Aquests dies a Manresa es poden veure alguns cartells o trobar algúns díptics que fan promoció per animar als joves a presentar-se per ser hereus o pubilles. Una tradició que es va recuperar fa uns anys i que mai ha obtingut gaire participació. De fet, sovint ni tant sols hi han hagut candidats per presentar-se a hereu i ben pocs per a presentar-se per a pubilla. Tot i així en el díptic s'inclouen coses que pretenen fer atractiu tenir aquest càrrec. Per exemple representar la ciutat, estar al poc influent Consell de ciutat, acompanyar l'alcalde tot un dia, participar en la comissió de festes o assistir en diversos actes que fan les entitats. Per això cal ser hereu o pubilla? Només es pot oferir això als que tenen aquest càrrec?
L'hereu i la pubilla són els fills grans i que hereten el patrimoni dins l'organigrama de la familia tradicional a Catalunya. La tria pública de la figura folklòrica de l'hereu i la pubilla també és una variant que forma part de la tradició catalana. Els hereus o pubilles d'un poble o ciutat tenen una mena de funció de representitivitat del jovent del municipi al que representen.
L'espectacle d'aquestes tries, aquí i a tot arreu, es realment curiós només apte de suportar per amics i familiars dels participants. Es reparteixen rams per les noies, bandes de roba per penjar-se o faixes per la cintura que s'han de col·locar els nois. Senzills actes fets durant llargués cerimonies on tots els representants, primeres o segones dames, hereus pubilles o fadrins reben totes aquestes coses sortin a l'escenari com si anessin a rebre un oscar.
Però apart d'això cal dir que la proclamació de l'hereu i la púbilla no té gaire més sentit que el de representar. Un hereu o una púbilla representen però no prenen cap mena decisió desde el folklòric càrrec que ocupen, una cosa semblant a la que es pot observar, per exemple, en la monarquia espanyola. A Manresa la prova bàsica que ha de passar una persona que vulgui ser-ho és un examen de cultura i coneixements de la ciutat. Se suposa que qui té més coneixements es proclamat hereu o pubilla. La bellesa dels participants no compta.
Davant els intents de reviscolar aquesta tradició a Manresa amb uns fulletons i cartells d'atractiu disseny continuent havent-hi una de les més estranyes limitacions que s'imposa per poder-s'hi presentar: tenir entre 16 i 23 anys i formar part d'una entitat! A partir d'aquí el ventall de possibles aspirants es redueix notablement ja que gran part de la població no forma part d'una entitat. A més a més les entitats actualment estàn força envellides de manera que encara costarà més de trobar el perfil desitjat.
Es pot reviscolar una tradició que, apart de no tenir sentit, no s'hi pot presentar el primer que passa? Sense voler menysprear les tradicions catalanes, ser hereu o pubilla té sentit en un poble petit on tothom es coneix i és realment un acte de participació col·lectiva dins d'una comunitat. Podriem dir que seria com ser el rei o la reina del ball de final de curs als instituts de les típiques pel·licules americanes.
Així, la tria d'hereu i pubilla només pot acabar sent una competència entre entitats per col·locar el seu representant en un càrrec que genera molt poc interés. I es que apart de no tenir sentit la resta de la ciutat no vinculada a entitats es pot interessar per un procés on només hi participen entitats?
En una ciutat com Manresa podem veure l'hereu o la pubilla a les passades d'autoritats de la festa major, a la cercavila o a la cavalcada de reis llençant caramels. Però se sap qui són? Realment la gent és conscient que aquell parell vestits a la manera tradicional catalana tenen "l'importantíssim" títol d'hereu i pubilla aconseguit fent un simple i poc disputat control dels coneixements de la ciutat? Es pot assegurar amb força seguretat que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada