El Pont Vell és construït sobre unes grans lloses que recorren diagonalment el llit del riu. Aquestes grans superficies planes de pedra serveixen de coixí aquàtic quan el Cardener té una sobtada riuada. Unes lloses que creen una interessant i estranya perspectiva al voltant del riu Cardener i el Pont Vell. Aquestes pedres, planes i llargues, acaben bruscament dins el llit mateix del riu on les roques han acabat trossejades i erosionades per el constant pas de l'aigua durant segles. Unes roques que varien el curs d'un riu que fins aquell moment és un llit ample i tranquil gràcies a la resclosa del Pont Vell. Un cop superada la resclosa aquesta placidesa aquàtica s'acaba convertint el riu, per uns pocs metres, en un revolt díficil on les aigues s'agiten de manera important. El Pont vell representa un gran braç de pedra ocre, increïblement conjuntat amb l'entorn monumental, fet per superar aquesta agitació momentània del Cardener.
14.2.08
EL PUIGBERENGUER DESDE EL CARRER MONTALEGRE
LA NIT A LA CASA D'EXERCICIS
PARLANT DEL DIBUIXANT JOAN VILANOVA
MONTSERRAT DESDE LA CREU DEL TORT
11.2.08
LA SEU ENTRE BALMES DE PEDRA
EL POLLANCRE DE LA PLAÇA EXCURSIONISME
Una història que comença amb el dibuixant manresà Joan Vilanova. Aquest il·lustre personatge, veí del barri, passava moltes estones assegut al peu de l'arbre. Però de cop i volta l'Ajuntament va voler fer desaparèixer l'arbre perquè s'interposava en el recorregut del carrer Lleida. Aleshores en Joan Vilanova va presionar i insistir perquè l'ajuntament respectes el pollancre. Finalment, després de l'insistència, l'arbre va ser respectat i, a més a més s'hi va fer una petita rotonda amb jardi i un banc al seu voltant. Un anys més tard es va instal:lar un petit monòlit als peus de l'arbre com a homenatge al dibuixant Vilanova.
Avui en dia, quan ja fa temps que en Joan Vilanova va deixar-nos, l'arbre que ell tant va defensar encara continua en peu. Un pollancre que ara és més alt que mai, compentint amb l'alçada dels blocs de pisos i del qual encara en podem gaudir nosaltres. Una herència més de Joan Vilanova.
10.2.08
EL CARRER DE LA COVA
Imatges del carrer de la cova que constitueix un tortuós carrer que comunica el Pont Vell amb l'església de la Cova. El carrer, d'aspecte deixat i desactualitzat, recorre discretament una petita part de la vall del Cardener entremig dels grans monuments i espadats de roca que s'aixequen al seu voltant. Un carrer modest però amb interessants detalls que li donen un aspecte molt autèntic i genuí.
9.2.08
L'INTERIOR DE LA SEU DE MANRESA ABANS DE 1936
Com ja s'ha parlat diverses vegades a Manresa Calidoscopi durant la guerra civil de 1936 al 1939 la ciutat de Manresa va pedre molt patrimoni religiós que era, al mateix temps, un valuós patrimoni històric i artístic.
Una de les poques esglésies que es va salvar va ser el principal i més gran temple de la ciutat: la Seu de Manresa. Però malgrat el salvament, el temple, va patir molts aldarulls i assalts durant la guerra civil. En un primer moment se n'havia autoritzat l'enderrocament, com gairebé totes a les altres esglésies manresanes, i es van començar a enderrocar elements secundaris com les sagristies o la gran punxa de pedra que coronava el campanar. Tot i així es va poder aturar l'enderrocament abans que les piquetes anessin més enllà.
El cor, en la seva antiga situació a la nau central
L'altar major tenia una gran escalinata central que baixava fins a la cripta. Una escalinata que es va elminar i substituir per dues de laterals un cop passada la guerra civil. Però a l'altar major hi destava sobretot el bonic tabernacle gòtic que allotjava la imatge de la Verge de l'Alba.
L'antic orgue de la Seu
També en destacava, dins tot aquest conjunt de mobiliari artístic, el gran orgue del segle XVIII que era situat sobre la porta de la basílica que comunica amb el Parc de la Seu. Un orgue de grans mides i d'una envergadura considerable. També eren impactants les carasses de moro que hi havia a les dues entrades laterals a la Seu i que representaven un element molt popular ja que en determinades ocasions deixaven anar carmels per la boca.
De tot aques patrimoni poc se'n va salvar. La Seu de Manresa va ser incendiada i assaltada i gairebé tot el patrimoni de retaules barrocs va desapareixer. El gran tabernacle de l'altar major també va desapareixer com també l'antíquissim orgue. D'altra banda tots els vitralls es van rebentar quan es van volar amb bombes els ponts que creuaven el Cardener. Només se'n van poder salvar els retaules gòtics, algunes parts del cadirat del cor, les carasses de moro, la imatge de la Verge de l'Alba, la decoració barroca de la cripta i altres petits elements.
Amb totes aquestes vicissituds l'interior de la Seu va ser convertit en parking d'ambulancies, en lloc d'acollida de refugiats i altres funcions. La conseqüència dels incendis i de totes aquestes activitats va provocar que al final de la guerra tota la pedra de l'interior de la basílica quedes fumada. Netejar tot l'interior fumat va necessitar anys de restauració com també tornar a omplir la basílica amb un nou mobiliari. Les parets del cor central, l'únic que en quedava, van ser enderrocades i la part posterior es va muntar de nou a la paret del fons, al voltant de la porta que comunica amb la plaça de la Reforma. D'aquesta manera es recuperava la perspectiva sencera de tota la nau gòtica.
Els desperfectes provocats per la guerra civil van canviar radicalment l'aspecte de l'interior de la Seu com, sobretot, en van retallar moltíssim el seu amplíssim patrimoni. Malgrat que la Seu va ser una de les poques esglésies que es van salvar dels enderrocaments, el temple va pagar car el conflicte de la guerra civil.
Una de les trones amb que antigament, al no haver-hi microfons, els capellans feien els seus sermons. També hi destaca, sobre la porta de la baixada de la Seu, una de les carasses de moro.
Més informació d'aquest tema a la web El Salvament de la Seu, l'any 1936: http://www.guiamanresa.com/laseu/
EL CARRER D' IGNASI OMS
DOS RELLOTGES, DOS TEMPS
L'INFLUÈNCIA DE MANRESA
8.2.08
FANALS DE LA PLANA DE L'OM
LA PLAÇA PEDREGAR
ELEMENTS COMERCIALS DEL MODERNISME
El Modernisme va arribar a tots els camps, tant el de l'habitage, com l'industrial com, també, al del comerç. El modernisme es va convertir en un reclam decoratiu i comercial que, anys després encara té el seu rastre al centre comercial de Manresa. Un parell d'exemples serien els vitralls i motius forjats de l'antiga Sastreria Tuneu, al carrer del Born. Com també el quiosc de l'Arpa, a la plaça Sant Domènec, una petita obra mestra del Modernisme manresà.
7.2.08
CONTEMPLANT LA CIUTAT DESDE EL PARC DE LA SEU
TRIBUNA MODERNISTA
ELS PLANS DE LA TORRE SANTA CATERINA
La plana a l'entorn de la torre Santa Caterina és ampla i elevada. Desde allà fa la impresió d'estar entre el cel i la terra. Grans camps de secà donen a la plana un aspecte infinit. Petits i antics murs de pedra seca endreçen i distribueixen els camps i les propietats. Uns pocs arbres trenquen l'aspecte de monotonia i aridesa hivernal que té ara mateix la plana. La Manresa urbana sembla llunyana, en un estrat inferior, com si s'hagues fet petita podent-la contemplar de manera altiva i poderosa. Aquesta gran plana és un espai que es desplega solitari sota el cel infinit convidant a la reflexió i a les passejades tranquiles. Una gran plana que, també, és un gran balcó sobre la Manresa històrica i monumental.
NOMINACIONS BLOCAIRES
6.2.08
L'ESCALINATA DEL CASINO
Un dels indrets més bonics que va deixar el Modernisme a Manresa va ser l'escalinata del Casino. Aquesta llarga escalinata era un dels punts que, de manera monumental, donaven accés als jardins i pistes de tenis de darrere l'antic Casino. Ara, un cop reconvertit l'edifici en biblioteca, l'escala forma part del parc del Casino. Quan l'edifici encara no era restaurat aquest espai tenia moltes parts malmeses. L'escalinata convivia entre la verdor dels liquens, les molses i les xeringues dels drogadictes. Uns afegits que li donaven un aspecte decadent però romàntic. Ara un cop restaurada l'espai ha perdut l'aspecte decadent però conserva del tot un encant romàntic potenciat pel rosat de les façanes de l'antic Casino.
BARRAQUES A LA GUIA
MONTSERRAT DESDE EL CAMÍ DE LA COVA
5.2.08
MANRESA POSA'T LLETJA: LA REFORMA DE L'INSTITUT LLUÍS DE PEGUERA
Però a la segona meitat del segle XX aquest complex dedicat a l'ensenyament va patir una horrible mutilació. Per poder fer front al creixement d'alumnes es va decidir ensorrar les ales laterals ja que la mida de les seves aules era massa gran i es necessitava un número més alt d'aules per poder encabir més alumnes. Així doncs, un cop ensorrades les ales originals de l'edifici, se'n van construir unes de noves amb més classes però amb un estil totalment modern que no tenia res a veure amb la construcció anterior. Aquestes noves ales quedaven i queden com un afegit postís a la part modernista que encara queda dreta.
Però això no va ser tot. A la part central de l'institut es van ensorrar les teulades i coronaments originals de l'edifici i, en el seu lloc, s'hi va afegir un nou pis. Una nova planta que en realitat era un conjunt de grans moduls del mateix estil que les noves ales. Un nou afegit que espatllava la única part que quedava de l'antic edifici.
Fa uns anys es va fer una acció per integrar millor el nou pis de la part central amb la forma de l'antic edifici. Es van recobrir els moduls i s'hi van ficar unes finestres que anessin de conjunt amb la resta de l'edifici modernista. Igualment es van recuperar els antics coronaments de l'edifici i les teulades de dues aigües. En canvi les dues ales laterals contínuen amb el mateix aspecte, o encara pitjor ja estàn patint un ràpid procés de degradació.
En el futur es preveu millorar les degradades ales laterals i millorar l'accessibilitat amb la part central antiga. Però, pel que sembla, no es preveu fer cap acció per reparar l'aspecte estétic i integrar visualment la part antiga amb les moderna. Un dolorós exemple de la poca sensibilitat cap al patrimoni artístic en aquesta part de la ciutat. Una bonica part de la ciutat, que inusualment, és dominada pel verd. El verd de la plaça Espanya, els jardíns que l'envolten i el parc la muntanya de Puigterrà. Un exemple greu de la Manresa més lletja dins aquesta petita part de ciutat-jardí. Una intervenció de restauració estètica a l'institut segur que acabaria d'embellir aquesta zona.
OLIVERES
4.2.08
CARRER NOU I VELL DE SANTA CLARA
EL PONT VELL DESDE EL CARRER DE LA COVA
3.2.08
OFRENES AMB OBJECTIU DESCONEGUT
LA BAIXADA DE SANT MARC, UN CARRER MARCAT PER LA PEDRA
2.2.08
UN LLUM MISTERIÓS
La nit, la llum i la serp fan bufar aires de llegenda inexistent. Algú la vol crear?
EL BARRI D'UN SOL CARRER: MIRALPEIX
1.2.08
LA PINTURA DE JOSEP VILA-CLOSES A L'AIRE LLIURE
Josep Vila-Closes ha estat un dels pintors locals més coneguts per la ciutat durant el segle XX. Dins la seva faceta de pintor se n'hi inclouen moltes d'altres relacionades amb la participació dins la vida cultural de la ciutat. Mort fa pocs anys, la seva vida va estretament lligada a la nostra ciutat i al barri de Saldes-Plaça Catalunya. El seu format de pintura es centrava sobretot en les pintures a l'oli sobre tela però, per descomptat, podem trobar excepcions.