31.1.08

PASSEJANT PEL PASSEIG DEL RIU


Pujant per la riba del Cardener podem trobar diferents espais de gran bellesa, com ja s'ha comentat en articles anteriors. Un altre d'aquests espais és el tram del Passeig del Riu que comença a la Carpa del Riu i passa per sota el pont de Sant Francesc, l'hotel Pere III i l'escola Joviat.

En aquest tram del passeig es forma un petit bosc on hi creixen principalment pins. La zona compta amb una extensa zona d'herba, un petit camí i bancs per fer més agradable l'espai. És una de les poques zones cuidades i preparades per passejar-hi de l'entorn del riu Cardener. Tot i que és un espai allunyat i cal travessar l'intens trànsit del Passeig del Riu val la pena fer-hi una passejada.

LA SEU DESDE EL RIU CARDENER

Una fotografia més de la col·lecció calidoscòpica de fotografies sobre la Seu de Manresa. Aquest cop una de les més classiques i típiques feta desde la resclosa del riu Cardener, vora el Pont Vell. Aigua i pedres amb molta història.

30.1.08

L'IMPACTE AMBIENTAL DE L'EIX TRANSVERSAL AL POAL

Les infraestructures viaries, tot i que necessaries, han fet molt de mal a l'entorn rural de Manresa. Anteriorment a la secció Manresa posa't lletja ja vam parlar de tot el perjudici mediambiental que havia fet l'autopista Terrassa-Manresa en el paisatge de Viladordis. Un cas semblant es va acabar produïnt a la zona del Poal.

El Poal ha estat una de les extensions més grans i potents del regadiu manresà. Una amplia zona d'aquest espai és ocupat per ramals de la Séquia i nombrosos horts. La zona, però, ara també es ocupada per l'Eix Transversal i el cinturó de ronda exterior de Manresa unificats en una sola carretera. Aquesta carretera, en alguns punts de tres carrils per banda, és de gran amplada i talla de manera violenta el paisatge, geografia i organització rural del Poal. El Poal ara queda clarament dividit entre els d'un cantó de la carretera i l'altre. Una carretera sobredimensionada que ha provocat que, per travessar-la, només es pugui passar per un petit pont o passos subterranis molt llunyans entre ells.

En la construcció d'aquesta carretera no es va preveure, defensar, ni tenir en compte l'interés i llarga tradició d'aquest paisatge. Tampoc, en la seva construcció, es van fer efectes constructius o estétics per minimitzar-ne l'impacte. De fet aquest impacte encara augmentarà més amb la construcció de l'entrada a Manresa desde l'Eix Transversal pel camí de Joncadella que incorporara carrils lents paral·lels a la carretera actual de manera que la barrera d'asfalt encara serà més gran. Malgrat el maltractat paisatge, a l'entorn de la carretera, encara hi continuen havent-hi horts. Els alts talusos de la carretera sempre tenen filtracions d'aigua provinents d'una Séquia que encara rega molts horts, tot i que cada dia menys.

POLLANCRES A LA RIBA DEL CARDENER

A la zona manresana del riu Cardener més propera a Sant Joan de Vilatorrada s'hi poden trobar boscos de pollancres força espectaculars. Un d'aquests és el que es troba al costat de la rotonda del Petrocat, davant per davant també, de la fabrica Pirelli. S'hi pot arribar desde un camí que comença a davant de la benzinera i hi podrem observar, primerament, una elegant però decadent casa abandonada, i uns pollancres altíssims. En aquesta època hivernal el verd és més aviat escàs. Només el podem trobar en algunes zones de sotabosc i, sobretot, als troncs coberts per amplies mantes de fulles d'heura. Si mirem amunt, veurem les llargues branques dels pollancres buscant tocar el cel blau.

29.1.08

JORBA, UNA TIPOGRAFIA MANRESANA

Els cartells i els anuncis, amb els seus colors i les seves tipografies, també acaben conformant la personalitat d'una ciutat. Una personalitat que va més enllà dels carrers i els grans edificis. Petits detalls comercials o indicadors que també acaben identificant un lloc concret, un imaginari. JORBA, un cognom que no passa desapercebut a la ciutat. Un cognom amb lletres grans que fa decàdes que presideix un dels punts i edificis més céntrics de la ciutats. Un cognom que va ser una marca que identificava la que havia estat l'empresa més potent i expansiva de la ciutat: els magatzems Jorba. Aquestes lletres presideixen el centre de la ciutat amb la seva incofusible lletra de formes fortes i geomètriques. Una tipografia del més pur estil decó, un estil que té la resta de l'edifici i que va estar de moda els anys 30 del segle XX especialment en llocs com Nova York. Avui, amb els magatzems ja desapareguts, les lletres blanques i inconfusibles de Jorba s'han acabat identificant plenament amb la ciutat.

RELIGIOSITAT POPULAR

Antigament algunes cases particulars tenien petites fornícules o altarets a les seves façanes dedicats a algún sant en concret. En el darrer segle aquesta costum s'ha perdut molt però en alguns barris més moderns de Manresa encara en podem trobar algún exemple semblant. Un d'aquests és al carrer de la Verge de les Angusties on hi ha una petita fornícula dedicada a aquesta santa. La Verge de les Angusties té molta devoció al sud de la península i és per això que la gent que va construïr les cases d'aquest barri, provinents d'aquella zona, van decidir dedicar-li un carrer i una fornícula. Construïda de manera senzilla dins un compartiment de totxo, la petita imatge de la Verge de les Angusties té un estil calcat al més pur estil andalús.
La fornícula està envoltada d'un petit jardí amb arbustos i d'unes quantes torretes amb plantes cuidades pel veïns on en destaquen giranis de diferents colors.

Una imatge i una verge que tal com diuen les lletres que hi ha sota va acabar sent entronitzada com la patrona del Puigberenguer ja que a les faldes d'aquest turó s'aixeca el barri de la Mión. Una mostra d'una modesta i sincera religiositat popular.

28.1.08

PASSEJANT PEL SANTUARI DE LA SALUT DE VILADORDIS



Acostant-nos al Santuari de la Salut, al barri rural de Viladordis, tot fent una passejada. Un santuari d'antiquissima tradició que encara s'aixeca al mig del paisatge de Viladordis malgrat les autopistes i les línies electríques.

ENTRANT A MANRESA


Entrant a Manresa, de nit, tot passant per sota el Pont Vell i un cop contemplada la vista monumental de rigor. Sen's posarà el proper semàfor en vermell?

LA CIUTAT S'ACOSTA



Una Manresa desapareix i es transforma en una Manresa totalment diferent. El medi urbà avança i, al mateix temps, el medi natural o rural va retrocedint mica en mica. Una ritme de vida i unes maneres de fer són substituides de mica en mica sense que ens n'acabem d'adonar. Antics coberts, com el de la foto, dedicats a activitats que ja no es faràn més en aquest indret resten ara abandonats. Un cobert situat a la Mion, prop de la residència assistida per a gent gran, que veu com se li va acostant inexhorablement una nova ciutat encapçalada pel vial de l'Avinguda Universitària.

27.1.08

LA PUJADA DEL PONT VELL

El Pont Vell és un pont que té un perfil piramidal. És a dir que quan el travessem no passem sobre un sol pla o una sola pujada o baixada. Sino que fem primer una pujada i després una baixada ja que antigament molts ponts es feien així per estar més ben protegits de l'aigua tot fent arcs més alts a la part central. Per això en aquesta imatge, just abans de començar a travessar el Pont Vell veiem una llarga pujada que, un cop arribats al punt més alt, es convertirà en una baixada que ens deixarà just a l'altre banda del riu, a l'antiga carretera de Barcelona.

25.1.08

COLLBAIX DESDE EL PUIGMERCADAL

Manresa és una ciutat amb una geografia complicada, plena de pujades, baixades i turons integrats dins el nucli urbà. Desde aquests turons es poden observar grans vistes i amplis panorames de la ciutat. Un d'aquests turons és el del Puigmercadal des d'on es poden observar amplis espais de Manresa i els seus entorns. En aquest cantó del turó hi podem observar com va caient el capvespre sobre la ciutat amb la muntanya de Collbaix de fons.

1778

Antigament hi havia la costum de que en moltes cases s'hi deixava escrit l'any en que havia estat construïda. D'aquesta manera es deixava constància de l'antiguitat i la tradició d'un determinat edifici al llarg dels anys. Passejant pel barri antic ens podrem fixar que en algunes de les cases antigues que hi han encara s'hi conserven algunes de les dates de construcció. Un exemple n'es aquesta casa del carrer vell de Santa Clara, al barri de les Escodines, on encara es pot veure ben clar que va ser construïda o acabada l'any 1778.

24.1.08

DETALLS DEL MODERNISME

L'art del Modernisme té diferents exemples arquitectònics prou notables a la ciutat de Manresa. La majoria, però, són concentrats a l'entorn del primer tram del Passeig Pere III ja que l'expansió de la ciutat durant l'época modernista és feia sobretot a l'entorn d'aquest vial. Però més enllà del l'epicentre modernista de la ciutat trobem molts altres exemples en altres parts de la ciutat. Alguns de més vistosos i, d'altres, més detallistes i amagats. Un d'aquests és el de la tribuna del pis principal d'un edifici de la baixada de la Seu. El Modernisme en aquesta tribuna s'expressa en uns deliciosos vitralls florals acompanyats i sostinguts per uns motius, també florals, fets amb forja. Uns elements de temàtica natural que són pura artesania, genuïnament modernistes, i que podreu discrets a l'ombra de la Manresa més monumental.

MANRESA I LES AMETLLES DE LA LLUM

Jaume Vidal ens fa una curiosa metàfora amb les ametlles de la llum, aquest dolç típic de les festes de la Llum, i la manera de ser de Manresa.

Hi ha moltes Manreses dins de Manresa. Totes tenen sentit per a qui s'hi adreça i, a més, tenen la virtut de ser una expressió sincera i autèntica, no subjecta a modes ni al que diran. Tot i això, per al foraster, aquestes Manreses no deixen de ser coses estranyes d'una particular sofisticació i refinament. Precisament per la seva raresa, aquestes imatges de Manresa desperten interés i són susceptibles de diferents valoracions.

Per exemple, les ametlles de la Llum són un producte manresà i respectable. Molt típiques i inimitables, entendreixen els ciutadans i es consumeixen amb una especial devoció. Però les ametlles de la Llum haurien de ser exhibides en un museu com a curiositat, com a fet folklòric, com a divertiment. És evident que hi ha alguna cosa d'excessiu en aquestes ametlles. Passa amb les ametlles de la llum, passa amb altres episodis de la vida quotidiana manresa. Observats des de l'exterior, presenten un contingut surrealista.


Jaume Vidal i Oliveras. Per la construcció d'un imaginari.
Llibre Calidoscopi Manresa. Pag
. 26

23.1.08

LES OLIVERES DE LA GUIA





L'entorn del barri de la guia està format per uns bonics espais naturals i rurals. El que més destaca d'aquest espai del terme de Manresa és l'alta presència d'oliveres. Si travessem el barri de la Guia i el deixem enrere començarem a trobar, més enllà de les parets de pedra seca, inmensos camps d'oliveres. En pocs moments ens trobarem envoltants de boscos d'oliveres entrant a dins d'un paisatge típicament mediterrani. Uns boscos, això si, endreçats i força quadriculats com correspon a una plantació d'aquestes característiques.

Les parts més planes de l'entorn de la Guia és on es troben aquests camps més endreçats i explotats amb el seu manteniment corresponent. Però les oliveres no s'acaben aquí. Quan ens acostem a la muntanya de la torre Santa Caterina les oliveres continuen tenint una forta presencia. La muntanya de la torre Santa Caterina, com tantes altres muntanyes del nostre entorn, ha estat moldejada amb les típiques terrasses de pedra seca. Unes parets de pedra seca que permeten fer petits replans o terrasses on poder-hi conrear. I és a tot l'entorn d'aquesta muntanya, desde la Renfe fins a la riera de Rajadell on les oliveres continuen ocupant i fent-se amos d'aquests terrenys. Fins i tot en algunes parts dels plans de dalt la muntanya, sobre les grans balmes de pedra també hi han plantades algunes oliveres. Aquestes oliveres de més díficil accés, però, avui han dia ja no són conreades i han quedat abandonades.

Així, tal com explicavem en un altre article, pujant el camí de la torre Santa Caterina hi trobareu moltes oliveres en camps que, antigament estaven delimitats i tancats per parets de pedra.

Uns conreus d'oliveres molt desconeguts en una ciutat i una comarca acostumats al grans camps de cereals o al regadiu de la Séquia.

22.1.08

L'IMAGINARI DE LA CIUTAT

Existeix una imatge folklòrica i pairal de Manresa: la Seu, la Misteriosa Llum, la Cova de Sant Ignasi, etc... Aquesta és la imatge que tenim de Manresa i no està malament. No es tracta de negar-la. Els contes i les llegendes de la ciutat -s'ha dit- són una mena de document onírics sobre la identitat de la ciutat. Cal, però, renovar aquesta imatge mítica i rescriure-la segons els temps que ens ha tocat viure. A cada generació li pertoca reinterpretar la història, les tradicions, les tradicions, el seu present i els seus desigs. Es tracta d'ampliar la imatge que tenim de Manresa, enriquint-la amb un nou imaginari i amb noves il·lusions.

Hi ha un buit, però, Manresa a banda d'aquest passat mític no gaudeix d'un imaginari. Val a dir que, en els temps de la globalització, imaginar d'una manera creativa allò local resulta poc versemblant. Però a més ningú no es creu Manresa. Els nivells d'autoestima són tan baixos que es fa díficil pensar en Manresa. I és per això que cal recuperar un imaginari que segur que existeix tot i que sigui invisible i passi desapercebut.

Que vol dir imaginari de la ciutat? Imaginari de ciutat vol dir desig. Aquest és el seu significat en última instància. Implica imatges, signes d'identitat, relats..., que formen una morfologia d'afectes, de valors simbòlics, de somni que donen sentit a la vida de les persones que viuen i conviuen a la ciutat.


Jaume Vidal i Oliveras. Per la construcció d'un imaginari.
Llibre Calidoscopi Manresa. Pag 11

21.1.08

EL BARRI DE LA GUIA

La ciutat sembla que s'acabi al riu Cardener. Però si el travessem encara més enllà hi ha l'estació de la Renfe i tota una extensa platja de vies de tren que separen de manera tallant el que hi ha més enllà d'elles. I és allà, després d'aquesta mena de mur de metall on trobem aïllat el barri de la Guia. Un conjunt de cases construïdes fa unes decàdes destinades a allotjar els ferroviaris de Renfe. El seu nom li ve per estar construït al voltant de la capella de la Guia, construïda els anys 20. Una capella que en substituïa una altre de molt més antiga que era més avall i que va ser enderrocada per fer-hi passar les vies del tren.

Avui en dia el grup de cases que forma el barri de la Guia té un aspecte decadent, sembla que el temps s'hi hagi aturat. L'estat exterior dels blocs de pisos denota un baix estat de manteniment. Un aspecte pel qual ja s'han manifestat els seus veïns en alguna ocasió. I es que aquest barri demana a crits una inversió que el posi al dia. És un lloc solitari amb pocs serveis: una pista poliesporta, un parc infantil i poca cosa més. Al seu entorn s'hi poden trobar solars amb barraques, brutícia, alguna rulot, bancs autoconstruïts i algún trasto vell abandonat. Enmig d'aquest aspecte endarrerit hi contrasta una antena de Digital plus penjada a un balcó. Costa trobar-hi moviment humà. En alguns moments un s'imagina que algú l'observa furtivament desde alguna de les finestres dels blocs de pisos. En un indret tant solitari i desplaçat el més normal sembla ser trobar algúns gats fent de guardians de l'atrotinat entorn tot dirigint una mirada de desconfiança.

El barri presenta un aspecte d'extraradi envoltat de les vies del tren, brutícia i petites construccions o barraques. També s'hi troben alguns elements de mobiliari urbà de pròpia construcció d'algún dels veïns, el que denota que ens trobem en un indret mancat d'inversions bàsiques. L'aspecte, però, millora quan ens submergim en l'entorn natural i rural del barri ple de camins amb vistes i camps d'oliveres.

Desde el barri es pot observar, de fons, la façana monumental de Manresa amb la Cova, la Seu i el Pont Vell. Mirar l'aparador turístic de la ciutat desde aquest indret ens fa pensar que ens trobem en un lloc maleït, castigat a l'oblit i a la decrepitud. Les vies del tren més enlla de ser una barrera física sembla que siguin la muralla que aïlli el barri d'alguna cosa més.

20.1.08

LA TRAVESSIA DELS DRETS

La travessia dels drets és un carrero estret i tortuós que s'obre pas entre les degradades cases del barri antic. L'espai de la travessia dels drets es troba entremig del que ha de ser el futur de la Manresa turística dedicat a l'etapa medieval: el carrer del Balç. Però tambés es troba a mig camí del centre neuràlgic de la Manresa magribina: el carrer de Santa Llúcia. Oblidada i decadent la travessia dels drets contínua present lluny de les múltituds.
La travessia comença a la baixada dels Drets i va resseguint la part baixa del que en temps pretérits havia estat la balçera on actualment s'aixequen les cases del carrer Sobrerroca. Finalment, tot girant cap a l'esquerra, el carrer desemboca sobtadament al carrer de Santa Llúcia.

Aquest petit carrer passa per la Manresa més degradada però també més antiga. Una Manresa que espera que algú la recuperi de l'oblit i li faci brillar la seva llarga història. Fins fa poc aquest carrer ni tant sols estava pavimentat fet que dónava al carrer un aspecte encara més deixat i brut. Fa pocs anys la terra va ser coberta per una capa de ciment tot fent el carrer una mica més digne. De fet la brutícia i la deixadesa del carrer tenen la seva història ja que a principi de segle aquest carrer era popularment anomenat "el merdisser" per raons evidents.

La travessia dels Drets té una prinera part feta amb alts murs que tanquen alguns jardíns i a on es creua amb altres carrers com els Arcs de Santa Llúcia o Forn de Santa LLucia. Després el carrer s'amplia una mica i passa per entremig d'altes i caòtiques cases que tanquen i cobreixen el carrer del Balç. Un parell de reixes tanquen i donen entrada a aquest carrer genuïnament medieval.


Actualment el carrer és molt solitari, amb darreres d'altres cases, jardins, cases mig abandonades o magatzems tancats. Segurament només hi trobareu algún gat ajagut amant de la tranquilitat d'aquest espai.


19.1.08

L'HIVERN MANRESÀ

Pilar Parcerisas ens parla de l'hivern manresà en un dels articles escrits a Regio7 i recollits posteriorment al llibre "Equipatge de mà". Manresa Calidoscopi en recull algúns fragments d'aquest article.


L'austeritat del caràcter manresà es referma en l'hivern. Els camps es petrifiquen, la roba estesa entra en un estat d'hivernació, el fred rosteix verdures i hortalisses, el sol es pon darrer Collbaix acompanyat de vermellors diàboliques.

Els hiverns a Manresa són letàrgics, conviden a la concetració i a observar el món des d'una escletxa. L'estació hivernal perpetua la inmobilitat i la permanència, el desig de mantenir la tradició i conservar les coses.

A Manresa i els seus voltants les gelades i nevades són memorables. Els hiverns a Manresa obliguen a reflexionar, a la disciplina i al treball, virtuts que exerceixen amb convenciment els manresans, estrictes i intolerants. Crec que és un efecte d'aquest fred que no perdona, que t'impulsa a la lluita contra l'adversitat amb valentia, però que a vegades dibuixa una ombra de covardia quan es troba en la casa, el refugi, la protecció. I és que, malgrat el fred, Manresa no és una ciutat de grans cafeteries amb terrasses cobertes com als carrers de París, no hi ha diàleg ni observació de la ciutat, el fred empeny cap a l'individualisme, la reclusió, la mística.

No es estrany que Ignasi de Loiola escrivís els Exercicis Espirituals a Manresa. El veig pelegrinant per una ciutat empedrada, camins de terra, llosa dura i fred, molt fred. L'home del sac és, però, intel·ligent, camina observador i troba en la cova al costat del Cardener, la manta per a passar l'hivern i el refugi ideal per a la seva visió. Diria que l'orgull de Manresa s'amaga en el seu fred.


Pilar Parcerisas. Les nevades i gelades Pag.91-93 / Equipatge de mà

18.1.08

LLIBRE: JOAN VILANOVA, ITINERARI VITAL I ARTÍSTIC


Un nou llibre es suma al conjunt d'edicions dedicades a temàtica manresana. Una novetat que apàreix coincidint amb l'any Joan Vilanova. És el llibre Joan Vilanova, Itinerari vital i artístic.

En aquest llibre es fa un repàs de la vida de Joan Vilanova a la ciutat de Manresa. Tot passant per alguns dels fets més importants de la seva vida familiar repassa ampliament la seva vida professional i la seva vinculació en la vida cultural de la ciutat. D'altra banda sobretot ens explica la seva trajectòria artística, per la qual era més conegut, tot fent un repàs dels seus estils de dibuix i els espais o mitjans on havia publicat la seva obra. Finalment fa un anàlisi d'una de les parts més importants de les seva obra: les imatges manresanes. En aquest apartat s'estudien detalladament aspectes d'obres claus com l'Auca de la Llum o les estampes de festes tradicionals manresanes. Evidentment en aquest llibre s'hi poden trobar públicats molts dels dibuixos fets per Joan Vilanova.


Una publicació escrita per Francesc Comas i Pere Sobreroca. Publicat per Zenobita edicions i Llibres Parcir aquest llibre inagura una col·lecció dedicada a temes locals que ja podeu trobar a les llibreries manresanes. Cal dir que aquesta públicació precedeix un altre llibre dedicat a Joan Vilanova que sortirà públicat properament. Concretament es tractara d'una edició de luxe amb un recull de dibuixos ja coneguts però, també, d'altres inèdits. Un altre llibre que sortirà dins del conjunt d'actes i publicacions dedicats a l'any Joan Vilanova.

EL CAMÍ DE LA TORRE SANTA CATERINA

Els plans i l'entorn de la Torre Santa Caterina són un gran mirador des d'on es pot observar gran part de la ciutat. Per arribar-hi podem fer-ho per diferents camins que ens hi porten. Un dels més corrents o tradicionals és el que puja desde el barri de la Guia, a la vora de les vies del tren. Aquest camí va pujant amb paciència pel costat de la muntanya tot superant el gran desnivell que hi ha fins arribar al capdamunt. Un cami que, en gairebé tot el seu recorregut, està tancat en els seus marges per parets de pedra seca que delimiten i antigament tancaven els camps d'oliveres que encara es troben al seu voltant.

Diverses vegades ens podem desviar del camí tot caminant entremig de les oliveres o anant a refugiar-nos a sota les incofusibles balmes o sostres de pedra que es troben en aquesta muntanya. Unes balmes de pedra corrents i comunes a l'entorn del Cardener i la façana sud ja que també n'hi han a sota el precipicis de la muntanya del PuigCardener, la Balconada o la cornisa de pedra on s'aixeca el barri de les Escodines.

El camí de la torre Santa Caterina podriem dir que té un entorn amb un aspecte ordenat on sembla que tot sigui ordenadament al seu lloc malgrat els accidents geogràfics d'una muntanya abrupta. Amb les oliveres col·locades amb un ordre concret, amb les parets de pedra seca resseguint gairebé tot el camí, amb les entrades marcades als camps, amb els graons de pedra o els empedrats d'algunes parts del camí.

A mesura que anem pujant anem contemplant nous punts de vista sobre la façana sud. Unes vistes on contemplem desde cada vegada més alçada, les vies del tren, els plans de l'entorn de la Guia, el riu Cardener, la Cova o la Seu i podem començar a divisar la serralada de Montserrat. Abans d'arribar a dalt el paisatje del camí canvia radícalment. S'acaben les oliveres i les parets baixes de pedra a l'entorn del camí i es recorre una gran plana plena de camps de conreu de secà. Desde allà ja podem contemplar la torre i una part de la gran vista que hi ha desde aquest lloc amb la basílica de la Seu, cara a cara.

Un petit corriol fa la darrera pujada on podem arribar fins al gran pla a l'entorn de la Torre de Santa Caterina. Desde allà la vista sembla gairebé infinita, Montserrat, Collbaix i, en dies clars, els primers Pirineus. Però molt més aprop al nostre davant s'aixeca Manresa. La ciutat és als nostres peus.

17.1.08

LES CASES DE LA BALCONADA

En aquesta ocasió la secció d'aquest bloc, Manresa posa't lletja, parla d'una de les més grans aberracions paisatgístiques que s'han comés a la ciutat: les cases de la Balconada. Juntament amb les cases de la plaça de la Reforma són les actuacions urbanístiques més vergonyoses fetes a la part monumental de la ciutat. Aquest nou barri, aixecat fa unes decades en l'entorn de la plana i mirador anomenat La Balconada, sembla que no va ser mai projectat pensant en l'elevat i bonic entorn en el qual havia de ser construït.

Un entorn de gran bellesa paisatgística com és el de la façana sud de la ciutat, amb els seus precipicis i balmes de pedra, no mereixia que hi fos aixecat un barri d'aquestes característiques. Mostra del poc criteri estètic que ha imperat a la ciutat de Manresa durant tant i tant temps.

Les cases, de gran alçada i volum ocupen tota la gran plana que hi ha just a sobre el riu Cardener trencant l'harmonia d'aquest impresionant paisatge de monuments històrics i marcada geografia natural que hi ha en aquesta part de la vall del Cardener. Un espai èpic i poètic que queda desvirtuat per construccions com les de La Balconada.

16.1.08

PAISATGES DESDE EL CAMÍ DE CAL XERRAIRE


El camí de Cal Xerraire comunica l'avinguda Tudela, a la plaça Catalunya, amb el barri de Miralpeix tocant a la benzinera del Petrocat. Aquest primer transcorre desde la part de dalt d'un llarg penyasegat que transcorre paralelament el riu Cardener desde una alçada força superior. Desde aquest camí convertit en mirador es pot observar una part de la vall del riu Cardener. Si mirem a l'esquerra podem veure tota la zona del Pont Nou i el Congost amb la inamovible figura de Montserrat al fons. A la banda dreta podem observar la fabrica de Pirelli, el pont de l'eix Transversal sobre el Cardener, una part del poble de Sant Joan i, al seu darrere, Collbaix. Unes vistes de gran profunditat on podem contemplar molts dels elements que s'aixequen al voltant d'un riu Cardener ple de boscos de canyes i pollancres.

15.1.08

ELS PINS DEL PUIGBERENGUER

Els pins del turó del Puigberenguer són una estampa coneguda d'aquesta part de la ciutat. Uns arbres que, sens dubte, constitueixen la imatge identificativa del turó. Aquests pins solitaris creen un petit espai d'ombra i són uns dels pocs arbres que creixen a la muntanya. Es poden veure desde molts punts del barri de la plaça Catalunya. Un d'aquests punts és el que mostra la imatge, al final de l'avinguda Tudela, començant la pujada del camí de la Gravera.

14.1.08

LLUM A LA PLAÇA GISPERT

La il·luminació nocturna de la plaça Gispert de Manresa té un punt emblemàtic. És el conjunt de 5 llums que formen el fanal que hi ha al centre de la plaça. Un fanal clàssic que dóna personalitat a aquesta plaça del Barri Antic tant de nit com de dia. De nit, el gran fanal ajuda a tenyir la plaça del color taronja que desprénen les seves bombetes.

12.1.08

JOAN VILANOVA, UNA VISIÓ DIBUIXADA DE LA CIUTAT

Vista imaginària de la plaça Major el 1865, dIbuixada per Joan Vilanova
.
Aquest any la ciutat de Manresa celebra l'any Joan Vilanova. Un any dedicat a recordar la vida i obra d'aquest dibuixant manresà que que va neixer l'any 1908 i va morir l'any 1990. Un dibuixant manresanista i que participar i col·laborar en moltes de les mogudes culturals que es van desenvolupar abans i després de la Guerra Civil.

Però sobretot quan parlem de Joan Vilanova cal parlar per la disciplina per la qual era més conegut: el dibuix. Una manera de dibuixar extremadament detallista i amb dibuixos molt laboriosos. Però sobretot Joan Vilanova dibuixava Manresa. La part més coneguda i reconeguda de la seva obra és aquella on es representa una Manresa dibuixada, una Manresa determinada i especial que ell tenia al seu cap. Una Manresa que havia estimat i viscut a fons desde petit quan vivia a la Seu de Manresa.

Joan Vilanova ens representa unes estampes plenes de gent i amb multitud d'escenes en un sol dibuix. On cada detall té algun sentit tot converttint els seus dibuixos en un documental de la ciutat. Tot gairebé sempre situat en un espai històric o emblemàtic de la ciutat. Joan Vilanova tenia predilecció per representar capítols històrics de la ciutat o estampes tradicionals o festives. Les enramades que antigament es feien a diferents barris, la festa major o sobretot les festes de la Llum són els temes preferits a representar per Joan Vilanova.

La publicació dels seus dibuixos es feia a diferents publicacions de la ciutat però també havia fet llibres no específicament relacionats amb la ciutat com el conte L'Angelet que no reia o la il·lustració del Cançoner català. D'altra banda havia il·lustrat moltes felicitacions de Nadal, portades de butlletins, programes de les festes de la Llum o la Festa Major o goigs per algunes esglésies de la ciutat com per exemple els Goigs de la Llum.

Però sens dubte la seva obra més coneguda i reconeguda és l'Auca de la Llum. Inevitablement lligada a la ciutat Joan Vilanova il·lustra a través de 83 vinyetes tota la història del miracle de la Llum. És en aquestes vinyetes on Vilanova explota al màxim el seu detallisme i sobretot el seu univers personal relacionat amb la ciutat de Manresa. Una obra plena de moments i estampes històriques de la ciutat.

Perquè Vilanova representava, a través d'un estil de dibuix detallista i carregat, una Manresa concreta. Una ciutat tradicional, romàntica, de festes i tradicions que amb una imatge més o menys semblant a la realitat havia existit. Però Vilanova, en els seus dibuixos, ho representava tot fent-ne una visió molt pròpia i personal de la ciutat. Una visió, estil i univers concret que amb els anys s'ha acabat convertint en imatges populars i identificatives de la ciutat.

Els goigs de la llum laboriosament dibuixats per Joan Vilanova

LA SEU ENTRE OLIVERES

La basílica de la Seu apareix mig amagada entre les oliveres que hi han a la muntanya de la torre Santa Caterina, a l'altra banda del riu Cardener.

11.1.08

CAME

CAME: Companyia anònima manresana d'electricitat.

La CAME era l'empresa local d'electricitat que durant anys va subministrar electricitat a Manresa. Anomenada popularment " l'anònima " tenia la seu en un edifici industrial al final del carrer de la Dama, prop del carrer del Joc de la Pilota i darrere el cine Muralla. Ja fa molt anys que " l'anonima " va desaparèixer dins les succesives agrupacions i absorcions d'empreses que la van portar a entrar dins de FECSA i més tard, aquesta, a ser absorvida per l'actual Endesa.


L'edifici de " l'anònima " i la seva xemeneia encara existeixen però el record de l'empresa és molt feble. Però tot hi han petits detalls que recorden encara el nom de l'antiga empresa. Un d'aquests és la placa metàl·lica que encara queda oblidada en un transformador elèctric del barri de la Guia. Un transformador elèctric que, curiosament, encara funciona amb el mateix número que utilitzava " l'anonima ", el 323, utilitzat ara per la companyia actual que gestiona el transformador.

10.1.08

D'AHIR I D'AVUI

L'enllumenat públic de la ciutat té alguns exemplars històrics que encara subsisteixen discretament al costat de l'enllumenat més modern. Un exemple el trobem al carrer General Prim de Manresa on la imatge ens mostra un fanal de model força antic i, a la mateixa façana, un dels models actuals.

9.1.08

EL PUIGBERENGUER DESDE EL POAL

Un cop deixada enrere la plana on s'hi aixeca una part del barri de la Mion i del Poblenou, arribem a la zona agricola de regadiu del Poal. Desde allà, si ens girem enrere, podrem veure la muntanya del Puigberenguer. Una estampa diferent a la que es veu desde el nucli urbà de Manresa. Un Puigberenguer que apareix, en una part, atapeït de les petites cases del barri de la Mion que s'aferren a la falda del turó. Més avall de les cases d'aquest barri s'hi genera una tranquila continuïtat desde un espai urbà cap a un espai rural ple de camps de regadiu regats pels ramals d'aigua de la Séquia de Manresa.

8.1.08

L'ALTRA MANRESA: A L'ALTRA BANDA DEL RIU CARDENER

El paisatge del sud del terme de Manresa és ben diferent al de la part nord. El riu Cardener constitueix una abrupta frontera natural que acaba partint de manera brusca el terme municipal de Manresa. El pas del riu Cardener per la Manresa antiga propoca un paisatge estrany on les balmes de pedra i els precipicis es barrejen amb l'espai i les construccions urbanes. Aquesta abrupta geografia al voltant del riu ha anat provocant, durant segles que Manresa hagi anat creixent cap al nord tot deixant gairebé desocupat l'altre cantó del riu. Per tant ha quedat un ample espai natural gràcies al fet que Manresa mai ha acabat de fer el salt cap a l'altre banda del riu.

Així doncs si ens situem a l'altre banda del riu trobem uns espais rurals on, per començar, no hi arriba l'aigua de la Séquia. Això ha provocat que tot aquest espai del terme sigui un espai totalment de secà. De tota aquesta part en destaca primerament la gran plana que hi ha darrere la Torre Santa Caterina. Un espai ben pla des d'on es pot observar tota la ciutat construïda a l'altre banda del riu i, si ens girem podrem veure, com sempre, Montserrat al fons. Tot en una plana plena de conreus de secà. Una plana que s'allarga desde la Torre Santa Caterina cap als camps i boscos de darrera Bellavista i Sol i Aire fins al camí del bosc del Suanya. També es destacable l'entorn del barri de la Guia ple de planes suaus amb extensos camps plens d'oliveres.

Però el que marca més la part sud del terme de Manresa és el tram final de la riera del Rajadell. Una vall i una riera que desemboquen a Can Poc Oli, un espai on hi arribarem desde la petita carretera que surt de l'estació de la Renfe direcció a Barcelona. Al camí de Can Poc Oli podrem anar seguint el curs de la riera. Ben aprop hi podrem trobar un antic pou de glaç amagat, entre boscos, a l'altre banda de la riera. Un pou documentat però que tothom va oblidar i que, fa pocs anys, es va retrobar. Però si seguim amunt podrem anar recorrent els petits gorgs o basses d'aigua estancada que hi han al llarg del recorregut. El gorg dels Esparvers o el de les Escaletes són el que podrem trobar més inmediatament fins arribar al barri del Xup.

Després del Xup arribarem el bosc del Suanya. Aquest bosc, espai de lleure històric del manresans destaca pels seus altíssims pins. Des d'allà podem agafar el camí cap a la font de l'arrel o el camí cap a l'emblemàtic Gorg Blau. Tota aquesta zona de la riera a partir del bosc del Suanya és una de les zones més feréstegues i salvatges del terme municipal, sens dubte, un tresor natural ben aprop del nucli urbà. Un ambient allunyat del brogit de la vida moderna amb pocs conreus, boscos frondosos i camins estrets i drets al voltant de la riera. Un tresor amenaçat per infraestructures com l'eix Diagonal.

Però si superem la vall de la riera de Rajadell i anem cap a Salelles podrem passejar pels plans del voltant del poble de Salelles, zona de frontera entre Manresa i Sant Salvador de Guardiola. O anar fins a l'alzinar de l'Oller i l'entorn del camp de golf i del Mas de l'Oller avui convertit en un pintoresc castell per fer-hi grans actes i banquets de casament.

I si anem encara més avall podrem passejar per les muntanyes entorn de la riera de Cornet i dels Comdals, zona de frontera amb Castellgalí, i descobrir-hi l'antic pou de glaç que hi ha a tocar d'aquesta riera.

Com es pot observar el terme de Manresa encara conserva molt de patrimoni natural i rural. Un paisatge valuós i constantment amenaçat. Llocs on la natura encara marca el seu compàs, llocs de fort contrast amb l'espai urbà del terme de Manresa.

7.1.08

L'ALTRA MANRESA: L'ENTORN NATURAL I RURAL

Hi ha una Manresa que és la Manresa urbana. Amb els seus carrers, les seves places, les cases, els blocs de pisos, els monuments etc...

Però hi ha una altre Manresa, que va més enllà de l'ambit físicament urbà. És la Manresa rural i natural. Aquella Manresa que comença allà a on és comença acabar la Manresa urbana. El terme municipal de Manresa encara té molts espais i zones on la ciutat i l'urbanisme del ciment encara no han arribat. I es que Manresa no és només la ciutat és també el seu terme municipal, prou ampli com per tenir espais naturals i agrícoles amb personalitat pròpia. De fet el terme de Manresa és un espai de grans contrastos naturals. S'hi alternen tant les tranquiles planes agrícoles com els paisatges intensos de grans valls amb altíssims precipícis.


Per començar, més enllà del barri del Poblenou i de l'eix Transversal trobem tota la zona agrícola del Poal. Una extensa zona amb el típic paisatge del regadiu que envolta una bona part de la ciutat. Un dels paisatges que ha definit l'entorn de Manresa durant molt temps. Una zona dominada per els mil i un recs de l'aigua de la Séquia que donen a la zona un exhuberant fertilitat.

Un fet semblant passa a la zona de Viladordis on hi ha una inmensa plana ocupada pel regadiu i altres cultius. Una zona que s'exten desde la ronda de circumval·lació de Manresa fins al nucli de cases de Viladordis.

Però més enllà de l'autopista Terrassa-Manresa hi trobem un paisatge ben diferent però que és igualment manresà ja que la frontera del terme municipal és el riu Llobregat. I és així com la plana de Viladordis acaba en la profunda vall del Llobregat. Una part del recorregut del riu plena de precipicis i i penyasegats on atrobem algún camí que baixa prudentment fins la riba del Llobregat. En aquesta zona també hi trobem la històrica font del Soroll, avui ben oblidada però en altres temps molt freqüentada pels manresans.

Més aprop de la zona del Pont de Vilomara hi trobem tots els boscos de les Arnaules que envolten tant la carretera del Pont de Vilomara com l'antic cami ral de Barcelona. Passant pel camí ral ens podrem trobar amb un dels fenòmens naturals més interessants de la zona. El pont natural de pedra de les Arnaules. Un llesca de pedra que s'ha salvat de l'erosió de manera natural tot creant un pont sobre un profund precipici. Llastima que el pont hagi de conviure amb l'inmens talús de l'autopista, fet que espatlla l'entorn d'aquest curiós pont.

D'altra banda més enllà del polígon de Bufalvent i de l'abocador també trobem zones de gran impressió natural amb boscos i precipicis de gran bellesa. Tot això amb Montserrat de fons. Un punt amb menys vegetació i molt pedregós però igualment molt interessant és la zona del Malpàs. Allà s'hi poden veure fòssils d'antigues algues marines sobre unes grans lloses. I tot i que ja no en queden gaires encara podreu trobar algún fossíl d'animal marí perdut entre les pedres.. Un record de quan la Catalunya central estava submergida sota el mar.

Però si travessem la frontera natural del riu Cardener en uns trobem amb un món paisatgístic ben diferent...