MANRESA CALIDOSCOPI: CAPÍTOL FINAL

Arriba el capvespre, cau la nit a Manresa Calidoscopi. Aquest espai pública, per ara i segurament per sempre, el seu darrer capítol d'un recorregut iniciat el desembre de 2006. Manresa Calidoscopi ha tingut una curta però intensa història. 356 articles dedicats a Manresa han estat publicats en aquest espai que s'ha convertit en una petita enciclopèdia temàtica de la ciutat.

He tingut ganes de parlar de Manresa, de parlar-ne bé o malament, però parlar-ne. Perquè malgrat Manresa sigui com sigui ( cadascú tindrà les seves coses a dir ) crec que cal parlar-ne. Bé o malament, però parlar-ne. Fer-la viure, existir, que tingui vida pròpia i personalitat a la xarxa. És per això que va ser creat Manresa Calidoscopi. En una Internet tant global i inabastable cada ciutat, cada poble, cada racó de món mereix que li dónin un xic d'atenció a la xarxa internauta. Exercir i actuar per omplir, ni que sigui una miqueta, la xarxa de manresanisme.

Manresa Calidoscopi ha volgut potenciar i donar veu a la personalitat de la ciutat, fer veure aquelles coses que la fan singular. Coses que a vegades no valorem però que són allà, presents perquè els hi tinguem atenció i sàpiguem, com a ciutat, que sóm i que volem. Aquest espai, sobretot desde el punt de vista fotogràfic, ha volgut mostrar punts de vista, grans o petits, que fan especial la ciutat, que la fan ser allò que és i ha estat. Cal estimar Manresa, fer-la imaginativa, valorar-la i Manresa Calidoscopi ha volgut contribuir i ajudar a tot això.

Manresa Calidoscopi ja feia temps que volia tenir un principi i un final no gaire llunyà. La història del bloc ha estat intensa i crec que ja he dit la gran part de coses sobre Manresa que jo tenia necessitat i ganes de dir. Podria dir moltes més coses de la ciutat però com a autor tinc la necessitat de deslligar-me d'una història tant intensa. Si algún dia hi ha un épileg d'aquest bloc, tot i que es poc probable, ja us ho faria saber. Però el que és segur es que ara és el moment de dir prou.

Crec que en queda un bona herència de tot plegat. Manresa Calidoscopi no comptarà amb nous articles però, en canvi, deixa tots els textos i imatges sobre la ciutat igualment publicats i disponibles per copia o consulta. Manresa Calidoscopi passa a ser un espai abandonat i cada vegada més oblidat però igualment present a la xarxa. Encara que aquest nucli de manresanisme a la xarxa no tingui continuïtat tinc la seguretat i el desig que el rastre i la temàtica de Manresa Calidoscopi continuara en altres espais i blocs manresans.

Finalment afegir que, en resum, Manresa Calidoscopi ha volgut ser un homenatge a la ciutat.

Moltes gràcies a tots els visitants i comentaristes de Manresa Calidoscopi. Fins una altra!

YOUTUBE: MANRESA CALIDOSCOPI, RESUM VISUAL

Manresa Calidoscopi explora altres formats i posa un peu a Youtube. Ho fa a través del video Manresa Calidoscopi, resum visual. Es tracta d'una seqüencia fotogràfica que fa un repàs i resum a les imatges més importants i significatives publicades durant aquest any i mig en aquest bloc. A mesura que ha anat avançant aquest espai, la fotografia, ha anat esdevenint més i més important. Per això s'ha volgut potenciar la riquesa fotogràfica de Manresa Calidoscopi en un sol video acompanyat de diferents bandes sonores. Un total de nou minuts de seqüència fotogràfica que representa un intens viatge visual per la ciutat de Manresa. Les fotogràfies són del mateix autor d'aquest bloc combinades amb algunes de les fotografies històriques publicades a Manresa Calidoscopi. Les músiques que acompanyen el video fotogràfic són dues bandes sonores de cinema del sallentí Carles Cases i, finalment, la peça Gegants 98, del manresà Manel Camp.

D'aquesta manera Manresa Calidoscopi, vol contribuir també a que Manresa tingui una preséncia més al portal de videos Youtube. Manresa Calidoscopi, resum visual és també un aparador fotogràfic per intentar promocionar i fer conèixer la ciutat a través d'aquest àmbit de la xarxa. Aquest video, com el bloc, volen ser un homenatge a la ciutat de Manresa. Espero que us agradi.

LLUM DINS LA FOSCA

El campanar de la Seu sorgeix lluminós i resplendent dins la nit fosca per sobre les velles cases del carrer Vallfonollosa. Contemplant en el silenci de la nit la torre de pedra desde la Baixada dels Jueus. Carrer amb ressons d'antics habitants medievals, als robustos peus de pedra de l'ajuntament.

REGADIU SOBRE EL CARDENER

L'aigua de la Séquia té ramals que arriben gairebé a tot arreu, fins i tot a les estretes terrasses de sobre el riu Cardener. Estretes franges de terra sobre les típiques balmes i parets de pedra on créixen els horts regats per l'aigua de la Séquia. Horts, ordenats i cuidats sobre un terreny marcadament irregular sota la Balconada, el convent de Santa Clara i les Escodines. Uns horts senzills encarats davant els grans monuments de pedra de la Manresa sud. Horts que créixen amb la intensa mirada de la Seu i la Cova de Manresa.

Al fons de la imatge, les cases del barri de la Guia, a l'altre riba del riu Cardener.

MANRESA MÍTICA

La imatge clàssica i mítica de Manresa en un capvespre. Els elements clàssics i històrics de l'imaginari manresà barrejats amb la díficil geografia de les ribes del Cardener. Una imatge clàssica vista des d'un dels miradors d'aquesta ciutat de turons, de pujades i baixades que creen una ciutat de volums naturals contundents convivint amb la trama urbana. Amplies i obertes visions del paisatge manresà desde desenes de punts de vista diferents. Dins de la gran quantitat de miradors que té Manresa, el de la Balconada ofereix un dels punts de vista més impresionants de la ciutat.

PAISATGES DEL CAMÍ DEL SUANYA

Desde el camí del Suanya es pot veure una bonica i impresionant imatge de Collbaix i els seus entorns. Una gean plana coberta amb una catifa de blat precedeix l'inconfusible turó. Entremig de tot això s'aixeca una elegant casa que fa anys que es abandonada. En aquest paisatge tant pla i obert, el turó de Collbaix, es fa més contundent i present davant nostre.

PASSEIG PER LA BALCONADA

Per arribar a la Balconada ho podem fer per els carrers que hi porten o per els nous camíns oberts al llarg de la gran plana sobre el Cardener on s'aixeca aquest barri. Camins que es poden agafar desde el carrer del Peix, al final de les Escodines. Un cop allà, l'arteria principal és el passeig interior de la Balconada. Aquest es mostra auster i tancat amb un disseny poc agraït amb el seu impresionant entorn natural. Un espai llarg i tancat punt de trobada social d'un dels darrers i més lletjos barris de polígons d'habitatges construïts a Manresa. Més enllà daquest passeig tancat per blocs compactes s'alça el més impactant dels paisatges manresans, la façana sud de Manresa i la vall del Cardener.

L'ESPLENDOR DEL GÒTIC A MANRESA

L'impresionant nau gòtica de la Seu, una de les més amples del gòtic català, en tota la seva inmensitat. Grans alçades i espais amplis i esvelts, l'esplendor del gòtic es mostra de manera decidida a la Seu de Manresa. De nit, i en ocasions especials, l'interior de la Seu llueix una part de la nova il·luminació que en un futur serà instal·lada a tot l'interior del temple.

LA SÉQUIA AL POAL

Un bell indret per on passa la Séquia a la zona del Poal, darrere la Torre del Vinyas. En aquest tram el ramal de la Séquia passa a l'ombra de grans alzines per tornar a estar envoltada, just després de gran quantitat d'horts. En el moment de ser presa la foto, el ramal de la Séquia estava sec ja que l'aigua hi circula segons l'horari de rec.

Més enllà de les alzines, al fons, el turó de Collbaix.

ROQUETA

A Manresa hi han empreses històriques que han marcat la ciutat i que, avui en dia, encara continuen ben vives. Empreses que han creat identitat i que formen part de la memòria de la ciutat. Un exemple el trobem en l'empresa vins Roqueta. Regentada per l'antiquíssima nissaga vinatera dels Roqueta, aquesta empresa ha estat la responsable de crear altres empreses com Masies d'Avinyo principal impulsora de la denominació d'origen vinatera actualment existent al Bages.

El cartell vermell de Roqueta presideix com fa tant i tants anys la teulada de l'edifici manresà on va començar l'empresa. Un edifici situat a la carretereta de Vic, cantonada amb carrer Circumval·lació. L'edifici té en els seus baixos un aparador que recorda la trajectòria centenària de l'empresa.A la part alta de la façana fa anys que hi han pintats uns oportuns esgrafiats que representen unes vinyes amb raïm.

MARQUES DE PICAPEDRERS A LA SEU

Si passejem pel costat de el gran absis de la basílica de la Seu hi podrem descobrir en les seves parets un interessant i petit detall. Aquests murs,a una alçada d'uns dos metres, encara conserven petits senyals i signes marcats a la pedra fets pels picapedrers que construïen la Seu. Unes marques fetes a la pedra simples i senzilles per un treballadors que, en la seva majoria, no sabien escriure i havien de sintetitzar el seu nom en un signe. Les restauracions fetes en els darrers anys han netejat i fet més visibles aquests signes escrits sobre la pedra.

LA FLORINDA

L'antiga farinera de la Florinda és un dels edificis més vistosos del barri de Valldaura, també al capvespre. L'antiga farinera de la Florinda s'aixeca al barri de Valldaura, un indret de Manresa que es caracteritza pel seu ric patrimoni industrial. La gran alçada de l'antiga Farinera però sobretot el seu destacat color la converteixen en l'emblema de Valldaura. Uns elements molt destacats de l'edifici són els alts i cilindrics diposits per guardar la farina. Valldaura és un barri que va neixer de la industrialització i, en el seu territori, s'hi aixequen carrers estrets amb cases antigues i modestes combinades amb carrers amples i blocs de pisos aixecats sobre antigues fàbriques o tallers.

Valldaura és un barri que es mou entre la identitat industrial de les velles fàbriques que el van fer néixer i la nova identitat residencial, comercial i d'oci.

EL BOSC DEL SUANYA

Aquest indret natural del terme de Manresa és un lloc tradicional d'arribada o de pas per les caminades dels manresans més enllà de la ciutat. També ha estat un punt important de la tradició del lleure dels manresans per fer-hi petites trobades o passar-hi el dia. Per arribar-hi desde el nucli urbà de Manresa principalmentexisteix l'anomenat camí del Suanya, del qual ja s'ha parlat a Manresa Calidoscopi, i que es pot agafar desde el començament del camí de Rajadell o desde Bellavista.. Al mateix temps el bosc del Suanya és un espai de pas per anar a altres indrets com el nucli de Salelles o la urbanització de Can Servitja, tots dos fora del terme municipal. Igualment un altre camí que surt del bosc porta a un altre indret emblemàtic de la Manresa natural, el Gorg Blau, a uns vint minuts del Suanya. Aquest gorg també havia estat un punt habitual de bany de la riera de Rajadell. Finalment un altre camí ens porta al proper barri del Xup.

La riera de Rajadell també travessa el bosc del Suanya de manera que per entrar de ple al bosc cal travessar un senzill pont que hi ha. Així el bosc compta amb un espai d'aigua que, generalment, romàn estancada convertin el bosc en una ribera. El bosc del Suanya creix a la riba dreta de la riera i té un descampat central apte per aparcar-hi cotxes o fer-hi altres activitats i un altres espai de bosc més frondós. El bosc del Suanya hi creixen alzines i sobretot pins, de manera que és el tipus de bosc anomenat pineda. Els seus pins són extremadament alts i espigats, una característica que identifica aquest bosc.

El bosc del Suanya és un espai manresà de gran anomenada i tradició, un de vegetació i aigua que, després de les darreres plujes, gaudeix d'una gran verdor i abundància d'aigua.

DESDE EL CAMÍ DEL SUANYA

Una bonica imatge de Montserrat desde el camí del Suanya, just abans d'arribar a la baixada que condueix al bosc del mateix nom.

MONTCAU DESDE SOL I AIRE

El Montcau desde un prat dels darreres de l'urbanització Sol i Aire.

EL JARDÍ DEL VENT A BELLAVISTA

Si recorrem la línia de cases que representa el nucli de Bellavista de Manresa trobarem una modesta casa o cobert amb un pati que guarda gran interés. Es tracta d'un jardí ple d'objectes que juguen amb el vent. El propietari o propietària d'aquest jardí sembla ser persona de grans recursos i imaginació. Uns curiosos i variats enginys que van del clàssic molí fins altres muntatges molt més complexos. Aquests estris estàn fet amb elements reciclats molt diferents que creen fascinants obres relacionades amb la més genuïna técnica artística de "l'assamblage". Així, quan el vent bufa tota aquesta curiosa exposició d'artefactes es posa en moviment. Fins i tot, amb un jardí tant ple d'enginys ventosos, l'autor/a n'ha exportat algún al jardí veí.

Una interessant curiosat de Bellavista que podriem anomenar el jardí del vent.

MONTSERRAT DESDE BELLAVISTA

El sol es pon sobre aquest gran camp de blat de Bellavista. Montserrat fa més vistosa la seva pedra abans de resignar-se a desaparèixer en la foscor.

DESDE L'ESTADI DEL CONGOST

Collbaix també es fa present en molts paisatges de la ciutat. Desde l'estadi municipal del Congost, seu del més que centenari Centre d'Esports Manresa.

EL RUNAM SALÍ DESDE MANRESA

La muntanya del runam salí de Sallent ha anat creixent, de mica en mica, amb els anys. Aquest creixement ha arribat fins al punt que la muntanya de runam és la que més destaca del Pla de Bages. La seva alçada i el seu color grisós es fa veure tot destacant entre les muntanyes verdes i boscoses del seu entorn. El runam salí és un desastre ecològic al cor del Bages i també un generador de conflictes socials a Sallent.

La gran alçada que ha adquirit el runam ha provocat que desde les zones més altes de Manresa, que són préludi del Pla de Bages, es pugui veure perfectament aquesta muntanya artificial. Un exemple n'és el de la imatge presa desde el capdamunt del bosc de Can Font.

AIGÜES DE MANRESA

Un dels diposits a cel obert que es poden trobar als dipòsits nous de Manresa. Uns diposits que es poden seguint el camí que ve del bosc de Can Font i va fins al camí de la Torre del Vinyas. Un camí que ressegueix o passa per sobre del ramal de la Séquia que passa per Can Font. D'aquesta aigua ,que porta la Séquia desde el llac del Parc de l'Agulla, en bevem els manresans. I en aquestes instal·lacions, seu d'Aigües de Manresa, és on es depura i es tracta l'aigua per fer-la apte per al consu dels manresans.

FÀBRIQUES I RIU

El riu Cardener, a l'alçada del barri de Sant Pau, conserva un bon nombre de fàbriques en poc espai. Fàbriques com " La Favorita" , la Fabrica Blanca i la Vermella s'aixequen a pocs metres les unes de les altres. Un paisatge industrial, que s'aixeca a les dues ribes del Cardener, molt valuós i que ens recorda una de les etàpes històriques més importants de la ciutat. I sobretot també ens explica la importància que el riu Cardener va tenir per les fàbriques. Moltes més fàbriques que no pas ara s'aixecaven al costat del tram manresà del riu Cardener. El fet que aquest grup de fàbriques quedi relativament lluny del nucli urbà ha facilitat que s'hagin pogut conservar. Una diferència amb molts altres exemplars del nucli urbà de la ciutat que han acabat desaparéixent sense consciència del valor que tenien. El recorregut de la via del tren de Renfe o l'antiga carretera de Barcelona són bons punts des d'on es pot contemplar a major o menor distància aquest patrimoni industrial que espera ser rehabilitat i revaloritzat.

UN ALTRE CAPVESPRE

Un altre dels bonics capvespres que es poden veure a Collbaix. Els núvols sembla que es dirigeixin cap a Collbaix, com si fos un amagatall on trobar el sol. Per darrer aquest Collbaix és per on sempre se'n va i s'adorm el sol en aquest petit país anomenat Manresa.

MONTSERRAT I VALLDAURA

Les exòtiques formes de Montserrat treuen el cap per sobre de l'àmplia plana de la torre de Santa Caterina. Una imatge contemplada desde un carrer del barri de Valldaura.

L'ELEGÀNCIA D'UNA CÚPULA

A primers de segle molts blocs de pisos de promoció benestant miraven de coronar-se de manera el més singular possible. Per fer-se presents en les mirades i destacar. Així en pocs metres trobem cupules o torres destacable en edificis com la Buressa, l'antiga seu de la Caixa de Pensions a Manresa o l'edifici de la imatge situat a la cantonada entre el carrer Jaume I, Carretera Cardona i Muralla de Sant Francesc. Aquesta cúpula és un dels elements emblemàtics del centre de Manresa. A sota seu té un privilegiat balcó mirador. Aquesta cúpula i l'edifici que la sosté representa una de les cantonades més elegants de Manresa.

FINESTRAL GÒTIC

La part superior d'un dels grans finestrals de la Seu. En el gòtic pro-catedralíci de la Seu s'hi pot veure la grandesa d'aquest estil arquitectònic medieval. Una imatge que es pot veure desde el claustre de la Seu. A la dreta els murs de la capella dels Favets. A l'esquerra una de les arcades del claustre, una gargola i el campanar de costat.

VENINT DE BELLAVISTA

Venint de Bellavista i agafant el camí que porta cap al camí del Suanya podem trobar aquesta petita casa abandonada que, amagada als peus d'un turó boscós, va ensorrant-se mica en mica. Per arribar-hi hi ha una entrada amb reixes de metall i pilars de toxo que obre el pas amb un petit camí arbrat fins la casa. Una entrada que busca una sumptuositat que la casa, petita i modesta, sembla que no ha tingut mai. Darrere el arbres es deixa veure Montserrat en les darreres llums del vespre.

EL CARME DESDE EL PARC DE SANT IGNASI

És habitual veure, desde molts punt de la ciutat, la silueta de la Seu. Però no és tant habitual i present la figura inacabada de l'església del Carme. Aquesta imatge del Carme, amb un inminent tempesta de primavera a punt d'arribar, es pot veure desde el parc de Sant Ignasi. Tant l'antiga com la nova església del Carme tenen l'aspecte auster i dur d'una fortalesa aixecada i sostinguda per un conjunt de caòtiques construccions sobre el Puigmercadal.

COLLBAIX DESDE ELS TRULLOLS

Collbaix desde el tronc d'un ametller dels Trullols.

LA SEU DESDE LA CARRETERA DEL PONT DE VILOMARA

La basílica de la Seu desde un carrer que desemboca a la carretera del pont.

ELS BLOCS DE CAIXA DE MANRESA A LA SAGRADA FAMILIA

Els anys 40 la gran onada d'inmigració va provocar que algunes institucions es decidissin a construïr nous polígons d'habitatge per poder donar resposta a la gran demanda d'habitatge que hi havia. Aquests primers polígons es construïen a la perifèria de la ciutat. Un exemple d'això són les cases de xocolata, de les qual ja se n'ha parlat a Manresa Calidoscopi. Un altre exemple són els blocs que va construïr Caixa de Manresa, el 1953, al carrer Viladordis. Un polígon de blocs d'habitatges que ja forma part de la història de l'urbanisme manresà. El polígon de blocs de pisos compta amb un sistema pròpi de carrers rectílinis. També existeix un altre petit grup de cases de planta baixa i jardí. En una de les façanes del carrer Sant Cristòfol hi han unes grans lletres que indiquen que aquestes cases van ser fetes per Caixa de Manresa. Una de les primeres accions importants de l'obra social d'aquesta entitat després de la guerra civil.

LA FARINERA ALBAREDA

L'històric edifici de la Farinera Albareda es troba situat a la plaça del Mil·lenari, al barri de Valldaura. És un dels valuosos exemples que es conserven de la Manresa industrial. El barri de Valldaura, antic barri marcadament industrial conserva altres edificis notables del paisatge industrial històric manresà. Edificis com l'antiga farinera de "La Florinda", que es pot veure al capdamunt de la imatge, o la fàbrica dels Panyos, o la desapàreguda fàbrica de la Bonamossa feien d'aquest barri un nucli industrial a la vora del riu Cardener.

La farinera Albareda encara funciona, avui en dia, amb la funció originaria de l'edifici: fer farina.

MANRESA DESDE EL PONT FUMAT

Una visió de Manresa desde el camí que porta cap al Pont Fumat. En destaquen la Seu, l'església del Carme que demana a crits que se li construeixi la seva façana, l'hotel Pere III, els nous jutjats, i el riu Cardener amb el local nocturn de la Carpa del Riu.

SOL I AIRE

La zona de la Catalana, la plana que hi ha sobre el riu Cardener tot anant el Xup, és una zona rural on s'hi intercalen alguns nuclis urbans. Nuclis com el de Bellavista o els de les Tres Creus són construïts amb les típiques cases que es poden trobar a la periferèria manresana. Barris humils fets amb cases de planta baixa, senzilles i modestes.

Però en pocs metres trobem un nucli on el nivell econòmic puja sobtadament. És la petita i privilegiada urbanització de Sol i Aire. Allà les cases baixes i senzilles es converteixen en xalets de més categoria, cases amb cuidats jardins i altes prestacions. Passejar pels carrers de Sol i Aire es passejar per una mena de Pineda de Bages en miniatura. És interessant veure la diferència que existeix entre els nuclis veïns com les Tres Creus o Bellavista.

Passejar pels seus carrers és sentir-se atacat constantment per la multitud de gossos vigilants que borden alhora. La urbanització, com tots els altres nuclis és envoltada per el magnífic paisatge natural d'aquesta zona elevada del terme municipal de Manresa.

LES BARRAQUES DE VINYA

Per els voltants de Manresa i comarca és molt normal trobar mig amagades les barraques de vinya. Aquestes petites barraques, de construcció senzilla, són fetes amb pedra seca i irregular, un material assequible que es podia trobar a la vora mateix d'on esconstruïa. La majoria són quadrades però també n'existeixen petites variants quadrades o rectangulars. La seva teulada és feta amb lloses de pedra recorbes amb terra. D'aquesta manera acaben tenint un acabament arrodonit o una mica punxegut on, sovint, i acaba creixent herba. La seva construcció va ser feta en l'època en que la comarca del Bages era una de les zones més potents en la producció de vi amb unes inmenses extensions de vinyes que gairebé monopolitzaven les terres de la comarca. La seva funció era per a refugi dels pagesos o com a lloc per guardar alguns estris necessaris per al manteniments dels camps de vinya.

Així doncs les barraques de vinya són un element típic de Manresa però sobretot del Bages on s'en poden trobar centenars. Les podem trobar amagades en boscos que havien estat antics camps de vinya o al mig o en un costat de grans camps de conreu. Avui en dia, ja perduda la seva utilitat, les barraques de vinya sobreviuen amb millors o pitjors estats de conservació. A Manresa en podreu trobar en diverses zones rurals com, per exemple la que hi ha a la imatge, als voltants del Suanya.

EL CAMÍ DEL SUANYA

Desde la zona del Congost podem agafar i recorrer un dels camins, ara asfaltat, més coneguts de l'àmplia zona rural de Manresa. Aquest camí porta al bosc del Suanya, una zona de referència dins dels espais que tradicionalment han estat zona de lleure pels manresans. Per arribar al començament d'aquest camí cal anar a la carretera que comença al costat del cementiri i es dirigeix cap al camí de Rajadell i l'eix transversal. Tot vorejant aquesta carretera trobarem un pont que travessa la via del tren cap a Lleida, just allà comença el camí del Suanya. En el primer tram el camí està envoltat per diverses propietats tancades i camps d'olivera. Un tram en pujada que quan arrba al seu punt més alt canvia de paisatge. Desde allà podrem veure la ciutat de Manresa de manera llunyana i tornarem a baixar suaument. Allà el paisatge és l'habitual en tota aquesta zona del terme municipal de Manresa: camps de cereals intercalats amb boscos i petites propietats escampades per les grans planes que vorejen el camí. Un paisatge que guarda la seva bellesa en la senzillesa i simplicitat del paisatge.

A mig camí, al peu d'un petit conreu de vinya, es pot trobar un petit oratori popular dedicat a Sant Josep. En aquest punt del camí el terreny es pla per acabar baixant, poc després, de manera sobtada fins a la vall de la riera de Rajadell. Poc abans d'aquesta baixada podem veure a la nostra dreta la muntanya de Collbaix, precedida per camps de cereals i, a l'altre banda els boscos de la riera de Rajadelll que es dirigeix cap al barri del Xup. Un cop arribem al costat de la riera cal travessar el pont que la creua i, aleshores, ja ens trobarem entre els alts pins que identifiquen el bosc del Suanya.

El camí del Suanya és un espai de tranquilitat excepte quan passen cotxes. El camí va ser necessàriament asfaltat fa uns anys per poder millorar el benestar del veïns de la zona. Tot i així, aquest fet ha provocat que molts cotxes aliens a la zona utilitzin aquest camí per estalviar-se passar per dins el nucli urbà de Manresa. El camí del Suanya connecta a través d'un altre camí asfaltat amb el barri del Xup i, aquest, amb la carretera d'Igualada. D'aquesta manera el camí en una part del seus trams ha esdevingut una connexió entre l'eix transversal i la carretera d'Igualada. Una mena de precedent de la part final de l'eix Diagonal que destruirà una part del paisatge més proper al bosc del Suanya i el Gorg Blau.

MONTSERRAT DESDE LA CARRETERA DE SANTPEDOR

Les muntanyes de Montserrat sobresurten entremig de les cases de la carretera de Santpedor, a l'alçada de Can Font. Infinites imatges de Montserrat i Manresa. La figura d'aquesta serra és gairebé omnipresent a la ciutat i a la comarca.

LÍNIES ELÉCTRIQUES

Les línies electriques, amb grans torres metàl·líques, surten de l'estació eléctrica dels Dolors, al peu de la Pujada Roja. Les línies passen majestuosament, com si fossin gegants, per sobre els horts de regadiu de les Cots.

L'ABSIS DEL CARME

L'absis i l'església del Carme de Manresa s'aixequen sobre la plana de l'històric turó del Puigmercadal. Una elevació natural que fa segles que acull l'església del Carme, la medieval i la que es va construïr en el seu lloc fa 60 anys. El Puigmercadal és envoltat per grans i altes parets de pedra que, quan al segle XIX les antigues muralles es van esfondrar en aquest indret, es van reconstruïr per fer-ne un gran talús que protegis de possibles esllavissades de la muntanya.

LA PLANA DE VILADORDIS

Si creuem la ronda per sota el pas que hi ha a la darrera la zona d'oci dels Trullols podrem anar parar a un mirador d'un dels grans espais de la Manresa agrícola: la plana de Viladordis. Aquesta plana comença quan es pecipiten cap avall les zones altes dels Trullols i Cal Gravat.

Aquesta plana s'estén fins a la zona del Guix, Sant Fruitós i fins al poble de Viladordis. És ocupada per algunes masies, camps de secà i regadiu. Després, un cop passat el poble de Viladordis s'eleva i cau, sobtadament cap a la vall del Llobregat. La tranquila i plàcida plana es converteix, de cop, en una zona d'accidentats penyasegats sobre el riu Llobregat. Podem veure, al fons de la plana, la línia de cases que constitueix el nucli de Viladordis. Més cap a la dreta, dalt d'un petit turó, s'aixeca l'església de Viladordis, el cementiri i el mas i bosc de les Marcetes.

Aquesta plana protegida per l'Ajuntament de Manresa com a espai agricola protegit també comença a patir les seves amenaçes. El traçat del l'eix transversal ferroviari té un primer projecte que preveu passar just pel mig de la plana. Desde l'ajuntament es vol evitar aquesta opció però serà possible aconseguir aquí el que sembla que no s'està aconseguint a l'entorn de Salelles? La supervivència d'un espai agrícola emblemàtic per Manresa mereix la modificació del projecte de línia ferroviaria.