Pujant per la riba del Cardener podem trobar diferents espais de gran bellesa, com ja s'ha comentat en articles anteriors. Un altre d'aquests espais és el tram del Passeig del Riu que comença a la Carpa del Riu i passa per sota el pont de Sant Francesc, l'hotel Pere III i l'escola Joviat.
31.1.08
PASSEJANT PEL PASSEIG DEL RIU
Pujant per la riba del Cardener podem trobar diferents espais de gran bellesa, com ja s'ha comentat en articles anteriors. Un altre d'aquests espais és el tram del Passeig del Riu que comença a la Carpa del Riu i passa per sota el pont de Sant Francesc, l'hotel Pere III i l'escola Joviat.
30.1.08
L'IMPACTE AMBIENTAL DE L'EIX TRANSVERSAL AL POAL
El Poal ha estat una de les extensions més grans i potents del regadiu manresà. Una amplia zona d'aquest espai és ocupat per ramals de la Séquia i nombrosos horts. La zona, però, ara també es ocupada per l'Eix Transversal i el cinturó de ronda exterior de Manresa unificats en una sola carretera. Aquesta carretera, en alguns punts de tres carrils per banda, és de gran amplada i talla de manera violenta el paisatge, geografia i organització rural del Poal. El Poal ara queda clarament dividit entre els d'un cantó de la carretera i l'altre. Una carretera sobredimensionada que ha provocat que, per travessar-la, només es pugui passar per un petit pont o passos subterranis molt llunyans entre ells.
En la construcció d'aquesta carretera no es va preveure, defensar, ni tenir en compte l'interés i llarga tradició d'aquest paisatge. Tampoc, en la seva construcció, es van fer efectes constructius o estétics per minimitzar-ne l'impacte. De fet aquest impacte encara augmentarà més amb la construcció de l'entrada a Manresa desde l'Eix Transversal pel camí de Joncadella que incorporara carrils lents paral·lels a la carretera actual de manera que la barrera d'asfalt encara serà més gran. Malgrat el maltractat paisatge, a l'entorn de la carretera, encara hi continuen havent-hi horts. Els alts talusos de la carretera sempre tenen filtracions d'aigua provinents d'una Séquia que encara rega molts horts, tot i que cada dia menys.
POLLANCRES A LA RIBA DEL CARDENER
29.1.08
JORBA, UNA TIPOGRAFIA MANRESANA
RELIGIOSITAT POPULAR
28.1.08
ENTRANT A MANRESA
LA CIUTAT S'ACOSTA
27.1.08
LA PUJADA DEL PONT VELL
25.1.08
COLLBAIX DESDE EL PUIGMERCADAL
1778
24.1.08
DETALLS DEL MODERNISME
MANRESA I LES AMETLLES DE LA LLUM
Hi ha moltes Manreses dins de Manresa. Totes tenen sentit per a qui s'hi adreça i, a més, tenen la virtut de ser una expressió sincera i autèntica, no subjecta a modes ni al que diran. Tot i això, per al foraster, aquestes Manreses no deixen de ser coses estranyes d'una particular sofisticació i refinament. Precisament per la seva raresa, aquestes imatges de Manresa desperten interés i són susceptibles de diferents valoracions.
Per exemple, les ametlles de la Llum són un producte manresà i respectable. Molt típiques i inimitables, entendreixen els ciutadans i es consumeixen amb una especial devoció. Però les ametlles de la Llum haurien de ser exhibides en un museu com a curiositat, com a fet folklòric, com a divertiment. És evident que hi ha alguna cosa d'excessiu en aquestes ametlles. Passa amb les ametlles de la llum, passa amb altres episodis de la vida quotidiana manresa. Observats des de l'exterior, presenten un contingut surrealista.
Jaume Vidal i Oliveras. Per la construcció d'un imaginari.
Llibre Calidoscopi Manresa. Pag. 26
23.1.08
LES OLIVERES DE LA GUIA
Les parts més planes de l'entorn de la Guia és on es troben aquests camps més endreçats i explotats amb el seu manteniment corresponent. Però les oliveres no s'acaben aquí. Quan ens acostem a la muntanya de la torre Santa Caterina les oliveres continuen tenint una forta presencia. La muntanya de la torre Santa Caterina, com tantes altres muntanyes del nostre entorn, ha estat moldejada amb les típiques terrasses de pedra seca. Unes parets de pedra seca que permeten fer petits replans o terrasses on poder-hi conrear. I és a tot l'entorn d'aquesta muntanya, desde la Renfe fins a la riera de Rajadell on les oliveres continuen ocupant i fent-se amos d'aquests terrenys. Fins i tot en algunes parts dels plans de dalt la muntanya, sobre les grans balmes de pedra també hi han plantades algunes oliveres. Aquestes oliveres de més díficil accés, però, avui han dia ja no són conreades i han quedat abandonades.
Així, tal com explicavem en un altre article, pujant el camí de la torre Santa Caterina hi trobareu moltes oliveres en camps que, antigament estaven delimitats i tancats per parets de pedra.
Uns conreus d'oliveres molt desconeguts en una ciutat i una comarca acostumats al grans camps de cereals o al regadiu de la Séquia.
22.1.08
L'IMAGINARI DE LA CIUTAT
Hi ha un buit, però, Manresa a banda d'aquest passat mític no gaudeix d'un imaginari. Val a dir que, en els temps de la globalització, imaginar d'una manera creativa allò local resulta poc versemblant. Però a més ningú no es creu Manresa. Els nivells d'autoestima són tan baixos que es fa díficil pensar en Manresa. I és per això que cal recuperar un imaginari que segur que existeix tot i que sigui invisible i passi desapercebut.
Que vol dir imaginari de la ciutat? Imaginari de ciutat vol dir desig. Aquest és el seu significat en última instància. Implica imatges, signes d'identitat, relats..., que formen una morfologia d'afectes, de valors simbòlics, de somni que donen sentit a la vida de les persones que viuen i conviuen a la ciutat.
Jaume Vidal i Oliveras. Per la construcció d'un imaginari.
21.1.08
EL BARRI DE LA GUIA
Avui en dia el grup de cases que forma el barri de la Guia té un aspecte decadent, sembla que el temps s'hi hagi aturat. L'estat exterior dels blocs de pisos denota un baix estat de manteniment. Un aspecte pel qual ja s'han manifestat els seus veïns en alguna ocasió. I es que aquest barri demana a crits una inversió que el posi al dia. És un lloc solitari amb pocs serveis: una pista poliesporta, un parc infantil i poca cosa més. Al seu entorn s'hi poden trobar solars amb barraques, brutícia, alguna rulot, bancs autoconstruïts i algún trasto vell abandonat. Enmig d'aquest aspecte endarrerit hi contrasta una antena de Digital plus penjada a un balcó. Costa trobar-hi moviment humà. En alguns moments un s'imagina que algú l'observa furtivament desde alguna de les finestres dels blocs de pisos. En un indret tant solitari i desplaçat el més normal sembla ser trobar algúns gats fent de guardians de l'atrotinat entorn tot dirigint una mirada de desconfiança.
Desde el barri es pot observar, de fons, la façana monumental de Manresa amb la Cova, la Seu i el Pont Vell. Mirar l'aparador turístic de la ciutat desde aquest indret ens fa pensar que ens trobem en un lloc maleït, castigat a l'oblit i a la decrepitud. Les vies del tren més enlla de ser una barrera física sembla que siguin la muralla que aïlli el barri d'alguna cosa més.
20.1.08
LA TRAVESSIA DELS DRETS
La travessia comença a la baixada dels Drets i va resseguint la part baixa del que en temps pretérits havia estat la balçera on actualment s'aixequen les cases del carrer Sobrerroca. Finalment, tot girant cap a l'esquerra, el carrer desemboca sobtadament al carrer de Santa Llúcia.
Aquest petit carrer passa per la Manresa més degradada però també més antiga. Una Manresa que espera que algú la recuperi de l'oblit i li faci brillar la seva llarga història. Fins fa poc aquest carrer ni tant sols estava pavimentat fet que dónava al carrer un aspecte encara més deixat i brut. Fa pocs anys la terra va ser coberta per una capa de ciment tot fent el carrer una mica més digne. De fet la brutícia i la deixadesa del carrer tenen la seva història ja que a principi de segle aquest carrer era popularment anomenat "el merdisser" per raons evidents.
La travessia dels Drets té una prinera part feta amb alts murs que tanquen alguns jardíns i a on es creua amb altres carrers com els Arcs de Santa Llúcia o Forn de Santa LLucia. Després el carrer s'amplia una mica i passa per entremig d'altes i caòtiques cases que tanquen i cobreixen el carrer del Balç. Un parell de reixes tanquen i donen entrada a aquest carrer genuïnament medieval.
Actualment el carrer és molt solitari, amb darreres d'altres cases, jardins, cases mig abandonades o magatzems tancats. Segurament només hi trobareu algún gat ajagut amant de la tranquilitat d'aquest espai.
19.1.08
L'HIVERN MANRESÀ
L'austeritat del caràcter manresà es referma en l'hivern. Els camps es petrifiquen, la roba estesa entra en un estat d'hivernació, el fred rosteix verdures i hortalisses, el sol es pon darrer Collbaix acompanyat de vermellors diàboliques.
Els hiverns a Manresa són letàrgics, conviden a la concetració i a observar el món des d'una escletxa. L'estació hivernal perpetua la inmobilitat i la permanència, el desig de mantenir la tradició i conservar les coses.
A Manresa i els seus voltants les gelades i nevades són memorables. Els hiverns a Manresa obliguen a reflexionar, a la disciplina i al treball, virtuts que exerceixen amb convenciment els manresans, estrictes i intolerants. Crec que és un efecte d'aquest fred que no perdona, que t'impulsa a la lluita contra l'adversitat amb valentia, però que a vegades dibuixa una ombra de covardia quan es troba en la casa, el refugi, la protecció. I és que, malgrat el fred, Manresa no és una ciutat de grans cafeteries amb terrasses cobertes com als carrers de París, no hi ha diàleg ni observació de la ciutat, el fred empeny cap a l'individualisme, la reclusió, la mística.
No es estrany que Ignasi de Loiola escrivís els Exercicis Espirituals a Manresa. El veig pelegrinant per una ciutat empedrada, camins de terra, llosa dura i fred, molt fred. L'home del sac és, però, intel·ligent, camina observador i troba en la cova al costat del Cardener, la manta per a passar l'hivern i el refugi ideal per a la seva visió. Diria que l'orgull de Manresa s'amaga en el seu fred.
Pilar Parcerisas. Les nevades i gelades Pag.91-93 / Equipatge de mà
18.1.08
LLIBRE: JOAN VILANOVA, ITINERARI VITAL I ARTÍSTIC
En aquest llibre es fa un repàs de la vida de Joan Vilanova a la ciutat de Manresa. Tot passant per alguns dels fets més importants de la seva vida familiar repassa ampliament la seva vida professional i la seva vinculació en la vida cultural de la ciutat. D'altra banda sobretot ens explica la seva trajectòria artística, per la qual era més conegut, tot fent un repàs dels seus estils de dibuix i els espais o mitjans on havia publicat la seva obra. Finalment fa un anàlisi d'una de les parts més importants de les seva obra: les imatges manresanes. En aquest apartat s'estudien detalladament aspectes d'obres claus com l'Auca de la Llum o les estampes de festes tradicionals manresanes. Evidentment en aquest llibre s'hi poden trobar públicats molts dels dibuixos fets per Joan Vilanova.
Una publicació escrita per Francesc Comas i Pere Sobreroca. Publicat per Zenobita edicions i Llibres Parcir aquest llibre inagura una col·lecció dedicada a temes locals que ja podeu trobar a les llibreries manresanes. Cal dir que aquesta públicació precedeix un altre llibre dedicat a Joan Vilanova que sortirà públicat properament. Concretament es tractara d'una edició de luxe amb un recull de dibuixos ja coneguts però, també, d'altres inèdits. Un altre llibre que sortirà dins del conjunt d'actes i publicacions dedicats a l'any Joan Vilanova.
EL CAMÍ DE LA TORRE SANTA CATERINA
Diverses vegades ens podem desviar del camí tot caminant entremig de les oliveres o anant a refugiar-nos a sota les incofusibles balmes o sostres de pedra que es troben en aquesta muntanya. Unes balmes de pedra corrents i comunes a l'entorn del Cardener i la façana sud ja que també n'hi han a sota el precipicis de la muntanya del PuigCardener, la Balconada o la cornisa de pedra on s'aixeca el barri de les Escodines.
El camí de la torre Santa Caterina podriem dir que té un entorn amb un aspecte ordenat on sembla que tot sigui ordenadament al seu lloc malgrat els accidents geogràfics d'una muntanya abrupta. Amb les oliveres col·locades amb un ordre concret, amb les parets de pedra seca resseguint gairebé tot el camí, amb les entrades marcades als camps, amb els graons de pedra o els empedrats d'algunes parts del camí.
A mesura que anem pujant anem contemplant nous punts de vista sobre la façana sud. Unes vistes on contemplem desde cada vegada més alçada, les vies del tren, els plans de l'entorn de la Guia, el riu Cardener, la Cova o la Seu i podem començar a divisar la serralada de Montserrat. Abans d'arribar a dalt el paisatje del camí canvia radícalment. S'acaben les oliveres i les parets baixes de pedra a l'entorn del camí i es recorre una gran plana plena de camps de conreu de secà. Desde allà ja podem contemplar la torre i una part de la gran vista que hi ha desde aquest lloc amb la basílica de la Seu, cara a cara.
Un petit corriol fa la darrera pujada on podem arribar fins al gran pla a l'entorn de la Torre de Santa Caterina. Desde allà la vista sembla gairebé infinita, Montserrat, Collbaix i, en dies clars, els primers Pirineus. Però molt més aprop al nostre davant s'aixeca Manresa. La ciutat és als nostres peus.
17.1.08
LES CASES DE LA BALCONADA
Un entorn de gran bellesa paisatgística com és el de la façana sud de la ciutat, amb els seus precipicis i balmes de pedra, no mereixia que hi fos aixecat un barri d'aquestes característiques. Mostra del poc criteri estètic que ha imperat a la ciutat de Manresa durant tant i tant temps.
Les cases, de gran alçada i volum ocupen tota la gran plana que hi ha just a sobre el riu Cardener trencant l'harmonia d'aquest impresionant paisatge de monuments històrics i marcada geografia natural que hi ha en aquesta part de la vall del Cardener. Un espai èpic i poètic que queda desvirtuat per construccions com les de La Balconada.
16.1.08
PAISATGES DESDE EL CAMÍ DE CAL XERRAIRE
El camí de Cal Xerraire comunica l'avinguda Tudela, a la plaça Catalunya, amb el barri de Miralpeix tocant a la benzinera del Petrocat. Aquest primer transcorre desde la part de dalt d'un llarg penyasegat que transcorre paralelament el riu Cardener desde una alçada força superior. Desde aquest camí convertit en mirador es pot observar una part de la vall del riu Cardener. Si mirem a l'esquerra podem veure tota la zona del Pont Nou i el Congost amb la inamovible figura de Montserrat al fons. A la banda dreta podem observar la fabrica de Pirelli, el pont de l'eix Transversal sobre el Cardener, una part del poble de Sant Joan i, al seu darrere, Collbaix. Unes vistes de gran profunditat on podem contemplar molts dels elements que s'aixequen al voltant d'un riu Cardener ple de boscos de canyes i pollancres.
15.1.08
ELS PINS DEL PUIGBERENGUER
14.1.08
LLUM A LA PLAÇA GISPERT
12.1.08
JOAN VILANOVA, UNA VISIÓ DIBUIXADA DE LA CIUTAT
Però sobretot quan parlem de Joan Vilanova cal parlar per la disciplina per la qual era més conegut: el dibuix. Una manera de dibuixar extremadament detallista i amb dibuixos molt laboriosos. Però sobretot Joan Vilanova dibuixava Manresa. La part més coneguda i reconeguda de la seva obra és aquella on es representa una Manresa dibuixada, una Manresa determinada i especial que ell tenia al seu cap. Una Manresa que havia estimat i viscut a fons desde petit quan vivia a la Seu de Manresa.
Joan Vilanova ens representa unes estampes plenes de gent i amb multitud d'escenes en un sol dibuix. On cada detall té algun sentit tot converttint els seus dibuixos en un documental de la ciutat. Tot gairebé sempre situat en un espai històric o emblemàtic de la ciutat. Joan Vilanova tenia predilecció per representar capítols històrics de la ciutat o estampes tradicionals o festives. Les enramades que antigament es feien a diferents barris, la festa major o sobretot les festes de la Llum són els temes preferits a representar per Joan Vilanova.
La publicació dels seus dibuixos es feia a diferents publicacions de la ciutat però també havia fet llibres no específicament relacionats amb la ciutat com el conte L'Angelet que no reia o la il·lustració del Cançoner català. D'altra banda havia il·lustrat moltes felicitacions de Nadal, portades de butlletins, programes de les festes de la Llum o la Festa Major o goigs per algunes esglésies de la ciutat com per exemple els Goigs de la Llum.
Però sens dubte la seva obra més coneguda i reconeguda és l'Auca de la Llum. Inevitablement lligada a la ciutat Joan Vilanova il·lustra a través de 83 vinyetes tota la història del miracle de la Llum. És en aquestes vinyetes on Vilanova explota al màxim el seu detallisme i sobretot el seu univers personal relacionat amb la ciutat de Manresa. Una obra plena de moments i estampes històriques de la ciutat.
Perquè Vilanova representava, a través d'un estil de dibuix detallista i carregat, una Manresa concreta. Una ciutat tradicional, romàntica, de festes i tradicions que amb una imatge més o menys semblant a la realitat havia existit. Però Vilanova, en els seus dibuixos, ho representava tot fent-ne una visió molt pròpia i personal de la ciutat. Una visió, estil i univers concret que amb els anys s'ha acabat convertint en imatges populars i identificatives de la ciutat.
Els goigs de la llum laboriosament dibuixats per Joan Vilanova
LA SEU ENTRE OLIVERES
11.1.08
CAME
10.1.08
9.1.08
EL PUIGBERENGUER DESDE EL POAL
8.1.08
L'ALTRA MANRESA: A L'ALTRA BANDA DEL RIU CARDENER
Així doncs si ens situem a l'altre banda del riu trobem uns espais rurals on, per començar, no hi arriba l'aigua de la Séquia. Això ha provocat que tot aquest espai del terme sigui un espai totalment de secà. De tota aquesta part en destaca primerament la gran plana que hi ha darrere la Torre Santa Caterina. Un espai ben pla des d'on es pot observar tota la ciutat construïda a l'altre banda del riu i, si ens girem podrem veure, com sempre, Montserrat al fons. Tot en una plana plena de conreus de secà. Una plana que s'allarga desde la Torre Santa Caterina cap als camps i boscos de darrera Bellavista i Sol i Aire fins al camí del bosc del Suanya. També es destacable l'entorn del barri de la Guia ple de planes suaus amb extensos camps plens d'oliveres.
Però si superem la vall de la riera de Rajadell i anem cap a Salelles podrem passejar pels plans del voltant del poble de Salelles, zona de frontera entre Manresa i Sant Salvador de Guardiola. O anar fins a l'alzinar de l'Oller i l'entorn del camp de golf i del Mas de l'Oller avui convertit en un pintoresc castell per fer-hi grans actes i banquets de casament.
I si anem encara més avall podrem passejar per les muntanyes entorn de la riera de Cornet i dels Comdals, zona de frontera amb Castellgalí, i descobrir-hi l'antic pou de glaç que hi ha a tocar d'aquesta riera.
Com es pot observar el terme de Manresa encara conserva molt de patrimoni natural i rural. Un paisatge valuós i constantment amenaçat. Llocs on la natura encara marca el seu compàs, llocs de fort contrast amb l'espai urbà del terme de Manresa.
7.1.08
L'ALTRA MANRESA: L'ENTORN NATURAL I RURAL
Però hi ha una altre Manresa, que va més enllà de l'ambit físicament urbà. És la Manresa rural i natural. Aquella Manresa que comença allà a on és comença acabar la Manresa urbana. El terme municipal de Manresa encara té molts espais i zones on la ciutat i l'urbanisme del ciment encara no han arribat. I es que Manresa no és només la ciutat és també el seu terme municipal, prou ampli com per tenir espais naturals i agrícoles amb personalitat pròpia. De fet el terme de Manresa és un espai de grans contrastos naturals. S'hi alternen tant les tranquiles planes agrícoles com els paisatges intensos de grans valls amb altíssims precipícis.
Per començar, més enllà del barri del Poblenou i de l'eix Transversal trobem tota la zona agrícola del Poal. Una extensa zona amb el típic paisatge del regadiu que envolta una bona part de la ciutat. Un dels paisatges que ha definit l'entorn de Manresa durant molt temps. Una zona dominada per els mil i un recs de l'aigua de la Séquia que donen a la zona un exhuberant fertilitat.
Un fet semblant passa a la zona de Viladordis on hi ha una inmensa plana ocupada pel regadiu i altres cultius. Una zona que s'exten desde la ronda de circumval·lació de Manresa fins al nucli de cases de Viladordis.
Però més enllà de l'autopista Terrassa-Manresa hi trobem un paisatge ben diferent però que és igualment manresà ja que la frontera del terme municipal és el riu Llobregat. I és així com la plana de Viladordis acaba en la profunda vall del Llobregat. Una part del recorregut del riu plena de precipicis i i penyasegats on atrobem algún camí que baixa prudentment fins la riba del Llobregat. En aquesta zona també hi trobem la històrica font del Soroll, avui ben oblidada però en altres temps molt freqüentada pels manresans.
Més aprop de la zona del Pont de Vilomara hi trobem tots els boscos de les Arnaules que envolten tant la carretera del Pont de Vilomara com l'antic cami ral de Barcelona. Passant pel camí ral ens podrem trobar amb un dels fenòmens naturals més interessants de la zona. El pont natural de pedra de les Arnaules. Un llesca de pedra que s'ha salvat de l'erosió de manera natural tot creant un pont sobre un profund precipici. Llastima que el pont hagi de conviure amb l'inmens talús de l'autopista, fet que espatlla l'entorn d'aquest curiós pont.
D'altra banda més enllà del polígon de Bufalvent i de l'abocador també trobem zones de gran impressió natural amb boscos i precipicis de gran bellesa. Tot això amb Montserrat de fons. Un punt amb menys vegetació i molt pedregós però igualment molt interessant és la zona del Malpàs. Allà s'hi poden veure fòssils d'antigues algues marines sobre unes grans lloses. I tot i que ja no en queden gaires encara podreu trobar algún fossíl d'animal marí perdut entre les pedres.. Un record de quan la Catalunya central estava submergida sota el mar.
Però si travessem la frontera natural del riu Cardener en uns trobem amb un món paisatgístic ben diferent...