22.2.07

La història de la Llum i l'aigua: Que va ser i que en podem aprendre?




Aquests dies la ciutat celebra les festes de la Llum. L'origen de les festes es basa en la commemoració del miracle de la Llum, una llegenda genuïnament local. Manresa Calidoscopi vol reflexionar sobre aquesta història parlant de les seves claus i veient que en podem treure avui en dia. Per això us fem un esquemàtic resum de la història per si no la sabeu o recordeu del tot. (Si ja la sabeu podeu passar al següent paràgraf) Els manresans van decidir la construcció d'una sèquia desde el Llobregat per solucinar la llarga sequera que patia la ciutat. L'oposició del bisbe de Vic a que aquesta passés per les seves terres van obrir un llarg conflicte i paralització de les obres que es va solucionar a través d'un miracle que van presenciar alguns manresans. Segons s'explica una llum va entrar a l'antiga esglèsia del Carme. Aquest fet va ser interpretat com un senyal de Déu fet que va provocar que el bisbe de Vic es penedís de la seva intransigent posició envers els manresans i la rectifiqués.

La història de la llum és una llegenda, amb la seva part real i la seva part de dubtosa veracitat. En aquest cas, però, la part de dubtosa veracitat passa per tenir fe en la religió catòlica. Però a Manresa Calidoscopi no es vol discutir sobre si el miracle és veritat o mentida. La història de la llum i l'aigua no és només el miracle. Va més enllà d'això i va implicar temes molt poc divins.


La construcció de la Sèquia va ser un pols de poder. Una lluita entre el poder de la reialesa catalana i l'església. En l´época medieval la religió catòlica tenia un pes central en la societat del moment. Aquest fet provocava i aprofitava que l'església, apart de la seva feina d'assistència religiosa als fidels catòlics, treballés molt per tallar el bacallà aconseguint molts àmbits de poder. De fet, en l'època medieval eren habitual els conflictes de poder entre aquests dos estaments, el reial i l'eclesiàstic.


Aquest conflicte també forma part de la tradicional mala relació entre Vic i Manresa. Una mala relació, o més ben dit rivalitat, que encara avui dia segles més tard ha tingut alguns nous episodis com el de la possible implantació de les vegueries i la seva capitalitat. Una mala relació que s'ha basat, una vegada més, en les lluites de poder. El fet que Manresa, tot i la seva activitat i mida, no tingués cap centre de poder i Vic fos un centre de poder religiós va ser un dels elements que va propiciar històries com les que hi ha a l'entorn de la construcció de la Sèquia.


Però de totes aquesta història tant antiga que en podem treure avui en dia? Sens dubte la capacitat dels manresans per unir-se i per tenir la pensada de solucionar un problema tant complex ahir i avui com el de la sequera amb la construcció d'un canal d'aigua. Una sèquia que va ser una gran obra d'enginyeria i d'una extrema complexitat per l'època. Si el segle XIV els manresans van ser capaços de reunir forçes i construir un canal amb el qual encara avui bevem i reguem, avui no serem capaços de continuar fent grans coses junts per la ciutat? La Sèquia, i la tenacitat per construir-la, ens pot donar una bona lliçó.

Teatre Kursaal: el creixement de la cultura a Manresa



Després d'uns dies inàctiu Manresa Calidoscopi torna a anar per feina. I ho fa reprenent el tema del darrer article: el teatre Kursaal. La notícia és un fet històric que ha arribat amb força als mitjans locals i també en alguns de nacionals com TV3 i el diari Avui. És díficil explicar les diverses emocions que ha provocat en molts ciutadans. Aquests dies no hi han queixes gairebé. No és una simple inaguració el que es va fer abans d'ahir. És una realitat buscada, reivindicada i sommiada durant molts anys. L'esforç i la reivindicació inicial sorgida de la societat civil i la posterior complicitat amb els partits de l'ajuntament és el que fa diferent aquest projecte. El que li dóna un toc romàntic, el que li dóna alguna cosa més que ser simplement un nou i modern teatre. El Galliner ha capitalitzat aquesta reivindicació omplint-la d'originals accions i sobretot de la creació d'una potent programació que ha fet del tot necessàri el nou Kursaal.

La inaguració d'aquest 20 de febrer és el final d'una reivindicació però ha de ser el principi d'algunes coses més. Ja es comença a dibuixar la nova programació amb que començarà el nou Kursaal. Una programació que s'amplia i es torna més potent i combina diferents géneres. És destacable la incorporació de l'opera en la programació. Però sobretot destaca el fet de dotar a la ciutat d'una temporada estable de dansa. Un cicle dedicat a la dansa costa de trobar actualment al nostre país ja que dins de les arts escèniques aquest génere és a la cua de la cua. Tota aquesta programació, de periodicitat setmanal, necessitarà ampliar notablement el seu públic. És una operació arriscada però que pot donar bons fruits. És pot fer créixer el públic de Manresa que va al teatre? Potser si o potser no, però és díficil. Igualment més díficil va ser pel Galliner fa 10 anys dotar de públic la nova programació teatral. Sigui com sigui, aquesta revolució de la programació cultural necessitarà ampliar encara més el seu públic de Manresa i comarca. Tot i que el tant per cent ja és alt, el teatre caldria que anés més enllà i anés a buscar públic a les comarques del seu voltant, provocant que el teatre fos un punt d'atracció de la cultura fora de Barcelona. De fet, les paraules de l'alcalde Josep Camprubí el dia de la inaguració com les entrevistes fetes a la gerent del teatre Kursaal, Laura Bozzo, van afortunadament cap a aquesta direcció. Els dos coincideixen en convertir el teatre en un referent de la Catalunya Central. Que la ciutat faci de capital en termes culturals.

Però més enllà d'això és important que la ciutat es senti orgullosa del teatre, com de fet ja es nota en molta gent. L'orgull per haver aconseguit un teatre com cal i la programació que l'ha de seguir de ben segur que repercutirà en l'autoestima dels manresans que prou costa de pujar. Desde dimarts per ser manresà es pot anar amb el cap una mica més alt gràcies al nou Kursaal.

13.2.07

Teatre Kursaal: les noves estructures del pati


Falten pocs dies per la inaguració del Teatre Kursaal. El teatre bull de corredisses per deixar llestos tots els acabats. I els treballs per acabar el remodelat teatre s'allarguen fins tard. La tanca que ha barrat el pas al teatre durant anys ha estat retirada i ja s'està reposant l'antiga entrada i renovant el terra del pati. Però dins d'aquests treballs finals hi destaquen uns nous elements. Són les antiestètiques bigues de metall que travessen el pati de banda a banda. Aquestes bigues creen una completa estructura de metall sobre el pati destinada a poder penjar focus si es fan espectacles al pati exterior. Igualment, tants espectacles es faran al pati com per amortitzar aquestes bigues tant amples? Valia la pena trencar la sumptuosa i històrica perspectiva del teatre? Tant s'utilitzaràn? Com a alternativa es podien haver instal.lat unes estructures més modestes a les baranes de les terrasses que envolten el pati. Hauria estat una estructura menys eficaç, si, però igualment valida i molt més integrada en el conjunt arquitectònic. Una façana tant emblemàtica com la del Kursaal no es mereixia això.

9.2.07

CE Manresa i Gimnàstic: hi ha un canvi de tendència?


Fa pocs dies s'ha fet public la fusió, ara si, entre dues de les entitats esportives més importants de Manresa, el centenari CE Manresa i el Gimnàstic Manresa. Aquest acord que s'estava coent feia temps crea una nova entitat esportiva de gran envergadura. Un acord històric que feia temps que s'esperava com en el seu dia es va esperar la necessària fusió dels hospitals de Manresa. De ben segur que aquesta unió de forces ajudarà a obtenir uns objectius ben ambiciosos. Uns objectius que haurien de passar per fer adonar a l'ajuntament que el futbol ha ha d'igualar en importància i presència l'esport estrella de la ciutat: el basquet. I que, tot i que aquesta unió no crea un equip a la categoria com la que juga el Ricoh Manresa, l'administració ha de ser la primera en donar-hi suport perquè el futbol pugui guanyar en competitivitat i categoria. Igualment, l'empresariat hauria de seguir a l'administració, es clar. D'altra banda aquesta unió marca un canvi de tendència en la manera de fer habitual de la ciutat fins fa uns anys. Manresa sempre s'ha dit que és una ciutat tradicionalment de "capelles i capelletes". De favets i de tremendos com recorda una antiga tradició. On cadascú va a la seva i les forces es divideixen enlloc d'unir-se. Un dels àmbits on precisament es feia més patent això era en les entitats. Manresa ha contat sempre amb entitats duplicades que tenien els mateixos objectius com podia ser el cas del Gimnàstic o el Manresa. O també ha viscut escicions sonades com les que han arribat a crear tres esbarts dansaires en una sola ciutat o la que es va crear entre el grup de teatre del Casal Familiar Recreatiu i l'Espantall. Masses entitats i duplicitats per una ciutat petita plena d'individualismes. Però totes aquestes ferides ja es van tancar fa temps i el canvi de mentalitat sembla que es fa evident. La imatge de ciutat dividida sembla que va quedant mica en mica esborrada. Les divisions es fan menys profundes i les ments s'obren i sembla que es comença a escampar la idea de que la unió fa la força. És un miratge o és real? Igualment aquesta és una dita que convé molt que es desenvolupi i s'escampi definitivament en tots els àmbits de Manresa.

6.2.07

Manresa als intermitjos de tv3?



Tv3, desde fa unes setmanes, ha tornat a canviar els seus models de cortineta que fan d'enllaç entre anuncis dels intermitjos de la cadena. Aquesta vegada la cadena catalana ha optat, apart de mostrar les cares més conegudes de la cadena, per ensenyar indrets emblemàtics del nostre país. Les imatges, que juguen amb la sensació de ser un reflex, mostren Cadaqués, l'aqüeducte de Tarragona, Montserrat i el Parc Güell de Barcelona. Tot plegat acaba amb l'aparició del logo de Tv3. Desde Manresa Calidoscopi reivindiquem que aquesta iniciativa en els intermitjos de la cadena s'estengui a molts més espais emblemàtics de Catalunya per buscar una millor identificació amb l'espectador. Per això desde aquest blog, evidentment, en proposem una per Manresa. A veure si us agrada!

1.2.07

La nova Parada i la torre dels rumors



El barri de la Parada de Manresa és en aquests moments en plena trasnformació o, més ben dit, ampliació amb la construcció d'un nou barri tocant al barri actual. La prolongació de l'Avinguda dels Dolors i els edificis que l'envolten i la polèmica nova escola en són els nous elements més destacats fins ara. Però entre tots aquests edificis en destaca un per sobre dels altres. És la nova torre d'habitatges blanca feta al final del carrer, just davant del col·legi La Salle. Un habitatge digne de protagonitzar la nostra secció Manresa posa't lletja. Un edifici excessivament alt i de dubtós sentit estètic. Però aquest edifici no ressalta únicament pel seu disseny arquitectònic sino també per la quantitat de rumors que ha generat. Manresa, com a tot arreu, té epòques on els rumors corren amb força, i aquest edifici n'ha generat uns quants. No us en va arribar cap?? Tot va començar quan es va rumorejar que l'actual barri de La Mina de Barcelona desapareixeria i gran part de la gent que hi vivia seria traslladada a Manresa. Després una nova onada va començar a modificar el rumor dient que només seria aquesta torre la que s'ocuparia amb families de la Mina. També, al mateix moment, corria una nova versió que deia que la torre seria ocupada pels familiars de la nova presó de Sant Joan. Fins i tot s'assegurava que la conselleria de Jordi Valls havia estat un premi a acceptar tot aquest assumpte. Les últimes notícies, per ara, sembla que són que alguns habitatges ja han estat adquirits i no precisament per gent de la mina. I els rumors han baixat en intensitat. Una llegenda urbana? Un mite? Hi ha una part de cert? Poca feina? Qui sap.