31.12.07

MANRESA 2008


VISTA AL PONT VELL

El Pont Vell desde una de les baranes del Parc de la Seu. Al terra una pila de fulles seques dels plataners del parc.

27.12.07

EL XALET DE CASA CARITAT


Al carrer Verge de l'Alba, a tocar els jardins de Casa Caritat (davant el Casal Popular La Fadulla), hi trobem un antic xalet que havia estat un parvulari dins del conjunt de Casa Caritat.

Actualment aquest xalet es abandonat i té un aspecte lamentable. El mateix que els jardíns del seu voltant que han acabat sent un niu de porqueria. Dins d'aquests jardíns també hi ha un arbre altíssim que es considerat un arbre monumental i protegit. Un espai abandonat que ha estat ocupat per una colònia de gats.

Però aquest xalet d'aspecte poc interessant anteriorment tenia molt més interés. Només cal veure la foto antiga que s'adjunta en aquest article i veure la mutilació a que en determinat moment va ser sotmés.

Si, si, encara que avui no ho sembli aquest xalet era un deliciós exemplar de l'art modernista a la ciutat de Manresa. Projectat per Alexandre Soler i March tenia una teulada plena de corbes i una petita torre amb un curiós però bonic coronament. Un xalet amb formes sinuoses d'una inspiració radicalmetn modernista i amb influències d'Antoni Gaudí. Perquè lés evident que la petita torre que presidia el conjunt té una clara semblança amb la torre que corona la casa Batlló de Gaudí, a Barcelona.

En algún moment determinat del segle XX sembla que es va decidir eliminar declaradament els elements modernistes. Els esgrafiats de sobre les finestres, en canvi, encara existeixen amagats sota la brutícia. Igualment també es conserva el porxo de fusta de davant, el qual, recorda a les típiques cases americanes.

Seria important que l'Ajuntament rehabilités aquest xalet i els jardins tot recuperant-ne els elements modernistes que en van ser eliminats. Uns elements que eren la clau de la marcada personalitat personalitat d'aquest edifici. L'arquitectura manresana guanyaria un bonic i important element dins la ruta modernista de la ciutat.

19.12.07

ESPELMES PER SANTA LLÚCIA

La devoció popular per Santa Llúcia a Manresa encara és seguida a Manresa. Concretament a la Seu de Manresa on hi ha un altar dedicat a la santa.
És tradició que el dia 13 de desembre, dia dedicat a la santa, se li deixi una espelma per demanar que conservi la vista dels ulls. Tot això acaba creant una mar de colors amb les petites flames i les proteccions plàstiques de les espelmes. Fins fa uns anys tot aquest conjunt d'espelmes s'nava deixant a dins la basílica, davant de la capella dedicada a aquesta santa. Però tantes espelmes no eren aconsellables per la bona conservació del temple així que es va traslladar l'adoració a la santa, durant el dia de Santa Llúcia, a una ala del claustre de la Seu. Creant una catifa líneal de coloraines davant la santa encara més bonica. Un espectacle religiós però també visual.

Tot això complementat amb la fira de Santa Llúcia a banda i banda de la baixada de la Seu.
.

15.12.07

1 ANY DE MANRESA CALIDOSCOPI

Manresa Calidoscopi fa un any. El 15 de desembre de 2006, aquest bloc començava amb un article dedicat al projecte dels nous jutjats de Manresa. Més tard han anat venint articles amb diversos temes que s'han centrat, sobretot, a l'entorn de remarcar la personalitat de la imatge urbanística i arquitectònica de la ciutat.

Un interés per Manresa i un any que ha donat per més de 140 articles. Una petita enciclòpedia virtual de la ciutat en la qual podeu buscar retalls d'una Manresa a vegades amagada sota la boira però també amagada, o no, sota el desinterés, la poca confiança o la baixa autoestima dels ciutadans. Perquè això també ha fet Manresa i ja forma part de la seva manera de ser. També per això i per altres coses cal parlar-ne i que la ciutat tingui un lloc per ella al confús i globalitzat món de la xarxa virtual. Malgrat això, Manresa Calidoscopi, és un projecte marcat conscientment desde sempre per un principi i un final, com tot. Un final que segurament no serà gaire llunyà. Mentrestant em sento molt agraït que, durant el temps que sigui, pugui anar dedicant temps a Manresa dins l'àmbit del món virtual. Com a blocaire tindria tantes coses a dir.


Personalment he volgut aprofitar l'obertura a cada vegada més gent d'aquest interessant fenòmen anomenat Internet. Així tothom pot ensenyar o comunicar a qui ho vulgui la seva vida, els seus gustos o les seves obsessions. La meva obsessió ha estat Manresa, desde fa molts anys. Per això en aquest espai he volgut donar una nova dimensió a aquest particular món local que és Manresa. Canalitzar una llarga obsessió per convertir-la, a través d'aquest bloc, en una materialització virtual de la meva visió de la ciutat. Les ganes i el plaer de fer una mena d'homenatge a la ciutat en que visc i estimo per ser casa meva.


Manresa conté molts detractors, carregats de més o menys raó, que veuen la ciutat poc atractiva i plena d'una grisor que mai se n'acaba d'anar. La meva missió personal i secreta ha estat resistir-me a aquesta afirmació i gairebé sempre buscar-ne els punts més interessants, les visions, les imatges, els comportament més particulars que fan que Manresa, grisa o no, sigui el que és: Manresa. Perquè Manresa és Manresa i això vol dir que, per bo o per dolent, és com és i cal tenir en compte allò que la fa única dins un món tant cada vegada més petit i uniforme.

Un espai virtual que busca mostrar un panorama determinat de la ciutat, buscar una Manresa personal, una Manresa manresana. Buscar una Manresa a través de textos, detalls i, sobretot, imatges. Una Manresa amb personalitat, poètica, interessant o simplement diferent. Una Manresa que potser no existeix i que, a vegades, penso que potser només existeix en els meu cap o en la meva manera de mirar les coses. Una Manresa potser, per alguns, aparentment només física i sense esperit. Però que crec que en té. Un esperit manresà que busco i vull transmetre i que potser ja no hi és o que potser no hi ha estat mai. Qui sap, potser només és una visió, una al·lucinació personal.

Una opinió particular de Manresa i que tenia una forta necessitat de mostrar i d'explicar a algú, a qui ho desitgi o li interessi. Sino, per sort, sempre podreu tancar la finestra.


Moltes gràcies a tots vosaltres: els visitants.

12.12.07

CATIFES DE FULLES

El vent d'aquests dies per fi ha fet caure una bona part de les fulles seques dels arbres del Passeig Pere III de Manresa. Una imatge típicament tardorenca que no s'acabava de veure tot i ser gairebé a tocar de l'hivern astronòmic.
.
.
Les fulles seques creen unes amplies catifes de fulles al llarg del Passeig. Unes catifes marrons que fan un mar vegetal d'aquells que tant agrada a la canalla per poder empenyer exageradament les fulles amb els peus o fer-les volar per l'aire fent una petita i fugaç pluja de fulles. Un hobby infantil molt entranyable. Encara ara quan passo per sobre les catifes de fulles, sense que es noti gaire, empenyo una mica les fulles tot recordant aquell joc divertit que identificava amb el Passeig i la tardor...
I vosaltres, l'havieu jugat aquest joc?

11.12.07

LA SEU DESDE LA CATALANA

Una imatge més de la col·lecció de fotografies amb els diferents punts de vista sobre la Seu de Manresa. Aquesta vegada, la Seu apareix entre els arbustos del revolt d'entrada al camí de les Pedreres, al barri de La Catalana.

9.12.07

CAMINS I COLLBAIX

Desde els plans de torre Santa Caterina tot plegat es veu d'una manera més elevada. Conreus de seca, ara llaurats, tancats per parets de pedra. Llargues parets baixes intercalades per passos marcats com a petites i poètiques portalades que donaven pas i delimitaven tota aquesta zona de Manresa on el regadiu ni la Séquia no hi arriben creant un paisatge totalment direferent a la d'altres espais del terme no urbanitzat de Manresa. Desde la zona de Santa Caterina la vista és amplia i desde la inmensa plana es pot veure una part de la Manresa urbana i de fons muntanyes com les de Collbaix.

8.12.07

CAPVESPRE DE COLORS

Un capvespre de desembre pot ser ennuvolat o de color gris per uns núvols o una boira típicament manresana que no ha acabat d'anarse'n. Coses de trobar-se en una ciutat que és en un forat! Però hi han dies que tot i que els dies siguin tant curts els núvols i la boira acaben deixant el nostre cel i s'acaba el dia amb un capvespre de colors. Un cel acolorit de gran bellesa sobre les fredes tardes de desembre. Montserrat, com gairebé sempre, de fons si la boira ho permet.

7.12.07

SOTA EL PONT



Més imatges de Manresa. Aquest cop, ja que ens trobem en uns dies de ponts festius, es moldtra una fotografia del Pont Vell, un pont d'origen primitivament romà i que és un lloc de pas inmemorial per travessar el riu Cardener. Un punt de vista desde sota les seves arcades, just a tocar l'aigua del riu i sobre la gran terrassa de roca sobre la qual està construït aquest pont. De fons, veiem la Casa d'Exercicis de la Cova.

6.12.07

LLUMS DE NADAL

Ja falten pocs dies perquè arribin les festes nadelnques, o el que és el mateix, la millor època de l'any del consumisme. Per això el comerç ja fa dies que es prepara i ja ha començat el que és la campanya previa als dies forts de compres. Un dels senyals de tot això són els llums de NadaL desde el dia de la fira de Sant Andreu ja son encesos. Un senyal que és el tret de sortida a la campanya de Nadal. En aquesta fotografia podem veure els llums de Nadal del carrer del Born.

La tipologia dels llums de Nadal ha canviat força els darrers anys. No fa massa temps els llums de Nadal eren estructures metàl·liques amb bombetes de vidre. Però desde fa pocs anys s'han canviat per unes bombetes més petites col·locades dins uns tubs de plàstic que gasten menys i permeten fer millor les formes dels dibuixos.


D'altra banda els nombre de carrers engalanats amb llums s'ha reduït força i només penjen llums al mig del carrer els carrers amb un comerç més potent i cèntric. Igualment ha desaparegut el concurs de llums que fa uns anys era ben competitiu i que gairebé sempre guanyava el carrer de les Escodines amb el seus jocs de llums canviants i sincronitzades. Un concurs que fins i tot havia provocat la protesta d'algúns carrers per no considerar just o correcte algun dels veredictes. Actualment, ja sense el sentit competitiu que donava el concurs, ja no es busca tant l'impacte com alguns carrers feien anys enrere i la il·luminació s'ha tornat més reduïda, senzilla i menys creativa.

5.12.07

EL CAMPANAR DE LA SEU DESDE LA GUIA

El campanar de la Seu treu el cap de manera curiosa per mirar més enllà de les cases i turons que l'envolten. Aquí el podem veure treient el cap tímidament amb un dels seus ulls tafaners per el costat del turo de la Torre de Santa Caterina, tot mirant cap al lloc desde on s'ha fet aquesta imatge, al barri de la Guia.

4.12.07

LES CIUTATS DE MANRESA

Un fragment del text on Francesc Vilà ens parlar de buscar les diferents manreses que existeixen:
.
...Hi ha una ciutat literària. Diversos autors en donen compte i s'hi refereixen: Pla, Foix... I una ciutat que ha donat literatura: J. Amat i Piniella novel·lant l'experiència viscuda en els camps d'horros del segle XX; o Vicenç Prat, escrivint una meravella entre les obres de la crítica costumista local.

Hi ha una ciutat inventada. La que ens parla de projectes utòpics, d'explotacions mineres, de navegació fluvial, de ponts inversemblants... però també d'ideals polítics de primer nivell frustrats dolorosament o deixats a mig fer. Hi ha una ciutat de l'empresa, de la industria i el comerç. Que en el selge XIV va construir una obra d'enginyeria magnífica que encara és útil actualment -la sèquia- o que també aleshores comerciava safrà cap a Flandes; un comerç que entrà al segle XX com a model de perspicàcia en la gestió. Una ciutat que ha estat al dia de tots els processos agraris i industrialitzadors ( dels quals han quedat edificis memorables que deixarem malmetre impúdicament). Que ha produït un antomòbil pròpi, el PTV. Processos en els quals es generà riquesa que massa sovint abandonava la ciutat; i que generà moviments socials que cal tenir en compte...

A proposit de "buscar" Manresa. Francesc Vilà
Revista Transversal 29. Any 2006. Pag 132

3.12.07

SOROLLS I COLORS DE LA FIRA DE SANT ANDREU

La fira de Sant Andreu, com cada any, ha obert la campanya de Nadal. Ha omplert de manera massiva el centre Manresa amb un ambient molt característic de fira. Un ambient que s'estén, sobretot, al llarg del passeig Pere III. Una fira que crea unes imatges especials que semblen d'una época passada o, potser, es que només ens recorden imatges mportants de la nostra infància? Un ambient, uns colors, unes músiques, uns jocs que es van repetint i mantenint dins una societat canviant. El passeig és l'escenari d'uns negocis ambulants d'entreteniment que marquen de gran personalitat les fires, també la de Sant Andreu. Una fira que acaba sent una imatge més de Manresa.

Parades de llaminadures que acaben sent un quadre de 1000 colors llempants. Boletes de caramel de diferents colors, nuvols de sucre roses, crispetes blanques i de colors, martells sonadors i bastons amb llaminadures a dins, pomes confitades, i altres llaminadures de tons i formes diferents.

En l'àmbit del joc trobem un establiment mític: el Camel Blues Band. O per dir-ho més clar, la parada de carreres de camells. Una parada gran i sempre plena amb un senyor que mai es cansa d'animar a guanyar i participar en les carreres per guanyar alguns dels peluixos, pilotes o electrodomèstics que hi han penjats o exposats. Les curses de camells amb que es competeix a traves d'encertar les boles en els forats és un dels clàssics més importants de la fira a Manresa. Els camells avançant amb el fons de desert pintat i la sirena que indica que hi ha un guanyador de la carrera és tota una icona.

O les tomboles Catalunya amb la inacabable falera dels clients per tirar fitxes a les vitrines o, en l'altre tombola, obrir sobres sorpresa que acaben llençats al terra fent una gran catifa al terra blanca. Els rifles, intentant encertar les boles de colors també són una imatge clàssica de la fira.

Dins l'àmbit més culinari i de menjar calent en destaquen les parades de patates fregides o frankfurts però, sobretot, les xurreries amb els xurros, patates, bunyols, ensucrats, palets de patata etc... Negocis com els de les xurreries moianenques l'Espiga d'Or o els Ramos en són totalment familiars.

També mereixen molt l'atenció el gran nombre de parades de bolsos, moneders, bosses i bossetes que han substituit les massives parades de catifes que van omplir una part important de la fira durant uns anys. I les cabines plenes de peluixos o rellotges que s'han de pescar amb una pinça que gairebé mai encerta ni té prou força per agafar aquell objecte desitjat. Però per acabar a la fira de Sant Andreu li faltaria alguna cosa si no tingues amb ella alguna de les parades d'aneguets flotants que els nens han de pescar per triar, indecisos, un dels regals que omplen fins dalt la parada.

Unes imatges que es repeteixen a moltes fires però que els manresans també ens hem fet, desde fa molts anys, nostres també. Un imatge entranyable però viva per la gent de tots els barris de Manresa i dels pobles de la comarca que omplen el passeig tot badant per un mar de colors i sorolls estridents.

29.11.07

LA PUJADA DEL CASTELL

Manresa Calidoscopi parla en aquest article d'un carrer de l'entorn de la muntanya de Puigterrà ( o popularment dita també del Castell ) que té una personalitat diferenciada de la resta de carrers de la zona: la pujada del Castell. Aquest carrer té un recorregut paral·lel al de la carretera de Vic. Comença al carrer Circumval·lació i acaba a la carretera de Vic.

La particularitat i, també, l'encant d'aquest carrer resideix en el fet que s'hi alternet els blocs de pisos amb els jardins. Hi ha tota una part del carrer, la més propera a la muntanya del castell, que té les cases enretirades cap a la muntanya. El fet de que siguin més enrere ha provocat que hi hagi un bon tros de terreny al davant amb jardíns. Una morfologia de carrer del tot tradicional en aquest barri nascut fa forces decàdes.

Així, doncs, aquesta és la partícularitat més gran d'aquest carrer desde que existeix. Un vial tranquil i ple de jardíns al costat d'un carrer tant cèntric i amb tant trànsit com és la carretera de Vic.

En alguns jardins s'alterna el verd amb el vial d'entrada del cotxe fins al parking de l'edifici. Un vial que acaba sent una via enjardinada. En canvi hi han altres cases que no tenen entrada per a cotxe i acaben creant passadissos vegetals. Amb plantes al voltant i enfiladisses. En alguna casa el recorregut de la reixa del carrer fins a l'edifici acaba sent una mena de petit bosc o selva.

De fet sembla ser que segons les ordenances municipals pensen en protegir el particular paisatge d'aquest carrer ja que obliguen a construïr les cases uns metres enrere tot obligant a deixar espai lliure al seu davant. Llastima que en algunes cases aquest recorregut acabi sent cada vegada més un recorregut poc verd i molt ple de ciment.

Malgrat tot, el carrer de la Pujada del Castell, encara conserva aquest aire mixte de ciutat jardí. Uns jardins previs al gran jardi que es pot trobar pujant dalt del turó de Puigterrà o del Castell i passejar per l'inmens parc que hi ha.

28.11.07

LA GRUA DE LA PLAÇA MAJOR, UN NOU NADAL, ENTRE NOSALTRES

Les obres per fer els nous accessos a les diferents plantes de l'edifici antic de l'Ajuntament provoquen que faci falta col·locar una altíssima grua per poder portar els materials cap a la part de darrera de l'edifici. Una grua que embruta de manera evident la perspectiva de la façana de l'Ajuntament i de la plaça Major en general. Un peatge necessari ja que es imposible fer arribar els materials per l'estret carrer de la Baixada dels Jueus. Malgrat tot, és un peatge que s'allarga massa ja que fa temps que aquestes obres haurien d'haver acabat.

Una grua que, un nou Nadal, presidirà aquest espai. De fet, ja no ve d'aquí, ja que ho ha fet amb els actes més emblemàtics que es fan a la plaça a l'estiu, durant la Festa Major. Així doncs aquest Nadal la grua serà, de nou, el particular pessebre que presidirà la Plaça Major.

27.11.07

EL DESAPÀREGUT COMPLEX IGNASIÀ DE L'ANTIC RAPTE I L'ESGLÉSIA DE SANT IGNASI



Manresa Calidoscopi dedica una série d'articles dedicats als temples perduts durant la guerra civil de 1936-39. Aquest cop l'espai d'aquest bloc es dedica a recordar la desapareguda església de Sant Ignasi i l'antiga capella de Santa Llucia i del Rapte.

Aquest complex ignasià s'aixecava a l'actual plaça de Sant Ignasi, ben diferent de l'aspecte actual. Eren uns temples religiosos que marcaven l'entrada al barri de les Escodines.
La part més antiga corresponia a l'antic hospital medieval de Santa Llucia. En els seus baixos existia una capella gòtica dedicada a Santa Llucia. Al vestíbul d'aquest hospital és on, segons la tradició, Sant Ignasi de Loiola, va tenir un llarg estat d'inconsciència que es va anomenar popularment "el rapte". Per això al vestíbul de l'hospital, adjacent a la capella de Santa Llúcia, i al damunt del mateix terra on va jaure Sant Ignasi s'hi va habilitar, al segle XIX, una altre petita capella amb una imatge de Sant Ignasi estirat patint l'anomenat "rapte". Al llarg del segle XVIII, els jesuïtes, de la companyia de Jesús que va fundar Sant Ignasi van adquirir l'antiga capella i l'hospital per gestionar l'espai tot recordant la memòria del sant fundador de la companyia.

Aleshores els jesuïtes van decidir ampliar el complex. Van construïr una gran església barroca dedicada a Sant Ignasi a tocar de la petita capella de Santa Llúcia. I més tard van construïr el col·legi de Sant Ignasi, actual seu del Museu Comarcal de Manresa. L'església de Sant Ignasi va ser consagrada el 1820 i s'hi van fer diverses millores el 1908. En resum, un gran complex religiós dedicat a la memòria de l'estada de Sant Ignasi a Manresa.

Però l'any 1936, el Comité Antifeixista també va ordenar l'enderroc de l'església de Sant Ignasi, la capella de Santa Llúcia i del Rapte i l'antic hospital medieval de manera que en poc temps va desapareixer tot quedant un gran solar.

Un cop ensorrat tot els jesuïtes van decidir no reconstruïr l'església de Sant Ignasi. I uns anys més tard van construir en el seu lloc la Sala Loiola, actualment Sala Ciutat desde que els jesuïtes van cedir-la a l'Ajuntament. En canvi la capella de Santa Llucia i el Rapte es van decidir reconstruïr per l'alt valor simbòlic que tenien aquells espais.

L'actual edifici del Rapte, tocant a la Sala Ciutat, va ser construït els anys 50 exactament en el lloc on era anteriorment. El seu interior està inspirat en l'anterior edifici i el constitueixen la nova capella de Santa Llúcia, d'estil gòtic com l'anterior, i El Rapte, un gran vestíbul amb Sant Ignasi estirat damunt el terra on va tenir "el Rapte". L'edifici nou, ara de planta baixa i sense l'antic hospital a sobre, aprofita dos elements de l'antiga construcció, un senzill portal gòtic lateral que era la porta de l'antiga capella de Santa Llúcia i l'estatua de Sant Ignasi jaient a terra.

L'actual Rapte és un edifici senzill i poc destacable però, en canvi, manté un alt valor simbòlic dins la Manresa ignasiana.

El conjunt del Rapte i l'església de Sant Ignasi un cop enderrocats.

25.11.07

GRANS HORITZONS DESDE EL PUIGBERENGUER

La díficil orografia de Manresa, plena de pujades i baixades, ha creat una ciutat amb nivells molts diferents i amb pocs espais plans. D'altra banda això ha provocat que en la ciutat existeixin nombrosos punts elevats que s'han convertit en bonics miradors. Un d'aquests miradors és del que podem gaudir quan pujem a la muntanya, o més ben dit, turó del Puigberenguer.

La muntanya del Puigberenguer, situada entre els barris de la Mion, Poblenou i plaça Catalunya, havia estat durant anys anys una gravera als afores de la ciutat. És el punt més alt del terme municipal. Avui, però, la ciutat de Manresa ja ocupa una bona part del seu entorn. La part de dalt el turó és gran ja que hi ha un gran descampat, una escola, un camp de futbol i s'hi pot pujar i aparcar sense problemes.

Fa pocs anys l'Ajuntament va omplir tots els forats que hi havien fruit de l'antiga gravera que hi havia i va deixar tota la part superior del Puigberenguer convertida en una gran plana.
El Puigberenguer necessita desde fa anys un projecte que el converteixi en un parc. Ara per ara, com abans, les herbes dominen tot el pla de sobre la muntanya i només en algún dels costats hi ha algún arbre. Els arbres més coneguts són els tres o quatre pins que hi han en un costat. Un pins que es poden veure desde molts punts de la ciutat. Uns pins molt grans que han acabat sent un símbol identificatiu de la muntanya del Puigberenguer.


Però el més important de la muntanya del Puigberenguer són les magnífques vistes que desde dalt s'hi poden contemplar. Unes vistes on Manresa queda als peus de qui ho observa. Un camí de ronda que recorre tot el perímetre del pla que hi ha a dalt el turó facilita la observació de les vistes. Des d'allà podem veure tota la ciutat. Podem saludar ben aprop el turó de Puigterrà. En canvi la Seu i tot el centre de la ciutat queden petits i llunyans.

Més enllà podem observar de manera monumental la muntanya de Montserrat amb totes les serres que la precedeixen. Si continuem recorrent el camí de ronda podrem observar tot el poble de Sant Joan de Vilatorrada, Collbaix , una part del pla de Bages, el Poal i totes les muntanyes qui hi han més enllà. Fins i tot, a l'hivern i en dies de bona visibilitat, podrem observar algunes de les muntanyes nevades del Pirineu.


El Puigberenguer és un lloc on tot i que només hi hagin fortes pujades per arribar-hi, hi ha una bona recompensa: magnífiques vistes d'horitzons amples i llunyans que alimenten l'esperit i la reflexió.

Collbaix desde el Puigberenguer. Al fons a la dreta els primers Pirineus

23.11.07

VILADORDIS I L'IMPACTE AMBIENTAL DE L'AUTOPISTA TERRASSA-MANRESA

Després de molt temps torna la secció de Manresa posa't lletja, dedicada a denunciar o observar les desgràcies urbanístiques que s'han produït a la ciutat. En aquest cas ens desplaçem a un context diferent a l'habitual. Anem fins a la Manresa rural, concretament al barri de Viladordis.

Fa uns anys la vida i l'orografia de Viladordis es van veure alterades per l'arribada d'un nou element; l'autopista Terrasssa-Manresa. Una autopista que travessa Viladordis sense cap mena de mirament a l'hora de reduïr l'impacte ambiental. Un vial fet sense cura i amb presses.
L'impacte és produeix en els indret més emblemàtics i històrics de Viladordis: l'església de la Salut, el poble de Viladordis i les Marcetes.


El bosc de les Marcetes va ser literalment partit tot passant a tocar del Mas de les Marcetes. Aprop de l'històrica església de la Salut també hi passa l'autopista que talla dramàticament el turó que uneix el cementiri amb l'església. Per sort, hi van fer un pont per arribar fins al cementiri. I finalment a tocar del nucli de cases de Viladordis també hi passa l'autopista. Un so de fons de cotxes a gran velocitat acompanya constantment aquests indrets.


Un vial que, sobretot, espatlla visualment la bellesa de tots aquests llocs sense tenir-los en compte ni respectar-los. Una autopista de ciment sense barreres vegetals ni falsos tunels. Un vial sec i tallant sense cap respecte amb l'entorn. I a sobre el peatge de l'autopista no té gaire bon preu.


Algún dia es corregirà d'alguna manera l'impacte ambiental que l'autopista Terrassa Manresa ha fet i fa a Viladordis?

22.11.07

EL QUE EN QUEDA DE L'HORTA

Sota la torre del Vinyas, darrere la plaça Bages al barri del Poblenou, fins fa poc existia una ample zona de regadiu. La urbanització d'aquesta zona ha fet canviar radicalment aquest indret. Poc en queda del tapis d'horta, camins i ramals de la Séquia. En l'espai que mostra aquesta imatge ja només en queda l'antiga caseta de les eines, feta amb parets de pedra seca i quatre fustes, i uns feixos de canyes.

El ramal d'aigua de la Séquia provinent del bosc de Can Font ha estat tapat i ara és una línia de sorra, tot i que diuen que quedarà integrat en la futura urbanització. Ara tot és envoltat d'herbes del que ara són amplis solars buit del que abans era una horta fèrtil. En un futur poc llunyà aquest espai serà ocupat pels blocs de pisos anunciats pocs metres més avalls.

21.11.07

COLORS DE MANRESA


Identifiqueu Manresa amb algún color? S'estila de dir que el color de Manresa és el gris associant-ho a la fama de ciutat levítica i tancada. Llegim ,però, una opinió sobre els colors de la ciutat escrita per Joan Sabaté basada en criteris més paisatgístics:

... Si la materia del territori és alhora la materia de l'arquitectura, les seves característiques també es traslladaràn a la ciutat. Així els colors del paisatge del Bages, el verd i el roig són també els colors de la Manresa antiga. El verd és el color dels marges i de la pedra arenosa que apareix al llarg del Cardener i que forma els espadats que segueixen el seu curs. Es tracta d'una pedra esmicoladisa, que s'erosiona fàcilment i es desfà amb la humitat. Una pedra útil per a la construcció però en que l'esforç de treballar-la queda recompensat només a mitges per la seva durabilitat. Malgrat això és la pedra amb que es va construïr la Seu, la Cova, el Pont Vell, així com la resta de grans edificis de Manresa, aquells que tots reconeixem com a patrimoni i que configuren les imatge emblemàtiques d'una visió de postal de la ciutat. El roig li ve de l'argila, el substrat fèrtil que forma els terrenys de conreu de les planes del Bages i dels horts regats per la Sèquia. El roig és el color de les edificacions menestrals i populars, les que formen la massa de la ciutat antiga, sovint menyspreades per aquesta senzillesa...

Joan Sabaté , La ciutat sense rostre.
Dins del llibre: "Calidoscopi Manresa". Pag 55.

19.11.07

LA DESAPÀREGUDA ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU

Manresa Calidoscopi va dedicant uns capítols a parlar de les antigues esglésies que existien a la ciutat i que van ser destruïdes durant el 1936 amb la conseqüent perdua de patrimoni històric i artístic. En aquest cas parlem de l'antiga església de Sant Bartomeu situada al barri de les Escodines. Aquest temple s'aixecava concretament al final del carrer Sant Bartomeu (continuació del conegut carrer de les Escodines) en un espai on el carrer s'eixamplava. Per situar-nos millor hem de dir que l'antiga església i el convent adjacent eren enganxats a l'actual Casal de les Escodines. De fet el convent adjacent va ser durant anys una presó i actualment, un cop enderrocat també el convent, és un pati utilitzat pel Casal de les Escodines. Davant d'aquest pati hi hauriem de situar l'antiga església.

L'església havia tingut uns origens medievals però l'edifici que es va enderrocar era un edifici era construït més tard, el 1674. Era un edifici d'aparença molt senzilla, de poca exhibició artística, amb un petit campanar d'espadanya i un porxo al seu davant.

En el seu interior s'hi venerava sobretot la imatge de la Divina Pastora, una santa que com diu el nom presentava l'aspecte d'una pastora. Una santa especial en aquest indret ja que ha estat durant molt temps la tradicional patrona del barri, antigament rural i carlí, de les Escodines. Per tant, aquesta església havia estat el punt més important del barri. De l'església només en perdura la Divina Pastora una imatge venerada actualment en un altre indret i de la qual fins fa ben poc, si no es contínua fent, s'organitzava cada any una cercavila pel barri amb la imatge sobre una carrossa. Una tradició que ha estat mantiguda sobretot pels membres de l'històrica associació manresana de la Divina Pastora.

17.11.07

LLIBRE: MANRESA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT

L'abril de 2007 , l'ajuntament de Manresa, conjuntament amb la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya van editar el llibre Manresa, la transformació de la ciutat. Un llibre editat oportunament el març de 2007 durant la precampanya electoral de les eleccions municipals.

El llibre explica i il·lustra amb dibuixos i plànols els principals projectes arquitectònics i urbanístics que s'estàn desenvolupant o s'han desenvolupat en aquesta onada d'obres mai vista que està patint la ciutat. Projectes, entre d'altres, com la transformació de les Escodines, la plaça de la Reforma, la Fabrica Nova, els nous accessos a l'Ajuntament, la biblioteca universitària, i els habitatges de protecció oficial de la Parada. Igualment també s'especifiquen temes com l'ampliació del catàleg de patrimoni i la planificació de diverses zones de la ciutat.

Gran part d'aquests projectes exposats estàn en construcció, parats o encara són només un projecte. Per això aquest llibre és una bona guia per conèixer amb més detall els grans projectes arquitectònics i urbanístics que actualment s'estàn duent a terme a la ciutat.
El podreu trobar a la llibreria Parcir o la biblioteca del Casino.

16.11.07

UN BALCÓ PODERÓS

El balcó més il·lustre de la ciutat i el que, suposadamnet, té més poder. El balcó central de l'Ajuntament.

14.11.07

IMPONENT CASA D'EXERCICIS DE LA COVA

La Casa d'Exercicis de la Cova acaba sent una imponent muntanya de pedra tot passant desde sota el camí que condueix a l'església de la Cova. Un edifici fort i ample assentat sobre grans talussos i columnes. Un edifici amb força que brilla en la nit dins la genuïna Manresa ignasiana.

12.11.07

HIMNES MÚSICALS MANRESANS

Hi han ciutats o pobles on es dona el fenòmen que hi han cançons que, intencionadament o no, s'acaben convertin en himnes de la ciutat. Cançons que la gent coneix, sap cantar més o menys espontàniament, i que identifica clarament amb algúna ciutat o poble. Algún exemple potser podria ser Barcelona que ha acabat fent seves i populars cançons com Barcelona de Freddy Mercuri o cançons rumberes com la famosa Barcelona tiene poder de Los Manolos.

Podem dir el mateix de Manresa? No es pot dir ni un si segur ni un no contundent. Posarem alguns exemples. Un dels himnes més antics de la ciutat i que han estat populars en certs àmbits són els tradicionals Goigs de la llum. Aquests goigs antíquissims expliquen de manera músicada la història de la llum. Una bona manera de que no es perdés la història. En anteriors èpoques quan la religió i la festa de la llum eren una sola cosa de ben segur que aquest devia ser un cant autòcton i identificat amb la ciutat que coneixia molta gent. De fet encara avui dia es força conegut ja que apart d'utilitzar-lo en l'ofici religiós de la llum també s'utilitza en alguns actes institucionals relacionats amb la festa.

Cal recordar que Manel Camp s'hi va identificar tant que va aprofitar-ne la inmemorial melodia per fer-ne una versió més nova i psicodèlica amb el seu mític grup Fusioon dins de la suite Minorisa. Anys més tard Santi Arisa va renovar la popular i tradicional Marxa dels Armats de Setmana Santa convertint-la en una composició de Sardanova. La Marxa dels Armats de Manresa, però, ha estat i és molt menys popular tot i la seva recuperació fa pocs anys.
D'altre banda hi ha una melòdia que si que podriem dir ha acabat esdevenint un himne de la ciutat tot i que no va ser fet per això: la música del Correfoc i, especialment, la música que s'interpreta durant les moscades i al final de la cercavila de foc. Són músiques, especialment la moscada, que en moments de gresca un grup pot començar a cantar espontàniament o que, fins i tot, algú portarà gravada al seu mòbil. Una peça músical que coneix una % alt de la població per ser una música bonica, amb molt de ritme, enganxosa i present en un acte tant multitudinari del correfoc.

Cal afegir que fa poc l'Ajuntament va fer la canço anomenada M'apunto a Manresa dins la moralista i rídicula campanya de civísme M'apunto a Manresa. Una canço dedicada a Manresa i interpretada per cantants de la ciutat. Una canço que l'Ajuntament va anar emetent en diferents actes i per les televisions locals de manera que així la ciutat se l'anés fent seva, com un himne. Però això ja objectiu fallit pels polítics del nostra Ajuntament ja que avui la canço ha quedat totalement oblidada. I es que l'Ajuntament no és una discogràfica ni els 40 principals per enganxar cançons a la gent. Les cançons manresanes del Correfoc, actualment molt populars, per sort no han estat fruit d'una estràtegia política ni comercial sino que ha estat el mateix poble manresà qui, espontàniament, se les ha fet seves.

9.11.07

LA SEU DESDE SANT ANDREU

Manresa Calidoscopi pública, una vegada més, una imatge de la Seu. De fet, Manresa Calidoscopi ja compta amb una petita col·lecció de punts de vista de l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Però, aquest cop, veiem la Seu desde un mirador que no ens permet veure l'edifici complet. A la plaça de l'Hospital, i al començament de la pronunciada baixada Cantarell, podem veure aquesta visió. Més enllà de l'estret carrer i per sobre de les atrotinades galeries de les cases apareix, petit i llunyà, l'àbsis de la Seu i el petit campanar de Sant Pere coronant aquest ball d'antigues construccions.

GRILLART: VIDEO-FURTIU



A través de la plataforma You Tube s'ha penjat el Video-furtiu, de Grillart, un video recopilatori de l'obra i repercussió d'aquest artista anònim.

7.11.07

TARDOR CALENTA AL KURSAAL



Fa pocs dies es va saber la dimissió de la gerent Laura Bozzo al capdavant dels teatres de Manresa i, especialment, del Teatre Kursaal. A partir d'aquí s'ha generat un intens debat en diferents àmbits, sobretot culturals. Un tema com el del Kursaal genera una lògica repercussió mediàtica, i més quan és per una aquesta inquietant notícia que arriba després d'uns mesos de gloriosa inaguració. Les causes de la dimissió sembla ser que es focalitzen amb el poc encaix de criteris entre la nouvinguda gerent i la veterana entitat promotora del Kursaal: El Galliner.


Més enllà de decantar-se per jutjar de qui han estat les culpes és interessant veure com aquest debat ha creat ganes de parlar, acusar i jutjar a la lleugera o a la sensata. La clau dels debats sembla ser que es posicionar-se a favor o en contra de El Galliner o a donar les culpes de tot a una segona via: l'Ajuntament de Manresa. Un debat genuïnament local i pintoresc on sovint la Manresa més autèntica o tòpica s'ha deixat veure.


El capítol inagural d'aquest debat va ser la notícia públicada per Regio7 on s'anunciava la dimissió de Laura Bozzo. Una notícia acompanya de declaracions sobre els motius de la dimissió per part de Joan Morros, Pere Montoro i un discret d'Ignasi Perramon. Tot amb l'absència de les declaracions de la protagonsita dimissionaria.


Dies més tard, la mateixa Laura Bozzo escrivia un article a Regio7 explicant-se. Una mena de contraatac on no deixava massa bé l'entitat El Galliner. Més llenya al foc. Apart d'això, al mateix diari, no han faltat les cartes al director tot parlant de la crisi del Kursaal.


Però on s'ha desfermat públicament el debat de més alta intensitat ha estat a la web del Pou de la Gallina. Un article del Kursaal dins la secció Corrent Altern del director de El Pou de la gallina, Carles Claret, ha generat un gran debat. La secció de comentaris d'aquest article conta a dia d'avui amb més de 80 comentaris sobre aquesta mateixa qüestió. Alguns de gran virulència contra el Galliner i altres d'aferrissada defensa. Un debat sovint dur i amb alguns anònims on hi han intervinguts improvisadament el mateix Joan Morros i familiars de Laura Bozzo. En definitiva, un debat llarg i intens on es parla del Kursaal, i el tarannà de tot el que l'envolta. Tot un récord en una web que no està acostumada a gran volum de comentaris i lectures.




La continuació d'aquest article, segons Carles Claret, sembla ser que serà en el proper número de El Pou de la Gallina amb entrevistes als tres protagonistes d'aquesta crisi: Laura Bozzo, Joan Morros i Ignasi Perramon. Una número de El Pou de la Gallina que es presenta molt llaminer.

5.11.07

MANRESA AL FINAL DE LA DICTADURA

El conseller manresà Josep Huguet en un article títulat: "Manresa: pujar després d'haver baixat" en fa una interessant paragraf que sintetitza la situació de la ciutat a finals dels 70.

A la sortida de la dictadura, Manresa era una ciutat on les sirenes de les fàbriques tèxtils, menys qye als anys seixanta, encara sonaven cada matí. Una ciutat eminetment industrial on la inmigració d'origen espanyol s'havia insta·lat amb no tanta importància com al cinturó, però déu n'hi do. L'urbanisme heretat era caòtic. I algunes decisions havien marcat ferides insuperable al teixit de la ciutat. Ferides ho van ser ja al 36 amb la crema de tres esglésies gòtiques, amb les quals ara mateix la ciutat tindria un barri vell francament interessant. Ferides com el tancament de la Fabrica Nova amb 2000 treballadors i tot una àrea de la ciutat abandonada fins als nostres dies. Quants edificis més, antigament deixats de la mà de déu fins avui. Ferides com la creació de barris per a la inmigració desenganxats de la ciutat. Una ciutat que amb la democràcia no va acabar de recuperar l'impuls econòmic d'altres del cinturó. Els barris vells es buidaven i la gent jove anava a viure als pobles de la comarca. De manera que a finals dels 80 la ciutat va a perdre habitants...

Josep Huguet Biosca
Manresa Vic. Retorn d'un retorn. Pag 68-69

2.11.07

EL BARRI DE LA MION

Més enllà del centre de Manresa, als afores, i després de superar costerudes pujades trobem un barri relativament nou, nascut durant el segle XX. Un barri peculiar, tant per la seva trama urbana, gairebé sempre en fort pendent, com per les específiques característiques de les seves senzilles construccions. Un barri anomentat La Mion.

Construït a les faldes i als peus de la muntanya del Puigberenguer, el seu nom prové segurament d'alguna masia que es devia trobar en aquell indret quan es va començar a construïr el barri. En els seus inicis la Mion quedava separat de la ciutat quan el Puigberenguer era una muntanya que es trobava totalment als afores de la ciutat envoltat de l'extensa horta manresana.

El barri va néixer sobretot per la inmigració espanyola que va començar a arribar a la ciutat. Aquells nouvinguts, amb pocs mitjans econòmics, van començar a comprar allà terrenys per construir-hi les seves llars. Uns terrenys com els del voltant del Puigberenguer, allunyats del centre urbà i amb una pendent tant forta, tenien un preu més baix fet que permetia comprar-los a gent un baix nivell econòmic. Així donçs el barri va anar creixent i ocupant les pendents del Puigberenguer fins que gairebé el va envoltar.

Avui el barri de La Mion, vist de lluny desde l'eix Transversal a l'alçada de la Pirelli, se'ns mostra amb un aspecte atapeït i tens, com si les cases penjessin d'un fil i s'aguantessin deseperadament per no caure pendent avall. Però si fem un zoom i ens acostem als seus carrers veurem un barri que efectivament té pendents pronunciades. I tot i tenir tantes pendents
per molts dels seus carrers hi poden passar cotxes però d'altres carrers han acabat sent circuits d'escales perquè el seu pendent fa impossible construir-hi un carrer per al transit rodat.

A La Mion ens trobem amb un model de construcció tipus, tot i que n'hi conviuen uns quants: casa de planta baixa amb una porta al centre de la façana i una finestra amb reixa a cada costat. Pintades de blanc o algun altre color clar. Aquest és el senzill model majoritari tot i que va retrocedint ja que moltes de les construccions es van renovant. En un primer moment moltes de les cases les van fer en gran part els mateixos habitants però, ara, uns anys després amb el canvi de nivell econòmic a moltes d'aquestes cases sel's hi ha renovat la façana o sel's hi ha afegit alguna planta al damunt o s'han fet noves. Un progrés que maquilla lentament la característica arquitectura popular d'aquest barri.

A la part més baixa de La Mion, el barri encara conviu harmonicament amb el regadiu d'horta manresà. Una harmonia que té un futur incert ja que els voltans del barri s'estan veient cada cop més afectats per l'urbanització extensiva d'una Manresa que ja forma un contínu urbà amb la Mion. Els barri, batejat actualment amb carrers del cims del Pirineu català també ofereix bones vistes del conjunt de la ciutat de Manresa, la vall del Cardener, Sant Joan de Vilatorrada, el Poal i Collbaix. Un fet normal al estar situats en un dels punts més elevats del terme de Manresa.

Durant les nits de primavera i estiu encara es conserva en algún indret del barri el vell costum de treure les cadires a la porta de casa, tot recordant-nos que passava quan no hi havia televisió. Així donçs es poden trobar alguns veïns del barri asseguts davant de casa seva per prendre la fresca i xerrar amb la familia o els veïns i coneguts. I es que en algunes coses el barri de La Mion és com un poble.




30.10.07

L'ALTRE CEMENTIRI DE MANRESA

A l'altra banda del riu Cardener, com si fos el més enllà, s'hi troba el cementiri de Manresa. La plana del Pont Nou va ser l'indret escollit fa més de 100 anys per construir-hi el cementiri que subsituis els cementiris urbans com el que, per exemple, hi havia a l'actual Parc de la Seu. Actualment el cementiri de Manresa s'ha anat fent gran tot conservant la part més antiga i característica.

Però és aquest l'únic cementiri de la ciutat? Doncs no, és el principal, però no l'únic. Cal dir que a Manresa existeix un segon cementiri. Per arribar-hi ens hem de desplaçar fins a la Manresa rural, al barri de Viladordis. Aquest indret de la ciutat, Viladordis, constitueix una petita república independent dins el terme municipal de Manresa. Un barri rural que compta amb el seu propi regadiu, el seu nucli de cases, la seva església i també... el seu cementiri!

Un cementiri petit i senzill, un genuí cementiri de poble, d'aquells amb uns xiprers grans que fan petit el cementiri. Tot i que el trobareu tancat habitualment, s'hi us acosteu a la reixa podreu obserbar que es tracta d'un cementiri rectangular amb uns porxos que protegeixen els nínxols i que ressegueixen tot el contorn del petit cementiri. Al centre uns quants parterres i els xiprers habituals en tants i tants cementiris.

Per arribar-hi heu d'agafar el camí asfaltat que puja del nucli de Viladordis cap a l'església de la Salut. Un cop arribeu a dalt heu d'agafar un cami a l'esquerra que us portarà directament cap al cementiri. Travessareu un pont que passa per sobre la anti-estètica autopista i després d'una petita pujada ja hi sereu. Trobareu el cementiri envoltat de camps i al limit del punt on la plana de Viladordis comença a caure fins anar a parar sobre els penyasegats de la vora del riu Llobregat. Tot, amb el Montcau i la Serra de l'Obac de fons.

Si us acosteu per aquest petit i desconegut cementiri de Manresa un jove xiprer us rebrà a la banda dreta de la porta. Una manera més de descobrir coses de Manresa en aquests dies de la de record als que ja no hi són.

29.10.07

UN BALCÓ HISTÒRIC

Durant molts anys Radio Manresa va tenir els seus estudis a la Plana de l'Om. Aquesta ubicació era recordada cada dia quan en els informatius de la casa es comentava la temperatura que feia en aquells moments a la plaça: "12 graus en aquest moments a la Plana de l'Om".
.
Una seu històrica que tenia un ampli balcó que donava a la Plana de l'Om. Desde el balcó hi penjaven unes lletres i un gran rellotge que, amb els anys, havia estat un símbol urbà de la plaça i la ciutat. Fa uns anys Radio Manresa va anar traslladant i unificant els seus estudis a la plaça Sant Domènec fins deixar definitivament la Plana de l'Om. Una placa a l'entrada de l'edifici encara recorda l'històric pas de Radio Manresa per aquesta plaça.
.
D'altra banda actualment s'estàn fent obres a l'antic local de la ràdio fet que ha provocat que els finestrons del balcó s'obrin de nou. I és als vidres de les portes dels balcons on, per un dies, el record del pas de la radio ha reviscut ja que els logos de les diferent marques comercials ( Ser, Radio Manresa i 40 principals) encara estàn enganxats als vidres. Sens dubte un balcò històric referent dels mitjans de comunicació que hi han hagut a Manresa.

27.10.07

LES VOLTES DE L'AJUNTAMENT

De nit, les voltes dels tradicionals porxos de l'Ajuntament creen un particular passadís des d'on es pot observar d'una manera diferent la plaça Major.

25.10.07

SILUETES DE CAPVESPRE

El sol de vespre deixa el cim del cel blau i s'amaga entre les cases de la ciutat. Les cases, els monuments, les teulades, terrats i antenes es tornen siluetes abstractes que emmarquen un cel que es comença a pintar de colors. Formes geometriques que agafen un nou sentit.

Unes formes com les que trobem a la plaça de l'Hospital, amb la xemeneia de l'antiga Fecsa al carrer de la Dama, les mitjeres de les cases de la plaça i, a la dreta, el portal i façana de l'església de Sant Andreu.

22.10.07

PAISATGES DEL CARDENER: L'ENTORN DEL PONT NOU

El pas del riu Cardener marca de manera importantíssima la geografia i forma de la ciutat i terme de Manresa. El seu entorn queda molt influït per la Manresa urbana tot i que riu avall i, dins el terme de Manresa, el riu Cardener encara conserva un entorn natural important. Però tot i aquesta influència urbana que ha marcat importants canvis en la seva vall encara podem trobar algún espai, ben aprop del nucli urbà, que conserva un entorn natural integre i de gran bellesa.

Un d'aquests espais és l'entorn del Pont Nou ( també dit popularment pont del cementiri ) i la seva arbreda d'altíssims plataners. Per anar-hi cal accedir-hi per per la carretera Cardona. Un cop passat el revolt on hi ha la caserna de la Guardia Civil i les cases de l'Avecrem trobarem un trencall a la nostra esquerra que baixa suaument fins a la ribera del riu Cardener. Un cop arribem a baix del camí ja podrem contemplar desde dins la magnífica arbreda de plataners que ocupa aquesta part de la ribera. El fet de trobar-se prop de l'aigua i en un terreny més enfonsat ha fet que aquests plataners hagin arribat a alçades espectulars. Uns arbres que deuen ser dels més alts de la ciutat i que superen de llarg l'alçada del Pont Nou.

A dins el gran bosc de plataners hi podreu passejar amb comoditat ja que només hi creix herba i alguns arbustos. Sens dubte es tracta d'un espai inmensament poètic on contemplar els canvis de les fulles que els plataners fan desde la tardor fins la primavera. Un bosc que recorda llunyanament al parc de la Devesa de Girona.

Però apart d'això també es poden observar les amples arcades del Pont Nou desde sota. Una visió diferent a l'habitual d'aquest pont medieval. D'altra banda també s'hi pot observar, a la part més propera a l'Avecrem, el que en queda de l'antic canal que travessava la zona i que feia funcionar la degradada fàbrica dels Panyos. Del canal en queda la rasa i alguns bassals d'aigua pestilent que s'hi formen per falta d'aigua corrent.

Si aneu en direcció de la corrent del riu Cardener deixareu enrere el bosc de plataners i us trobareu amb la petita agrupació d'horts que encara es permesa en aquesta zona. Més enllà l'entorn està molt més deixat. Els horts van ser retirats i hi podreu trobar una zona d'esbarjo poc arranjada. Aleshores actualment el camí queda tallat per la construcció d'uns nous accessos desde les noves cases que fan més amunt al que l'Ajuntament anomena oficialment Parc del Cardener. Un parc que no és gaire més que un nom ja que no hi fica gaire consciència en cuidar-lo i millorar-lo. Finalment s'hi troba l'antiga fàbrica dels Panyos des d'on un cop acabades les obres es podrà tornar a pujar a la Manresa plenament urbana, al carrer Francesc Moragues.

Doncs si us voleu passejar per un espai poètic i natural ben aprop del nucli urbà, podeu anar a sota l'Avecrem.

Qui s'anima a contemplar i viure la tardor al bosc de plataners del Pont Nou?

20.10.07

LA DESAPÀREGUDA ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

Dins el repàs que Manresa Calidoscopi fa als temples perduts durant la guerra civil, en aquesta ocasió, dediquem un article a l'església de Sant Miquel.

Aquest antic edifici era situat a l'actual carrer de Sant Miquel, al barri Antic, entre la Plana de l'Om i la primera de les placetes que hi han al llarg del carrer Sant Miquel ( la placeta de l'Aroma dita popularment). De fet ocupava una gran part de l'actual placeta.

L'església de Sant Miquel era una petita joia de l'art manresà. Un temple gòtic força més petit que els altres grans temples de la ciutat però amb una riquesa arquitectònica exquisida. En la forma gòtica majoritària del temple s'hi alternaven algunes parts romàniques que es conjuntaven amb la part gòtica. La part més visible romànica era la façana principal amb el campanar d'espadanya un dels elements més visibles de l'església. Però la part més coneguda i bonica era l'absis gòtic que era la típica estampa que es podia veure baixant el carrer Sant Miquel des de la Plaça Major. Un absis que era al costat de l'actual cafeteria Aroma. A la paret exterior d'aquest absis també hi tenia molta tradició el mural dedicat a Santa Magdalena, una santa que donava nom a aquella petita placeta. En el seu interior en destacava l'obra barroca de Josep Sunyer que va deixar el seu nom a través de la construcció d'algun dels retaules que hi havien.

L'església de Sant Miquel també era un lloc de gran tradició per les institucions manresanes ja que més enllà dels actes religiosos, durant segles, en ocasions important s'hi havia reunit el Consell de la ciutat de Manresa.

Abans del seu enderroc definitiu, autoritzat per l'inconscient Comite Antifeixista, es van poder salvar alguns elements: algunes claus de volta, alguna imatge i una bellíssima pica gòtica per beneïr que actualment es pot veure exposada al Museu Comarcal de Manresa.
En el solar de l'església es va deixar pas a una placeta més gran i a un bloc d'habitatges on actualment hi han botigues com el restaurant Pipol o una inmobiliaria. Però entre la botiga de roba Vidal Home i la Botiga dels Collarets hi ha un petit espai sense sortida amb un escalinata. Un petit espai que avui es veu aparentment inútil. Aquest espai el podrem interpretar si pujem les escales i mirem a la nostra esquerra on avui veurem el, ja anomenat, bloc d'habitatges. Però allà, fins fa uns 70 anys, hi havia l'entrada principal al temple de Sant Miquel. Unes escales que ens ajudaràn a entendre millor com era el carrer Sant Miquel abans de 1936. El temple va desaparèixer però les escales d'entrada s'hi han quedat.

_____________ L'enderroc de l'església durant la Guerra Civil

18.10.07

COM TRUCAR A L'AJUNTAMENT?


Actualment per que ens obrin la porta a un lloc determinat podem utilitzar moderns sistemes electrònics. Però abans de que tot això arribés a les portes de les cases hi havien els picaportes, una peça de ferro que, penjada a la porta, servia per donar cops a la porta i alertar als veïns d'un pis o una casa que hi havia algú.

Actualment, tot i que ja no es fan servir, aquests artilugis, encara es conserven en moltes cases antigues. I a l'ajuntament de Manresa encara conserven un picaporta a la seva vella porta de fusta de l'entrada principal. De fet, deu ser el picaporta amb més categoria i símbolisme de la ciutat. Per deixar clar que ens trobem a l'ajuntament de Manresa i per fer pàtria el picaporta té incorporada una planxa amb el relleu de l'escut de la ciutat. Si voleu donar resposta al vostre manresanisme no en dubteu i truqueu amb aquest picaporta tant insigne, aveure si us ve a obrir l'alcalde.

15.10.07

ENTRE UN BOSC DE PLATANERS, LA SEU


Passejada nocturna pel Parc de la Seu. Un bosc de plataners crea un sostre de fulles i branques. Al final del bosc entre els plataners, la Seu, com sempre alta i imponent. Però de nit, la basílica de la Seu es tenyeix de taronja. Un taronja que més enllà del temple pinta les fulles dels arbres d'una barreja de verd i taronja.

12.10.07

L'AIGUAT DE 1907


Aquests dies, concretament el 12 d'octubre, es compleixen els 100 anys de l'aiguat de 1907, els fenòmen metereològic més important i destructiu que va afectar Manresa durant el segle XX. L'aiguat de 1907 va ser la riuada més alta i potent que es recorda que ha tingut el riu Cardener.

Aquell dissabte 12 d'octubre de 1907 va ser un dia gris i plujós. Una pluja suau que es va intensificar molt durant la tarda de dissabte. La pluja intensa també va afectar simultàniament les serres de Pinós i Castelltallat, riu amunt, on hi havien rieres i torrents que constituien important afluents d'aigua del riu Cardener. Aquesta coincidència va provocar que el riu anés pujant de nivell ràpidament de manera que en el seu moment més alt, a Manresa, el riu va arrivar a pujar 9 metres més amunt de l'habitual. Una riuada d'una magnitud mai vista.

L'entorn urbà del riu Cardener a Manresa en aquells moments era ben diferent a l'actual. Aleshores era ple de fàbriques tèxtils i algunes cases de manera que els danys van ser considerables. Totes aquestes industries, per sort, eren majoritàriament buides ja que els dissabtes es plegava més d'hora. Tot i així es va haver de desallotjar d'urgència la fàbrica del Pont Vell i dues captaires que es refugiaven a sota el Pont Nou va desaparèixer amb l'aigua.

Quatre dels cinc ponts que travessaven el riu Cardener van aguantar l'embestida de l'aigua: el Pont Vell, el Pont Nou i el Pont de Sant Francesc. Però van ser destruïts la passarela metal·lica que hi havia a davant de l'estació del Nord i el pont del ferrocarril que travessava el riu a davant de l'actual discoteca de la Carpa del Riu. Els tallers van quedar destruïts i es va inundar el barri que hi havia al voltant de l'ermita de Sant Marc. L'interior de les grans fabriques quedà destruït: maquines inservibles, fang, brossa i els materials acabats o les materies primeres desaparegudes riu avall. El mateix va passar amb la resta de fàbriques tocant al riu que hi havia de Manresa fins a Monistrol de Montserrat, ja al riu Llobregat.

L'impacte econòmic va ser fort ja que apart dels desperfectes i material perdut molts treballadors es van quedar sense feina durant molt de temps. El rei espanyol d'aquell moment, Alfons XII, juntament amb el cap del govern espanyol van visitar la ciutat pocs dies després de la riuada.

Però quin record en queda d'aquest aiguat? Algunes imatges i la crònica històrica però sobretot unes plaques que encara avui dia indiquen fins on va arribar el nivell de l'aigua del Cardener aquell 12 d'octubre de 1907. Aquestes plaques, en record de l'aiguat, les podeu trobar al Pont Vell, a la façana de l'ermita de Sant Marc i a la paret de la cantonada amb el carrer Folch i Torres ( paret de l'escola Joviat ) a l'alçada de la Carpa del Riu. Uns petits detalls en record d'un gran desastre que va marcar la ciutat en aquells primers anys del segle XX.

Una de les plaques que indiquen on va arribar el nivell de l'aigua.