14.2.08

GRANS LLOSES SOTA EL PONT VELL


El Pont Vell és construït sobre unes grans lloses que recorren diagonalment el llit del riu. Aquestes grans superficies planes de pedra serveixen de coixí aquàtic quan el Cardener té una sobtada riuada. Unes lloses que creen una interessant i estranya perspectiva al voltant del riu Cardener i el Pont Vell. Aquestes pedres, planes i llargues, acaben bruscament dins el llit mateix del riu on les roques han acabat trossejades i erosionades per el constant pas de l'aigua durant segles. Unes roques que varien el curs d'un riu que fins aquell moment és un llit ample i tranquil gràcies a la resclosa del Pont Vell. Un cop superada la resclosa aquesta placidesa aquàtica s'acaba convertint el riu, per uns pocs metres, en un revolt díficil on les aigues s'agiten de manera important. El Pont vell representa un gran braç de pedra ocre, increïblement conjuntat amb l'entorn monumental, fet per superar aquesta agitació momentània del Cardener.

A LA TORRE SANTA CATERINA

Els núvols passen per sobre l'antena i la senyera de la torre Santa Caterina.

EL PUIGBERENGUER DESDE EL CARRER MONTALEGRE

Una altre punt de vista dels pins que hi ha al turó del Puigberenguer. Aquests pins, que s'agrupen curiosament en aquest costat de la muntanya com un ramat de bens, representen el símbol més conegut de la muntanya. Es pot veure desde molts indrets del barri de la Plaça Catalunya. En aquest cas els veiem desde el límit entre aquest barri i la Mion, al carrer Montalegre.

LA NIT A LA CASA D'EXERCICIS

La nit cau sobre Manresa. Dins la vall del Cardener grans vaixells plens d'història projecten la seva aureola de llum taronja tot marcant una forta preséncia. Un d'aquests grans vaixells és la Casa d'exercicis i la Cova. La fosca entrada al recinte de la Casa d'exercicis es presidida per un tímid fanal de llum groga que dibuixa en tot aquest espai un aire de pel·licula d'intriga. Grans edificis lluminosos convivint amb ombres intrigants.

PARLANT DEL DIBUIXANT JOAN VILANOVA

A Manresa Calidoscopi ja hem dedicat alguns articles a parlar del dibuixant Joan Vilanova. Avui se'n torna a parlar però aquest cop és Jaume Vidal i Oliveras qui en parla:

Vilanova és l'expressió de la Manresa tendre. Es tracta d'una Manresadesapareguda i d'un altre temps. És el temps de les barriades, de les associacions, de les tradicions populars, de les devocions, dels aplecs, d'una Manresa de barri que es dissol de mica en mica amb la irrupció de la industrialització i el creixement de la ciutat. Joan Vilanova ( 1908-1990) va saber descriure aquest univers pairal amb una extremada dolçor i nostàlgia, inteligència i sensiblitat. Tota aquella època, amb els seus personatges, hi resta fixada. O, tal vegada, seria millor dir que ell va ser l'inventor d'aquesta Manresa i no un simple retratista.
Entre moltes imatges, va il·lustrar la sèrie del Calendari folklòric, publicat a la revista Bages els anys cincuanta, que amb textos de J. M. Gasol recuperava tradicions manresanes. Ara bé, una fita molt important és l'Auca de la sèquia, clau de volta del manresanisme.
A Joan Vilanova li va tocar viure un període i una ciutat que van escanyar la seva creativitat. Si hagués desenvolupat la seva tasca a Barcelona, possiblement la seva trajectòria hauria tingut el ressó que es mereixia. Tot i això, ell va ser un dels que més va contribuir a recrear l'imaginari de la ciutat, tot donant imatge a mites i tradicions locals. Si no hagués estat per ell, bona part d'aquesta Manresa s'hauria perdut en la paperassa dels arxius. Joan Vilanova la recuperà, la recreà i li dóna vida.

Jaume Vidal i Oliveras / Per la construcció d'un imaginari Pag. 22-23
Llibre Calidoscopi Manresa

MONTSERRAT DESDE LA CREU DEL TORT

La Creu del Tort és un altre dels privilegiats miradors de la ciutat de Manresa. Un balcó desde on podem contemplar un part de la vall del Cardener. Una lloc a cavall entre els espais de regadiu, de secà i de les petites pinzellades urbanes que conformen la personalitat d'aquesta part de Manresa. L'espai que envolta la creu del Tort, espai ignasià per excel·lència, és una finestra sobtada que s'obre a la banda dreta del carrer Nou de Santa Clara. El vial és ple de construccions de baixa alçada que donen l'esquena al riu fins que, de cop, apareix la Creu del Tort enganxada i apuntalada als peus d'una casa del carrer, amb el seu bonic mirador. A l'esquerra, les cases de la Balconada. Sota nostre, el petit torrent del Tort baixa entre petits preplans amb horts de regadiu a l'ombra d'escarpades pedres ocres. Tot com sempre, amb el permanent decorat de fons que ens persegueix a tant indrets de la ciutat, la muntanya de Montserrat.

11.2.08

LA SEU ENTRE BALMES DE PEDRA

Una imatge de la Seu desde una de les característiques balmes de pedra que envolten la vall del Cardener al seu pas per Manresa. Un color de pedra mimètic al de la Seu. Unes grans llesques de pedra totalment característiques de la ciutat sobre les que estan construïdes la Seu, la Cova i una bona part del barri antic de Manresa. Unes balmes naturals de pedra que creen petits sostres i refugis al voltant del riu. Unes pedres que sorgeixen en espais naturals com el de la fotografia, el camí de la torre Santa Caterina, però que també sorgeixen en espais urbans del barri antic. La influència i la convivència de la natura més petria amb els edificis urbans es difumina i es fa present desde fa segles en aquesta part de la ciutat.

EL POLLANCRE DE LA PLAÇA EXCURSIONISME


Al carrer Lleida, al barri de la Plaça Catalunya de Manresa, s'hi interposa una petita plaça rodona anomenada plaça de l'excursionisme. La particularitat d'aquest espai és que en el seu centre s'hi troba un pollancre de gran alçada. Un arbre que té una bonica història al darrere.

Una història que comença amb el dibuixant manresà Joan Vilanova. Aquest il·lustre personatge, veí del barri, passava moltes estones assegut al peu de l'arbre. Però de cop i volta l'Ajuntament va voler fer desaparèixer l'arbre perquè s'interposava en el recorregut del carrer Lleida. Aleshores en Joan Vilanova va presionar i insistir perquè l'ajuntament respectes el pollancre. Finalment, després de l'insistència, l'arbre va ser respectat i, a més a més s'hi va fer una petita rotonda amb jardi i un banc al seu voltant. Un anys més tard es va instal:lar un petit monòlit als peus de l'arbre com a homenatge al dibuixant Vilanova.

Avui en dia, quan ja fa temps que en Joan Vilanova va deixar-nos, l'arbre que ell tant va defensar encara continua en peu. Un pollancre que ara és més alt que mai, compentint amb l'alçada dels blocs de pisos i del qual encara en podem gaudir nosaltres. Una herència més de Joan Vilanova.

10.2.08

EL CARRER DE LA COVA



Imatges del carrer de la cova que constitueix un tortuós carrer que comunica el Pont Vell amb l'església de la Cova. El carrer, d'aspecte deixat i desactualitzat, recorre discretament una petita part de la vall del Cardener entremig dels grans monuments i espadats de roca que s'aixequen al seu voltant. Un carrer modest però amb interessants detalls que li donen un aspecte molt autèntic i genuí.

9.2.08

L'INTERIOR DE LA SEU DE MANRESA ABANS DE 1936

L'antic tabernacle gòtic que presidia l'altar major.
A primer terme l'escalinata central que conduia a la cripta.

Com ja s'ha parlat diverses vegades a Manresa Calidoscopi durant la guerra civil de 1936 al 1939 la ciutat de Manresa va pedre molt patrimoni religiós que era, al mateix temps, un valuós patrimoni històric i artístic.

Una de les poques esglésies que es va salvar va ser el principal i més gran temple de la ciutat: la Seu de Manresa. Però malgrat el salvament, el temple, va patir molts aldarulls i assalts durant la guerra civil. En un primer moment se n'havia autoritzat l'enderrocament, com gairebé totes a les altres esglésies manresanes, i es van començar a enderrocar elements secundaris com les sagristies o la gran punxa de pedra que coronava el campanar. Tot i així es va poder aturar l'enderrocament abans que les piquetes anessin més enllà.

Però abans de tot això es van produïr diferents aldarulls i assalts a l'interior de la Seu que en van acabar canviant l'aspecte interior que havia tingut durant els darrers dos segles. L'interior de la Seu era anteriorment ple, en gran majoria, de valuosos retaules barrocs que convivien amb alguns retaules més antics d'época medieval. D'altra banda la distribució de la part central era molt diferent a l'actual. A tota la part central existia un cor pels canonges. Aquest cor era un gran espai tancat en gran part per un mur de pedra. En el seu interior hi havia un llarg cadirat barroc de fusta que servia perquè els canonges de la Seu poguessin seguir de manera separada els oficis i misses de la Seu. Aquest espai era presidit per un gran monòlit central destinat a exposar-hi les partitures que es cantaven durant les cerimonies. La distribució d'aquest cor dins la nau central seria semblant a la que podem trobar amb el cor central que hi ha dins la catedral de Barcelona. Un espai que, sens dubte, trencava la llarga perspectiva interior de l'edifici de que avui podem gaudir tot i tenir alt valor artístic.

El cor, en la seva antiga situació a la nau central


L'altar major tenia una gran escalinata central que baixava fins a la cripta. Una escalinata que es va elminar i substituir per dues de laterals un cop passada la guerra civil. Però a l'altar major hi destava sobretot el bonic tabernacle gòtic que allotjava la imatge de la Verge de l'Alba.

L'antic orgue de la Seu

També en destacava, dins tot aquest conjunt de mobiliari artístic, el gran orgue del segle XVIII que era situat sobre la porta de la basílica que comunica amb el Parc de la Seu. Un orgue de grans mides i d'una envergadura considerable. També eren impactants les carasses de moro que hi havia a les dues entrades laterals a la Seu i que representaven un element molt popular ja que en determinades ocasions deixaven anar carmels per la boca.


De tot aques patrimoni poc se'n va salvar. La Seu de Manresa va ser incendiada i assaltada i gairebé tot el patrimoni de retaules barrocs va desapareixer. El gran tabernacle de l'altar major també va desapareixer com també l'antíquissim orgue. D'altra banda tots els vitralls es van rebentar quan es van volar amb bombes els ponts que creuaven el Cardener. Només se'n van poder salvar els retaules gòtics, algunes parts del cadirat del cor, les carasses de moro, la imatge de la Verge de l'Alba, la decoració barroca de la cripta i altres petits elements.

Amb totes aquestes vicissituds l'interior de la Seu va ser convertit en parking d'ambulancies, en lloc d'acollida de refugiats i altres funcions. La conseqüència dels incendis i de totes aquestes activitats va provocar que al final de la guerra tota la pedra de l'interior de la basílica quedes fumada. Netejar tot l'interior fumat va necessitar anys de restauració com també tornar a omplir la basílica amb un nou mobiliari. Les parets del cor central, l'únic que en quedava, van ser enderrocades i la part posterior es va muntar de nou a la paret del fons, al voltant de la porta que comunica amb la plaça de la Reforma. D'aquesta manera es recuperava la perspectiva sencera de tota la nau gòtica.


Els desperfectes provocats per la guerra civil van canviar radicalment l'aspecte de l'interior de la Seu com, sobretot, en van retallar moltíssim el seu amplíssim patrimoni. Malgrat que la Seu va ser una de les poques esglésies que es van salvar dels enderrocaments, el temple va pagar car el conflicte de la guerra civil.

Una de les trones amb que antigament, al no haver-hi microfons, els capellans feien els seus sermons. També hi destaca, sobre la porta de la baixada de la Seu, una de les carasses de moro.

Més informació d'aquest tema a la web El Salvament de la Seu, l'any 1936: http://www.guiamanresa.com/laseu/

EL CARRER D' IGNASI OMS

El carrer d'Ignasi Oms és el carrer modernista per excel·lencia a Manresa. Les construccions d'aquest carrer són totes d'estil Modernista. Però, a més a més, de les quatre construccions que ocupen aquest carrer, tres van ser dissenyades per l'arquitecte que, amb bones raons, dóna nom al carrer: Ignasi Oms i Ponsa. Concretament va projectar el Casino de Manresa, la Torre Llúvia i la Casa Torrents, que fa cantonada amb la plaça Independència. Així aquest vial, que s'obre entremig de cases senyorials i jardins, és el centre del Modernisme manresà. Justament per això és una llastima que encara aquest extraordinari carrer no s'hagi remodelat per convertir-lo en una illa de vianants. Si deixés de ser un parking acumulador de cotxes i s'hi instal·lés un nou paviment el carrer segur que arribaria a tenir l'aspecte que realment és mereix.

DOS RELLOTGES, DOS TEMPS



...Can Jorba era el gran vaixell de la mercaderia ancorat al moll de la ciutat. La ciutat vivia i bellugava dins el gran magatzem. Un gran rellotge presidia la façana, tot fent córrer el temps de la ciutat. Durant el selge XX, Manresa ha tingut dos rellotges i dos temps; mentre el de la Seu marcava acompassadament el temps antic, el de Can Jorba assenyalava el temps modern...


Pilar parcerisas / Can Jorba, vaixell de la mercaderia

Equipatge de mà, pag 59-63

L'INFLUÈNCIA DE MANRESA

Llorenç Ferrer i Alòs ens parla de la sensació de que Manresa és poc influent dins el conjunt del nostre país:
.
Fa temps que hom té la sensació que Manresa influeix poc sobre aquelles institucions que prenen decisions sobre el territori i que la potent personalitat que la ciutat va tenir quan era capdavantera en la producció de pells, de mocadors i cintes de seda i després de filats de cotó s'ha anat desfingurant al llarg del temps. Els manresans destil·len un pessimisme crònic vers la seva ciutat i miren de reüll d'altres que hom creu que s'espavilen més perquè tenen segurament més poder sobre el país. Cal un lobby manresà i bagenc a les insitucions. Fa uns anys que Caixa de Manresa s'ha posat les piles i l'aposta de Sant Benet és l'exemple més obvi de l'important que és tenir el centre de decisió a la ciutat. L'orgull manresà es recuperalentament quan es comença a tenir equipament emblemàtics... El canvi polític a Catalunya ha debilitat el poder pairalista i s'ha desplaçat cap a d'altres àmbits en que la ciutat està molt més ben situada... o n'hauria d'estar.
Hi ha elements que així ho fan pensar. La Catalunya Central ha començat de nou a treure el cap i sembla que va seriosament. ¿Com hi jugarà Manresa? És hora de crear i desplegar la força pròpia força a nivell de país.
.
Llorenç Ferrer i Alòs / El poder de Manresa al llarg del temps, notes històriques sobre la relació entre la ciutat i país.
Calidoscopi Manresa Pag. 92-93

8.2.08

FANALS DE LA PLANA DE L'OM



Els fanals que envolten la Plana de l'Om són diferents als de la resta de Manresa. El seu model no s'assembla de res amb els altres fanals de Manresa. El seu disseny recorda a molts llums situats en diferents avingudes de Barcelona i, de fet, al capdamunt s'hi pot observar un escut que sembla el de Barcelona. Uns llums elegants qu donen un estil diferent a aquesta plaça.

LA PLAÇA PEDREGAR



La plaça Pedregar és un lloc estrany, un espai que no és centre de res, un lloc de pas que ha perdut les seves poques referencies. Més aviat podriem dir que és un tros de carrer ample molt curt. A més a més la plaça es troba ubicada enmig d'una gran baixada fet que la converteix en un lloc encara més díficil. El seu nom es suposa que deu venir de trobar-se a un lloc molt ple de pedra i poca vegetació al peu del Puigmercadal.

La plaça és un petit aparcament o també una mena de final de carrer sense sortida. Un espai desendreçat i díficil. Els comerços hi són escassos. De fet el comerç que hi havia estat més estable va una botiga d'esoterisme. Una de les primeres botigues i més veteranes d'aquesta temàtica a Manresa. Durant decades la plaça tenia un punt de referència: el petit palauet on s'hi allotjava la Cambra de comerç de Manresa. Desde fa pocs anys, però, la Cambra de comerç va abandonar aquest espai se'n va anar a l'edifici de Can Jorba tot deixant el que havia estat la seva seu més històrica. Ara aquest palau fa mesos que és en venda esperant que algú es fixi amb ell i el compri donant una mica més de vida a la plaça.

MIRADA AL BARRI DE LA GUIA



Imatges del barri de la Guia. Un barri injustament condemnat a l'oblit i a la decadència.

ELEMENTS COMERCIALS DEL MODERNISME



El Modernisme va arribar a tots els camps, tant el de l'habitage, com l'industrial com, també, al del comerç. El modernisme es va convertir en un reclam decoratiu i comercial que, anys després encara té el seu rastre al centre comercial de Manresa. Un parell d'exemples serien els vitralls i motius forjats de l'antiga Sastreria Tuneu, al carrer del Born. Com també el quiosc de l'Arpa, a la plaça Sant Domènec, una petita obra mestra del Modernisme manresà.

7.2.08

CONTEMPLANT LA CIUTAT DESDE EL PARC DE LA SEU




Al parc de la Seu es pot contemplar, sobretot, la vall del Cardener. Però si anem a la part de darrera també podem contemplar una part del nucli urbà corresponent a les Escodines, i a la Bonavista. Desde aquest mirador Manresa presenta un aspecte d'urbanisme desendreçat, de cases apilades acumulant-se de manera caòtica. Un aspecte lògic dins una ciutat d'orografia díficil i construïda en una gran baixada.

TRIBUNA MODERNISTA

La casa de la Buressa és un dels exemples més importants del modernisme manresà. Dins de la seva inspiració historicista aquests gran casal ocupa un gran espai tot construïnt volums de força impresió com la gran torre punxeguda. Gairebé als peus d'aquesta torre s'hi troba un dels elements més bonics de la casa: la tribuna circular. Feta de grans finestrals, amb uns decoratius vitralls, la tribuna de ben segur que va ser concebuda com un gran aparador de la riquesa dels amos del pis principal. Avui en dia aquest afany exhibicionista ha desaparegut i els finestrals de la tribuna són tapats per les diferents cortines. Igualment els maresans podem continuar admirant aquesta bonica tribuna situada en una de les cantonades més conegudes de la ciutat.

ELS PLANS DE LA TORRE SANTA CATERINA



La plana a l'entorn de la torre Santa Caterina és ampla i elevada. Desde allà fa la impresió d'estar entre el cel i la terra. Grans camps de secà donen a la plana un aspecte infinit. Petits i antics murs de pedra seca endreçen i distribueixen els camps i les propietats. Uns pocs arbres trenquen l'aspecte de monotonia i aridesa hivernal que té ara mateix la plana. La Manresa urbana sembla llunyana, en un estrat inferior, com si s'hagues fet petita podent-la contemplar de manera altiva i poderosa. Aquesta gran plana és un espai que es desplega solitari sota el cel infinit convidant a la reflexió i a les passejades tranquiles. Una gran plana que, també, és un gran balcó sobre la Manresa històrica i monumental.

Una Manresa rural, tant llunyana i tant propera que encara romàn allà encara intocable, com fa tant i tans anys.

NOMINACIONS BLOCAIRES


Dins de les relacions blocaires hi ha el fenomen dels memes, els premis, les nominacions. Una manera de relacionar-nos, de donar-nos a conèixer o a reconèixer la feina feta entre les persones que construïm la xarxa. La blocaire gironina Joana autora de l'espai ple de sensibilitat anomenat Llum de dona m'ha nominat per un premi, d'una estética força especial per cert, promogut per: http://arteypico.blogspot.com/


La Joana em nomina com a bloc divulgatiu. Desde Manresa Calidoscopi agraïr-li el seu gest i donar-li les gràcies per el seu interés a visitar aquest espai. Una mirada disposada a conèixer la ciutat de Manresa desde la poètica Girona.

6.2.08

L'ESCALINATA DEL CASINO


Un dels indrets més bonics que va deixar el Modernisme a Manresa va ser l'escalinata del Casino. Aquesta llarga escalinata era un dels punts que, de manera monumental, donaven accés als jardins i pistes de tenis de darrere l'antic Casino. Ara, un cop reconvertit l'edifici en biblioteca, l'escala forma part del parc del Casino. Quan l'edifici encara no era restaurat aquest espai tenia moltes parts malmeses. L'escalinata convivia entre la verdor dels liquens, les molses i les xeringues dels drogadictes. Uns afegits que li donaven un aspecte decadent però romàntic. Ara un cop restaurada l'espai ha perdut l'aspecte decadent però conserva del tot un encant romàntic potenciat pel rosat de les façanes de l'antic Casino.

LA SEU DESDE LA CATALANA

Una visió frontal de la Seu desde el barri de la Catalana i Sol i Aire, a sobre les vies del tren. Una vista llunyana i poc usual amb les cases de la plaça de la Reforma destacant clarament i el temple envoltat de grues.

BARRAQUES A LA GUIA

La deixadesa en que s'ha deixat aquest el barri de la Guia ha arribat fins al punt que trobem barraques mig desmuntades en un dels descampats a l'entorn del barri. Al fons, les cases de la Balconada es miren altivament el barri.

MONTSERRAT DESDE EL CAMÍ DE LA COVA

La muntanya de Montserrat es pot veure desde els llocs més insospitats. En aquest cas veiem la seva figura entremig dels forjats de la reixa d'entrada a una de les propietats que hi ha al carrer de la cova.

5.2.08

MANRESA POSA'T LLETJA: LA REFORMA DE L'INSTITUT LLUÍS DE PEGUERA

Manresa Calidoscopi fa un nou article de Manresa posa't lletja, dedicada als delictes arquitectònics i urbanístics comesos a la ciutat de Manresa. En aquest cas parlem de l'Institut Lluís de Peguera. Aquest institut va ser construït a primers del segle XX amb un estil majoritàriament modernista. Consta d'un cos central d'entrada amb dues ales laterals dedicades a encabir-hi les classes.

Però a la segona meitat del segle XX aquest complex dedicat a l'ensenyament va patir una horrible mutilació. Per poder fer front al creixement d'alumnes es va decidir ensorrar les ales laterals ja que la mida de les seves aules era massa gran i es necessitava un número més alt d'aules per poder encabir més alumnes. Així doncs, un cop ensorrades les ales originals de l'edifici, se'n van construir unes de noves amb més classes però amb un estil totalment modern que no tenia res a veure amb la construcció anterior. Aquestes noves ales quedaven i queden com un afegit postís a la part modernista que encara queda dreta.

Però això no va ser tot. A la part central de l'institut es van ensorrar les teulades i coronaments originals de l'edifici i, en el seu lloc, s'hi va afegir un nou pis. Una nova planta que en realitat era un conjunt de grans moduls del mateix estil que les noves ales. Un nou afegit que espatllava la única part que quedava de l'antic edifici.

Fa uns anys es va fer una acció per integrar millor el nou pis de la part central amb la forma de l'antic edifici. Es van recobrir els moduls i s'hi van ficar unes finestres que anessin de conjunt amb la resta de l'edifici modernista. Igualment es van recuperar els antics coronaments de l'edifici i les teulades de dues aigües. En canvi les dues ales laterals contínuen amb el mateix aspecte, o encara pitjor ja estàn patint un ràpid procés de degradació.

També va ser polèmica la intervenció, feta fa més poc temps, per tancar amb vidre els porxos dels baixos ja que alguns consideraven que això era una nova aberració a l'edifici modernista.

En el futur es preveu millorar les degradades ales laterals i millorar l'accessibilitat amb la part central antiga. Però, pel que sembla, no es preveu fer cap acció per reparar l'aspecte estétic i integrar visualment la part antiga amb les moderna. Un dolorós exemple de la poca sensibilitat cap al patrimoni artístic en aquesta part de la ciutat. Una bonica part de la ciutat, que inusualment, és dominada pel verd. El verd de la plaça Espanya, els jardíns que l'envolten i el parc la muntanya de Puigterrà. Un exemple greu de la Manresa més lletja dins aquesta petita part de ciutat-jardí. Una intervenció de restauració estètica a l'institut segur que acabaria d'embellir aquesta zona.

OLIVERES

Una perspectiva dels camps d'oliveres que hi ha a l'entorn del barri de la Guia. Unes oliveres de les quals ja s'havia parlat a Manresa Calidoscopi. Aquesta presa, feta des d'un dels replans del camí cap a la torre Santa Caterina, ens ensenya les planes i les muntanyes plenes d'aquest arbre mediterrani. Tot, com és tant habitual, amb Montserrat de fons.

COLLBAIX DESDE UN REG DEL POAL

La muntanya de Collbaix desde un canal de reg, ara sec, que ressegueix el marge d'un camí del Poal.

AL PARC DE LA SEU

La Seu desde la mirada d'un dels arbres que hi al parc que l'envolta.

4.2.08

CARRER NOU I VELL DE SANTA CLARA

Al barri de les Escodines, quan anem en direcció al monestir de Santa Clara, ens trobem amb dos carrers de nom semblant: el carrer Nou de Santa Clara i el carrer Vell de Santa Clara. Dos carrers que començen i acaben al mateix lloc però que, en canvi, tenen recorreguts diferents. La diferéncia de noms ens diu que els carrers van ser creats en temps diferents i que cadascún té les seves circumstàncies. Per exemple el carrer vell de Santa Clara va seguint un recorregut corbat, com si fos la petita part d'un gran cercle imaginari. Cases antigues amb unes portalades que denoten la llarga tradició pagesa dels escodinaries.

En canvi el carrer Nou que porta cap a Santa Clara no perd el temps i enlloc de dedicar-se a fer corbes i a dubtar cap a on va comença i acaba en els mateixos punt que l'antic carrer però, això si, hi arriba de manera totalment recta! De manera que els nous temps indiquen que hem d'arribar més ràpid a Santa Clara i per fer-ho així cal anar directes i clars en línia recta. Una recta que deixa totalment en pla secúndari el seu predecessor, el carrer Vell de Santa Clara. Talment com les carreteres antigues plenes de revolts que acaben sent substituïdes per altres de més rectes i directes.


Així doncs la imatge ho deixa ben clar, el carrer Vell i corbat a la dreta i el Nou i rectílini a l'esquerra. Dos recorreguts diferents, dues époques diferenciades però un mateix objectiu final: Santa Clara.

EL PONT VELL DESDE EL CARRER DE LA COVA

Una imatge parcial del Pont Vell desde una reixa de l'estret carrer de la Cova que puja fent ziga-zaga desde el Pont Vell. Un carrero pavimentat amb un senzill empedrat i envoltat de murs que tanquen les petites propietats que hi han sota l'imponent edifici de la Cova i la Casa d'Exercicis. Un petit carrer, un espai modest però autèntic que fuig i viu amagat dins la gran façana monumental de Manresa.

3.2.08

OFRENES AMB OBJECTIU DESCONEGUT

Pujant per el camí de la torre Santa Caterina, desde el barri de la Guia, es poden trobar diferents murs que antigament tancaven els camps d'oliveres. En un d'aquests murs hi ha una petita cavitat rectangular on s'intueix que, anys enrere, hi devia haver alguna imatge religiosa a la que encomanar-se o adorar durant el recorregut. Tot i no existir actualment aquesta imatge el forat contínua tenint alguna funció poc concreta tot i que semblant a l'anterior.

Algún grafitter es va entretenir a pintar el forat de colors liles i blavosos. I d'altres vianants han anat ficant pedretes, herbes o alguna branqueta com a senzilles i silvestres ofrenes a qui sap que o qui. Tot i no haver-hi res, la cavitat d'aquest mur, sembla que genera en alguns la necessitat d'adorar a la imatge que ja no hi és. O potser adoren altres tipus de deïtats o ideals desconeguts per nosaltres? Qui sap.

LA BAIXADA DE SANT MARC, UN CARRER MARCAT PER LA PEDRA

La Manresa propera a la façana monumental és on la díficil geografia de la ciutat es mostra més violenta. Balmes de pedra, parets pétries, pujades dretes convivint amb carrers i cases del barri antic. La Manresa de pedra natural i la urbana convivint de manera conjunta desde fa segles. Un carrer on aquesta convivència es mostra de manera més clara és la baixada de Sant Marc que, tot vorejant el PuigCardener, comunica l'entorn del carrer de Santa Llúcia amb la via Sant Ignasi. Un carrer amb estat de canvi ja que la única casa que hi havia està sent enderrocada. El carrer abandonarà un mica més el seu aspecte urbà per acabar sent un jardí de formacions pètries.

2.2.08

UN LLUM MISTERIÓS

De nit, la baixada de la Seu es tenyeix d'una llum taronja que il·lumina la basílica. Al mateix temps, el característic llum amb forma de serp de les escales de la baixada ofereix la seva pròpia llum taronja. En la fosca de la nit, l'entorn de formes gòtiques i la ténue llum taronja l'aura de misteri a l'entorn del significat d'aquest llum es fan més grans.

La nit, la llum i la serp fan bufar aires de llegenda inexistent. Algú la vol crear?

EL BARRI D'UN SOL CARRER: MIRALPEIX

Al costat de la rotonda del Petrocat hi trobem el barri de Miralpeix. Un barri modest i que sembla que, en gran part, va ser fet amb cases d'autoconstrucció a mitjans del segle XX. Apart de la seva arquitectura senzilla, semblant a la del barri de la Mión, la seva principal característica es que és un barri d'un sol carrer. Un carrer amb cases a un sol cantó que tenen vistes a la carretera de Cardona i als grans boscos de pollancres de la vora del Cardener.

En aquest carrer-barri anomenat Miralpeix hi accedim per la mateixa entrada que condueix a la benzinera i hem de fer un petita pujada per on entrarem a aquest únic carrer sense sortida. Com es habitual en aquestes zones dels afores, el barri està envoltat d'algunes cases aïllades, camps de secà i regadiu. Però, per descomptat, el referent principal del barri és la benzinera i la rotonda que tonquen a l'Eix Transversal.

1.2.08

LA PINTURA DE JOSEP VILA-CLOSES A L'AIRE LLIURE


Josep Vila-Closes ha estat un dels pintors locals més coneguts per la ciutat durant el segle XX. Dins la seva faceta de pintor se n'hi inclouen moltes d'altres relacionades amb la participació dins la vida cultural de la ciutat. Mort fa pocs anys, la seva vida va estretament lligada a la nostra ciutat i al barri de Saldes-Plaça Catalunya. El seu format de pintura es centrava sobretot en les pintures a l'oli sobre tela però, per descomptat, podem trobar excepcions.

Pocs anys abans de morir va fer en unes parets de ciment de la Plaça Catalunya de Manresa un seguit de pintures on es representaven les escultures que es trobaven arreu de la ciutat. Una petita enciclòpedia escultural de la ciutat que ell mateix va anar pintant laboriosament en aquelles parets, amb les pintures i els pinzells a peu de carrer. L'obra en aquesta plaça la va completar amb unes pintures representatives de Sant Jordi i Manresa i unes representacions festives de la Festa Major en uns murs de l'Avinguda Tudela que despareixeran properament.

Uns anys després de la seva mort podem tocar i mirar aquesta obra de Josep Vila-Closes a l'aire lliure. Passar i traspassar veient com, de mica en mica, el temps va malmetent la seva obra i el seu record al carrer. Una plaça i uns carrers d'un barri per on se'l podia veure passejant tot sovint. Una pintura que és una mostra, encara ben present, de la honradesa i el manresanisme que irradiava aquest artista.
.
Aquest article vol ser un petit record d'homenatge a Josep Vila-Closes.