Després d'uns dies inàctiu Manresa Calidoscopi torna a anar per feina. I ho fa reprenent el tema del darrer article: el teatre Kursaal. La notícia és un fet històric que ha arribat amb força als mitjans locals i també en alguns de nacionals com TV3 i el diari Avui. És díficil explicar les diverses emocions que ha provocat en molts ciutadans. Aquests dies no hi han queixes gairebé. No és una simple inaguració el que es va fer abans d'ahir. És una realitat buscada, reivindicada i sommiada durant molts anys. L'esforç i la reivindicació inicial sorgida de la societat civil i la posterior complicitat amb els partits de l'ajuntament és el que fa diferent aquest projecte. El que li dóna un toc romàntic, el que li dóna alguna cosa més que ser simplement un nou i modern teatre. El Galliner ha capitalitzat aquesta reivindicació omplint-la d'originals accions i sobretot de la creació d'una potent programació que ha fet del tot necessàri el nou Kursaal.
La inaguració d'aquest 20 de febrer és el final d'una reivindicació però ha de ser el principi d'algunes coses més. Ja es comença a dibuixar la nova programació amb que començarà el nou Kursaal. Una programació que s'amplia i es torna més potent i combina diferents géneres. És destacable la incorporació de l'opera en la programació. Però sobretot destaca el fet de dotar a la ciutat d'una temporada estable de dansa. Un cicle dedicat a la dansa costa de trobar actualment al nostre país ja que dins de les arts escèniques aquest génere és a la cua de la cua. Tota aquesta programació, de periodicitat setmanal, necessitarà ampliar notablement el seu públic. És una operació arriscada però que pot donar bons fruits. És pot fer créixer el públic de Manresa que va al teatre? Potser si o potser no, però és díficil. Igualment més díficil va ser pel Galliner fa 10 anys dotar de públic la nova programació teatral. Sigui com sigui, aquesta revolució de la programació cultural necessitarà ampliar encara més el seu públic de Manresa i comarca. Tot i que el tant per cent ja és alt, el teatre caldria que anés més enllà i anés a buscar públic a les comarques del seu voltant, provocant que el teatre fos un punt d'atracció de la cultura fora de Barcelona. De fet, les paraules de l'alcalde Josep Camprubí el dia de la inaguració com les entrevistes fetes a la gerent del teatre Kursaal, Laura Bozzo, van afortunadament cap a aquesta direcció. Els dos coincideixen en convertir el teatre en un referent de la Catalunya Central. Que la ciutat faci de capital en termes culturals.
Però més enllà d'això és important que la ciutat es senti orgullosa del teatre, com de fet ja es nota en molta gent. L'orgull per haver aconseguit un teatre com cal i la programació que l'ha de seguir de ben segur que repercutirà en l'autoestima dels manresans que prou costa de pujar. Desde dimarts per ser manresà es pot anar amb el cap una mica més alt gràcies al nou Kursaal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada