L'any 1908, a Manresa, es va decidir construïr un escorxador per reunir i fer de manera més hígienica tot el procés de matar i escorxar els animals que, posteriorment, havien de ser posats a disposició del consum humà. El lloc triat va ser en el que aleshores era un espai fora de la ciutat, l'actual plaça Bages, al barri del Poble Nou. El recinte va ser construït amb l'estil modernista que dominava en aquells temps. El recinte tancat, comptava en el seu interior, de dos grans pavellons i altres estances més petites al voltant d'un gran pati central. Després d'anys d'activitat l'escorxador modernista havia quedat obsolet i va ser traslladat. L'antic escorxador avui rehabilitat i inclòs en el campus universitari ja forma part del sistema urbà de Manresa.
L'escorxador compta amb petits detalls dignes d'observació. Un dels elements més bonics és l'entrada al recinte on hi destaquen dos pinacles de motius vegetals i un escut de Manresa amb els habituals motius vegetals modernistes. Importants detalls són els caps de brau que hi ha cada costat de l'entrada, un senyal de l'activitat per la que va ser construït el recinte.
A l'exterior d'un dels dos pavellons, que actualment ocupa la biblioteca universitària, també hi podem trobar un bell fris modernista de pedra que ens assenyala l'any d'acabament de l'escorxador.
Un recinte auster però amb bells detalls modernistes
Si passejem pel costat de el gran absis de la basílica de la Seu hi podrem descobrir en les seves parets un interessant i petit detall. Aquests murs,a una alçada d'uns dos metres, encara conserven petits senyals i signes marcats a la pedra fets pels picapedrers que construïen la Seu. Unes marques fetes a la pedra simples i senzilles per un treballadors que, en la seva majoria, no sabien escriure i havien de sintetitzar el seu nom en un signe. Les restauracions fetes en els darrers anys han netejat i fet més visibles aquests signes escrits sobre la pedra.
