29.6.07

NOUS JUTJATS: UN NOU ERROR URBANÍSTIC EN CONSTRUCCIÓ


El primer article publicat a Manresa Calidoscopi ja va ser dedicat a aquest tema. Però ara cal tornar-ne a parlar ja que fa unes setmanes que han començat el que s'espera que serà una de les properes desgràcies urbanístiques més important de la ciutat: els nous Jutjats de Manresa. De moment tot just s'estàn assentant els fonaments de la part que ocuparà les planes de la vora del riu Cardener. Aquest edifici, tal com es preveu, taparà gairebé per complet la visió de la vall del Cardener que es podia veure desde la plaça Montserrat i el carrer Arbonés. També taparà, tot i que quedarà integrat a l'edifici, gran part de l'antiga muralla medieval i provocarà, en un futur, la desararició completa del pintoresc carrer dels Llops.

Primer l'Ajuntament va carregar-se les cases antigues que feia segles que tapaven la visió del riu i, en el seu lloc, hi va néixer un ampli mirador just sobre les plana del Passeig del Riu. Incomprensiblement ara l'Ajuntament hi farà els nous jutjats de la ciutat. Dos volums d'edificació (un a la plaça Montserrat i un altre al Passeig del Riu) que, com és habitual en les intervencions de l'Ajuntament, no concorden gens amb l'arquitectura del seu entorn. Bé, mentida ja que de fet concorden amb la desgràcia urbanística que hi ha just a tocar: les cases de la plaça de la reforma que formen part d'un capítol recent de la secció d'aquest bloc anomenada Manresa posa't lletja. Els errors urbanístics sembla que es repeteixen 40 anys després.

Igualment les planes del riu Cardener, que anteriorment eren un valuós parking, també queden en gran part ocupades per aquest edifici impersonal i fred. On en un futur s'hi podria haver fet una extensa zona verda que és complementés amb el riu Cardener i el passeig que el segueix ara s'hi plantarà un inmens cub de ciment i vidre. Uns nous jutjats que s'intueix que entraràn en l'extensa col·lecció d'errors urbanístics de la ciutat. De fet, fa uns anys, destacats arquitectes i urbanistes ja van posar en qüestió les intencions d'aquest projecte. A més a més és discutible que un edifici tant administratiu com uns jutjats doni la vida que es mereix el barri antic. Un estil i funció d'edifici que s'haguessin adaptat molt millor en un altre entorn de la ciutat.

Recreació virtual dels nous jutjats en la imatge següent.

27.6.07

LA SEDUCCIÓ DE MANRESA...



Tot passant pel carrer de Na Bastardes, Manresa Calidoscopi va veure aquests baixos tant i tant ben conservats. Formen part d'una casa ben abandonada just darrere l'Ajuntament i ben aprop del pub "El Refugi". Al veure això tant aprop de la Seu, un dels punts forts de la suposada política de turisme que existeix a Manresa, m'ha vingut al cap un dels lemes turístics de la ciutat: La seducció de Manresa. Donçs amb aquesta seducció segur que ben aviat venen ramats de japonesos...

25.6.07

UN BLOC MASSA ALT??


És increïble que hagin permés fer aquest bloc de pisos tant alt a l'indret del Tossal dels Cigalons. El bloc de pisos, posat just al costat de la caserna de la Guardia Civil, és excessivament alt i més en un indret elevat com és la plana que hi ha darrera la font de Neptú, una de les entrades urbanes de Manresa. L'impacte visual és fort si entrem a Manresa desde la carretera Cardona. Fins i tot des d'una posisició més alta com és el final del carrer Navarra aquest edific tapa una part de la vista sobre el riu Cardener.

Al seu costat s'hi farà un bloc igual pel que es veu. És curiós també les característiques del conjunt de zones verdes al voltant d'aquest edifici. El fort desnivell és la tònica dominant d'aquestes futures zones verdes fet que no les fa gaire accesibles.

22.6.07

LA REVETLLA DE SANT JOAN

La revetlla de Sant Joan és una festa que es celebra desde temps inmemorials. Tot i la seva denominació catòlica els seus origens no tenen res a veure amb la religió, sino amb els cicles de la natura. Amb els anys , la festa, han anat canviant les seves característiques va perdent alguns dels trets més autèntics. Aquests canvis s'han accelerat sobretot en les ciutats i Manresa no n'és cap excepció.
Fa pocs anys uns dies abans de la revetlla la ciutat tenia un soroll de fons de petards gairebé contínu. Uns més llunyans, els altres més propers, més forts, més fluixos... La canalla no es podia esperar a la nit de Sant Joan i ja començava a cremar tota la munició de polvora que podia aconseguir uns dies abans, tant bon punt obrien els establiments de petards.

Les fogueres de Sant Joan, el centre festiu i màgic de la tradició, han desaparegut gairebé totes en pocs anys. La urbanització de la ciutat i la construcció massiva de nous edificis han fet perdre gairebé tots els espais on, dies abans, s'anaven acumulant fustes i altres papers o utensilis. Recordo fa uns anys una vegada que jugant en la pila de trastos preparats per fer una foguera hi vaig trobar el reportatge fotogràfic d'un casament. I es que diuen que les fogueren de Sant Joan són per dir àdeu a tot allò no ens agrada i fer foc nou, començant nous camins.

Fogueres com la del darrere de les cases de la plaça de la Reforma, la del solar del costat de l'Institut Lluís de Peguera van desaparèixer ja fa uns anys. Fa poc va desparéixer la del costat de la plaça Catalunya, víctima de la urbanització del Tossal dels Cigalons. La Mión també tenia més d'una foguera. Les dues han desaparegut. Una d'elles, per cert, per culpa d'una pasterada de ciment anomenada plaça de la democràcia. Sembla ser que només en queda alguna a Sant Pau i a Cal Gravat.

D'altra banda s'han estabilitzat molt positivament algunes revetlles populars musicals com la que fa l'Orquestra Mitjanit al carrer de la Font del Gat, al Poblenou. O les petites revetlles que organitzen les diferents associacions de veïns. També s'ha consolidat la revetlla infantil sense petards que organitza Imagina't a la plaça Major.

Tot i que a les revetlles de Sant Joan hi han perdut presència alguns dels elements més tradicionals de la festa com les fogueres, no és perd la tradició tant mediterrània de sortir al carrer per trobar-se i divertir-se. Bona revetlla!



"LECTURAS" - REGIO7

Llegint el Regio7 d'ahir dijous dia 21 de juny vaig sentir de cop una associació del diari amb les revistes de tafaneries com Lecturas, Diez Minutos o Hola!. La raó d'això? Donçs la notícia publicada explicant la "gran exclusiva" de que la cantant Nina estudia Logopèdia en modalitat semi-presencial a la Fundació Universitària del Bages. El més fort de tot es que la cantant va anar a buscar les notes presencialment a la FUB i es va saber el gran secret!!

Ara si que els manresans ens podem sentir orgullosos de ser-ho al saber això. S'ha acabat la baixa autoestima! Per cert, que la Nina estudiï logopedia a la FUB de Manresa dóna punts per ser capital de la Catalunya Central?

19.6.07

MANRESA POSA'T LLETJA: LES CASES DE LA PLAÇA DE LA REFORMA


Després de molt temps Manresa Calidoscopi publica una nova edició de la seva secció Manresa posa't lletja dedicada a les desgràcies urbanístiques fetes a Manresa. En aquest cas ens fixem en tot el grup de cases que hi ha al costat esquerre de la plaça de la Reforma ( tot venint de l'estació ). Tot aquest conjunt de pisos, que arriben tranquilament a una alçada de 7 o 8 pisos, van ser construïts a primers anys 70 en l'indret on hi havien hagut diferents empreses tèxtils.

Tot aquest conjunt de cases són unes construccions que embruten i espatllen tot el conjunt històric i natural de la façana monumental del sud de la ciutat. La seva desmesurada alçada, el seu disseny poc coherent amb l'entorn i el fet d'estar just davant de la basílica de la Seu de Manresa fan dubtar de la seva conveniència estètica. A més a més tota aquesta filera de cases actua com una paret dins del conjunt geogràfic de la vall del riu Cardener ja que trenca la contínuïtat de la vall. Només cal mirar desde el turó del Puigcardener a la mateixa Seu, desde la plaça de la Reforma o venint per la carretera d'Igualada per veure com aquestes cases no concorden amb els seus voltants.

El conjunt de veïns que viuen en aquestes cases i les del carrer Alfons XII han representat durant molts anys l'única part socialment saludable del Barri Antic. Però un cop s'hagi recuperat socialment i urbanísticament el Barri Antic caldria pensar en reallotjar els veïns i ensorrar aquest error urbà tant visible. Una operació que sembla complexa i llunyana. De moment, tot i que l'Ajuntament no ho digui obertament s'intueix que molts dels projectes que es fan al voltant d'aquestes cases com la nova plaça de la Reforma o els nous jutjats estàn pensats perquè en un futur, llunyà o més proper, no tinguin aquesta filera de cases al costat.

16.6.07

EL CROISANT DE LA PLAÇA SANT IGNASI MALALT



Si pujem per les escales de la plaça Sant Ignasi Malalt, situada darrera la plaça Major ( pujant desde el bar Toni's) ens podem trobar amb un curiós detall. Passant desapercebut per les atrotinades escales de la plaça, entremig de la porqueria, hi trobem la forma d'un croisant de ciment enganxat a la pedra. Situat a la part esquerra de les escales (si venim de la plaça Major) és conegut per uns quants manresans però pel que sembla passa bastant desapercebut. Cal fixar-s'hi bé per veure'l. El coneixeu? Quin deu ser el seu origen? Hi ha alguna llegenda urbana al respecte?

13.6.07

REGIO7 FICA CULLERADA A LA INMIGRACIÓ

El diari Regio7 ha trencat la seva letargia informativa i avui encapçala la seva portada un titular que, volgudament no deixarà indiferent a molts. Un títular que compensa el baix gruix de pàgines que té avui. Un 47 % dels pisos de lloguer públic de l'Ajuntament són concedits a inmigrants. Escandol! Molts diràn: Veus ja t'ho deia! Tot per ells. El que deien era veritat! A més a més, per poder fer comentaris encara més catastròfics s'aclareix que dins d'aquest 47 % hi entra un 40% de marroquins.


Tot i així després de llegir el titular sensacionalista cal llegir-se les dues primeres pàgines del diari. El que ja es sabia: si estàs empadronat ets com un manresà més i faci el temps que faci que hi siguis i vinguis d'on vinguis. Per tant, els que tenen rendes més baixes guanyen i tenen preferència davant d'altres. També els que són families nombroses perquè així aprofiten més el pis.


Resulta que aquest perfil és el que tenen els inmigrants, rendes baixes i familia nombrosa, una estranya i poc pràctica combinació, per cert. D'altra banda el més destacable és que el 60% per cent de sol·licitants pels pisos són inmigrants, als quans sel's hi acaba concedint el 50%.


Sembla que l'Ajuntament s'està espavilant fent públiques dades com aquestes que de ben segur crearant debat en una ciutat plena de rumors sobre les ajudes públiques als inmigrants. Ara cal que vagin fent públiques les dades dels altres àmbits on intervenen les ajudes públiques. Cal informació, molta informació!



D'altra banda sembla que el pacte tripartit gairebé és al sac de nou i que vol posar especial interés en la inmigració. De moment ICV es treu de sobre la regidoria d'aquest ram i aquesta passa a ERC. Inmigració quedarà integrada dins la regidoria de Cultura. Una altre estranya combinació. Es declara que s'ha d'aprofundir en els drets i deures dels inmigrants i que hi hagi beques o ajudes per tothom qui les necessiti. Llastima que l'estat del benestar sigui limitat. I, el més important, es vol incidir en ser més transparents a l'hora d'informar a la població sobre el tractament de la inmigració.


L'ombra de Plataforma per Catalunya és molt allargada....

11.6.07

LLEGINT MANRESA 2


Llegint la visió de la ciutat d'un estranger, el francés Nicolas Lemaignan, que treballa com a picapedrer en la restauració de la basílica de la Seu de Manresa.

De Manresa m'agrada que sigui tridimensional, amb tant turons. El centre històric el trobo interessant i les moltes estatues que hi ha, també. La primera nit la vaig passar aquí, abans d'anar a dormir a l'Alberg, vaig fer un cigarret al costat de la noia de la Plana de l'Om. Allà vaig conèixer el Maiol. A través d'ell, vaig trobar lloc per viure. Estatues com aquestes donen molta vida a la ciutat. Hi veus escenes molt tendres, nens que la volen despertar, o homes com jo que de nit s'aseuen al seu costat per passar a l'estona.

El que m'ha sorprés és que no es veuen estudiants pel centre de la ciutat. Quan arribo a una població acostumo a trobar el racó dels estudiants. També m'han dit que l'Ajuntament no facilita que els joves puguin fer els seus concerts.

El bar dels Carlins està molt bé, amb bon menjar i gent de tot tipus. També vaig a l'Havana. Algun dia no m'han agradat algunes mirades dels clients habituals quan entren joves marroquins. El que no oblidaré mai és el pernil de la Casa de los Jamones, cada dia m'hi menjo un entrepà... I la Bodega Andaluza, amb les seves tapes i la seva barreja de gent.



El Pou de la Gallina, pag. 8

Abril de 2007

8.6.07

LA PLAÇA VALLDAURA NOCTURNA

.
.
.
.
.
.
.
.
.
Manresa Calidoscopi torna, de nou a la plaça Valldaura (o també dita dels Frares) però no per fer cap nou capítol de la secció Manresa posa't lletja sino per veure l'aspecte nocturn de la plaça.
Al capvespre la duresa i el ciment de la plaça queden més amagats i el protagonisme se l'endú uns estranys llums que han col·locat a la part central de la plaça. Uns llums curiósos que semblen tentacles i que fan una llum lila que crea un cercle d'aquest color al terra. Tot plegat té un aspecte misteriós sembla que, si et poses a sota, en qualsevol moment hagis de ser abduït per uns extraterrestres.

6.6.07

LA BAIXADA CANTARELL


Prop del Museu de Manresa trobem un dels carrers més drets i tortuosos del Barri Antic de Manresa. Aquesta baixada (o pujada) comunica la plaça de l'església de l'Hospital de Sant Andreu amb la Via Sant Ignasi.


La seva complicada orografia és una mostra més de la complicada geografia que caracteritza aquesta part la ciutat. La baixada és escalonada en el seu primer tram ja que la pendent és molt dreta. A la part més baixa el pendent es suavitza i la corva inicial desapareix per convertir-se en un carrer recte. A la sortida del carrer trobem un establiment gastronòmic de referència per alguns sectors de la ciutat: La Bodega Andaluza. De ben segur que aquesta referència us situarà del tot en el mapa. Ara que ve l'estiu, si teniu ganes de menjar unes braves o un xocos a la fresca, la Bodega Andaluza ha col·locat un parell de taules a fora per poder sopar en plena baixada Cantarell.


El carrer, apart de la seva estretor i pendent, té altres caraterístiques. A un dels costat hi han unes tàpies que delimiten alguns jardins que encara es conserven entre els darreres de les cases, fet que dóna una lluminositat inusual a un carrer tant estret.


L'aspecte rònec i decadent domina tot el carrer. El paviment primer és de pedra, ja deformada i envellida, i després d'un mal acabat de ciment en la seva part baixa. Parabolíques, llençols penjant, parets mig despintades i, fins i tot, algúns trossos de runa escampats pel terra acaben de donar una personalitat especial a aquest carrer. En una de les plantes baixes hi destaca una paret pintada de lila del que devia ser un bar de copes. Però actualment és tancat, o això sembla. Durant temps aquest carrer ha estat un punt de referència per un sector de la ciutat, i no per ser tocant a la Bodega Andaluza, sino per l'existència allà de la primera mesquita oberta a Manresa. Actualment sembla ser que la mesquita s'ha traslladat a la Via Sant Ignasi. La del carrer Cantarell, més modesta i petita, era situada en un entresól d'aquest vial. Ignorant si encara funciona si que es pot veure que hi penja un cartell senyalant l'existència de la mesquita amb espanyol i, també, el nom amb la gràfia pròpia de l'àrab. En cada costat del cartell, hi ha un any escrit: 1410 i 1990. Una referència a l'obertura a Manresa? I l'altre xifra, 1410 ? Algú sap a que es refereix? Amb aquest dubte Manresa Calidoscopi tanca la seva passejada a la baixada Cantarell.

4.6.07

EL BALL DE GITANES DE SANT VICENÇ, BEN VIU!



És diumenge el mati, el cel és ben blau i el sol ja comença a escalfar fort. Entremig de les cases de Sant Vicenç s'hi observa, imponent, la muntanya de Montserrat.

En alguns balcons hi han penjats mantons i, a la plaça de l'Ajuntament, la cobla treu la son als seus instruments perquè en poca estona començarà la festa. Avui és un dia especial al poble, es celebra la ballada popular del Ball de Gitanes. Però encara ho fa més especial el fet que aquest any 2007 es celebren 100 anys de l'arribada d'aquesta festa i ballada a Sant Vicenç.

El ball de Gitanes va arribar al poble de la mà d'uns picapedrers de Caldes, al Vallés, que venien a treballar al poble. Ells van promoure la primera edició d'aquest grup de danses pròpies del Vallés al Bages. La ballada es va repetir i va arrelar però una mica més tard es va perdre.

Uns anys després es va recuperar i, des d'aleshores, s'ha anat celebrant amb llargues intermitències entremig. La darrera recuperació i fins ara, la més llarga la va promoure l'Esbart Santvicentí que en muntant un espectacle pròpi amb les Gitanes dins el seu repertori de dansa d'arrel tradicional catalana. Poc després l'esbart va completar aquesta recuperació tornant a portar el ball de Gitanes al carrer, és a dir, tornant a celebrar la festa i ballada popular del ball de Gitanes. D'aquesta manera es tornava a donar l'oportunitat al poble de fer-se seva aquella festa que, de nou, tornaria a ser popular i col·lectiva.

Avui, el ball de Gitanes, tot i venir de fora del poble és més santvicentí i més viu que mai.



La plaça s'omple fins dalt de les colles de dansaires que ocupen tota la plaça, tant a ple sool, com a l'ombra dels plataners. Aquest any han estat 250 balladors i balladores! Perquè Sant Vicenç té ganes de viure les Gitanes. Com ho demostra el fet que les colles entren a la plaça amb un galop ple de força fent voleiar els mocadors. Fileres i fileres de dansaires volten la plaça en un esclat de moviment i de color.


El xotis, la catxutxa, la jota o el galop són danses del ball de Gitanes que formen part del seu llenguatge particular. Danses que són ballades amb ganes, amb emoció i amb uns crits de força i alegria que contagien el públic d'una plaça amb ganes de festa.


Mantons de colors, faldilles, faixes, espardenyes, castanyoles, somriures, gent gran, molta gent jove, nens, nenes, mil gestos i detalls que fan de les Gitanes al carrer una festa plena de personalitat on els protagonistes són els sanvicentins de diferents grups i entitats que hi donen sentit.


Sant Vicenç de Castellet sent orgull per les seves Gitanes. Se les sent seves i és emocionant veure en una sola plaça un poble tant actiu i participatiu. I tal com deia un bonic lema que havia presidit el ball de Gitanes:


Un poble amb les mans enlairades que dansa quan la primavera riu és un poble que respira, és un poble que és viu.



Sant Vicenç de Castellet, 27 de maig de 2007

1.6.07

ÀDEU COMPLET A PIELSA




Fa unes setmanes va tancar a la prolongació Guimera, pujant de la plaça de Crist Rei, ECSA, la botiga pròpia a Manresa de la marca fabricant de sabates PIELSA.



PIELSA era una important marca de sabates amb seu i fàbrica a Manresa. Fa uns anys va ser adquirida per una altre marca de sabateria mallorquina que, finalment, n'ha fet desaparèixer tant la factoria de Manresa com el nom de PIELSA. Un cop tancada la fàbrica i desapareguda la marca encara quedava la botiga pròpia de la ciutat que va veure néixer i créixer la marca de sabates. En el seu lloc ja s'hi estàn fent els preparatius per obrir-hi una perruqueria.



Amb el tancament d'ECSA es tanca de manera completa la història d'un segell econòmic d'arrel manresana: PIELSA.

PETITS APUNTS POST ELECTORALS...

Sembla que els partits ja s'han posat a treballar per reeditar el més que possible tripartit.

L'ombra de Plataforma per Catalunya és llarga ja que segons diu Ignasi Perramon d'ERC ès vol posar especial accent en el tema de la inmigració. Segons deia a Regio7 Perramon reconeix que que hi ha neguit ciutadà. I declara que és vol aconseguir " més transparència sobre el tema dels ajuts socials i desmentir rotundament les llegendes urbanes que circulen ". Es d'esperar que sigui així.

Mentrestant ha quedat clar que els barris amb menys inmigració és on s'han aconseguit més vots de la Plataforma. I d'aquests barris amb el % més alts de vots per Plataforma en destaca, també, que és on habita l'antiga inmigració espanyola dels any 60.

D'altra banda, enmig de tots aquests fets, crida l'atenció que aquest dissabte serà oberta la mesquita de Manresa. Per cert, té nom: la mesquita d'Al-Fath.