28.7.07

LA MANRESA IGNASIANA


Aquest dimarts 31 de juliol el santoral cristià celebra la festivitat de Sant Ignasi. La festa de Sant Ignasi a Manresa no és una festa més ja que el sant d'origen basc hi va deixar molts records gràcies a l'estada que el sant va fer durant gairebé un any a la ciutat. Però apart de les celebracions i actes la ciutat té tot una série de punts físics relacionats amb sant Ignasi. Parlem dels punts locals que el sant va freqüentar o on va fer alguns dels seus miracles. Aquests espais representen el que avui s'anomena la Manresa Ignasiana.

Més enllà del sentiment religiós que un pugui tenir o no, l'entorn i la petjada que va deixar el sant van més enllà de la simple condició de creure en la fe cristiana. Per explicar-ho més clarament l'entorn físic ignasià, els paisatges ignasians conviden sovint a l'espiritualitat per la seva singularitat i la bellesa.


El paisatge urbà i natural de la Manresa ignasiana és constitueix tant d'uns espais acollidors i petits com també d'espais de grans horitzons que formen part de la personalitat més profunda de l'entorn manresà. La Manresa ignasiana es concentra sobretot a l'entorn de la façana sud, a les Escodines i als voltants de la plaça Major tot i que hi han punts repartits per tot el terme.

Però l'epicentre d'aquesta Manresa es concentra sobretot al complex espiritual de l'església de la Cova. El centre del complex és la capella de la Coveta, un espai integrat a sota d'una de les característiques balmes que modelen la vall del Cardener al seu pas per Manresa. Un espai mínim i acollidor on, segons diu la tradició, Sant Ignasi reflexionava i hi va escriure els Exercicis Espirituals encara avui seguits a la casa d'exercicis espirituals del complex de la Cova. En canvi l'entorn exterior de la Cova és un espai molt ampli i espectacular que ofereix una magnífica panoràmica de la façana sud.

De característiques semblants i situada al carrer Nou de Santa Clara és la creu del Tort, on el sant s'hi aturava a resar. Just davant de la creu del Tort hi trobem un mirador d'amplis espais que ens permet observar desde una bona alçada la vall del Cardener i la serralada de Montserrat de fons.

A l'atrotinada plaça de Sant Ignasi, trobem la capella del Rapte, un edifici construït a meitat del segle XX, fet a sobre l'antic hospital medieval on el sant va patir durants uns dies un estat d'inconsciència que va ser anomenat popularment com "el rapte".

I ja dins de l'històric carrer Sobrerroca s'hi troba el segon punt més important i conegut d'aquesta col·lecció d'espais ignasians: el pou de la Gallina i la capella adjunta. Aquest pou, antigament situal al mig del carrer, és conegut per la llegenda del pou de la gallina, una de les llegendes més conegudes de la ciutat. Una llegenda amb nom de revista o més aviat al revés.

I finalment, amagada en una modesta plaça als peus de la baixada del Carme, hi ha la capella de Sant Ignasi Malalt on el sant hi va passar un temps cuidat per la familia Amigant. Per recordar-ho en aquest lloc, anys més tard, s'hi va construïr aquesta capella.

La Manresa ignasiana és un present d'espais antics, plens de llegendes, que formen part de la història popular de la ciutat. Paisatges especials, amb regust espiritual, d'una Manresa que encara avui conserva i venera el vell record del pas de Sant Ignasi per la ciutat.

27.7.07

LA SEU DESDE LES ESCODINES

.
La Seu està cridada a ser el símbol i element principal del turisme manresà. Tot i així aquest imponent edifici està envoltant d'un entorn molt menys monumental i exemplar. Un d'aquests indrets és desde on s'ha fet la foto: el barri de les Escodines. És una de les parts més degradades del Barri Antic. De fet en aquesta fotografia podem veure la runa i la bruticia que hi ha a la zona del carrer Montserrat, la part més degradada del barri.
.
Les Escodines és una part del Barri Antic amb personalitat pròpia, un barri de tradició pagesa on encara, en alguns punts, s'hi alterna l'espai urbà amb el regadiu agrícola. La decadència i abandonament de les Escodines és molt profund i els seus veïns esperen una remodelació que, tot i que ha començát, encara té molt camí per recorrer. Uns d'aquests punts és el que veiem a la imatge on s'hi ha de construïr unes cases de l'empresa municipal Forum (amb l'habitual mal disseny de façanes fredes de finestres i cap balcó), un parking subterrani, una zona versa i el vell projecte de passarel·la que ha d'unir les Escodines amb el carrer Galzeran Andreu (on hi ha la casa taronja). Això s'afegeix a accions ja fetes com la remodelació del carrer Escodines o la renovació de la plaça Sant Ignasi encara en construcció.

25.7.07

15 ANYS DE BARCELONA 92, UNA INJECCIÓ D'AUTOESTIMA



Manresa Calidoscopi no es pot estar de recordar els 15 anys de l'obertura dels Jocs Olimpics de Barcelona 92.

Tot i que avui no parlem de Manresa també es important parlar d'una ciutat que gràcies a un esdeveniment com aquest va recuperar l'autoestima. En una ciutat com Manresa on hi ha una evident falta d'autoestima és interessant veure i recordar aquest procés de ciutat extraordinari que va suposar no només un canvi físic i un reconeixement internacional sino sobretot una pujada espectacular d'autoestima i del sentiment positiu dels barcelonins cap a la seva ciutat. Una pujada d'autoestima que ens convindria, i molt, als manresans.

Però no és només això. Recordar els Jocs Olímpics de Barcelona es pensar sobretot un dels seus moments més algids que van donar més orgull a la ciutat: la cerimonia d'obertura. Un acte fet expressament per televisió seguit per milions de persones que es va mostrar nou i diferent. El videoclip d'imatges previ a la retransmissió amb la la canço Barcelona cantada per Mercuri i Caballé, l'increïble vestuari, l'emoció de la música de tenores de Carles Santos, la intervenció de la Fura dels Baus, la mítica salutació gegant Hola... Una explosió artística de creativitat i imaginació que va sorprendre a molts i que encara emocionona a molts.

Mirar moments d'aquesta cerimonia genera igualment una melancolia i una tristesa poc saludable al comparar aquells dies en que Barcelona va ser al centre de les mirades internacionals. Barcelona ara té un lloc dins el món, és molt més coneguda. Però en canvi ha guanyat masses turistes i ha perdut personalitat, ha perdut influència i poder econòmic. I sobretot es comença a fer evident, com en el conjunt de Catalunya, que té un retràs d'infraestructures per connectar-la amb altres territoris a causa del poc influent poder polític que té a Espanya i que fan la ciutat menys competitiva.

A canvi l'ajuntament ha volgut continuar funcionant a cop d'esdeveniment però les següents vegades aquesta estratègia ja no li ha funcionat. Aquest sentiment de tristesa o de pensar que aquells temps van ser millors es fa aquests dies més evident en una ciutat que ha patit una greu apagada de llum i que té una vida política avorrida. Dies com avui fan mirar a un passat desde un present per molts incòmode. La ciutat no té reptes clars i es mou en la frustració.

Manresa i Barcelona són ciutats properes però diferents en molts sentits, no només físics. L'exemple d'uns Jocs Olímpics per apujar l'orgull de ciutat és un exemple llunyà i poc comparable aquí. Però cal veure que els reptes de ciutat, els actes col·lectius i el sentiment de ser vius, de fer sentir especials als ciutadans fan apujar l'autoestima i les ganes de treballar i millorar el lloc on es viu.

23.7.07

GRAFITTIS EN ACCIÓ!

Interessant espectacle el que es podia veure dissabte al matí al patí de l'institut Lluís de Peguera. El col·lectiu "grafitero" va prendre possessió la llarga paret de ciment que hi ha al costat de la pista poliesportiva per deixar-hi constància del l'art de pintar amb grafitti. Dins dels actes de "Hip-hop per la causa" els artistes van anar omplint tota la llarga paret amb creacions grafíttiques de diversos estils.

Entre tants murals i grafitters amb acció s'hi podien veure les característiques tipografies de grafitti, dibuixos figuratius que anaven del realisme a la imaginació o també un artista que plasmava a la paret l'imaginari de la guerra de les galaxies.

D'altra banda també hi havien els que conbinaven la tècnica del grafitti amb altres técniques de representació. En són exemple el mural de grafitti ( a una de les fotos de sota) on s'hi enganxaven objectes aliens que s'integraven com un part més del mural, completant-ho amb uns tocs de pintura. Un interessant barreja de la tècnica "assemblage" amb el grafitti. L'artista Txema Rico també va explorar el grafitti tot combinant-lo amb el seu territori més natural, la pintura

Tots treballaven amb un nombrós i complet material ficat en maletes a rebentar de tubs de pintura. Una marató de grafittis amanida per un dj amb sons hip-hop i exhibicions de break-dance que creaven un ambient diferent i especial al pati de l'institut Lluís de Peguera.

Un cop acabada aquesta trobada grafittera el pati de l'institut és ara una interessant sala d'exposicions de grafittis a l'aire lliure que dona nous colors i vida a aquest espai.

UN BOSC SORPRESA

El carrer Circumval·lació, tal com diu el seu nom, circumval·la o rodeja la muntanya del parc del Castell o de Puigterrà. Tot i saber-ho es sorprenent la visió que tenim en l'imatge superior on s'hi veu el solar que ha quedat després d'ensorrar-hi una casa, darrere l'edifici dels sindicats.
Tot i ser un carrer totalment urbà sorprén veure que al darrera de les cases d'aquest carrer s'hi trobi un bosc de pins tant complet. Una imatge de contrast entre l'espai urbà i l'espai natural.

20.7.07

UN PETIT APARADOR...

Si passeu pel carrer Remei de Dalt, prop de l'hospital de Sant Andreu, fixeu-vos en aquest petit aparador ple de petites obres d'art. Aquesta finestra reixada s'ha convertit en un dels punts on la ceramista Montserrat Riu hi exposa algunes de les seves obres. Pel que sembla aquesta ceramista té el seu taller en aquest indret del barri del Remei. Plats, rajoletes, petites escultures o plafonets ceràmics juntament amb el llum i la roba de fons donen a aquesta senzilla finestra-aparador un aire ben càlid i íntim.

16.7.07

SER HEREU O PUBILLA A MANRESA. TÉ SENTIT?


Aquests dies a Manresa es poden veure alguns cartells o trobar algúns díptics que fan promoció per animar als joves a presentar-se per ser hereus o pubilles. Una tradició que es va recuperar fa uns anys i que mai ha obtingut gaire participació. De fet, sovint ni tant sols hi han hagut candidats per presentar-se a hereu i ben pocs per a presentar-se per a pubilla. Tot i així en el díptic s'inclouen coses que pretenen fer atractiu tenir aquest càrrec. Per exemple representar la ciutat, estar al poc influent Consell de ciutat, acompanyar l'alcalde tot un dia, participar en la comissió de festes o assistir en diversos actes que fan les entitats. Per això cal ser hereu o pubilla? Només es pot oferir això als que tenen aquest càrrec?


L'hereu i la pubilla són els fills grans i que hereten el patrimoni dins l'organigrama de la familia tradicional a Catalunya. La tria pública de la figura folklòrica de l'hereu i la pubilla també és una variant que forma part de la tradició catalana. Els hereus o pubilles d'un poble o ciutat tenen una mena de funció de representitivitat del jovent del municipi al que representen.

L'espectacle d'aquestes tries, aquí i a tot arreu, es realment curiós només apte de suportar per amics i familiars dels participants. Es reparteixen rams per les noies, bandes de roba per penjar-se o faixes per la cintura que s'han de col·locar els nois. Senzills actes fets durant llargués cerimonies on tots els representants, primeres o segones dames, hereus pubilles o fadrins reben totes aquestes coses sortin a l'escenari com si anessin a rebre un oscar.


Però apart d'això cal dir que la proclamació de l'hereu i la púbilla no té gaire més sentit que el de representar. Un hereu o una púbilla representen però no prenen cap mena decisió desde el folklòric càrrec que ocupen, una cosa semblant a la que es pot observar, per exemple, en la monarquia espanyola. A Manresa la prova bàsica que ha de passar una persona que vulgui ser-ho és un examen de cultura i coneixements de la ciutat. Se suposa que qui té més coneixements es proclamat hereu o pubilla. La bellesa dels participants no compta.


Davant els intents de reviscolar aquesta tradició a Manresa amb uns fulletons i cartells d'atractiu disseny continuent havent-hi una de les més estranyes limitacions que s'imposa per poder-s'hi presentar: tenir entre 16 i 23 anys i formar part d'una entitat! A partir d'aquí el ventall de possibles aspirants es redueix notablement ja que gran part de la població no forma part d'una entitat. A més a més les entitats actualment estàn força envellides de manera que encara costarà més de trobar el perfil desitjat.


Es pot reviscolar una tradició que, apart de no tenir sentit, no s'hi pot presentar el primer que passa? Sense voler menysprear les tradicions catalanes, ser hereu o pubilla té sentit en un poble petit on tothom es coneix i és realment un acte de participació col·lectiva dins d'una comunitat. Podriem dir que seria com ser el rei o la reina del ball de final de curs als instituts de les típiques pel·licules americanes.


Així, la tria d'hereu i pubilla només pot acabar sent una competència entre entitats per col·locar el seu representant en un càrrec que genera molt poc interés. I es que apart de no tenir sentit la resta de la ciutat no vinculada a entitats es pot interessar per un procés on només hi participen entitats?


En una ciutat com Manresa podem veure l'hereu o la pubilla a les passades d'autoritats de la festa major, a la cercavila o a la cavalcada de reis llençant caramels. Però se sap qui són? Realment la gent és conscient que aquell parell vestits a la manera tradicional catalana tenen "l'importantíssim" títol d'hereu i pubilla aconseguit fent un simple i poc disputat control dels coneixements de la ciutat? Es pot assegurar amb força seguretat que no.

13.7.07

"LA FAROLA" UN SÍMBOL URBÀ OBLIDAT


Les ciutats tenen molts símbols físics que les identifiquen. Generalment solen ser els seus edificis històrics o més singulars. També constitueixen símbols urbans molts elements del mobiliari urbà com escultures, fonts o fanals. Dins d'aquest apartat de símbols també trobem tota aquella série d'espais com places amb fonts o fanals que constitueixen lloc de trobada per a les celebracions esportives.

A Manresa un d'aquests símbols urbans havia estat sempre el fanal múltiple de 5 llums i braços que s'alçava al centre de la plaça de Crist Rei. Anomenada popularment "la farola" aquest fanal era el símbol urbà de les celebracions esportives, el nostre Canaletes particular.

Fa uns anys, però, es va canviar el sistema de circulació de cotxes a la plaça per començar, posteriorment, una reforma de la plaça. Aleshores, la "farola", va canviar el seu emplaçament central per un de més secundari. Va ser col·locada uns metres més enllà en una petita placeta que hi ha entre el carrer Guimerà i el Passeig Pere III. Tot i ser a la pràctica a la mateixa plaça de Crist Rei, el fanal queda aillat de la resta d'aquesta plaça. En l'actualitat, el fanal queda mig amagat entre uns bancs i unes alzines que envolten la placeta de manera que ocupa un paper totalment secundari respecte al paper central que havia tingut dins la gran plaça de Crist Rei.

Aquesta nova situació física ha provocat que "la farola" hagi quedat progressivament oblidada dins l'imaginari dels manresans. Les celebracions esportives i la centralitat urbana i social de la plaça hi continuen però amb una plaça buida d'aquell fanal que, tot i ser encara ben proper, ja no és la referència visual d'aquest punt del centre de la ciutat.

9.7.07

URBANITZANT MÉS I MÉS...


És un espectacle realment trist veure tot el que s'ha fet al darrere de l'antic escorxador de la plaça Bages i als voltants de la FUB, al Poblenou i la Mion. El que fins fa uns mesos eren camps del més típic regadiu manresà ara són carrers acabats d'urbanitzar i solars buits. La nova avinguda universitaria travessa sense pietat els antics horts i ramals d'aigua de la Séquia. Una avinguda de 4 carrils d'amplada innecessària. Un vial sobredimensionat que vol ser una fastuosa nova entrada i res més. Un carrer que vol aparentar l'entrada a una gran ciutat que no existeix. A més a més la urbanització ha arribat fins als peus de la muntanya de la Torre del Vinyas creant nous carrers on ja estàn planejades noves construccions. Una masia que abans era al final d'un llarg camí ara es troba a tocar d'un ample carrer. Un festival de carrers nous i ostentosa arquitectura ha començat a aquesta zona.


Una Manresa desapareix i dóna pas a una nova Manresa de la construcció que urbanitza sense fi i que creu que la desapareció de l'anterior és inevitable. El creixement és necessari però es normal creixer tant ràpid? Tot és el progrés, diuen, però el progrés és això? Realment la urbanització massiva dels terrenys de regadiu és tant necessària? Realment calen avingudes tant amples i tants nous carrers de cop?



6.7.07

BILINGÜISMES




Al Barri Antic, en una paret del carrer Arbonés ( o el que en queda ) es podia veure aquest curiós cartell. No curiós pel seu missatge cívic sino per aquest nou bilingüisme espontani que ens ensenya. Sembla que el clàssic bilingüisme catala-castellà tant discutit cada vegada queda més abandonat per noves formes de doble llengua com aquestà, on l'espanyol i una llengua àrab en són protagonistes. Una mostra de les llengües que dominen l'ús social en aquesta zona de la ciutat.



També recordo, ja fa un temps, en una botiga del carrer Bilbao que era regentada per inmigrants hi havia un cartell indicant que tenien pa del dia. Aquesta informació era escrita en una llengua àrab i en francés. La població canvia i l'àntic i polèmic bilingüisme catala-castellà queda desdibuixat per desenes de noves llengües que es parlen a Manresa. El català hi perd sempre però a vegades l'espanyol també.

4.7.07

MOVIMENTS AL FUTBOL MANRESÀ

Ara que el Basquet Manresa ha recuperat la màxima categoria, s'enceta un nou capítol dels profunds canvis que s'esperen en l'àmbit del futbol local. Després d'anys de letàrgia i resultats poc engrescadors sembla que el món del futbol a Manresa s'està movent per ser quelcom més important. El primer pas va ser ja fa uns mesos amb l'anunci que els dos clubs de futbol més importants de la ciutat, el CE Manresa i el Gimnàstic Manresa s'unirien gradualment en una sola estructura esportiva.

Però la notícia més sorprenent ha estat l'anunci del CE Manresa de convertir-se en una SAE, una societat anònima esportiva.. Aquest canvi jurídic implica el desterrament del sistema clàssic d'associació on els socis són el sistema base pel qual es regia el club. Un cop feta aquesta reconversió, si no hi han entrebancs, qui vulgui tenir veu al CE Manresa haurà de ser accionista, és a dir, haurà de desembutxacar diners per comprar un nombre determinat d'accions. Normalment les accions dels antics socis representen un nombre important del % d'accions tot i que solen estar molt atomitzades amb petits %. Segons s'espera, en els estatuts d'aquesta nova SAE ningú podrà tenir un nombre majoritari d'accions que li doni la majoria absoluta.

L'altre novetat inquietant és que un bon nombre d'accions, tot i que no seràn majoritàries, les ostentaràn com a consellers a títol personal els membres d'una empresa inmobliliaria sabadellenca: Urbasa. Tot indica que aquests importants accionistes seràn també els padrins econòmics de la SAE. I es que els diners en aquesta nova etapa són importants. La reforma jurídica del CE Manresa vol conduir el club a un funcionament molt més rendible econòmicament. Aquest funcionament més econòmic permetria el repte de que el primer equip assoleixi categories superiors on competir fet que professionalitzaria definitivament l'equip.

Cal veure també quin paper tindrà el Gimnàstic Manresa en tota aquesta operació ja que de moment no se n'ha parlat més. Un club que té més patrimoni que no pas el CE Manresa.

Tot i així cal recordar que aquest model d'entitat on els socis no manen pot portar alguns disgustos com el que han tingut a Figueres. La societat que administra el club d'aquesta ciutat ha traslladat l'equip a Castelldefels després de que l'accionista majoritari, que tenia un 53% de les accions, ho decidís així. La resta dels nombrosos petits accionistes hi van votar en contra sense poder-hi fer res més. Però aquest és un cas extrem. Sigui com sigui, com ja s'ha dit, la futura entitat sembla que no permetra majories absolutes d'accionistes.

El CE Manresa ha optar per una SAE, una formula jurídica igual que la que té el Basquet Manresa SAE. El futbol local s'espavila i ja no es conforma en ser l'esport de segona d'una ciutat on l'èxit del basquet ha deixat moltes vegades el futbol manresà en l'oblit