31.12.07

MANRESA 2008


VISTA AL PONT VELL

El Pont Vell desde una de les baranes del Parc de la Seu. Al terra una pila de fulles seques dels plataners del parc.

27.12.07

EL XALET DE CASA CARITAT


Al carrer Verge de l'Alba, a tocar els jardins de Casa Caritat (davant el Casal Popular La Fadulla), hi trobem un antic xalet que havia estat un parvulari dins del conjunt de Casa Caritat.

Actualment aquest xalet es abandonat i té un aspecte lamentable. El mateix que els jardíns del seu voltant que han acabat sent un niu de porqueria. Dins d'aquests jardíns també hi ha un arbre altíssim que es considerat un arbre monumental i protegit. Un espai abandonat que ha estat ocupat per una colònia de gats.

Però aquest xalet d'aspecte poc interessant anteriorment tenia molt més interés. Només cal veure la foto antiga que s'adjunta en aquest article i veure la mutilació a que en determinat moment va ser sotmés.

Si, si, encara que avui no ho sembli aquest xalet era un deliciós exemplar de l'art modernista a la ciutat de Manresa. Projectat per Alexandre Soler i March tenia una teulada plena de corbes i una petita torre amb un curiós però bonic coronament. Un xalet amb formes sinuoses d'una inspiració radicalmetn modernista i amb influències d'Antoni Gaudí. Perquè lés evident que la petita torre que presidia el conjunt té una clara semblança amb la torre que corona la casa Batlló de Gaudí, a Barcelona.

En algún moment determinat del segle XX sembla que es va decidir eliminar declaradament els elements modernistes. Els esgrafiats de sobre les finestres, en canvi, encara existeixen amagats sota la brutícia. Igualment també es conserva el porxo de fusta de davant, el qual, recorda a les típiques cases americanes.

Seria important que l'Ajuntament rehabilités aquest xalet i els jardins tot recuperant-ne els elements modernistes que en van ser eliminats. Uns elements que eren la clau de la marcada personalitat personalitat d'aquest edifici. L'arquitectura manresana guanyaria un bonic i important element dins la ruta modernista de la ciutat.

19.12.07

ESPELMES PER SANTA LLÚCIA

La devoció popular per Santa Llúcia a Manresa encara és seguida a Manresa. Concretament a la Seu de Manresa on hi ha un altar dedicat a la santa.
És tradició que el dia 13 de desembre, dia dedicat a la santa, se li deixi una espelma per demanar que conservi la vista dels ulls. Tot això acaba creant una mar de colors amb les petites flames i les proteccions plàstiques de les espelmes. Fins fa uns anys tot aquest conjunt d'espelmes s'nava deixant a dins la basílica, davant de la capella dedicada a aquesta santa. Però tantes espelmes no eren aconsellables per la bona conservació del temple així que es va traslladar l'adoració a la santa, durant el dia de Santa Llúcia, a una ala del claustre de la Seu. Creant una catifa líneal de coloraines davant la santa encara més bonica. Un espectacle religiós però també visual.

Tot això complementat amb la fira de Santa Llúcia a banda i banda de la baixada de la Seu.
.

15.12.07

1 ANY DE MANRESA CALIDOSCOPI

Manresa Calidoscopi fa un any. El 15 de desembre de 2006, aquest bloc començava amb un article dedicat al projecte dels nous jutjats de Manresa. Més tard han anat venint articles amb diversos temes que s'han centrat, sobretot, a l'entorn de remarcar la personalitat de la imatge urbanística i arquitectònica de la ciutat.

Un interés per Manresa i un any que ha donat per més de 140 articles. Una petita enciclòpedia virtual de la ciutat en la qual podeu buscar retalls d'una Manresa a vegades amagada sota la boira però també amagada, o no, sota el desinterés, la poca confiança o la baixa autoestima dels ciutadans. Perquè això també ha fet Manresa i ja forma part de la seva manera de ser. També per això i per altres coses cal parlar-ne i que la ciutat tingui un lloc per ella al confús i globalitzat món de la xarxa virtual. Malgrat això, Manresa Calidoscopi, és un projecte marcat conscientment desde sempre per un principi i un final, com tot. Un final que segurament no serà gaire llunyà. Mentrestant em sento molt agraït que, durant el temps que sigui, pugui anar dedicant temps a Manresa dins l'àmbit del món virtual. Com a blocaire tindria tantes coses a dir.


Personalment he volgut aprofitar l'obertura a cada vegada més gent d'aquest interessant fenòmen anomenat Internet. Així tothom pot ensenyar o comunicar a qui ho vulgui la seva vida, els seus gustos o les seves obsessions. La meva obsessió ha estat Manresa, desde fa molts anys. Per això en aquest espai he volgut donar una nova dimensió a aquest particular món local que és Manresa. Canalitzar una llarga obsessió per convertir-la, a través d'aquest bloc, en una materialització virtual de la meva visió de la ciutat. Les ganes i el plaer de fer una mena d'homenatge a la ciutat en que visc i estimo per ser casa meva.


Manresa conté molts detractors, carregats de més o menys raó, que veuen la ciutat poc atractiva i plena d'una grisor que mai se n'acaba d'anar. La meva missió personal i secreta ha estat resistir-me a aquesta afirmació i gairebé sempre buscar-ne els punts més interessants, les visions, les imatges, els comportament més particulars que fan que Manresa, grisa o no, sigui el que és: Manresa. Perquè Manresa és Manresa i això vol dir que, per bo o per dolent, és com és i cal tenir en compte allò que la fa única dins un món tant cada vegada més petit i uniforme.

Un espai virtual que busca mostrar un panorama determinat de la ciutat, buscar una Manresa personal, una Manresa manresana. Buscar una Manresa a través de textos, detalls i, sobretot, imatges. Una Manresa amb personalitat, poètica, interessant o simplement diferent. Una Manresa que potser no existeix i que, a vegades, penso que potser només existeix en els meu cap o en la meva manera de mirar les coses. Una Manresa potser, per alguns, aparentment només física i sense esperit. Però que crec que en té. Un esperit manresà que busco i vull transmetre i que potser ja no hi és o que potser no hi ha estat mai. Qui sap, potser només és una visió, una al·lucinació personal.

Una opinió particular de Manresa i que tenia una forta necessitat de mostrar i d'explicar a algú, a qui ho desitgi o li interessi. Sino, per sort, sempre podreu tancar la finestra.


Moltes gràcies a tots vosaltres: els visitants.

12.12.07

CATIFES DE FULLES

El vent d'aquests dies per fi ha fet caure una bona part de les fulles seques dels arbres del Passeig Pere III de Manresa. Una imatge típicament tardorenca que no s'acabava de veure tot i ser gairebé a tocar de l'hivern astronòmic.
.
.
Les fulles seques creen unes amplies catifes de fulles al llarg del Passeig. Unes catifes marrons que fan un mar vegetal d'aquells que tant agrada a la canalla per poder empenyer exageradament les fulles amb els peus o fer-les volar per l'aire fent una petita i fugaç pluja de fulles. Un hobby infantil molt entranyable. Encara ara quan passo per sobre les catifes de fulles, sense que es noti gaire, empenyo una mica les fulles tot recordant aquell joc divertit que identificava amb el Passeig i la tardor...
I vosaltres, l'havieu jugat aquest joc?

11.12.07

LA SEU DESDE LA CATALANA

Una imatge més de la col·lecció de fotografies amb els diferents punts de vista sobre la Seu de Manresa. Aquesta vegada, la Seu apareix entre els arbustos del revolt d'entrada al camí de les Pedreres, al barri de La Catalana.

9.12.07

CAMINS I COLLBAIX

Desde els plans de torre Santa Caterina tot plegat es veu d'una manera més elevada. Conreus de seca, ara llaurats, tancats per parets de pedra. Llargues parets baixes intercalades per passos marcats com a petites i poètiques portalades que donaven pas i delimitaven tota aquesta zona de Manresa on el regadiu ni la Séquia no hi arriben creant un paisatge totalment direferent a la d'altres espais del terme no urbanitzat de Manresa. Desde la zona de Santa Caterina la vista és amplia i desde la inmensa plana es pot veure una part de la Manresa urbana i de fons muntanyes com les de Collbaix.

8.12.07

CAPVESPRE DE COLORS

Un capvespre de desembre pot ser ennuvolat o de color gris per uns núvols o una boira típicament manresana que no ha acabat d'anarse'n. Coses de trobar-se en una ciutat que és en un forat! Però hi han dies que tot i que els dies siguin tant curts els núvols i la boira acaben deixant el nostre cel i s'acaba el dia amb un capvespre de colors. Un cel acolorit de gran bellesa sobre les fredes tardes de desembre. Montserrat, com gairebé sempre, de fons si la boira ho permet.

7.12.07

SOTA EL PONT



Més imatges de Manresa. Aquest cop, ja que ens trobem en uns dies de ponts festius, es moldtra una fotografia del Pont Vell, un pont d'origen primitivament romà i que és un lloc de pas inmemorial per travessar el riu Cardener. Un punt de vista desde sota les seves arcades, just a tocar l'aigua del riu i sobre la gran terrassa de roca sobre la qual està construït aquest pont. De fons, veiem la Casa d'Exercicis de la Cova.

6.12.07

LLUMS DE NADAL

Ja falten pocs dies perquè arribin les festes nadelnques, o el que és el mateix, la millor època de l'any del consumisme. Per això el comerç ja fa dies que es prepara i ja ha començat el que és la campanya previa als dies forts de compres. Un dels senyals de tot això són els llums de NadaL desde el dia de la fira de Sant Andreu ja son encesos. Un senyal que és el tret de sortida a la campanya de Nadal. En aquesta fotografia podem veure els llums de Nadal del carrer del Born.

La tipologia dels llums de Nadal ha canviat força els darrers anys. No fa massa temps els llums de Nadal eren estructures metàl·liques amb bombetes de vidre. Però desde fa pocs anys s'han canviat per unes bombetes més petites col·locades dins uns tubs de plàstic que gasten menys i permeten fer millor les formes dels dibuixos.


D'altra banda els nombre de carrers engalanats amb llums s'ha reduït força i només penjen llums al mig del carrer els carrers amb un comerç més potent i cèntric. Igualment ha desaparegut el concurs de llums que fa uns anys era ben competitiu i que gairebé sempre guanyava el carrer de les Escodines amb el seus jocs de llums canviants i sincronitzades. Un concurs que fins i tot havia provocat la protesta d'algúns carrers per no considerar just o correcte algun dels veredictes. Actualment, ja sense el sentit competitiu que donava el concurs, ja no es busca tant l'impacte com alguns carrers feien anys enrere i la il·luminació s'ha tornat més reduïda, senzilla i menys creativa.

5.12.07

EL CAMPANAR DE LA SEU DESDE LA GUIA

El campanar de la Seu treu el cap de manera curiosa per mirar més enllà de les cases i turons que l'envolten. Aquí el podem veure treient el cap tímidament amb un dels seus ulls tafaners per el costat del turo de la Torre de Santa Caterina, tot mirant cap al lloc desde on s'ha fet aquesta imatge, al barri de la Guia.

4.12.07

LES CIUTATS DE MANRESA

Un fragment del text on Francesc Vilà ens parlar de buscar les diferents manreses que existeixen:
.
...Hi ha una ciutat literària. Diversos autors en donen compte i s'hi refereixen: Pla, Foix... I una ciutat que ha donat literatura: J. Amat i Piniella novel·lant l'experiència viscuda en els camps d'horros del segle XX; o Vicenç Prat, escrivint una meravella entre les obres de la crítica costumista local.

Hi ha una ciutat inventada. La que ens parla de projectes utòpics, d'explotacions mineres, de navegació fluvial, de ponts inversemblants... però també d'ideals polítics de primer nivell frustrats dolorosament o deixats a mig fer. Hi ha una ciutat de l'empresa, de la industria i el comerç. Que en el selge XIV va construir una obra d'enginyeria magnífica que encara és útil actualment -la sèquia- o que també aleshores comerciava safrà cap a Flandes; un comerç que entrà al segle XX com a model de perspicàcia en la gestió. Una ciutat que ha estat al dia de tots els processos agraris i industrialitzadors ( dels quals han quedat edificis memorables que deixarem malmetre impúdicament). Que ha produït un antomòbil pròpi, el PTV. Processos en els quals es generà riquesa que massa sovint abandonava la ciutat; i que generà moviments socials que cal tenir en compte...

A proposit de "buscar" Manresa. Francesc Vilà
Revista Transversal 29. Any 2006. Pag 132

3.12.07

SOROLLS I COLORS DE LA FIRA DE SANT ANDREU

La fira de Sant Andreu, com cada any, ha obert la campanya de Nadal. Ha omplert de manera massiva el centre Manresa amb un ambient molt característic de fira. Un ambient que s'estén, sobretot, al llarg del passeig Pere III. Una fira que crea unes imatges especials que semblen d'una época passada o, potser, es que només ens recorden imatges mportants de la nostra infància? Un ambient, uns colors, unes músiques, uns jocs que es van repetint i mantenint dins una societat canviant. El passeig és l'escenari d'uns negocis ambulants d'entreteniment que marquen de gran personalitat les fires, també la de Sant Andreu. Una fira que acaba sent una imatge més de Manresa.

Parades de llaminadures que acaben sent un quadre de 1000 colors llempants. Boletes de caramel de diferents colors, nuvols de sucre roses, crispetes blanques i de colors, martells sonadors i bastons amb llaminadures a dins, pomes confitades, i altres llaminadures de tons i formes diferents.

En l'àmbit del joc trobem un establiment mític: el Camel Blues Band. O per dir-ho més clar, la parada de carreres de camells. Una parada gran i sempre plena amb un senyor que mai es cansa d'animar a guanyar i participar en les carreres per guanyar alguns dels peluixos, pilotes o electrodomèstics que hi han penjats o exposats. Les curses de camells amb que es competeix a traves d'encertar les boles en els forats és un dels clàssics més importants de la fira a Manresa. Els camells avançant amb el fons de desert pintat i la sirena que indica que hi ha un guanyador de la carrera és tota una icona.

O les tomboles Catalunya amb la inacabable falera dels clients per tirar fitxes a les vitrines o, en l'altre tombola, obrir sobres sorpresa que acaben llençats al terra fent una gran catifa al terra blanca. Els rifles, intentant encertar les boles de colors també són una imatge clàssica de la fira.

Dins l'àmbit més culinari i de menjar calent en destaquen les parades de patates fregides o frankfurts però, sobretot, les xurreries amb els xurros, patates, bunyols, ensucrats, palets de patata etc... Negocis com els de les xurreries moianenques l'Espiga d'Or o els Ramos en són totalment familiars.

També mereixen molt l'atenció el gran nombre de parades de bolsos, moneders, bosses i bossetes que han substituit les massives parades de catifes que van omplir una part important de la fira durant uns anys. I les cabines plenes de peluixos o rellotges que s'han de pescar amb una pinça que gairebé mai encerta ni té prou força per agafar aquell objecte desitjat. Però per acabar a la fira de Sant Andreu li faltaria alguna cosa si no tingues amb ella alguna de les parades d'aneguets flotants que els nens han de pescar per triar, indecisos, un dels regals que omplen fins dalt la parada.

Unes imatges que es repeteixen a moltes fires però que els manresans també ens hem fet, desde fa molts anys, nostres també. Un imatge entranyable però viva per la gent de tots els barris de Manresa i dels pobles de la comarca que omplen el passeig tot badant per un mar de colors i sorolls estridents.