge a
l'Agustí Soler i Mas.
Aquests 50 anys també posen la innocentada en un nou moment d'interrogants de futur. La Bodega Teatre ja ha anunciat que és el darrer any que es posa al capdavant. Aleshores que passarà a partir d'aquí? La Bodega va representar una entrada d'aire fresc a un espectacle i un format que s'havien anat fent massa repetitius i poc compactes. Això, i els alts preus de l'entrada, havia comportat una baixada de públic. A més a més, l'emprenta i l'absència de l'Agustí encara ho feien més díficil tot. La nova direcció artística va superar tots aquests problemes. És comprensible però que la Bodega deixi un espectacle que comporta un gran pes pel gran format que té i per l'obligació que sigui nou i diferent cada any. Respecte als interrogants de futur Joan Barbé, en una entrevista a TVM, proposava una unió de diferents entitats de la ciutat perquè n'agafessin la responsabilitat i la contínuitat. Donçs bé, que passarà encara no ho sabem. De moment, però gaudim de l'espectacle que la Innocentada ens proposa aquest any: La revolta dels innocents

8.1.07

Manresa posa't lletja: Els quatre cantons



Aquest cop a la secció Manresa posa't lletja parlem de l'edifici dels Quatre Cantons, una de les darreres desgràcies urbanístiques amb que la ciutat s'ha dotat. Aquest nou edifici és el resultat d'una de les operacions urbanístiques més important fetes fins ara amb l'objectiu de recuperar el barri antic. El projecte va consistir, per començar, en una operació de destrucció massiva que va eliminar dues illes de cases i l'històric i cada vegada menys conegut encreuament de carrers dels Quatre Cantons. Tot seguit en el seu lloc s'hi ha construït un gran parking subterrani, totalment necessari, locals comercials als baixos i pisos de lloguer barat al seu damunt, també necessaris.

Però el fet de que sigui un edifici fet amb material ecològics i que sigui destinat a facilitar l'accés a l'habitatge no esborra les deficiències estètiques. La forma i tipologia del nou edifici és, per desgràcia, d'un estil que no té res a veure amb el seu entorn. Dos inmensos blocs petris totalment rectes i rectangulars. I per acabar-ho d'adobar les obertures de l'edifici són totes iguales i sense cap mena de diferencia. Unes finestres llargues i rectangulars que donen a l'edifici un aspecte d'oficines. No té cap mena de lògica construir cases sense balcons en un entorn on predominen les cases amb balcons, signe de la cultura mediterrania. No té cap sentit construïr edificis amb amplies façanes quan el seu entorn hi predominen cases de façanes irregulars i més aviat estretes. Seria gaire més costós adaptar-se i afegir uns balcons o diferenciar més les diferents parts de l'edifici? Un edifici amb poc sentit estètic i que, sens dubte, escolta poc l'entorn. Sembla mentida que en l'actualitat es facin aquests edificis de dubtós gust més propis de l'època de Porcioles que no pas dels temps actuals.

5.1.07

El carrer dels Llops



Tocant a la plaça de la Reforma hi ha el petit carrer dels Llops. Aquest vial podriem considerar que és en un dels llocs més alts dins del ranking de carrers deixats de la ciutat. Però tot i així té molta personalitat ja que pocs carrers de Manresa podem trobar de les seves característiques. El seu nom és ben misterios! Algú sap d'on prové? I tot i que és ben curt, té una petita part coberta que ens fa recordar els seus origens medievals. El carrer transita per l'antiga muralla sud de la ciutat vorejant el barranc que es precipita al riu Cardener. La banda dreta del carrer, tot i que és tapada per una tàpia de pedra dóna de ple al riu. Actualment les construccions d'aquest carrer, la majoria en mal estat, són una mostra més de com s'ha deixat perdre la personalitat del barri més antic de la ciutat. El seu futur, però, és encara menys engrescador. Amb la construcció dels futurs nous Jutjats de Manresa de ben segur que modificaran fins a deixar sense personalitat aquest rònec però irrepetible carrer. Un nou exemple de la desastrosa política de rehabilitació basada en destruir i construïr enlloc de conservar i rehabilitar.

4.1.07

OPERACIÓ PIRELLI


Pirelli Manresa està preparant la substitució de l'edifici de la seva fàbrica. De totes maneres l'empresa, aprofitant l'edifici nou farà una fabrica més petita que no pas l'actual. El que ja és gairebé segur es que l'ubicació de l'empresa serà en un altre lloc i es deixarà lliure l'emplaçament actual. De fet ja hi han diverses pressions i intencions de que la fàbrica es traslladi al futur polígon del Pont Nou. D'aquesta manera Manresa, continuaria tenint al seu terme municipal una de les fàbriques més importants i emblemàtiques de la comarca. Això suposaria no perdre els beneficis i prestigi econòmics que Pirelli dona a la ciutat. Però on realment s'hi juga tot és en els actuals terrenys. El terreny de la fàbrica actual quedaria lliure i Pirelli se'n podria servir per finançar la nova fàbrica a través d'una requalificació. Un solar inmens, tocant al centre urbà de Sant Joan de Vilatorrada i tocant al riu. Amb tot això sembla que es permetria la creació d'un nou barri residencial unit a Sant Joan però depenent administrativament de Manresa. Una operació urbanístico-especulativa molt i molt llaminera. De moment Pirelli i l'ajuntament de ben segur que ja estàn començant a escriure la recepta!

2.1.07

Teatre Kursaal: Habemus gerent



Fa pocs dies el misteri s'ha desvetllat. Per fi hem sabut el nom del gerent que portarà les regnes del teatre Kursaal i també de la resta de locals escènics municipals. Laura Bozzo és la persona triada. Amb gran experiència en teatres anglesos, Bozzo, torna a casa per dirigir un dels projectes més emblemàtics de la ciutat. La reobertura del rehabilitat ( o ensorrat i reconstruït) teatre obre un període de canvi en el panorama escènic de la ciutat. Es crea Manresa Escena, una empresa municipal que gestionarà conjuntament el Kursaal i el conservatori i la Sala ciutat i on hi tindràn representació l'àmbit associatiu que ha impulsat el projecte.

Laura Bozzo ocuparà un càrrec que havia generat certa expectació per qui l'ocuparia. Corrien rumors de que seria Joan Morros, president de l'entitat El Galliner, un fet que el va portar a escriure una carta al diari Regio7 desmentint-ho. Bozzo ocuparà un càrrec díficil on mols àmbits hi han dipositat esperançes i futur. Se n'espera un increment de l'activitat cultural a la ciutat i el fet de poder acollir a la ciutat més muntatges i més grans. La vocació de teatre comarcal o intercomarcal que aporti capitalitat de ben segur que pesa, o hauria de pesar, als responsables de l'Ajuntament. Però alguns grups amateurs de diferents disciplines artístiques de la ciutat estàn veient amb preocupació com es volen primar els espectacles professionals i seleccionar durament els amateurs. El teatre no és obert i encara s'ha de començar a rodar per veure'n la política. Així donçs, que començi l'espectacle!