12.3.08

LA SETMANA SANTA VISTA PER JOAN VILANOVA


El dibuixant manresà Joan Vilanova, que com ja hem dit, tenia gran preferència per dibuixar estampes de temàtica manresana. Les festes i tradicions de la ciutat van ser representades amb gran detall i de manera idíl·lica pel dibuixant manresà. Ara que la Setmana Santa i les seves tradicions són a punt d'arribar convé recordar que Joan Vilanova també va plasmar la Setmana Santa manresana. El dibuixant explota al màxim el seu univers personal i ens torna a oferir un dels seus monumentals dibuixos on es representa la processó de Diumenge de Rams. Aquesta processó era una de les dues processons que es feia a la ciutat fins fa 40 anys juntament amb la de Divendres Sant. Aquesta última es va recuperar fa uns 8 anys.

Joan Vilanova va fer aquest dibuix per a la Venerable Congregació de la Verge dels Dolors, confraria organitzadora de la processó de diumenge de Rams. Cal dir que Joan Vilanova estava fortament vinculat als actes de la Setmana santa de Manresa ja que va ser integrant del grup de soldats romans dels Armats de Manresa.

En aquest dibuix s'hi uneixen els elements més genuïns i tradicionals de la Setmana santa manresana: la baixada de la Seu, els Armats, el penó de la Congregació dels Dolors i el pas de la Mare de Déu dels Dolors juntament amb les "papotes" sortint de la basílica. Un bonica i particular visió de la Setmana Santa a Manresa feta per Joan Vilanova.

L'EDIFICI DE L'ANONIMA



Al mig del barri antic de Manresa s'hi aixeca un dels edificis industrials més amagats però també amb més història de la ciutat: l'edifici de l'Anònima. Aquest edifici, situal al final del carrer de la Dama ( venint del carrer Joc de la pilota ) va ser construït per allotjar la seu i les instal·lacions de la CAME: Companyia Anonima Manresa d'Electricitat. Anomenada popularment "l'Anònima" aquesta empresa local i històrica va ser de le pioneres en subministrar energia elèctrica. Més tard va passar a formar part de Fecsa per acabar integrada dins de l'actual Endesa.

L'edifici encara acull avui oficines i serveis de la companyia elèctrica succesora, Endesa. L'antiga seu de l'Anonima convui discret i senzill entre les cases del barri on s'aixeca. Situat en uns carrers de pocs pas l'inmoble es fet amb totxo i un dels elements més visibles és la xemeneia que presideix aquesta part de la Manresa antiga. Per entrar-hi hem de travessar un ampli portal que prolonga de manera privada el carrer de la Dama amb el pati posterior on hi han les naus. Desde el portal podem veure tota la llargada del carrer que ens condueix a l'edifici. Si mirem a la reixa del portal podrem veure forjat l'any de construcció d'aquest exemple d'arquitectura industrial. Després de la desaparició de valuosos espais industrials de Manresa cal cuidar i conservar els que encara queden.

L'ESGLÉSIA DE SANT ANDREU

Una visió posterior de l'església de Sant Andreu i els seus campanars baixant desde el carrer de l'Hospital, antic punt de sortida de Manresa.

11.3.08

LA SEU DESDE EL CARRER DEL PEIX

La gran quantitat d'alts i baixos geogràfics de la ciutat fan que Manresa sigui plena de miradors des d'on es poden veure de manera magnífica algun dels edificis més emblemàtics de la ciutat com la basílica de la Seu. Un d'aquests punts és desde la llarga balconada on està situat l'antic barri pagés de les Escodines. Des d'allà, concretament el carrer del Peix ( de que deu venir aquest nom? ), i entremig de cases modestes es pot veure llunyana la Seu, que de manera elegant observa la ciutat.

EL CARRER DE LA DAMA

El Carrer de la Dama, situat al Barri Antic, transcorre entremig d'oblidats però emblemàtics edificis de la ciutat de Manresa com el cinema Muralla o l'antic edifici industrial de l'Anonima. Dama, una paraula d'un moment més antic ja que actualment és molt poc usada per a designar a les dones. Sempre m'he preguntat a qui està realment dedicat aquest carrer. A les dames en general o a una dama concreta de la qual ja hem oblidat l'història?

EL CAMPANAR DE LA SEU DESDE EL CLAUSTRE

El campanar de la Seu, més altiu que mai, vist desde el claustre de la basílica, entre arcades i les parets de la capella dels Favets.

LA LLUM SEGONS JOAN VILANOVA

Joan Vilanova dibuixava sovint amb temàtiques manresanes. Una de les seves preferides era l'història de la Llum de Manresa. La història de la Llum i l'Aigua va ser present en molts formats diferents, el més important va se la monumental Auca de la Llum. D'altres formats, com aquest programa de la Llum de l'any 1943, també van ser corrents. En aquests cas, Joan Vilanova fa un dibuix carregat i laboriós amb els elements més diversos relacionats amb la popular llegenda manresana.

LA BAIXADA DELS DRETS


Els manresans, acostumats a conviure en indrets de geografia díficil, creeen carrers en els llocs més estranys. Un exemple n'és la Baixada dels Drets un indret pecúliar construït sobre una antiga torrentera. El carrer es fet amb un ample pas central de graons situat per sobre del nivell real del carrer. Les cases de cada costat del carrer són totes en diferents nivells i, normalment, més avall del nivell central del carrer. Això provoca un pecúliar i variat sistema d'escales, fetes de totxo, al llarg del carrer que faciliten arribar a aquesta part central. Segons la banda o alçada del carrer on et trobis hi haurà un determinat sistema d'escales per arribar-hi. Aquests trams d'escala, d'autoconstrucció senzilla, que hi han al voltant de la baixada són el signe més important que identifica aquest carrer. Una via que fa de frontera entre les escodines i la part més centrica de la ciutat. Apart d'aquestes pecúliaritats, la Baixada dels Drets, un dia va ser ampliament coneguda per ser el centre del multitúdinari fenòmen del Bar Rio i ara és un carrer on bàsicament s'hi troben bars que viuen de la clientela àrab.

1.3.08

EL POU DE LA GALLINA

El Pou de la Gallina és un petit sentinella de pedra i metall punxegut que vigila inmemorialment el carrer Sobrerroca. Desde aquest pou llegendari, com si fos un indret estratègic, ja podem començar a observar la imponent façana pètria de la Casa Gran com a punt final d'un llarg camí de pedra, a través del barri antic, que s'amplia quan arriba a la plaça Major. Col·locat de manera discreta al costat de la capella del Pou ens recorda antigues llegendes ignasianes que marquen la personalitat del carrer i de la Manresa antiga.

DEVOCIÓ POPULAR

L'antiga omnipresència de la religió provocava que, apart dels temples religiosos, existissin petits altars o presència d'imatges religiosos més enllà d'aquests espais. A les cases particulars i en façanes de carrer també hi era corrent posar alguna fornícula amb una imatge religiosa fruit de la intensa religiosistat popular. Avui en dia encara se'n pot trobar alguna com, per exemple, aquesta imatge integrada en una façana del carrer de les Escodines.

MANRESA EN UN DIA PLUJÓS


En l'anterior post parlavem del mirador del Parc de Puigterra o del Castell on hi ha el poc que en queda de l'antic castell. Desde aquest mirador podem veure una amplies vistes del sud de la ciutat de Manresa. La ciutat apareix molla i boirosa en un dia de febrer.

QUE EN QUEDA DEL CASTELL?

La muntanya del Parc de Puigterra és també anomenada popularment la muntanya del Castell per l'existencia d'un antic castell fet el segle XIX. Avui en dia en queda ben poc d'aquest castell tot i que se'n poden veure diferents fotos de primers de segle per veure com era. Si pujem a dalt la muntanya només trobarem que del castell en queda aquesta paret baixa de pedra de la imatge convertida en la barana d'un amplíssim mirador sobre Manresa.

LA SEU I SANT MARC


Sota el gran temple gòtic de la Seu s'aixeca discreta, senzilla i sense fer soroll l'ermita de Sant Marc amb el seu petit campanar d'espadanya.

SENYAL

Ja som a Manresa.

LA XEMENEIA DE LES ESCODINES


Un dels referents del barri de les Escodines és la xemeneia de la Fabrica de l'Aranya situada a la via Sant Ignasi. Restaurada recentment, aquesta construcció, és una senyal de l'ànima industrial de Manresa. Fa unes decàdes les industries situades dins el núcli urbà. marcaven el paisatge de la ciutat amb les seves xemeneies de totxana. Ara, un cop extingida l'activitat d'aquests grans edificis molts han desaparegut. Però encara uns pocs edificis industrials es conserven juntament amb la seva xemeneia tot recordant l'antic ambient fàbril de la ciutat.

La xemeneia de les Escodines s'aixeca tímida del fons de la Via Sant Ignasi tot treient el cap entre el munt de formes arquitectòniques que formen el barri de les Escodines. Teulades, balcons, antenes, estenedors i... la xemeneia.