1.6.08

EL BOSC DEL SUANYA



Aquest indret natural del terme de Manresa és un lloc tradicional d'arribada o de pas per les caminades dels manresans més enllà de la ciutat. També ha estat un punt important de la tradició del lleure dels manresans per fer-hi petites trobades o passar-hi el dia. Per arribar-hi desde el nucli urbà de Manresa principalmentexisteix l'anomenat camí del Suanya, del qual ja s'ha parlat a Manresa Calidoscopi, i que es pot agafar desde el començament del camí de Rajadell o desde Bellavista.. Al mateix temps el bosc del Suanya és un espai de pas per anar a altres indrets com el nucli de Salelles o la urbanització de Can Servitja, tots dos fora del terme municipal. Igualment un altre camí que surt del bosc porta a un altre indret emblemàtic de la Manresa natural, el Gorg Blau, a uns vint minuts del Suanya. Aquest gorg també havia estat un punt habitual de bany de la riera de Rajadell. Finalment un altre camí ens porta al proper barri del Xup.

La riera de Rajadell també travessa el bosc del Suanya de manera que per entrar de ple al bosc cal travessar un senzill pont que hi ha. Així el bosc compta amb un espai d'aigua que, generalment, romàn estancada convertin el bosc en una ribera. El bosc del Suanya creix a la riba dreta de la riera i té un descampat central apte per aparcar-hi cotxes o fer-hi altres activitats i un altres espai de bosc més frondós. El bosc del Suanya hi creixen alzines i sobretot pins, de manera que és el tipus de bosc anomenat pineda. Els seus pins són extremadament alts i espigats, una característica que identifica aquest bosc.

El bosc del Suanya és un espai manresà de gran anomenada i tradició, un de vegetació i aigua que, després de les darreres plujes, gaudeix d'una gran verdor i abundància d'aigua.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Serà al·lucinant quan passin la nova autovia de Igualada per sobre d'aquest espai natural que li quedava a Manresa!

Adeuuuu Suanyaaaa....Visca el progres!

Jordi Jorba Mas ha dit...

Aviat no tindre'm enlloc on passejar, en nom del progres ens estem carregant la natura, tot es molt fàcil, aviat arribem a tot arreu..al final potser ens donarem conte de lo que estem perdent, per alguns manresans es un crim que destrossin aquest bell i emblemàtic indret representatiu del lleure dels habitants de aquesta ciutat. Potser far uns anys no arribàvem tant lluny però tot era més autentic.

Jordi Jorba Mas

Anònim ha dit...

i despres de 4 anys tot segueix igual i el paissatge no esta malmes com es temia.