La història de la Llum i l'aigua: Que va ser i que en podem aprendre?

Aquests dies la ciutat celebra les festes de la Llum. L'origen de les festes es basa en la commemoració del miracle de la Llum, una llegenda genuïnament local. Manresa Calidoscopi vol reflexionar sobre aquesta història parlant de les seves claus i veient que en podem treure avui en dia. Per això us fem un esquemàtic resum de la història per si no la sabeu o recordeu del tot. (Si ja la sabeu podeu passar al següent paràgraf) Els manresans van decidir la construcció d'una sèquia desde el Llobregat per solucinar la llarga sequera que patia la ciutat. L'oposició del bisbe de Vic a que aquesta passés per les seves terres van obrir un llarg conflicte i paralització de les obres que es va solucionar a través d'un miracle que van presenciar alguns manresans. Segons s'explica una llum va entrar a l'antiga esglèsia del Carme. Aquest fet va ser interpretat com un senyal de Déu fet que va provocar que el bisbe de Vic es penedís de la seva intransigent posició envers els manresans i la rectifiqués.

La història de la llum és una llegenda, amb la seva part real i la seva part de dubtosa veracitat. En aquest cas, però, la part de dubtosa veracitat passa per tenir fe en la religió catòlica. Però a Manresa Calidoscopi no es vol discutir sobre si el miracle és veritat o mentida. La història de la llum i l'aigua no és només el miracle. Va més enllà d'això i va implicar temes molt poc divins.

La construcció de la Sèquia va ser un pols de poder. Una lluita entre el poder de la reialesa catalana i l'església. En l´época medieval la religió catòlica tenia un pes central en la societat del moment. Aquest fet provocava i aprofitava que l'església, apart de la seva feina d'assistència religiosa als fidels catòlics, treballés molt per tallar el bacallà aconseguint molts àmbits de poder. De fet, en l'època medieval eren habitual els conflictes de poder entre aquests dos estaments, el reial i l'eclesiàstic.

Aquest conflicte també forma part de la tradicional mala relació entre Vic i Manresa. Una mala relació, o més ben dit rivalitat, que encara avui dia segles més tard ha tingut alguns nous episodis com el de la possible implantació de les vegueries i la seva capitalitat. Una mala relació que s'ha basat, una vegada més, en les lluites de poder. El fet que Manresa, tot i la seva activitat i mida, no tingués cap centre de poder i Vic fos un centre de poder religiós va ser un dels elements que va propiciar històries com les que hi ha a l'entorn de la construcció de la Sèquia.

Però de totes aquesta història tant antiga que en podem treure avui en dia? Sens dubte la capacitat dels manresans per unir-se i per tenir la pensada de solucionar un problema tant complex ahir i avui com el de la sequera amb la construcció d'un canal d'aigua. Una sèquia que va ser una gran obra d'enginyeria i d'una extrema complexitat per l'època. Si el segle XIV els manresans van ser capaços de reunir forçes i construir un canal amb el qual encara avui bevem i reguem, avui no serem capaços de continuar fent grans coses junts per la ciutat? La Sèquia, i la tenacitat per construir-la, ens pot donar una bona lliçó.