19.4.07

NOVETATS EN ELS BLOCS POLÍTICS DE MANRESA


Una vegada més a Manresa Calidoscopi es parla dels blocs polítics manresans. El fet que s'acosti la campanya electoral està provocant algúns canvis que dinamitzen una mica més el trist panorama a internet de la política local.

Una de les novetats es que dos nous caps de llista a l'Ajuntament han obert els seus blocs: Núria Sensat i
Josep Campubí.

Núria Sensat té bloc desde finals de març i, en ell, s'hi recullen les notícies relatives a activitats d'Iniciativa a la ciutat. Un bloc personal no gaire personal per ara. I més quan les notícies recollides són exactament les mateixes que les que es publiquen a la web d'Iniciativa del Bages-Berguedà-Solsonés (
http://www.iniciativa.cat/bages/ ). L'adreça del bloc de Núria Sensat és: http://www.nuriasensat.blogspot.com/

Josep Camprubí també ha obert bloc recentment. El seu lloc web és vinculat a la xarxa de blocs que ha creat el PSC en motiu de les eleccions municipals del 27 de maig. El bloc compta amb una presentació personal on explica punts importants de la seva biografia. Això es completa amb una galeria d'imatges de diferents moments de la vida més íntima i personal com també de la seva imatge pública com a alcalde.
El bloc recull els seus discursos com a alcalde, el seu programa electoral i també altres articles sobre com veu Josep Camprubí algunes de les coses que passen a Manresa. També inclou un espai de participació on contesta públicament els dubtes o demandes que li han plantejat a través de correu privat. El web de Josep Camprubí és, entre els dels caps de llista manresans, un dels que segueix més l'estrategia de mostrar la part personal del candidat. Tot i així el bloc de Josep Camprubí té més un format de web que no pas de bloc, seguint un model de web que s'aasembla al de Josep Vives. L'adreça és: http://josepcamprubi.municipals2007.cat/

I parlant de Josep Vives també hi han novetats a la seva web. La web de Josep Vives permet cada dimarts de 20:30 a 21:30 la possibilitat de xatejar amb el cap de llista municipal. A més a més la candidatura ha elaborat sis videos electorals que ja es poden consultar al YouTube o desde la mateixa web. En aquests videos s'hi mostren ciutadans expressant les seves queixes i, finalment, un Josep Vives que pren nota d'aquestes. L'adreça web és:
http://www.vivesmanresa.cat/

També cal destacar que Ignasi Perramon ha actualitzat el seu bloc després de gairebé un mes de deixar-lo totalment abandonat (
http://blocs.esquerra.cat/ignasiperramon ).


La resta de candidats, per ara, no tenen web personal tot i que com ja s'ha dit desde Manresa Calidoscopi, seria molt positiu. El Partit Popular no té web de partit dedicada a Manresa, el mateix que Plataforma per Catalunya. En canvi Ciutadans-Partit de la Ciutadania tenen un petit espai poc desenvolupat a la secció bagenca d'agrupacions locals dins la web principal de Ciutadans ( http://www.ciutadans-ciudadanos.net/blogs.php?id_pagina=48&id_blog=68 ).

Qui si té web pròpia és la CUP. Ara que hi han tret la pols, en la seva plana web s'ofereixen articles dels capdavanters de la llista municipal i altres notícies del partit a Manresa i comarca. La web, entre d'latres coses, també té un apartat de Foto-denúncia i un altre de persones que donen suport a la llista. L'adreça és: http://manresa.cup.cat/portal/

Es d'esperar que a mesura que s'acosti la campanya electoral les novetats i acitivitats de les webs polítiques locals aniràn en augment. Com també és d'esperar que després d'aquesta data tots aquests llocs webs quedin abandonats.

PERQUÈ HI HAN TANTS ESBARTS A MANRESA?

Aquest dissabte 21 d'abril el teatre Kursaal acollirà l'espectacle Dansa d'arrel. Aquest muntatge agrupa diferents coreografies dels esbarts de Manresa, l'esbart La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada i l'Esbart Santvicentí. Un muntatge especial que reuneix els grups més importants de la comarca. Tot i que està per veure, s'intueix que l'espectacle es pot convertir en una barreja amb un resultat final de poca unitat artística. Malgrat tot és enromement positiu que el Kursaal doni entrada al seu escenari a grups dedicats a la dansa tradicional amateur. Uns col·lectius com els esbarts, sovint bandejats i oblidats, es mereixen una oportunitat com aquesta.

Però a Manresa Calidoscopi no es vol parlar de l'espectacle Dansa d'arrel sino dels esbarts existents a Manresa i explicar el seu procés de formació.Un procés curiós i poc comú. Actualment a Manresa existeixen 4 esbarts: L'Esbart Manresà ( vinculat a l'Agrupació Cultural del Bages), el Casal Cultural de Dansaires Manresans, l'Esbart Cor de Catalunya i l'Associació per la dansa Estudi Folk.

Això no és gaire normal sobretot si ens comparem amb altres ciutats. Per exemple a la ciutat de Rubí, on existeix el prestigiós Esbart de Rubí, només existeix un esbart tot i tenir mides semblants a Manresa.

L'alta mitjana d'esbarts a la ciutat no es deu a que hi hagi una gran passió per la dansa tradicional sino simplement i malauradament a les escisions de les entitats. Perquè durant molts anys la multiplicació d'entitats a Manresa ha estat una marca de la ciutat. Aquest comportament és un exemple d'allò que es diu que durant molt temps ha caracteritzat la ciutat: la divisió i multiplicació temàtica de les entitats i la poca unitat de la societat civil de Manresa. Una actitud que sembla que ha anat canviant però que segurament encara perdura en alguns àmbits.


Però si fem un repàs històric veurem que el primer esbart de la ciutat, l'Esbart Manresà, va néixer el 1909 en una època on a tot el país existia molta falera per recuperar la dansa tradicional catalana. Però a meitat de segle l'Esbart Manresa va patir un trencament que va conduir al naixement del segon esbart: el Casal Cultural de Dansaires Manresans.

Ben aviat la consolidació d'aquest segon esbart va provocar una viva rivalitat entre les dues entitats que durant un temps va provocar força tensió. Però anys més tard, els anys 80, va ser el Casal Cultural qui va patir un trencament. Aquesta escissió va portar a la creació del tercer esbart: l'esbart Cor de Catalunya. Finalment, i quan la situació ja semblava estable, s'ha creat un quart esbart a Manresa: l'Associació per la Dansa Estudi Folk. Una entitat recent sorgida de gent vinculada al Casal Cultural Dansaires Manresans i al Cor de Catalunya.


Tot i aquests trencaments les rivalitats i tensions avui en dia, per sort, sembla que han desaparegut. Els esbarts tot i que no directament, col·laboren amb total naturalitat en actes com la Fira de l'Aixada. Malauradament ha baixat la vitalitat social d'aquestes entitats fet que provoca que hi hagin quatre esbarts amb poca gent i menys marge d'acció enlloc d'un sol esbart més potent i actiu. Encara que els esbarts locals tenen estils artístics i qualitats diferents en el fons tots es mouen pel mateix: treballar escènicament la dansa d'arrel tradicional.

11.4.07

IMATGES: LA PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT

Encara amb les seqüeles de Setmana Santa, Manresa Calidoscopi mostra avui la primera entrega de diferents imatges de la setmana Santa. Primer de tot us n'ensenyem un parell entorn de la senzilla processó de Divendres Sant. La primera mostra una de les misterioses "papotes" de cap punxegut desfilant per la baixada de la Seu. La basilica actua com a fons destacat de la imatge. De fet, la baixada de la Seu és un dels pocs llocs de la ciutat on l'espectacle plàstic que en certs moments pot representar la processó es conjunta perfectament amb el seu entorn urbà.



La segona imatge ens ensenya una mica el darrera de la processó. Sens dubte, una imatge curiosa la de carregar un pas en una grua del Racc, com si fos un cotxe espatllat. La causa real, però és que a quarts de dotze de la nit, en una plaça major buida, la processó es trobava en el seu final. I aquest final comporta passar per la plaça Major a la Seu per la baixada del Pòpul, un vial amb moltíssima pendent. Per això baixar algun d'aquests passos és perillos i és més segur acabar el recorregut a la plaça. I per transportar-los sense esforç, aleshores, cadascú troba la seva manera.

MANRESA POSA'T LLETJA: UN NOU DESERT S'OBRE PAS A LA PLAÇA VALLDAURA


Fa pocs dies s'ha inagurat la remodelació de la plaça de Valldaura (Dita també popularment plaça dels frares). El mal estat de la plaça abans de la reforma ha provocat que, malgrat tot, la millora de qualitat de l'espai sigui evident. D'altra banda l'ajuntament sembla que ha imposat, una vegada més, el model més agressiu de plaça dura. La plaça es un inmens desert de pedra granitica que només s'interromp en un dels costats de la plaça, just davant del casal Torres de Bages-Argullol ( l'edifici on hi ha El Sielu, parlant clar. ) Allà s'hi concentren un quants arbres de nova plantació i un parell dels que ja tenia la plaça abans. Això s'ajunta amb un bancs d'aspecte poc ergonòmic i un parell de llums escultòrics. Tots aquests elements, units, contrasten amb l'esterilitat urbana de la resta de la plaça on només hi ha una filera de pilons. De fet ja sabem que l'herba té el seu cost de manteniment. Però tant costava, almenys, posar una quantitat més gran d'arbres per fer una ombra més densa en els estius xafogosos? En plena canicula l'aparació de vida al centre d'aquesta plaça serà una heroïcitat. Apart d'això, centrant-se en discutir la distribució de l'espai, enlloc posar tots els arbres i bancs davant d'un edifici històric potser hagues estat més interessant posar-los davant de l'edifici de l'església dels frares, que destaca per la seva lletjor. Sens dubte, la façana d'aquest edifici mereix un capítol de la secció Manresa posa't lletja. Almenys abans, amb els grans arbres que hi havien, la façana quedava més tapada. Tot i així, no tot és completament negatiu. Cal opinar que la plaça també té algun parell d'elements positius apart del fet de deixar de ser un espai degradat. Primerament la inclusió i unificació de tota la plaça dins la zona de vianants del barri vell. I després la reurbanització i creació d'una vorera arbrada de la plaça fins al parquing de Quatre Cantons. Un arbrat que ajudarà a donar una mica més de color a un carrer tant gris com és la muralla Sant Francesc. Igualment aquesta vorera crea un recorregut connectat cap a una altre desgràcia urbanística amb les que Manresa es posa lletja: els Quatre Cantons, edifici del qual ja s'ha parlat dins d'aquesta mateixa secció de Manresa Calidoscopi.

4.4.07

EL BALL DE CASCAVELLS, UNA TRADICIÓ AUTÒCTONA DEL BAGES

Aquests dies de Setmana Santa, Manresa Calidoscopi vol dedicar un segon article a la cultura popular i tradicional tant pròpia d'aquesta època. En l'anterior article es parlava de la primera part de la Setmana Santa, on les processons destaquen i basen en el record de la mort de Jesucrist. Recolliment, tristesa són l'estetica i sentiment que es vol fer present en aquesta part de la setmana. Però a a partir del dissabte de Setmana Santa l'accent festiu cambia. Es celebra la resurrecció de Jesucrist i el to es torna totalment festiu,alegre i ple de vida. En el nostre entorn això es tradueix en la celebració de les Caramelles. A Manresa aquesta tradició existeix però no amb la mateixa força i empènta que ho fa a altres llocs del voltant del riu Cardener com Súria i Callús. Les cançons i ballades omplen d'alegria carrers dels pobles i masies de l'entorn Les Caramelles són la característica més important del final de Setmana Santa. Però dins de la tradició de les Caramelles i les seves ballades existeix una tradició ben pròpia i interessant: el ball de Cascavells.

I per això Manresa Calidoscopi us proposa anar a Súria que és on es pot veure més fàcilment dins de la festa de les Caramelles. Aquesta dansa és un ball autòcton i popular de la comarca que es remunta molts i molts anys enrere. És inseparable de les Caramelles ja que l'executen molts grups caramellaires en els seus recorreguts per carrers, camins i places. Es present, amb algunes diferències, en diferents pobles del Bages. Ballat amb els vestits tradicionals catalans i intercalat amb altres danses tradicionals és anomenat així perquè els balladors porten uns cascavells lligats a la part baixa de la cama. La música, de ritme ternari, té diferents parts i versions segons el poble però totes les melodies acaben tenin semblances i parts repetides entre un poble o l'altre. Sigui com sigui les músiques del cascavells destaquen per la seva senzillesa i dolçor. Com també la seva coreografia que evoluciona al voltant d'una rotllana i que es balla de manera un pèl diferent però molt semblant segons l'indret de la comarca. Però és tant difícil i abstracte explicar tot això en paraules! Així donçs aquest cap de setmana, si aneu cap a Súria o voltants, de ben segur que podreu viure i gaudir de la festa, la dansa i la música en directe i no caldràn tantes explicacions.

Tant el Ball de Cascavells com la festa de les Caramelles no brillen per la seva perfecció i ordre però tenen una cosa molt millor: La màgia de les coses nascudes i creades espontàniament per un poble autèntic i amb personalitat. Bona Pasqua!

3.4.07

LA SETMANA SANTA A MANRESA


Manresa Calidoscopi en aquesta ocasió vol fer un repás a com es viu la Setmana Santa a la nostra ciutat desde el punt de vista religiós i de cultura popular. Actualment la Setmana Santa a la ciutat torna a tenir elements característics d'aquesta com els Armats i la processó de Divendres Sant. Però fins fa vuit anys la Setmana Santa a la ciutat havia quedat gairebé completament reclosa a l'interior dels temples religiosos. Els anys 70 les dues processons que es celebraven a la ciutat ( Rams i Divendres Sant) i el cos d'Armats van anar entrant en decadència fins a desaparèixer. Aquest tipus de manifestacions no van adaptar-se del tot al canvi de societat que es produia en aquells moments i en el cas manresà van desaparèixer del tot. Però situant-nos a nivell nacional, i amb el pas dels anys, moltes ciutats o pobles com, per exemple, Tarragona, Girona o Verges han sabut mantenir i revaloritzar aquestes manifestacions. El fet tractar les manifestacions de Setmana Santa, no només com a acte religiós sino també com a element d'interés cultural o turístic ha donat nova vida a aquestes celebracions. Tot i la baixada de la pràctica religiosa cristiana milers de persones veuen la silenciosa baixada de papotes de les escales de la catedral de Girona. O els passos amb artístiques escenes de passió recorrent els bonics carrers del barri vell de la ciutat. La part vella de Tarragona és un formiguer de gent veient la curiosa escena de veure desfilar els armats romans al voltant de les antigues ruines romanes de Tarraco. Són ciutats on l'acte en si i el seu entorn físic es conjunten a la perfecció. D'altra banda també és significatiu observar les multitudinaries processons de l'Hospitalet on el fervor d'arrels andaluses per la setmana santa hi és ben present. Tot això en una societat que es declara laica.

Però tornem a Manresa. Tota aquesta conjuntura va fer decidir a gent vinculada a la Seu de Manresa i sobretot a l'historiador Jaume Pons a recuperar la tradició de la Setmana Santa a la ciutat. Però un altre col·lectiu va acabar de donar l'empenta definitiva cap a la recuperació. Gent de la casa d'Andalusia tenia al cap desde feia anys el projecte de fer una processó per poder treure al carrer l'ídol més estimat pels andalusos: La"Esperanza Macarena". El que hagues estat normal a una ciutat com Manresa, fer una processó per cada cantó no es va complir. D'aquesta manera es van unir dues tradicions religioses: la de la tradicional processó celebrada a Manresa i la d'arrels andaluses vinguda amb l'inmigració.

Així donçs, l'any 2000, va sortir un altre cop la processó de la Seu, amb un recorregut més curt i una organització encara poc definida. La resposta de públic va ser massiva, una quantitat de gent que va sorprendre als mateixos organitzadors i que en va assegurar la contínuitat. Tot i així desde certs sectors es va críticar l'excés de protagonisme i excés de parafernàlia de la part andalusa. L'excés de saetes tant programades com espontanies i el fet que la comitiva es parés a excessivament a escoltar-les tallava el ritme de la resta de la processó. De fet això era ben normal ja que gairebé la meitat de la processó l'ocupava l'entusiasta confraria de la Macarena, veritable motor de la nova processó. Tot i així en anys següents s'ha anat reequilibrant i s'ha millorat l'organització de tota la processó creant noves confraries i afegint algún pas més fet que ha portat a una estabilització i consolidació d'aquesta processó. Actualment podem dir que el protagonisme de la processó se l'enduen els Armats de Manresa i els seu magnífic vestuari que són un dels elements més pintorescos tant per grans com petits. I el pas de la Macarena per ser portat a pes, per la seva decoració carregosa i per l'entregat i actiu públic que té disposat a aplaudir de seguida que es presenti l'ocasió.

Però la pregunta que vol plantejar Manresa Calidoscopi és la següent: la nostra processó actualment es pot equiparar a les de llocs com Girona o Tarragona en el sentit de bellesa, força i qualitat? La resposta és clara, obvia i evident: no. No ho és ara ni ho era gaire abans de desaparèixer els anys 70. La qualitat artística dels seus passos és baixa com la quantitat, la gent que hi participa no és tant màssiva com per fer-ne una processó de referència i l'entorn per el qual passa és ple d'obres, està degradat o simplement no té cap mena de "feeling" ni conjunció amb la processó. Fet que ens porta a unes conclusions que no ens permeten ser ambiciosos: la processó manresana no pot generar gaire interés artístic ni cultural. Això comporta que els manresans no se'n puguin sentir excessivament orgullosos i que, de retruc, no ens visiti gaire gent de fora ( com si fos la fira de l'Aixada) que és el que interessa.

Lluny de voler ser això una crítica destructiva, si que segurament seria possible arribar a un terme mig que la convertís de totes totes en la processó de referència a la Catalunya Central com de fet ja comença a ser en un entorn comarcal on no hi han gaires manifestacions d'aquest tipus. Fent-la més gran, recuperant-ne alguns elements i que el seu entorn físic principal, el barri antic, estigués més cuidat. Cal dir que turísticament i culturalment la setmana santa a llocs com Girona o Tarragona dóna beneficis en diferents sentits (i no en el religiós precisament) Però ja és un gran pas que fa set anys es recuperés una processó amb una llarga història. De fet era estrany que una ciutat de la nostra mida no tingués processó i que un poblet com el Pont de Vilomara si. El futur i el que pugui representar per la ciutat ho dirà la gent. Potser sembla que no caldria refelxionar gaire entorn d'això, però la celebració de la Setmana Santa també forma part de la ciutat.